El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya. El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático [UCD]: Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal [ACL] (federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya). Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular [AP], amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL (a Catalunya PPC) i el Partido Demócrata Progresista. Antoni de Senillosa, president del PPC, fou elegit diputat. El mateix any, el partit s’integrà a AP. Altres noms destacats foren Luís Montal Compte (vicepresident), Enrique de Llorens (vicesecretari) i A. de Avilés (tresorer).