Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu. Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española [FE] a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE. El mateix 1934 es desféu la unió, en separar-se Palau de Falange. A finals d’aquest any la Junta de la USH rebutjà la proposta d’organitzar la Confederación Española de Derechas Autónomas [CEDA] a Catalunya. L’entitat s’autodissolgué el 1935, sense que se’n coneguin les raons. Presidents: Francisco Llana Buenaventura, F. Palau Rabassó, Juan Segú Vallet, Ramón Valderrama Barcedo, José Hernández Sánchez y Pedro Navarro Antón. Existia a la ciutat de Barcelona i probablement no agrupà més d’un centenar d’afiliats. No edità premsa, però sí manifestos i fulls. Altres organitzacions properes foren la Juventud de Acción Española i el Partido Liberal Catalán.