Bibliografia general del romà al romànic (A-B)

  • Abad, L. (1982): La pintura romana en España, Sevilla.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’ (1949): La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda, discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’ (1969): Dels visigots als catalans, vol. I. Edicions 62, Barcelona.
  • Abásolo, J.A., Cortés, J. i Pérez, F. (1996): Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar, dins “Spania. Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pàgs. 25-36.
  • Abril i Guanyabens, J. (1931): Un capítol de la meva actuació a Tortosa, Imp. Heraldo de Tortosa, Tortosa.
  • Actas del VII Congreso internacional de arqueología cristiana, Barcelona 5-11 de octubre de 1969, Barcelona-Ciutat del Vaticà 1972.
  • Adserias, M., Muñoz, J.A. i Sardà, M. (1989): Carta arqueològica. Comarca de la Conca de Barberà, Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
  • Agache, Roger (1983): Typologie et devenir des villae antiques dans les grandes plaines de la Gaule septentrionale, dins W. Janssen - D. Lohrmann: Villa-curtis-grangia. Landwirtschaft zwischen Loire und Rhein von der Römerzeit zum Hochmittelalter, Munic, pàgs. 17-29.
  • Agustí i Farjas, Bibiana (1996): Santa Maria d’Amer (Amer, la Selva), “III Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Actes. Santa Coloma de Farners (la Selva), 14 i 15 de juny de 1996”, pàgs. 308-315.
  • Agustí, Bibiana i altres (1993): La necròpoli de les Goges (Sant Julià de Ramis, Gironès), dins Tribuna d’arqueologia 1991-92, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 117-128.
  • Ainaud i de Lasarte, Joan (1962): L’abat Donadeu de Sant Cugat, restaurador d’esglésies, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), IX, pàgs. 239-244.
  • Ainaud i de Lasarte, Joan (1973): Art romànic. Guia, Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • Ainaud i de Lasarte, Joan (1982): Les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena d’Empúries, “II Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Montserrat 1978)”, Barcelona, pàgs. 347-349.
  • Ainaud i de Lasarte, Joan (1990): Les esglésies de Sant Pere de Terrassa, Ajuntament de Terrassa, Terrassa (la edició: 1976).
  • Ainaud, J., Gudiol, J. i Verrié, F.P. (1947): Catalogo monumental de España. La ciudad de Barcelona. 2 vols., CSIC, Madrid.
  • Alavedra i Invers, Salvador (1979): Les ares d’altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara, vol. I (Les ares) i vol. II (Inventari de les ares), Terrassa.
  • Alavedra i Invers, Salvador (1984): L’ara d’altar paleocristiana de Santa Maria Antiga (Santiga), dins F. Vinyals: Notes sobre la història de Santiga, Santa Perpètua de Mogoda, pàgs. 45-80.
  • Alavedra, Salvador i altres (1996): La necròpolis romana del carrer de la Font Vella de Terrassa, “Terme” (Terrassa), 11, pàgs. 19-23.
  • Albertini, E. (1911-12): Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), IV, pàgs. 323-474.
  • Album pintoresch-monumental de Catalunya, Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Barcelona 1879.
  • Alföldy, Géza (1975): Die römischen Inschriften von Tarraco, 2 vols., Walter de Gruyter Co, Madrider Forschungen, Band 10, Deutsches Archäologisches Institut Abteilung Madrid, Berlín.
  • Alföldy, Géza (1991): Tarraco, “Fòrum” (Tarragona), 8, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (traducció revisada de la veu Tarraco de la Real Enzyclopädie der klassischen Altertumswissenschaft, supl. XIV Munic 1978).
  • Almagro, Martín (1951): Las fuentes escritas referentes a Ampurias, “Monografías Ampuritanas”, I, Barcelona.
  • Almagro, Martín (1953): Materiales visigodos del Museo Arqueológico de Barcelona. Las hebillas de cinturón de bronce, “Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales” (Madrid), XI-XII (1950-51), pàgs. 13-23.
  • Almagro, Martín (1955a): Museo Arqueológico de Barcelona, Dirección General de Bellas Artes, Guías de los Museos de España II, Madrid.
  • Almagro, Martín (1955b): Las necrópolis de Ampurias, vol. II, Necrópolis romanas, Barcelona.
  • Almagro, Martín (1964): Excavaciones en la Palaiápolis de Ampurias, col·I. “Excavaciones Arqueológicas en España”, 27, Madrid.
  • Almagro, Martín - Palol, Pere de (1962): Los restos arqueológicos paleocristianos y alto-medievales de Ampurias, “Revista de Gerona” (Girona), 20, pàgs. 27-41.
  • Almagro, Martín i altres (1945): Carta arqueológica de España: Barcelona, CSIC, Madrid.
  • Almeida, F. de (1974): Arte visigótica em Portugal, Lisboa.
  • Alsius, Pere (1872): Ensaig histórich sobre la vila de Banyolas, Estampa de L. Obradors y P. Sulé, Barcelona.
  • Altisent i Altisent, Agustí (1974): Història de Poblet, Abadia de Poblet.
  • Altisent i Altisent, Agustí (1993): Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I, Anys 960-1177, Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Álvarez, A. - Coberó, M. (1995): Estudi arqueomètric de les ceràmiques de Vilaclara. Avanç preliminar dels primers resultats de les anàlisis mineralògiques, dins J. Enrich, J. Enrich, L. Pedraza: Vilaclara de Castellfollit del Boix (el Bages). Un assentament rural de l’antiguitat tardana, Arqueoanoia edicions, Igualada, pàgs. 105-197.
  • Ambrós i Monsonís, Jordi (s.d.[1981]): El monestir de Sant Cugat del Vallès, Vilassar de Mar, ed. Oikos-Tau.
  • Amengual i Batle, Josep (1979-80): Informacions sobre el priscil·lianisme a la Tarraconense segons l’epístola 11 de Consenci (any 419), “Pyrenae” (Barcelona), 15-16, pàgs. 319-338.
  • Amengual i Batle, Josep (1987): Correspondència amb Sant Agustí, Fundació Bernat Metge, sèrie “Escriptors cristians” núm. 244, Barcelona.
  • Amich i Raurich, Narcís M. (1991): Nous descobriments en el municipi de Celrà (El Gironès), “Cypsela” (Girona), IX, pàgs. 209-226.
  • Amich, Narcís M. - Nolla, Josep M. (1992): Girona goda i sarraïna 476-785, “Quaderns d’història de Girona”, 3, Ajuntament de Girona-Diputació de Girona, Girona.
  • Amo i Guinovart, Maria-Dolors del (1973): La necrópolis de Pere Martell, “Boletín arqueológico” (Tarragona), època IV, fascs. 113-120 (1971-1972), pàgs. 103-171.
  • Amo i Guinovart, Maria-Dolors del (1979-89): Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona, 3 vols., Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona.
  • Amo i Guinovart, Maria-Dolors del (1982): Aportación al estudio de los sarcófagos de la necrópolis paleocristiana de Tarragona, “II Reunió d’arqueologia paleocristiana hispànica (Montserrat, novembre 1978)”, Barcelona, pàgs. 239-242.
  • Amo i Guinovart, Maria-Dolors del (1994): Bronces de la basílica y del cementerio paleocristiano de Tarragona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), 16, pàgs. 169-180.
  • Amo i Guinovart, Maria-Dolors del (1995): Estudio preliminar de la escena B-5 de la cúpula de Centcelles con la mujer y el personaje entronizado, Barcelona.
  • Amo, M.D. - Barriach, F. (1975): Hallazgos arqueológicos en el ‘Camí de la Fonteta’, “Boletín arqueológico” (Tarragona), època IV, fascs. 129-132, pàgs. 107-112.
  • Andreae, B. (1980): Die römischen Jagdsarkophage. Die antiken Sarkophagreliefs, vol. 1-2, Deutsches Archäologisches Institut, Berlín.
  • Anglada i Ferran, Manuel (1956): Julia Lybica-Roma, “Tramontane” (Perpinyà), 390-391, pàgs. 228-229.
  • Aquilué i Abadías, Xavier (1992a): Las cerámicas de producción africana procedentes de la Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco, tesi doctoral microfitxada (núm. 1275), Universitat de Barcelona.
  • Aquilué i Abadías, Xavier (1992b): Comentaris entorn la presencia de les ceràmiques de producció africana a Tarraco, dins “Miscel·lània arqueològica a Josep M. Recasens”, Junta del Port de Tarragona, Tarragona, pàgs. 25-33.
  • Aquilué i Abadías, Xavier (1992c): Sobre algunas cerámicas de producción africana con decoración espatulada, “Revista d’arqueologia de Ponent” (Lleida), 2, pàgs. 177-198.
  • Aquilué i Abadías, Xavier (1993a): La seu del Col·legi d’Arquitectes. Una intervenció arqueològica en el centre historie de Tarragona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Tarragona, Tarragona.
  • Aquilué i Abadías, Xavier (1993b): Cerámicas decoradas africanas procedentes de la Torre de la Audiencia (Tarragona), “Empúries” (Barcelona), 48-50, pàgs. 26-35.
  • Aquilué i Abadías, Xavier (1995): La cerámica común africana, dins Ceràmica comuna romana d’època alto-imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió, col-I. “Monografies Emporitanes”, VII, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Empúries, pàgs. 61-72.
  • Aquilué i Abadías, Xavier (1997): Anàlisi comparativa de contextos ceràmics d’època tardo-romana (segles V-VI), “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2 (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 83-100.
  • Aquilué, Xavier i altres (1984): El fòrum romà d’Empúries, col-I. “Monografies Emporitanes” IV, Barcelona.
  • Aquilué, Xavier i altres (1991): Tarraco. Guia arqueològica, Tarragona.
  • Aquilué, Xavier i altres (1996): Excavacions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà), “Terceres Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. Santa Coloma de Farners, 14 i 15 de juny de 1996”, Santa Coloma de Farners, pàgs. 52-64.
  • Aragon-Launet, P. - Balmelle, C. (1987-88): Les structures ornamentales en acanthe dans les mosaïques de la villa de Séviac, près de Montreal (Gers), “Gallia” (París), 45, pàgs. 189-208.
  • Arbeiter, A. - Korol, D. (1988-89): El mosaico de la cúpula de Centcelles y el derrocamiento de Constante por Magnencio, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), 10-11, pàgs. 193-244.
  • Arbeiter, A. - Korol, D. (1989): Der Mosaikschmuck des Grabbaues von Centcelles und der Machtwechsel von Constans zu Magnentius, “Madrider Mitteilungen” (Berlín-Madrid), 30, pàgs. 289-331.
  • Arce, Javier (1982): El último siglo de la España romana: 284-409, Alianza Editorial, Madrid.
    • 1988): Funus Imperatorum, Madrid.
  • Arce, Javier (1992): Las villae romanas no son monasterios, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 65, pàgs. 323-330.
  • Arce, Javier (1993): Los mosaicos como documentos para la historia de la Hispania tardía (siglos IV-V), “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 66, pàgs. 265-274.
  • Arce, Javier (1994): Constantinopla, Tarraco y Centcelles, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), XVI, pàgs. 147-166.
  • Arcamone, Maria Giovanna (1987-88): Analisi del corredo delia tomba 6 di San Giovanni, “Sibrium”, 19, pàgs. 115-134.
  • Arnau (1926): El Dr. Roca i Lletjós parla a Vida Lleidatana de les recents descobertes arqueològiques, “Vida Lleidatana” (Lleida), 16, pàgs. 254-255.
  • Artigues, Pere Lluís i altres (1996-97): La fortalesa romana, la basílica i el monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (Catalunya). Les excavacions de 1993-1995, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /2. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 1081-1111.
  • Artigues, Pere Lluís i altres (1997a): Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir, “Gausac” (Sant Cugat del Vallès), 10, pàgs. 15-76.
  • Artigues, Pere Lluís i altres (1997b): Les excavacions al monestir de Sant Cugat del Vallès (1993-1994), dins Tribuna d’arqueologia 1994-1995, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99-119.
  • Artigues, P.L., Martínez, J. i Utgés, M. (1993): Programa d’arqueologia urbana de la ciutat de Tortosa, Ajuntament de Tortosa - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, inèdit.
  • Arxé, Joaquim i altres (1986): Ultimes intervencions a lluro (Mataró, Maresme), dins Tribuna d’arqueologia 1984-1985, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 73-82.
  • Ascoli, G.l. (1880): Iscrizioni inedite o mal note, greche, latine, ebraiche di antichi sepolcri del Napoletano, Torí-Roma.
  • Aurell, Martí (1995): Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213). Publications de la Sorbonne, París.
  • Aurrecoetxea Fernández, Joaquín (1994): Los botones de bronce en la Hispania romana, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 67, pàgs. 157-178.
  • Azkárate Garai-Olaun, A. (1993): Francos, equitanos y vascones. Testimonios arqueológicos al sur de los pirineos, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 66, pàgs. 149-176.
  • Bacaria i Martrus, Albert (1992): Les ceràmiques paleocristianes (Derivées de Sigillées Paléochretiennes) del Penedès, “Miscel·lània Penedesenca” (Vilafranca del Penedès), XIV, pàgs. 215-232.
  • Bacaria i Martrus, Albert 1993): Importacions sudgàl·liques i produccions locals de ceràmica estampada a Catalunya durant el Baix Imperi Romà, Universitat de Barcelona, tesi doctoral microfitxada, Barcelona.
  • Bacaria, Albert i altres (1993): Les importations de DS.P procedents de l’are de Marseille dans le nord-est de la Péninsule lbérique. Les données archéologiques à la lumière des analises chimiques, “Actes du congrés de l’SFECAG (Versailles, mai 1993)”, Marsella, pàgs. 341-353.
  • Bacaria, A., Pagès, E. i Puig, F. (1991): Excavacions arqueològiques a l’entorn de Sant Pau del Camp, dins Tribuna d’arqueologia 1989-1990, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 149-151.
  • Badia i Homs, Joan (1977-81): L’arquitectura medieval de l’Empordà, 3 vols., Diputació de Girona, Girona (2a edició: Girona 1985).
  • Badia i Homs, Joan (1990): Sant Joan Sescloses, dins Catalunya romànica, vol. IX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1990, pàgs. 630-634.
  • Balil, Alberto (1955): Una nueva lauda sepulcral de mosaico en el conventus Tarraconensis, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XXVIII, pàgs. 142-144.
  • Balil, Alberto (1956): Los sarcófagos paleocristianos de Barcelona, dins “Studi in onore di Aristide Calderini e Roberto Paribeni”, vol. III, pàgs. 667-687.
  • Balil, Alberto (1960): Mosaico de Bellerofonte y la Quimera de Torre de Bell-lloch (Gerona), “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XXXIII, pàgs. 98-112.
  • Balil, Alberto (1962a): Materiales para un “Corpus” de escultura romana del Conventus Tarraconensis, “Archivo Español del Arte” (Madrid), XXXV, pàgs. 145-157.
  • Balil, Alberto (1962b): Mosaicos circenses de Barcelona y Gerona, “Boletín de la Real Academia de la Historia” (Madrid), CLI, pàgs. 257-351.
  • Balil, Alberto (1965a): Sobre la cronología del mosaico circense de Barcelona, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XXXVIII. pàg. 125 i ss.
  • Balil, Alberto (1965b): Algunos mosaicos hispanorromanos de época tardía, “Príncipe de Viana” (Pamplona), 26, pàgs. 286-292.
  • Balil, Alberto (1969): Excavaciones en la “Torre de Pilatos” (Tarragona). Campañas de excavaciones de 1962, col·I. “Excavaciones arqueológicas en España”, 65, Madrid.
  • Balil, Alberto (1972): Mosaicos romanos de Hispania Citerior I. Ager Emporitanus et Gerundensis, “Studia archaeologica” (Valladolid), 12, pàgs. 21-49.
  • Balil, Alberto (1973a): Los mosaicos romanos de Vilet y Vilagrasa (Lérida), “XII Congreso nacional de arqueología. 1971”, Saragossa, pàgs. 727-734.
  • Balil, Alberto (1973b): Paris y Afrodita en un mosaico del ager Gerundensis, “Durius”, pàg. 372.
  • Balil, Alberto (1991): Art i cultura, dins Historia de Barcelona, vol. I, La ciutat antiga, Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàgs. 203-237.
  • Balil, A., Oliva, M. i Ripoll, E. (1955): Actividades arqueológicas en Cataluña durante los años 1952 y 1953, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XXVIII, pàgs. 166-174.
  • Balmaseda, Luis Javier - Papí, Concepción (1997): Jarritos y patenas de época visigoda en los fondos del Museo Arqueológico Nacional, “Boletín del Museo Arqueológico Nacional” (Madrid), vol. XV, núms. 1-2, pàgs. 153-174.
  • Balmelle, C. (1980): Recueil général des mosaïques de la Gaule, IV, 1, Province d’Aquitaine, París.
  • Balmelle, C. (1987): Recueil général des mosaïques de la Gaule, IV, 2, Province d’Aquitaine, París.
  • Balmelle, C. i altres (1985): Le décor géometrique de la mosaïque romaine. Répertoire graphique et descriptif des compositions linéaires et isotropes, París.
  • Balmelle, C., Gauthier, M. i Monturet, R. (1980): Mosaïques de la villa del Palat a Saint-Émilion (Gironde), “Gallia” (París), 38, pàgs. 59-96.
  • Banks, Philip (1984): The Roman Inheritance and Topographical Transitions in Early Medieval Barcelona, T.F.C. Blagg, R.F.J. Jones, S.J. Keay (eds.), “Papers in Iberian Archaeology” (Oxford), BAR, International Series, pàgs. 600-634.
  • Baraut i Obiols, Cebrià (1986-87): El lloc de Ciutat, primitiu nucli urbà de la Seu d’Urgell, de l’època romana a la fi de l’edat mitjana, “Urgellia” (la Seu d’Urgell), VIII, pàgs. 483-492.
  • Baraut i Obiols, Cebrià (1992-93): L’església romànica de Santa Eulàlia de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell), XI, pàgs. 487-509.
  • Barceló, Miquel (1978): El rei Achila i els fills de Wititza. Encara una altra recerca, “Miscellanea Barcinonensia” (Barcelona), XLIX, pàgs. 59-71.
  • Bargalló i Chaves, Eva i altres: Ara d’altar de Casserres, dins Catalunya romànica, vol. XXII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1986, pàgs. 54-55.
  • Barral i Altet, Xavier (1972): Un mosaico sepulcral paleocristiano inédito de Sant Cugat del Vallés (Barcelona), “Boletín del Seminario de Arte y Arqueología (Valladolid)”, XXXVIII, pàgs. 476-485.
  • Barral i Altet, Xavier (1973): Unes pintures murals romanes inèdites i el mosaic amb curses de circ a Barcelona, “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” (Barcelona), XV, pàgs. 31-67.
  • Barral i Altet, Xavier (1973-74): Contribución al estudio de la circulación monetaria de los visigodos: el hallazgo de La Grassa (Tarragona), “Numisma” (Madrid), 120-131 (“Actas del I Congreso nacional de numismática, Zaragoza, 1972”), pàgs. 331-350.
  • Barral i Altet, Xavier (1974): La basilique paléochrétienne et visigothique de Sant Cugat del Vallés (Barcelone). Dossier archéologique et essai d’interprétation, “Mélanges de l’École Française de Rome. Antiquité” (Roma), 86, pàgs. 891-928.
  • Barral i Altet, Xavier (1978): Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelone et ses environs), Instituto de Arqueología y Prehistoria (UB), Barcelona.
  • Barral i Altet, Xavier (1981): L’art pre-romànic a Catalunya, Edicions 62, Barcelona.
  • Barral i Altet, Xavier (1982): Transformacions de la topografia urbana a la Hispània cristiana durant l’Antiguitat Tardana, “III Reunió d’arqueologia paleocristiana hispànica. Montserrat 1978”, Barcelona.
  • Barral i Altet, Xavier (1997): Prerromànic i Romànic, dins Ars Cataloniae, vol. VI, Escultura antiga i medieval, L’Isard, Barcelona.
  • Barrasetas i Dunjó, Eulàlia (1988): Informe-memòria de la tercera campanya d’excavacions arqueològiques a la plaça d’Alfons XII (Tortosa), Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, inèdit.
  • Barrasetas i Dunjó, Eulàlia (1993): Plaça d’Alfons XII, Tortosa, dins Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989. Època romana. Antiguitat tardana. Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 62.
  • Barrasetas, Eulàlia - Járrega, Ramon (1997): La ceràmica trobada al jaciment de la Solana (Cubelles, Garraf), “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2 (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 131-152.
  • Barrasetas, E., Carbonell, E. i Martínez, J. (1993): El jaciment romà de Poble Sec. Sant Quirze del Vallès.Vallès Occidental, dins Tribuna d’arqueologia 1991-1992, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 103-109.
  • Barrasetas, E., Martín, A. i Palet, J.M. (1990): Memòria de les excavacions al jaciment de l’Aiguacuit (Terrassa). Sisena campanya, 1989-1990, memòria inèdita. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Barrasetas, E., Martín, A. i Palet, J.M. (1992): Les ocupacions d’època romana i medieval de l’Aiguacuit (Terrassa). Excavacions 1989-1990, dins Tribuna d’arqueologia 1990-1991, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 115-122.
  • Barrasetas, E., Martín, A. i Palet, J.M. (1994): La vil·la romana de l’Aiguacuit (Terrassa), col·l. “Memòries d’intervencions arqueològiques a Catalunya”, 6, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Barrasetas, E. - Monleón, A. (1994): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment Mas Manolo (Caldes de Montbui, Vallès Oriental), Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Barrasetas, E. - Monleón, A. (1995): Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo (Caldes de Montbui, Vallès Oriental), dins Tribuna d’arqueologia 1993-1994, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 87-94.
  • Barsanti, C. (1993): Capitello, dins Enciclopedia dell’Arte Medievale, vol. IV, Enciclopedia Italiana, Roma.
  • Bassegoda i Amigó, Bonaventura (1976): Santa Maria de la Mar. Monografia històrico-artística del temple, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona.
  • Bastardes, Albert - Riu, Manuel (1981): El Martyrium de Sant Eudald a Sorba, Solsona.
  • Bastit, Cristina i altres (1986): Vint segles d’història sota terra, “Revista de Girona” (Girona), 118, pàgs. 415-417.
  • Bastit, Cristina i altres (1987): Les intervencions arqueològiques a la Plaça de Sant Feliu (Girona), dins Tribuna d’arqueologia 1986-1987, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 91-98.
  • Batet, Carolina (1996): Castells termenats i estratègies d’expansió comtal. La marca de Barcelona als segles X-XI, Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès.
  • Batista, R., López, A. i Zucchitello, M. (1980): Noves aportacions al coneixement de la vil·la romana dels Ametllers, Tossa, col·l. “Quaderns d’Estudis Tossencs”, I, Tossa.
  • Batlle i Huguet, Pere (1937-40): Fragmentos de sarcófagos paleocristianos inéditos en Tarragona, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), XIII, pàgs. 61-64.
  • Batlle i Huguet, Pere (1943): Fragmentos de un sarcófago paleocristiano con escenas de la historia de San Pedro, descubiertos en Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona), any XLIII, època IV, pàgs. 12-17.
  • Beinart, H. (1962): Cuándo llegaron los judíos a España, “Estudios del Instituto Central de Relaciones Culturales Israel-Iberoamérica”, 3, pàgs. 22-23.
  • Bejarano, Virgilio (ed.) (1987): Hispania Antigua según Pompeio Mela, Plinio el Viejo y Claudio Ptolomeo, col·l. “Fontes Hispaniae Antiquae”, fasc. VII, Instituto de Prehistoria y Arqueología, Barcelona.
  • Bellet, M.E. (ed.) (1992): Recherches archéologiques récentes à Vaison-la-Romaine et aux environs, “Noticies d’Archéologie Vauclusienne” (Avinyó), 22.
  • Beltrán, M. del C. - Cortés, V. (1949): Cronología de los sarcófagos de los leones y de Covarruvias a base del tocado femenino, “Crónica del IV Congreso arqueológico del sudeste español (Elche 1948)”, Cartagena, pàgs. 469-478.
  • Beltrán de Heredia Bercero, Julia (1999): La elaboración del vino en el mundo romano: una instalación urbana de producción de vino en Barcino, “El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. II Col·loqui internacional d’arqueologia romana (Badalona 1998)”, Museu de Badalona, pàgs. 277-282.
  • Benet, C. i altres (1992): L’àrea d’enterraments baix imperial de Mas Rimbau / Mas Mallol, Tarragona, “Acta Arqueologica de Tarragona” (Tarragona), V, pàgs. 73-86.
  • Benoit, F.Le sarcophage de Lurs en Provence, “Cahiers archéologiques” (París). X. pàgs. 27-70.
  • Berges Soriano, Pedro Manuel (1969-70): Sarcófago estrigilado de mármol descubierto en la Avenida de Ramón y Cajal, núm. 35, “Boletín arqueológico” (Tarragona), LXIX-LXX, pàgs. 13-19.
  • Berges Soriano, Pedro Manuel (1969-70*): Cripta tardoromana en Marsá (Tarragona), “Boletín arqueológico” (Tarragona), LXIX-LXX, pàgs. 158-159.
  • Berges Soriano, Pedro Manuel (1970): Informe sobre “Els Munts”, “Boletín arqueológico” (Tarragona), època IV, fascs. 105-112, pàg. 149 i làm. IX.
  • Berges Soriano, Pedro Manuel (1974): Columnas romanas y cruces visigóticas en la plaza del Rovellat de Tarragona, “Miscelánea arqueológica” (Barcelona), I (XXV Aniversario de los cursos de Ampurias (1947-1971)), pàgs. 153-168.
  • Bernils i Mach, Josep M. (1983): El carrer de Perelada de Figueres, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” (Figueres), 16, pàgs. 231-288.
  • Berrocal, M.C. - Laiz, M.D. (1995): Tipologia de enterramientos en la necrópolis de San Antón de Cartagena, “IV Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Lisboa 1992)”, Barcelona, pàgs. 173-182.
  • Bistuer, F. (1984): Estudi sobre un tresoret de síliqües dels emperadors Honori, Gracià i Màxim Tirà, “Acta numismatica” (Barcelona), 14, pàgs. 135-138.
  • Blanch i Illa, Narcís (1862): Gerona histórico-monumental. Noticias históricas de esta ciudad y descripción de sus antiguos monumentos, Librería Gerundense, Girona.
  • Blasco, J. i altres (1994): Estat actual de la investigació arqueològica de l’Antiguitat Tardana a la ciutat de València, “III Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Maó 1988)”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 185-199.
  • Blázquez, J.M. i altres (1989): Corpus de mosaicos de España, vol. VIII, Mosaicos romanos de Lérida y Albacete, Ministerio de Cultura, Madrid.
  • Blázquez, J.M. - Ortego, T. (1983): Corpus de mosaicos de España, vol. VI. Mosaicos romanos de Soria, Ministerio de Cultura, Madrid.
  • Boehden, T. (1995): Antike Sarkophage im Dienste mittelalterischer Heiligenverehrung: San Felix in Gerona, “Jahrbuch für Antike und Christentum” (Münster-Westfalen), suplement 20-1 (“Akten des XII Internationalem Kongresses für Christliche Archäologie. Bonn 22-28 sept. 1991”), pàgs. 572-577.
  • Bofarull, Pròsper de (1836): Los condes de Barcelona vindicados. Cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca, 2 vols., Impr. de J. Oliveres y Monmany, Barcelona.
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1982): Anàlisi pol·línica i historia medieval. Aportació al coneixement del paisatge pirinenc durant l’edat mitjana, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona), 10, pàgs. 635-638.
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1993a): Poblament i societat. Transformacions en el tipus d’hàbitat a Catalunya a l’edat mitjana, “IV Congreso de arqueología medieval española”, vol. II, Alacant, pàgs. 331-340.
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1993b): Parròquia i organització del territori. Una aproximació cartogràfica, “I Congrés d’història de l’Església catalana. Des dels orígens fins ara”, Solsona, vol. 1, pàgs. 259-284.
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1995a): Organització del territori i poblament a l’edat mitjana als Pirineus catalans, dins Muntanyes i població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva interdisciplinària. Govern d’Andorra, Andorra, pàgs. 221-233.
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1995b): Onomàstica i poblament a la Catalunya septentrional a l’alta edat mitjana, dins Ph. Sénac (ed.): Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge, P.U.F., Perpinyà, pàgs. 49-69.
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1995c): El mas, el pagès i el senyor, Curial Edicions Catalanes, Barcelona.
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1997): El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l’edat mitjana, dins J. Bolòs - J.J. Busqueta (eds.): Territori i societat a l’edat mitjana, I, Lleida, pàgs. 41-82.
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1998a): Le rôle du château et de l’église dans la structuration de l’habitat dans les Pyrénées catalans. Deux exemples différents: le Pallars Sobirà et la Garrotxa, dins Les villages pyrénéens du Moyen Âge à nos jours. L’habitat et l’eau, Tolosa de Llenguadoc (en curs de publicació).
  • Bolòs i Masclans, Jordi (1998b): Els pobles de Catalunya a l’edat mitjana. Aportació a l’estudi de la morfogènesi dels llocs de poblament, dins J. Bolòs - J.J. Busqueta (eds.): Territori i societat a l’edat mitjana, II, Lleida, pàgs. 69-138. 1998c Formes dels pobles i societat al Pallars Sobirà a l’edat mitjana, dins Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme, IEI, Lleida, pàgs. 123-155.
  • Bolòs i Masclans. Jordi (ed.) (1996): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida.
  • Bolòs, Jordi - Hurtado, Víctor (1987): Atles històric d’Andorra (759-1278), Conselleria d’Educació i Cultura, Andorra.
  • Bolòs, Jordi - Hurtado, Víctor (1998): Atles del comtat de Besalú (785-988), Barcelona.
  • Bolòs, Jordi - Moran, Josep (1994): Repertori d’antropònims catalans (RAC) I, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
  • Bonifay, M. (1987): Observations sur les amphores à Marseille d’après les fouilles de La Bourse (1980-1984), “Revue d’Archéologie de Narbonnaise” (París), pàgs. 269-305.
  • Bonifay, M. - Piéri, D. (1995): Amphores du Ve au Vlle s. à Marseille: nouvelles données sur la typologie et le contenu, “Journal of Roman Archaeology” (Ann Arbor, Michigan), 8, pàgs. 94-120.
  • Bonnassie, Pierre (1979-81): Catalunya mil anys enrera. Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI, 2 vols., Edicions 62, Barcelona.
  • Bonnassie, Pierre (1993): Del esclavismo al feudalismo en Europa occidental. Editorial Crítica, Barcelona.
  • Bonnet, E. (1905): Le sarcophage de saint Aphrodisie à Béziers, “Bulletin archéologique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques” (París), pàgs. 329-337.
  • Bonnet, E. (1911): Les sarcophages chrétiens de l’église Saint-Felix de Gérone et l’école arlesienne de sculpture funéraire, “Bulletin archóologique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques” (París), pàgs. 14-32.
  • Bonnet, Charles - Beltrán de Heredia, Julia (e.p.a): Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona, “V Reunión de arqueología cristiana hispánica. Cartagena 1998”.
  • Bonnet, Charles - Beltrán de Heredia, Julia (e.p.b): El primer grupo episcopal de Barcelona, dins Sedes regiae. Regna barbarica. Ciudades entre la Antigüedad Tardía y la construcción europea. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Barcelona.
  • Bonnet, Charles - Beltrán de Heredia, Julia (1997): La remodelació del subsòl arqueològic del MHCB. Presentació de les recerques realitzades sobre les restes arqueològiques, taula rodona, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona, comunicació oral.
  • Borao, J.E. (1987): Las posibles centuriaciones ampuritanas, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” (Figueres), 20, pàgs. 279-326.
  • Bosarte, I. (1786): Disertación sobre los monumentos antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura, escultura y arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona, Don Antonio Sancha, Madrid.
  • Bosch i Gimpera, Pere (1924): La necròpolis romano-cristiana de Tarragona, “Gaseta de les Arts” (Barcelona), 3, pàg. 7.
  • Bosch i Gimpera, Pere - Serra i Ràfols, Josep de C. (1964-65): Scavi a Sant Cugat del Valles (Catalogna). Dal Castrum romano al monastero attuale, “Rendiconti della Accademia Romana di Archeologia” (Roma), XXXVII, pàgs. 307-323.
  • Botet i Sisó, Joaquim (1879): Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporion, Imprenta de Alejandro Gómez Fuentenebro, Madrid (edició facsímil: Barcelona 1979).
  • Botet i Sisó, Joaquim (1883): Investigaciones arqueológicas, “Revista de Gerona” (Girona), VII, pàgs. 105-109.
  • Botet i Sisó, Joaquim (1896): Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Catalunya, “Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona), V, pàgs. 101-197.
  • Botet i Sisó, Joaquim (1980): Sepulturas antiguas recién descubiertas en el Mercadal de Gerona, “Revista de Gerona” (Girona), XIV, pàgs. 266-269 i 289-295.
  • Bovini, G. (1954): Il sarcofagi paleocristiani della Spagna, Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana, Roma.
  • Bovini, G. - Brandenburg, H. (1967): Repertorium der christlich-antiken Sarkophage. Rom und Ostia, 2 vols., Deutsches Archäologisches Institut-Franz Steiner Verlag GMBH, Wiesbaden.
  • Braum, J. (1942): Der christliche Altar, I, Munic 1924.
  • Briesenick. B. (1962): Typologie und Chronologie der südwest-gallischen Sarkophage, “Jahrbuch des Römisch-Germanischen Zentralmuseums” (Mainz), 9, pàgs. 76-182.
  • Brou, L. - Vives, J. (1959): Antifonario visigótico mozárabe de la Catedral de León, Barcelona-Madrid.
  • Brozzi, M. (1961): Das longobardische Gräberfeld von Salvatore bei Maiano, “Jahrbuch des Romisch-Germanischen Zentralmuseums” (Mainz), 8, pàgs. 157-165.
  • Brozzi, M. (1969): Ritrovamenti longobardi in Friuli, “Memorie storiche forogiulese”, XLIX, pàgs. 114-120.
  • Brozzi, M. (1971): La necropoli tardoantica-altomedievale di Firmano (Cividale del Friuli), “Aquileia Nostra”, XLII, pàgs. 71-100.
  • Brun, J.R i altres (1989): La ville gallo-romaine de Saint-Michel à la Garde (Var). Un domaine oléicole au haut-empire, “Gallia” (París), 46, pàgs. 103-132.
  • Bryant, W.J. (ed.) (1972): Cartas sobre el Anfiteatro tarraconense, Springfield.
  • Buis, M. (1978): Quelques piliers de chancel inèdits du sud-est de la France, “Cahiers archéologiques” (París), XXVII, pàgs. 21-29.
    • ,>