Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936. De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari. La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M. Poblador Álvarez (d’Osca, advocat i periodista, excarlí), Emilio de Lasarte Rouzart (comerciant) i Juan Berenguer Aguilá (contractista). Tenia una quarantena d’afiliats, en especial a Barcelona i Badalona.