Tenia com a objectiu “la defensa de los ideales regionalistas con relación a la vida de Aragón y a la colonia en Barcelona”. Dirigents: Matías Pallarés Gil (president), Teodoro Licart i José Terraza (vicepresidents). Al desembre de 1919 esdevingué la Unión Aragonesista. Desaparegué amb la Dictadura, abans de 1926, però tornà a funcionar a partir de 1931.