El seu manifest fundacional tenia un to marcadament obrerista (“no perseguim la simple millora, sinó la transformació del vigent règim social, acceptant plenament les més radicals afirmacions de la democràcia socialista internacional”) i es proposava combatre el retraïment dels sectors progressistes, però de fet la nova sigla no es traduí de moment en una força articulada, ni en una alternativa electoral.
L’estrena del BRA a les urnes es produí en les legislatives de l’abril de 1916, a Barcelona, on inclogué com a candidat l’independent Jaume Queraltó sota una Candidatura de Reivindicació Republicana Autonomista, que obtingué un resultat digne (10.500 vots, el 19%), però allunyat de la representació parlamentària, que restà limitada a l’acta de Domingo per Tortosa. La concurrència del Bloc en les eleccions provincials del març de 1917 també donà uns fruits molt modestos (un diputat a Barcelona i dos a Tarragona) i aquesta nova comprovació de la seva feblesa estructural afavorí la incorporació dels homes del BRA al procés que desembocaria a l’abril de 1917 en la dissolució del grup per donar vida al nou Partit Republicà Català.