El 4 de maig de 1977 quedà legalitzat com a partit. El gruix de la seva militància procedia del falangisme (especialment del Frente de Juventudes). Es declarà socialista i democràtica, però no acceptava la ruptura democràtica. A Catalunya es declarà republicana i federalista i defensà l’autonomia i l’Estatut de 1932 i, fins i tot, de 1931. Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 per Barcelona i Lleida (9.525 vots). Es distingí per la campanya pel retorn del president Tarradellas. Dirigents: Manuel Almodóvar Reina, Antonio Carrasco, Josep M. Merino Coll, Joan Clua Soler i Jeroni Bonany Saló. Un sector de l’RSC, encapçalat per Almodóvar, tenia simpatia per les posicions socialdemòcrates catalanistes del Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) i el 1977 es declarà adherit als principis de la Internacional Socialista. El 24 de maig de 1979 es donà de baixa com a partit polític. El 1981, RSE s’integrà en la Federación de Alianza Popular.