Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament. El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936. Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una organització legal (la Peña Nos y Ego) i, entre el 1934 i el 1936, com a partit legal. Se situà aleshores, com en el conjunt d’Espanya, en l’òrbita de Derecha de Cataluña/Renovación Española i formà part del Bloque Nacional. Existí també durant la República una organització clandestina nodrida per membres del PNE, anomenada El Cruzado Español. El seu principal dirigent fou el comandant retirat Carlos López Manduley, empresonat arran del cop del general Sanjurjo de 1932. D’altres caps foren Luis Grafulla Salgado (vicepresident) o Luis Arencillas López (secretari). Tenia uns quants centenars d’afiliats i en són coneguts nuclis a Barcelona i Terrassa. Sembla que no edità premsa de partit.