Partido Republicano Federal

Partit resultant de la unificació de tots els partits i fraccions federals d’Espanya (Assemblea Nacional de València 12-13 de febrer de 1938), que formalment es constituí en l’Assemblea Nacional de Barcelona el primer de setembre de 1938. Estava organitzat en tres nivells territorials, en cadascun dels quals existien una assemblea i un òrgan executiu (Junta Municipal, Junta Regional i Consell Nacional).

Fixà el domicili social a Barcelona “mientras las circunstancias lo aconsejen”. Del Consell Nacional, integrat per nou membres, en formaren part Belén de Sárraga, Salvador Garriga, Francesc Corbella i Àngel Jiménez. A l’exili el pes dels federals catalans en el Consell Nacional fou encara més elevat. Abel Velilla reconstruí de seguida el partit a Mèxic i el 1945 Francesc Corbella a París. El 1948 Josep Martí Feced n’era president; Abel Velilla, vicepresident, i Leandre Raurich, secretari general. Mantenia un Consell Federal de Catalunya a l’exili, presidit per Antoni Soler Roca (1946). No consta que tingués organització a l’interior. El 1949 s’integrà en una Confederación Republicana Española (amb Izquierda Republicana i Unión Republicana). Entre el 1945 i el 1946 publicà El Federal (Perpinyà) i entre el 1947 i el 1950 un Boletín del Partido Republicano Federal en el Exilio (París).