D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona (on va morir el militant Gustau Muñoz), mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries. Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional. La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna. El 1990 esdevingué Partido Comunista (Internacionalista) Confederado, amb una voluntat no acomplerta de concórrer a les eleccions. El seu secretari general el 1978 era conegut com “Andrés”. Edità Línea Proletaria (1975-1982) i una Hoja Informativa, suplement de l’anterior.