A excepció d’un grup a Gran Bretanya, no consta que tingués presència organitzada ni a l’exili europeu, ni a l’interior de Catalunya. Fonamentalment existí a Amèrica, en especial a Mèxic i a Xile. Reunia sectors separats delPartit Socialista Unificat de Catalunya, que progressivament es definiren dins el socialisme democràtic i afirmaren la unió íntima entre radicalisme social i nacional. Era presidit per Felip Barjau i Miquel Ferrer n’era el secretari. Els punts fonamentals del seu ideari eren: a) la superació de la Constitució republicana i de l’Estatut d’Autonomia en la via de proclamar una Tercera República i l’autodeterminació de Catalunya; b) l’adhesió al Consell Nacional de Catalunya i a les Comunitats Catalanes; c) la negativa a qualsevol pacte amb els monàrquics; d) la defensa de la Unió Soviètica, però des del rebuig a la III Internacional i des de la crítica al PSUC per no defensar la independència orgànica del partit; e) l’adhesió al Secretariat de Catalunya de la UGT sorgit del III Congrés. L’alliberament de França del feixisme permeté el contacte amb sectors de l’exili europeu i connectar-se amb el Moviment Socialista de Catalunya [MSC], al qual s’adherí col·lectivament. Participà en la fundació el 1946 del MSC a Mèxic (amb elPartit Obrer d’Unificació Marxista, el PSOE i el grup Treball, constituït al voltant de Del Barrio) i a Xile. La resistència a cedir la direcció del MSC a França portà al trencament amb aquesta formació el 1950, quan adoptà l’estructura de partit. Molts dels seus membres orientaren aleshores els esforços en la creació del Consell Nacional Català. El 1956 adoptà el nom d’Acció Socialista Democràtica, editora de Meridià, que el 1957 publicà una “crida als socialistes catalans” demanant la seva unió (signada a Mèxic D.F. a l’agost de 1956). El 1959 s’integrà en el MSC. Publicacions: Butlletí del Partit Socialista Català (1942-1944) i Nova Era (1944-1945 i 1947), les dues a la ciutat de Mèxic.