El 1986 participà en la Plataforma Cívica per la sortida de l’OTAN i s’incorporà a Izquierda Unida [IV]. El 1988 es produí una crisi interna arran de l’apropament del seu president, Ignacio Gallego, al PCE. Juan Ramos, secretari general, aconseguí l’expulsió de Gallego, que, amb els seus seguidors, ingressà al PCE. La resta del partit abandonà IU. En les eleccions europees de 1994 obtingué 6.671 vots i en les de 1999, 6.154 vots. El 1994, amb seu a Lleida, es legalitzà el Partido Comunista del Pueblo de Cataluña. Edita Nuevo Rumbo i Propuesta Comunista.