El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano. Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa. Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis. Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers”. Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano. A l’agost de 1992 es fusionà amb Vanguardia. Assajà de promoure l’organització SOS Europa. Premsa: Revolución Europea (editada a Madrid, Roma i Lisboa), Boletín Informativo. També edità opuscles.