Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups (a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol) per diversos motius; especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom. Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau. El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups. De la ruptura en resultà l’impuls del PSOE a Madrid (que celebrà el I Congrés el 1888) i del Partit Socialista Oportunista a Catalunya el 1891.