Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal [PRDF], com ara Eduardo Medrano. Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme. Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes. En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular. El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional de Catalunya, al qual assistiren agrupacions de Barcelona, Girona, Anglès, Manlleu, Olot, Pineda de Llobregat, Sabadell, Manresa, Colera, Vilajuïga i la secció femenina de Girona. Al juliol i a l’agost del mateix any se celebraren dos plens nacionals a València. El president del partit fins a la seva mort (1937) fou Ángel Pestaña, que fou succeït per Martí Civera; el secretari fou Eduardo Medrano. El Comitè Regional de Catalunya fou presidit per Josep Robusté i la vicepresidència l’ocupà Fernando Alemany. Una entitat anomenada “Amigos del Partido Sindicalista” integrà aquelles persones que “no pudiendo ser socios de los centros activos por no ser trabajadores manuales o intelectuales quieren contribuir al triunfo de las ideas del partido”. A Girona, on tingué una notable implantació, s’organitzaren unes Joventuts Sindicalistes. Publicà els setmanaris El Sindicalista (1934-1935) i Hora Sindicalista (portaveu de la seva Federació Catalana, 1936-1937), i el diari La Mañana (1937-1939). El 1945 es reorganitzà a França i a Mèxic, on edità butlletins.