Es definia com a ecologista, pacifista, llibertari, nacionalista i partidari d’una democràcia de base. Impulsà la creació d’un partit ecologista estatal i s’integrà en la federació Los Verdes, però poc després del I Congrés de la federació (celebrat a Cardedeu el 1985) se’n donà de baixa en desacord amb el model organitzatiu del nou partit. El 1986 signà amb aquesta federació el Pacte de l’Ebre, que establia que Los Verdes no actuarien en l’òrbita catalana, ni AV-MEC a la resta de l’Estat. En les eleccions legislatives de 1986 obtingué 22.839 vots. Però el 1987 AV-MEC considerà que el pacte havia estat trencat i el mateix any 1987 creà la Confederació Els Verds, d’àmbit estatal, dins de la qual es presentà a les eleccions europees de 1987 (23.262 vots). Participà en les autonòmiques de 1988 (16.346 vots), europees de 1989 (obtingué el millor resultat, 34.489 vots) i legislatives de 1989 (25.978 vots). En les municipals de 1991, a Barcelona, s’integrà en la candidatura Barcelona Verda (amb Els Verds i el Partit Ecologista de Catalunya-VERDE) i a Lleida es coalitzà amb Iniciativa per Catalunya. En les autonòmiques de 1992 obtingué 10.323 vots (en aliança a Barcelona amb el Moviment d’Esquerra Nacionalista). Dirigents: Santiago Vilanova i Josep Puig. Tenia presència a l’Alt Empordà, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Garrotxa, Segrià i Tarragonès. El 1993 participà en la fundació d’Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya. Edità L’Alternatiu.