Bibliografia general del romà al romànic (C-F)

  • Caballé i Crivillés, Antoni (1985): Memòria sobre l’excavació d’urgència a la plaça de la Pietat de Vic, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, inèdita.
  • Caballé, G., Mestres, I. i Subiranes, C. (1997): Excavacions arqueològiques a la zona del Portalet (Vic), Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memoria inèdita.
  • Caballero Zoreda, Luis (1974): Cerámica sigillata clara del tipo D estampada de las provincias de Murcia y Almería, “Miscelánea arqueológica” (Barcelona), I, pàgs. 193-222.
  • Caballero Zoreda, Luis (1980): Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época visigoda, “Miscelánea de homenaje al Dr. E. Tarancón”, Madrid. pàgs. 85-102.
  • Caballero Zoreda, Luis (1989): Pervivencia de elementos visigodos en la transición al mundo medieval. Planteamiento del tema, “Actas del III Congreso de arqueología medieval española. Oviedo”, vol. I, pàgs. 111-134.
  • Caballero, L., Galera, V. i Garralda, M.D. (1991): La iglesia de época paleocristiana y visigoda de “El Gatillo de Arriba” (Cáceres), “Extremadura arqueológica” (Mèrida-Càceres), II. pàgs. 471-497.
  • Caballero, L. - Mateos, P. (1991): Excavaciones en Santa Eulalia de Mérida. “Extremadura arqueológica” (Mèrida-Càceres), II, pàg. 540.
  • Caballero, Luis i altres (1991): La iglesia de época visigótica de Santa Lucía del Trampal. Alcuéscar (Cáceres), “Extremadura arqueológica” (Mèrida-Càceres), II. pàgs. 497-523.
  • Cabanot, Jean (1972): Chapiteaux de marbre antérieurs à l’époque romane dans le département des Landres, “Cahiers archéologiques” (París), XXII. pàgs. 1-18.
  • Cabanot, Jean (1993): Sarcophages et chapiteaux de marbre en Gaule, “Antiquité tardive” (París), I, pàgs. 111-120.
  • Cabanot, Jean (1994): Les éléments de décor monumental antérieurs à l’époque romane conservés à Saint-Sever (Laudes), “Cahiers archéologiques” (París), 42.
  • Cabrol, E., - Leclercq, H. (1924): Dictionnaire d’archéologie chrétienne et de liturgie, París.
  • Callu, Jean-Pierre (1969): La politique monétaire des empereurs romains de 238 à 311, París.
  • Camprubí. F. (1942): I mosaici della capola di Centcelles nella Spagna, “Rivista d’archeologia cristiana” (Ciutat del Vaticà), 19, pàgs. 87-110.
  • Camps i Sòria, Jordi (1988): Relleu I, dins Catalunya romànica, vol. XXIII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 52-53.
  • Caner, P. (1949): Calonge arqueológico, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona). IV, pàgs. 311-317.
  • Cantera, F. - Millas, J.M. (1956): Las inscripciones hebraicas en España, Madrid.
  • Canyelles, J.M., Piñol, L. i Vergés, J.M. (1996): La vil·la i la necròpoli de Mas Gassol (Alcover), “Quaderns de Vilaniu” (Valls), 29, pàgs. 27-41.
  • Capdevila i Felip, Sanç (1924): El temple de Santa Maria del Miracle de Tarragona, Tarragona.
  • >Capdevila i Felip, Sanç (1935): La seu de Tarragona. Notes sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars. Biblioteca Balmes, Barcelona.
  • >Capdevila i Felip, Sanç (1980): Treballs històrics de Mn. Sanç Capdevila i Felip (1883-1932), edició a cura de F. Xavier Ricomà i Vendrell, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona.
  • Capdevila, Ramon - Massó, Jaume (1976-77): Trabajos de salvamento de la villa romana de Els Antigons-Reus, “Boletín arqueológico” (Tarragona), fascs. 133-140, pàgs. 312-313.
  • Cardús, Salvador (1964): La ciutat i la seu episcopal d’Ègara, Tallers Graf. Joan Morral, Terrassa.
  • Carignani, A. i altres (1986): Roma. II contesto del Tempio della Magna. Mater sul Palatino, “Giardina” (Bari).
  • Carreras, J. (1945): Los hallazgos arqueológicos de Pórporas (Reus), “Boletín arqueológico” (Tarragona), pàgs. 82-91.
  • Carreras, J. (1948): Las instalaciones agrícola-industriales íbero-romanas de Pórporas, “Boletín arqueológico” (Tarragona), fascs. 23-24, pàgs. 65-70.
  • Carreras, J. (1952): De re agricola hispano-romana tarraconense, “Boletín arqueológico” (Tarragona), pàgs. 25-31.
  • Casanovas, Jordi (1980): La inscripció trilingüe de Tortosa, “Faventia” (UAB), 2/1, pàgs. 65-72.
  • Casanovas, Jordi (1987): El sarcòfag de plom romà de ca n ‘Anglada, col·l. “Monografies vallesanes”, 5, Terrassa.
  • Casas, T. i altres (1986): El complex industrial romà de Can Jofresa (Terrassa, Vallès Occidental), dins Tribuna d’arqueologia 1985-1986, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 69-74.
  • Casas i Genover. Josep (1989): L’Olivet d’en Pujol i els Tolegassos, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Girona.
  • Casas i Genover. Josep (1997): Poblament antic entorn l’estany de Camallera i la seva zona d’influència, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” (Figueres), 30, pàgs. 63-80.
  • Casas, Josep i altres (1995): El món rural d’època romana a Catalunya (L’exemple del nord-est), Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Sèrie Monogràfica 15, Girona.
  • Casassas, Enric (1943): Tona. Descripció històrica i geogràfica, Gràfiques Diamant, Barcelona.
  • Casellas i Serra, Lluís-Esteve (1992): Intervencions arqueològiques als Banys Àrabs de Girona (1991), “Primeres jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. Sant Feliu de Guíxols 1992”, Sant Feliu de Guíxols, pàgs. 156-160.
  • Casellas, L.E., Agustí. B. i Merino. J. (1995): La necròpolis de les Goges. El món sepulcral en el període alt-medieval al nord-est peninsular, dins Excavacions d’urgència a Sant Julià de Ramis (anys 1991-1993), Centre d’Investigacions Arqueològiques, Girona, pàgs. 109-123.
  • Casellas, S. - Agustí, B. (1996): Can Fonso (Camós, Pla de l’Estany), “III Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. Actes. Santa Coloma de Farners (la Selva), 14 i 15 de juny de 1996”, Santa Coloma de Farners, pàgs. 252-256.
  • Casellas, L.E. i altres (1992): La necròpolis de les Goges (Sant Julià de Ramis, Gironès), “Primeres jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. Sant Feliu de Guíxols 1992”, Sant Feliu de Guíxols, pàgs. 144-149.
  • Castanyer, Pere - Tremoleda, Joaquim (1992): Excavació de salvament a la vil·la romana de la Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós), “Primeres jornades d’arqueologia a les comarques de Girona. Sant Feliu de Guíxols, 1992”, Sant Feliu de Guíxols, pàgs. 117-124.
  • Castanyer, Pere - Tremoleda, Joaquim (1995): Datos recientes sobre la investigación arqueológica de Ia villa romana de Vilauba (Camós, Girona), “Journal of Roman Archaeology” (Ann Arbor, Michigan), 6, pàgs. 275-277.
  • Castanyer, Pere - Tremoleda, Joaquim (1996): Excavacions a la vil·la romana de Vilauba: l’ala oest, “III Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. Actes. Santa Coloma de Farners (la Selva). 14 i 15 de juny de 1996”. Santa Coloma de Farners, pàgs. 205-213.
  • Castanyer, R, Roure, A. i Tremoleda, J. (1990): Les darreres excavacions a la vil·la romana de Vilauba: la part residencial, dins Tribuna d’arqueologia 1988-1989, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 63-70.
  • Castellet, E. (1884): Excursió a Martorell y sos contorns, “Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques”, Barcelona.
  • Castellví, Jordi (e.p.): Bilan des sondages dans le fort de la Cluse Haute, “Études roussillonnaises” (Perpinyà).
  • Castellví, Jordi (1995): Clausurae (Les Cluses, Pyrénées-Orientales): forteressesfrontière du Bas Empire romain, dins Frontières terrestres, frontières celestes dans l’Antiquité, Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, pàgs. 81-117.
  • Castellví, Jordi (1997): Travaux, “Documents d’archéologie française” (París), 61 (“Voies romaines du Rhône à l’Ebre: via Domitia et via Augusta”), pàgs. 26-27, 53-57, 82-87 (“Le milliaire de Panissars”) i 201-214.
  • Castillo, Alberto del (1934): El poblament de la zona de la Costa Brava entre Blanes i Sant Feliu de Guíxols, “Revista de Catalunya” (Barcelona), 78, pàgs. 138-159.
  • Castillo, Alberto del (1939): La Costa Brava en la Antigüedad, en particular la zona entre Blanes y Sant Feliu de Guíxols. La villa romana de Tossa, “Ampurias” (Barcelona), I, pàgs. 186-267.
  • Catalunya medieval, Lunwerg ed. - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1992.
  • CATHMA (Céramique Antiquité Tardive Haut Moyen-Âge) (1991): Importations des céramiques communes méditerranéennes dans la midi de la Gaule (Ve-VIIe ss), “Ceramica medieval no Mediterraneo Occidental. Lisboa 1987”, Publicaciones del Campo Arqueológico de Mértola, Lisboa, pàgs. 27-47.
  • Cau Ontiveros, Miguel-Ángel (e.p.): Importaciones de cerámicas de cocina en las Baleares: el caso de Can Sorà, col l. “Monografías de arte y arqueología”. Universidad de Granada, Granada.
  • Cau Ontiveros, Miguel-Ángel (1993): Las cerámicas tardorromanas de cocina procedentes de la villa romana de Sa Mesquida, Santa Ponça (Calvià, Mallorca): caracterización macroscópica, caracterización arqueométrica y estudio arqueológico. Una propuesta metodológica, tesi de llicenciatura inèdita. Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • Cau Ontiveros, Miguel-Ángel (1994): Una fábrica importada de cerámica tardorromana de cocina, “Trabalhos de Antropologia e Etnologia” (Porto), 1-2, pàgs. 391-417.
  • Cau Ontiveros, Miguel-Ángel (1996): Cerámicas tardorromanas de cocina con inclusiones de rocas metamórficas halladas en las Islas Baleares: ¿posibles producciones de la zona de Cartagena?, “Actes du colloque de Perigaux”, suplement a la “Revue d’archéometrie”, pàgs. 101-106.
  • Cau Ontiveros, Miguel-Ángel (1997): Cerámicas tardorromanas de cocina de las Islas Baleares: estudio arqueométrico, tesi doctoral microfitxada, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • Cau, Miguel-Ángel i altres (1997): La cerámica del nordeste peninsular y las Baleares entre los siglos V-X, dins La ceramique médiévale en mediterranée, Aix-en-Provence, pàgs. 173-192.
  • Cau, M.Á., Macias, J.M. i Tuset, F. (1997): Algunas consideraciones sobre cerámicas de cocina de los siglos IV al VIII, “Quaderns científics i tècnics” (Barcelona), 9, (“Ceràmica medieval catalana. El monument, document”), pàgs. 7-36.
  • Cerdà, J.A. i altres (1998): El cardo maximus de la ciutat romana d’Iluro (Hispanla Tarraconensis), “Laietània” (Mataró), 10, 3 vols., Museu de Mataró. Mataró.
  • Cerrillo, E. (1988): El mundo funerario y religioso en época visigoda, “III Congreso de arqueología medieval española. Oviedo”, vol. I, Oviedo, pàgs. 91-110.
  • Chavarria i Arnau, Alexandra (1996): Transformaciones arquitectónicas de los establecimientos rurales en el nordeste de la Tarraconensis durante la Antigüedad tardía, “Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi” (Barcelona), X, pàgs. 165-202.
  • Chavarria i Arnau, Alexandra (1998): Els establiments rurals del llevant de la Tarraconesa durant l’antiguitat tardana: transformacions arquitectòniques i funcionals, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXIX, pàgs. 9-30.
  • Clariana, Joan Francesc - Prevosti, Marta (1994): Un exemple de ruralització a l’antiguitat tardana: la vil·la de Torre Llauder, “III Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Maó 1988)”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 117-126.
  • Claveria, M. (1994a): Cronologia dels sarcòfags romans figurats de tema pagà de Barcelona, “III Congrés d’història de Barcelona. La ciutat i el seu territori, dos mil anys d’història. Octubre 1993”, Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • Claveria, M. (1994b): Los sarcófagos romanos figurados de tema pagano hallados y conservados en Cataluña, tesi doctoral inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Claveria, M. (1996): Nuevos datos en torno a la producción de sarcófagos en Tarragona, “Actes de la II Reunió d’escultura romana a Hispània (Tarragona, març-abril 1995)”, Tarragona, pàgs. 193-210.
  • CODEX (1994): Memòria dels treballs arqueològics realitzats a la Ciutat de Repòs (Tarragona), memòria inèdita, Tarragona.
  • CODEX (1995): Memòria de la intervenció arqueològica duta a terme a la vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp), memòria inèdita, Tarragona.
  • CODEX (1996): Memòria de la intervenció arqueològica al Camí del Prat d’Albinyana (Vilaseca, Tarragona), memòria inèdita, Tarragona.
  • CODEX (1998): El mausoleo de la calle Sant Auguri de Tarragona, “V Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Cartagena). Pre-actes”, pàg. 24.
  • Coll i Alentorn, Miquel (1971): Els successors de Vítiza en la zona nord-est del domini visigòtic, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras” (Barcelona), XXXIV. pàgs. 281-307.
  • Coll, R. - Járrega, R. (1996-97): L’anell signatori de la necròpolis paleocristiana de Santa Anna (Premià de Dalt. Maresme). Dades i problemàtica d’un jaciment poc conegut, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /2. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 1069-1080.
  • Coll. J.M., Roig, J. i Molina, J. A. (1994): El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): un nucli eremític-cultual en cova del segle V, “Miscel·lània Penedesenca” (Vilafranca del Penedès), vol. XX, pàgs. 170-183.
  • Coll. J.M., Roig, J. i Molina, J. A. (1997): Contextos ceràmics de l’antiguitat tardana del Vallès, “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2, (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 37-58.
  • Colomer, M.A., Costa. B. i Tremoleda. J. (1989): Estudi preliminar de la vil·la romana de Platja Artigues, “Cypscla” (Girona), VII, pàgs. 103-110.
  • Comas, Montserrat i altres (eds.) (1997): Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X), “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2, (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona.
  • Comas, Montserrat - Padrós, Pepita (1995): Les derniers niveaux d’ocupation romaine à Baetulo (Badalone), attestés par la présente de céramiques tardives (l-V siècles après JC), “Actes du Congrès de S.F.E.C.A.G.”, Rouen, pàgs. 187-194.
  • Comas, Montserrat - Padrós, Pepita (1997): Un context ceràmic del segle VI a Baetulo, “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2, (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1997”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu dc Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 37-58.
  • Constant, André (1997): Châteaux et peuplement dans le massif des Albères et ses marges du IXe siècle au debut du XIe siècle, “Annales du Midi” (Tolosa de Llenguadoc), 219-220, pàgs. 443-466.
  • Corominas, J.M. (1946): La cueva del Reclau Viver de Seriñá, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona), I, pàgs. 209-223.
  • Corominas, J.M. - Marquès, J. (1967): Catálogo monumental de la provincia de Gerona. Fascículo I. La comarca de Bañolas, Girona.
  • Corominas, J.M. - Marquès, J. (1972): Catálogo monumental de la provincia de Gerona. Fascículo III. La comarca de Bañolas, Girona.
  • Coromines, Joan (1965): Estudis de toponimia catalana, vol. I, ed. Barcino. Barcelona.
  • Coromines, Joan (1994-97): Onomasticon Cataloniae, vols. II-VII, Curial Edicions Catalanes, Barcelona.
  • Corpus della scultura altomedievale, vol. VI, Diocesi de Torino, Spoleto 1974.
  • Corpus della scultura altomedievale. Le diocesi di Aquileia e Grado, Spoleto 1981.
  • Corpus Inscriptionum Latinorum II. Inscriptiones Hispaniae Latinae, part XIV, fasc. 1r, París 1994 (2a edició).
  • Cortada, J.M. - Marquès, J.M. (1968): Porqueras. Antiguo poblamiento junto al lago. Sus excavaciones, “Revista de Gerona” (Girona), 42, pàgs. 63-67.
  • Corzo, R. (1986): San Pedro de la Nave. Estudio histórico y arqueológico de la iglesia visigoda, Zamora.
  • Courtois, Christian (1955): Les vandales et l’Afrique, ed. Arts et Métiers graphiques, París.
  • Cruz Villalón, M. (1985): Mérida visigoda. La escultura arquitectónica y litúrgica, Badajoz.
  • Curto, Albert i altres (1986): Resultats de les excavacions arqueològiques portades a terme l’any 1984 a Tortosa, dins Tribuna d’arqueologia 1984-1985, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 115-120.
  • Dalmases, N. de - José i Pitarch, A. (1986): Els inicis i l’art romànic. Segles IX-XII, dins Història de l’art català, vol. I, Edicions 62, Barcelona.
  • Darder Lisson, M. (1988): Els noms de cavalls i d’aurigues al mosaic de la torre de Bell-lloc (Girona): paral·lels a l’Imperi romà, “Fonaments” (Barcelona), 7, pàgs. 222-231.
  • Darder Lisson, M. (1993-94): El mosaic circenc de Barcino. Implicacions iconogràfiques a partir de les aportacions semàntiques, “Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi” (Barcelona), VII-VIII, pàgs. 251-281.
  • Darder Lisson, M. (1996): De nominibus equorum circensium. Pars Occidentis, Barcelona, sub voces.
  • Daura, Antoni - Galobart, Joan (1983): L’arqueologia al Bages (II), col l. “les Fonts”, Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6, Manresa.
  • Daura, A., Galobart, J. i Pinero, J. (1995): L’arqueologia al Bages, Monografies núm. 15, Centre d’Estudis del Bages.
  • Daura, A” Pardo, D. i Pinero, J. (1990-91): Notícia sobre la troballa d’una peça de cinturó visigòtica a Salabernada (Artés, Bages), “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona), 11-12, pàgs. 439-446.
  • Daura, Antoni - Sánchez, Eduard (1987): Sondeigs arqueològics al Puig Cardener (Manresa), “Miscel·lània d’estudis bagencs” (Manresa), 5, pàgs. 87-97.
  • Delbrueck, R. (1929): Die Konsulardiptyschen und verwandte Denkmäler, Berlín.
  • Derenbourg, J. (1867): L’inscription trilingue de Tortose, “Journal asiatique”, II, pàgs. 354-358.
  • Diversos autors (1981): Atlante delle forme ceramiche I. Ceramica fine romana nel bacino mediterraneo (medio e tardo Impero). Enciclopedia dell’arte antica classica e orientale, lstituto della Enciclopedia Italiana, Roma.
  • Diversos autors (1991): Cerámica de época visigoda en la Península Ibérica. Precedentes y perduraciones, “A ceramica medieval no Mediterraneo Occidental. Lisboa 1987”, Mértola, pàgs. 9-20.
  • Diversos autors (1992): Carta arqueològica del Montsià, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, inèdita.
  • Diversos autors (1993): Arqueologia a Terrassa. 10 anys d’excavacions, “Terme” (Terrassa). 8, pàgs. 9-28.
  • Diversos autors (1997): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV-XIX). Govern d’Andorra, col·l. “Monografies del Patrimoni Cultural d’Andorra”, núm. 4, Andorra.
  • Diversos autors (1998a): Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentamentpre-colonial a l’Empúries actual, col·l. “Monografies Emporitanes”, IX, Girona.
  • Diversos autors (1998b): Sant Martí d’Empúries. Una illa en el temps. Catàleg de l’exposició (Sant Martí d’Empúries, juliol-setembre 1998), Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, 1998.
  • Domènech i Montaner, Lluís (1921): Centcelles. Baptisteri i cellae-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona, discurs llegit a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Barcelona.
  • Domènech Puig, Maria Carme (1979): El castell de Porqueres, yacimiento íbero-romano junto al lago de Banyoles, “XV Congreso nacional de arqueología. Lugo 1977”, Saragossa, pàgs. 869-874.
  • Domínguez Perela, Enrique (1987): Capiteles hispánicos altomedievales. 4 vols., Universidad Complutense de Madrid, col·l. tesis doctorals, núm. 40-87, Madrid.
  • Dupré i Raventós, Xavier (1995): Recerques arqueològiques, dins El Consell Comarcal a l’antic hospital, Consell Comarcal del Tarragonès, Tarragona, pàgs. 21-34.
  • Dupré i Raventós, Xavier (1996-97): L’alveus de pèrfid del monestir de Santes Creus (Tarragona), “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /2. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 973-982.
  • Dupré, Xavier - Pàmies, Anna (1989): Intervenció arqueològica al carrer de Santa Tecla de Tarragona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), 8-9, pàgs. 229-234.
  • Dupré, Xavier i altres (1988): El circ romà de Tarragona, I. Les voltes de Sant Ermenegild, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Duran i Sanpere, Agustí (1943): Vestigios de la Barcelona romana en la Plaza del Rey, “Ampurias” (Barcelona), V, pàgs. 53-77.
  • Duran i Sanpere, Agustí (1954): Noticia y guía de las excavaciones de la calle Condes de Barcelona, Ajuntament de Barcelona - Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • Duran i Sanpere, Agustí (1956): Egara-Barcino. La sede de Egara, Terrassa.
  • Duran i Sanpere, Agustí (1972-75): Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat, 3 vols., Curial Edicions Catalanes, Barcelona.
  • Durliat, Marcel (1953): Un groupe de sculptures wisigothiques à Narbonne, “Études mérovingiennes” (París), pàg. 93 i ss.
  • Duval, Noel (1976): La mosaïque funéraire dans l’art paléochrétien, Longo Editore, Ravenna.
  • Duval, Noel (1979): Un fructueux échange entre archéologues et patristiciens: le colloque de Montserrat (2-6 novembre 78), “Revue d’études augustiniennes”, XXV, pàg. 278.
  • Duval, Noel (1990-91): Compte rendu: “La villa romana del Casale di Piazza Armerina. Atti del IV Riunione Scientifica delle Scuola de Perfezionamento in Archeologia Classica dell’Università di Catania (Piazza Armerina, 1983). Cronache di Archeologia, 23, Cutània 1988”, “Bulletin de l’Association International per l’Étude des Mosaïques Anciens” (París), 13, pàgs. 361-373.
  • Duval, Noel (1992): La place de l’emsemble de Terrassa dans l’histoire de l’architecture paléochrétienne, “Simposi internacional sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa, 20, 21 i 22 de novembre de 1991. Actes”, Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Terrassa, pàgs. 40-87.
  • Duval, Noel (1996): Peut-on distinguer actuellement des ateliers de “mosaïques funéraires” à Tabarka (Tunisie), dins “Spania. Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pàgs. 71-79.
  • Duval, N. - Février, P.A. (1972): Le décor des monuments chrétiens d’Afrique (Algérie, Tunisie), “Actas del VIII Congreso internacional de arqueologia cristiana. Barcelona, 5-11 de octubre de 1969”. Barcelona-Ciutat del Vaticà, pàgs. 5-56.
  • Duval, Yvette (1988): Auprès des Saints corps et âme. L’inhumation ‘ad sanctos’ dans la chrétienté d’Orient et d’Occident du IIIe, au Vlle. siècle, Études Augustiniennes, París.
  • >Duval, Yvette (1993): Projet d’enquête sur l’épigraphie martyriale en Espagne romaine, visigotliique (et bvzantine), “Antiquité tardive” (París), I. pàgs. 173-206.
  • Elias i de Molins, Antoni (1888): Catálogo del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos, Barcelona.
  • Enrich, Jordi - Enrich, Joan (1997): Les ceràmiques comunes tardoromanes i altomedievals en el context de l’habitacle rural dispers de la Catalunya central, “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2 (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 21-36.
  • Enrich, J., Enrich, J. i Pedraza. L. (1993): Vi laclara de Castellfollit del Boix (Bages, Barcelona). Un asentamiento rural de la antigüedad tardía, “Actas del IV Congreso de arqueología medieval española”, vol. II. Alacant, pàgs. 317-324.
  • Enrich, J., Enrich, J. i Pedraza. L. (1995): Vilaclara de Castellfollit del Boix (el Bages). Un assentament rural de l’antiguitat tardana, Arqueoanoia, Igualada.
  • Español i Bertran, Francesca (1992): [Escultura de Sant Sebastià dels Gorgs], dins Catalunya romànica, vol. XIX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1992, pàgs. 85-92.
  • Espelt, Jaume - Poblet, Cèlia (1978): Una sivella visigòtica del segle Vllè, “Aplec de treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc), I, pàgs. 25-32.
  • Esteva Cruañas, Lluís (1962a): Cerámica romana de época tardía hallada en San Feliu de Guíxols (Gerona), “Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología” (Valladolid), XXVIII, pàgs. 29-40
  • Esteva Cruañas, Lluís (1962b): La “Porta Ferrada” de San Feliu de Guíxols, “Revista de Gerona” (Girona), 20, pàgs. 91-95.
  • Esteva Cruañas, Lluís (1978): Excavació a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Agost de 1963), “Revista de Gerona” (Girona), 82, pàgs. 29-40.
  • Esteva Cruañas, Lluís (1983): Excavacions a la basílica de Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà (1962-1966), “Estudis sobre el Baix Empordà” (Sant Feliu de Guíxols), 1 1984 2, pàgs. 57-72.
  • Esteva Cruañas, Lluís (1990): Bell-lloc d’Aro. Restauració de l’església (1982-1986) i excavacions efectuades (1982-1986), “Estudis sobre el Baix Empordà” (Sant Feliu de Guíxols), 9, pàgs. 63-114.
  • Esteve Gálvez, Francesc (1956): Investigaciones arqueológicas en las terrazas cuaternarias del curso inferior del Ebro. Itinerario primero: de Amposta a la Carrova y Camp Redó, “Noticiario arqueológico hispánico” (Madrid), III-IV, quaderns 1-3, pàgs. 15-26.
  • Estrada, Josep- (1970): Sepultures visigòtiques a Granollers, “Vallès” (Granollers), 1698.
  • Ewert, Ch., Cressier, P. i Zozaya, J. (eds.) (1990): Coloquio internacional de capiteles corintios, prerrománicos e islámicos (ss. VI-XII dC), Madrid.
  • Fabre, Georges i altres (1981): Epigrafia romana de Terrassa, Terrassa.
  • Fabre. G., Mayer, M. i Rodà. I. (1984): lnscriptions romaines de Catalogue, vol. I, Barcelone (sauf Barcino), Diffusion de Boccard. París.
  • Fabre. G., Mayer, M. i Rodà. I. (1985): lnscriptions romaines de Catalogue, vol. II. Lérida. Diffusion de Boccard, París.
  • Fabre. G., Mayer, M. i Rodà. I. (1991): Inscriptions romaines de Catalogne, vol. III, Gérone, Diffusion de Boccard, París.
  • Fabre. G., Mayer, M. i Rodà. I. (1997): lnscriptions romaines de Catalogue, vol. IV. Barcino, París-Barcelona.
  • Farías, Víctor (1996): Els inicis de l’Església catalana, dins Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, vol. I, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 154-175.
  • Fernández Castro, M.C. (1982): Villas romanas en España, Madrid.
  • Fernández Castro, M.C. (1983): Apéndice I. Mosaicos de la villa romana de Cuevas de Soria, dins Corpus de mosaicos de España, VI, Mosaicos romanos de Soria, pàgs. 59-87.
  • Fernández Castro, M.C. (1983*): Fábricas de aceite en el campo hispano-romano, “Producción y comercio del aceite en la Antigüedad”, pàgs. 569-599.
  • Fernández Galiano, D. (1987): Mosaicos romanos del conventus Caesaraugustano, Saragossa.
  • Fernández Galiano, D. (1992): Monasterios paganos: una propuesta. “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 65, pàgs. 331-334.
  • Fernández-Guerra, A. (1867): Tres sarcófagos cristianos de los siglos III, IV y V. “Monumentos arquitectónicos de España”, quaderns 32-33. carpetes G2 i HL, pàgs. 1-7.
  • Févríer, P.A. (1973): Permanence el héritages de l’Antiquité dans la topographie des villes de l’Occident pendant le Haut Moyen Âge, “Topografia urbana e vita cittadina nell’alto Medievo in Occidente. XXI Settimana di studio del centro Italiano di Studi sull’Alts Medioevo. Spoleto 1972”. Spoleto, pàgs. 41-138.
  • Firatli, Nezih (1951): Découverte de trois églises byzantines a Istanbul, “Cahiers archéologiques” (París), V, pàgs. 163-178.
  • Fita, Fidel (1876): Lápidas romanas recién halladas en Barcelona, “Revista histórica” (Barcelona), XXV. pàgs. 131-138.
  • Fita, Fidel (1906): Dos lápidas visigóticas, “Boletín de la Real Academia de la Historia” (Madrid), XLVIII. pàgs. 56-58.
  • Fité i Llevot, Francesc (1985): Reculls d’història de la vall d’Àger. Període antic i medieval, Centre d’Estudis de la Vall d’Àger, Àger.
  • Florensa, A. (1962): Elementos altomedievales de San Pablo del Campo, “San Jorge” (Barcelona), 47, pàgs. 44-48.
  • Fulford. M.G. - Peacock, D.P.S.(1984): The Avenue du President Habid Bourguiba Salatnmbo; the Pottery and other Ceramic Objects from the Site. Excavations at Carthage: the British Mission, vol. 12. Sheffield.
  • Foguet, Gabriel (e.p.): Excavacions al C/Mare de Déu de la Mercè, Puig d’en Sitges, Misser Sitges i Arc de Sant Llorenç, “Arqueologia i societat: evolució del teixit urbà de Tarragona. Seminari internacional amb motiu del 150è aniversari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Tarragona 1994”. Tarragona.
  • Foguet, Gabriel - Vilaseca, Andreu (1995): Els enterraments del carrer Prat de la Riba / Ramón y Cajal: un nou sector excavat de la necròpolis del Francolí, “Citerior” (Tarragona), 1 (“L’arqueologia de la mort. El món funerari a l’Antiguitat a la Catalunya meridional”), pàgs. 151-171.
  • Folch i Torres, J. (1911-12): Descobriments arqueològics entre les comarques de la Segarra i l’Urgell, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), IV. pàgs. 681-683.
  • Font i Rius, Josep M. (1991): La comunitat local o veïnal, “Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona), XXIII. I. (“I Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI)”), pàgs. 491-576.
  • Fontaine, Jean (1973): L’art préroman hispanique I. París.
  • Fort i Cogul, Eufemià (1947): El santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp de Tarragona. Descripció i història, la Selva del Camp.
  • Fournet-Pilipenko, H. (1961): Sarcophages romains de Tunisie, “Karthago. Revue d’archéologie africaine”, XI, pàgs. 77-166.
  • Franchi di Cavaliere, P. (1959): Gli Atti di S. Fruttuoso di Tarragona, col l. “Studi e Testi”. 65, Ciutat del Vaticà.
  • Frey, J.B. (1936): Corpus inscriptionum judaicarum, Roma.