Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén. Defensava els drets bàsics de la persona (llibertat, propietat i seguretat) i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics. Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya (dirigit per Antoni de Senillosa), en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático. El 1978 la quasi totalitat del partit (excepte Casanovas) s’integrà a la Unió de Centre de Catalunya. Concorregué a les eleccions legislatives de 1979, coalitzat amb Esquerra Republicana de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya. En les autonòmiques de 1984 obtingué 6.789 vots i en les legislatives de 1986, 4.885. Després de l’ingrés de Ramon Viñals al partit, en les municipals de 1987 es coalitzà amb Estat Català, i en les autonòmiques de 1988 obtingué 5.156 vots. Sota el nom de Coalició Socialdemòcrata, recollí a tot l’estat 55.868 vots en les europees de 1989, i 6.435 en les legislatives del mateix any a Catalunya. El 1992 participà en la Confederació d’Esquerra Catalana.