Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña. Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio (president del “radi” de Sants del PCE) havien presentat candidats a les eleccions de 1931. El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués. Estava adherit a la Sección Española de la Internacional Comunista [SEIC]. Estava organitzat en demarcacions anomenades “radis”. Tingué una presència centrada en les àrees de Barcelona i Tarragona-Reus. Concorregué a les eleccions de novembre de 1932 (1.049 vots) i a les de 1933 (3.967 vots) i el 1936 donà suport al Front d’Esquerres de Catalunya (Hilari Arlandis fou escollit diputat). Al maig de 1934 celebrà el I Congrés. Al juliol de 1936 es fusionà amb la Unió Socialista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE i el Partit Català Proletari per crear elPartit Socialista Unificat de Catalunya. El secretari general fou Casanellas i, en morir el 1933, el substituí Miquel Valdés, líder de la secció tarragonina. Foren membres del buró polític Hilari Arlandis, Antoni Sesé i els germans Josep i Francesc del Barrio. El 1936 tenia 2.000 afiliats. Tingué certa influència en els rams mercantil i d’hostaleria.El portaveu fou Catalunya Roja (1932-1934).