Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió [CiU] (que n’era el referent catalài principal promotor) es desentengués de la seva situació.
L’“operació reformista” (també coneguda com “operació Roca”) s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982.A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular (l’eslògan electoral era “la otra forma de hacer España”). Roca, secretari general deConvergència Democràtica de Catalunya [CDC] per delegació de Jordi Pujol des de l’accés d’aquest a la Presidència de la Generalitat, es basà en la seva projecció política com a portaveu de CiU al Congrés per iniciar una recreació del centrisme i impulsar la formació d’un nou partit espanyol, amb el qual CDC establiria relacions orgàniques i electorals.
El VII Congrés de CDC (gener de 1985) s’havia plantejat la reformulació estratègica per tal d’impulsar el PRD, però les resolucions d’aquest Congrés no definiren la vinculació amb el nou partit (només quedà clar que aquest no es presentaria a les eleccions a Catalunya, on CiU seria el seu referent). El suport explícit de Jordi Pujol a l’operació obrí noves perspectives al nacionalisme català liderat per CDC. La nova opció estratègica, el PRD, podia ser considerada tant una alternativa real dins la política espanyola com un reforç de la projecció estatal de l’opció convergent (per a tenir un referent polític a Espanya).
En les eleccions legislatives de 1986, el PRD llançà la candidatura de Roca a president del govern, que –d’altra banda– es presentà com a candidat de CiU a Barcelona, sense que hi hagués una vertebració clara entre les dues formacions. El PRD no presentà candidats a Catalunya, País Basc i Galícia. La llista de candidats per Madrid, l’encapçalà el magistrat del Tribunal Suprem i antic president del Con-sell General del Poder Judicial, Federico Carlos Sainz de Robles, i Antonio Garrigues (l’altre líder conegut del PRD) quedà en un discret segon pla. La complicació del missatge, l’ambigüitat de la relació entre CDC i PRD i la improvisació portaren al fracàs electoral (obtingué 194.538 vots a Espanya i cap escó), malgrat els abundants mitjans econòmics utilitzats, per bé que CiU augmentà de manera notable els seus diputats (de 12 passà a 18).