Bibliografia general del romà al romànic (G-M)

  • Gaiffier, B. de (1949): Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone, “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs. 219-224.
  • Gaiffier, B. de (1954): Sub Daciano praeside. Étude de quelques passions espagnoles, “Anallecta Bollandiana” (Bolonya), 72, pàgs. 378-396.
  • Gallay, J. (1943): Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XVI, pàgs. 227-239.
  • Gallart, Josep i altres (1985): L’arqueologia a la ciutat de Lleida, Lleida.
  • Galop, Didier (1998): La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen: le témoignage de la palynologie, dins Diversos autors: Les villages pyrénéens du Moyen Âge à nos jours. L’habitat el l’eau, Tolosa de Llenguadoc (en curs de publicació).
  • García Bellido, A. (1949): Esculturas romanas de España y Portugal. 2 vols., CSIC, Madrid.
  • García Bellido, A. (1963): Fragmento de sarcófago paleocristiano, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XXXVI. pàg. 195.
  • Garcia, G. i altres (1994): Excavació arqueològica a la plaça Vella. Primers resultats. “Terme” (Terrassa), 9, pàgs. 14-18.
  • García-Moreno, Luis (1978): La cristianización de la topografía de las ciudades de la Península Ibérica durante la Antigüedad Tardía, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 50-51, pàgs. 311-321.
  • Garcia, J. - Cerdà, J.A. (1990): Una necròpolis tardo-romana a Ca la Madrona (Mataró, El Maresme), “Actes de la VI Sessió d’estudis mataronins”, Mataró, pàgs. 7-22.
  • Garrucci, R. (1879): Sarcofagi ossia scultura cimiteriali, dins Storia della arte cristiana nei primi otto secoli della Chiesa, vol. V, Gaetano Guasti, Prato.
  • Gauthier, N. - Picard, J.H. (eds.) (1986): Topographie chrétienne des cités de la Gaule des origines au milieu du VIIIe siècle, vol. III, De Boccard, París.
  • Genera i Monells, Margarida (1981): Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre, “Fonaments” (Barcelona), 3, pàgs. 47-134.
  • Genera i Monells, Margarida (1983-84): El jaciment de Barrugat: noves dades per al coneixement de la Tortosa d’època romana, “Pyrenae” (Barcelona), 19, pàgs. 287-288.
  • Genera i Monells, Margarida (1985): Estat actual de la Dertosa romana, “Quaderns d’història tarraconense” (Tarragona), V, pàgs. 135-144.
  • Genera i Monells, Margarida (1990): Les últimes descobertes en el Pas de l’Ase, “VIII Col·loqui internacional d’arqueologia. La romanització del Pirineu. Puigcerdà 1988”. Barcelona, pàgs. 197-201.
  • Genera i Monells, Margarida (1991): L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Institut d’Estudis Dertosencs, Tortosa.
  • Genera i Monells, Margarida (1993a): Els establiments del Riberal. Recerques arqueològiques. Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona.
  • Genera i Monells, Margarida (1993b): El curso inferior del Ebro: vía de comunicación y contactos durante la romanización, “Actas del Congreso arqueológico nacional, Teruel”, vol. II, Saragossa, pàgs. 143-154.
  • Genera i Monells, Margarida (1993c): Intervencions a Dertosa (1982-1989). Tortosa, Baix Ebre, dins Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989. Època romana. Antiguitat tardana, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 53 i ss.
  • Genera i Monells, Margarida (1998): Anàlisi dels trets diferencials dels models d’ocupació i transformació del territori durant l’època romana a l’Ebre final: Dertosa i el seu territori, “Citerior” (Tarragona), 2 (“Seminari sobre territori”), pàgs. 199-226.
  • Genera, M. - Arbeloa, J.V.M. (1988): L’estat actual de la investigació arqueològica sobre la Dertosa romana i la seva àrea d’influència, dins Tribuna d’arqueologia 1986-1987, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 81-90.
  • Genera, Margarida i altres (1991): Un vestigi del món romà a la Ribera: l’estela de Vinebre, dins Tribuna d’arqueologia 1989-1990, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 135-145.
  • Genera, Margarida - Prevosti, Marta (1999): Restes d’un torcular a la partida de Fontjoana (Vinebre, Ribera d’Ebre), “El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerçs al Mediterrani occidental. II Col·loqui internacional d’arqueologia romana (Badalona 1988)”, Museu de Badalona, pàgs. 294-301.
  • Genís, M.Teresa - Llorens, Josep M. (1993): Plaça de Sant Fèlix, Girona, dins Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989. Època romana. Antiguitat tardana, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 142.
  • Gerke, F. (1935): Das Verhältnis von Malerei und Plastik in der Theodosianisch-Honorianischen Zeit, “Rivista di archeologia cristiana” (Ciutat del Vaticà), XII, 1-2, pàgs. 119-163.
  • Gerke, F. (1940): Die christlichen Sarkophage der Vorkonstantinischen Zeit. Studien zur spätantiken Kunstgeschichte, 11, Walter de Gruyter Co., Berlín.
  • Gerke, F. (1948): Christus in der spätantiken Plastik, Florian Kupferberg Verlag, Mainz.
  • Gil, J. (1982): Notas a la epigrafía de Tarragona, dins “Homenaje a Sáenz de Buruaga”, Madrid, pàgs. 363-364.
  • Girbal i Nadal, Enric-Claudi (1884): Tossa. Noticias sobre su historia, tradiciones y costumbres de esta villa y su término, Girona.
  • Giró i Romeu, Pere (1960-61): Vestigis d’una rica vila, “Ampurias” (Barcelona), XXII-XXIII, pàgs. 348-350.
  • Godoy i Fernández, Cristina (1994): La memoria de Fructuoso, Augurio y Eulogio en la arena del Anfiteatro de Tarragona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), època V, 16, pàgs. 181-210.
  • Godoy i Fernández, Cristina (1995): Arqueología y liturgia. Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII), Port de Tarragona - Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • Godoy, Cristina - Gros, Miquel dels S. (1994): L’oracional hispànic de Verona i la topografia cristiana de Tàrraco a l’antiguitat tardana: possibilitats i límits, “Pyrenae” (Barcelona), 25, pàgs. 245-258.
  • Golferichs, Macari (1925): Un incenser del segle VI al Museu Episcopal de Vich, “Gazeta de les Arts” (Barcelona), 16, pàgs. 2-3.
  • Gómez Pallarès, J. (1993): Inscripciones masivas en la Antigüedad Tardía hispana, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 66, pàgs. 284-294.
  • Gómez Pallarès, J. - Mayer, M. (1996): Aproximación a un inventario de los mosaicos funerarios de época paleocristiana de Hispania, “Cahiers des études anciennes” (Université du Québec à Trois-Rivières), XXXI, pàgs. 49-96.
  • González Echegaray, Joaquín (1969): Orígenes del cristianismo en Cantabria, Institución Cultural de Cantabria, Santander.
  • González Hurtebise, Eduardo (1905): Bosquejo histórico de la villa de San Feliu de Guíxols seguido de unos breves apuntes de historia interna (desde los más remotos tiempos hasta 1517), ed. Ancora, Sant Feliu de Guíxols (2a edició: 1970).
  • Gorges, J.G. (1979): Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologiques, París.
  • Grabar, André (1963): Sculptures byzantines de Constantinople (IV-X s.), París.
  • Gracià, G. (1994): Els textos grec i llatí de la trilingüe tortosina, “Auriga”, 10, pàgs. 8-10.
  • Granados i Garcia, Josep Oriol (1978): Notes d’arqueologia romana de Barcino: una imitació de la forma 1/3 de sigillata lucente de fabricació local, “Fonaments” (Barcelona), I, pàgs. 107-108.
  • Granados i Garcia, Josep Oriol (1991): Estructura urbana de hi ciutat romana, dins Historia de Barcelona, vol. I, Ajuntament de Barcelona - Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 139-201.
  • Granados i Garcia, Josep Oriol (1992): La ciutat de Barcelona: l’arqueologia urbana medieval, dins Catalunya romànica, vol. XX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 143-151.
  • Granados, Josep Oriol - Mar, Ricardo (1994): Restitución arquitectónica y volumétrica del baptisterio paleocristiano de Barcelona, “Association pour l’Antiquité tardive. Bulletin” (París), 3, pàgs. 63-70.
  • Granados, Josep Oriol - Muñoz, Juan Antonio (1993): Carrer de la Tarongeta, dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 110.
  • Granados, Josep Oriol - Puig, Ferran (1993): Carrer dels Arcs, dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 108-109.
  • Granados, J.O., Puig, F. i Farré, R. (1993): La intervenció arqueològica a Sant Pau del Camp: un nou jaciment prehistòric al Pla de Barcelona, dins Tribuna d’arqueologia 1991-1992, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 27.
  • Granados, Josep Oriol - Rodà, Isabel (1993): Barcelona a la baixa romanitat, “III Congrés d’història del Pla de Barcelona. Ponències i comunicacions”, vol. I, Barcelona, pàgs. 25-46.
  • Granados, Josep Oriol - Travesset, Magí (1979): Necrópolis de una villa romana en les Corts (Barcelona), “Actas del XV Congreso nacional de arqueologia (Lugo 1977)”, Saragossa, pàgs. 1003-1018.
  • Grau, Roger (1978): Un fort romain à sauver, le Castell dels Moros de l’Ecluse, “Archeologia” (Dijon), 124, pàgs. 64-70.
  • Grau, Roger (1985): Le passage de la voie antique à Les Cluses (Portorium et enceinte), dins Les routes du sud de la France. 110 Congrés des Sociétés Savantes, CTHS, París, pàgs. 107-118.
  • Gros i Pujol, Miquel dels Sants (1983): Observacions sobre l’Oracional Hispànic de Verona, dins A. de Martimort: Meus concordel voci, Turnholt, pàgs. 484-488.
  • Guàrdia i Pons, Milagros (1992): Los mosaicos de la Antigüedad Tardía en Hispania. Estudios de iconografía, PPU, Barcelona.
  • Gudiol i Cunill, Josep (1902): Nocions d’arqueologia sagrada catalana, Imp. Balmesiana, Vic (2a edició a càrrec d’Eduard Junyent i Josep Gudiol i Ricart: Vic 1933).
  • Gudiol i Cunill, Josep (1912): San Cucufate del Valles, “Museum” (Badalona), 2, pàgs. 437-478.
  • Gudiol i Cunill, Josep (1917): Un troç d’altar de Casserres: Estudi dels grafits del fragment d’ara de Sant Pere de Casserres, “Gazeta de Vich” (Vic), any IV.
  • Gudiol i Cunill, Josep (1925a): Sarcòfag romà-cristià trobat a Barcelona, “Gaseta de les Arts” (Barcelona), 17, pàgs. 3-4.
  • Gudiol i Cunill, Josep (1925b): Primeres manifestacions de l’art cristià en la Província Eclesiàstica Tarragonina, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), I, pàgs. 301-329.
  • Gudiol i Cunill, Josep (1982): L’Ausa romana i el seu temple, ed. Humanitas, Barcelona (primera edició: 1907).
  • Guerrero i Sala, Lluís (1993): Estudi antropològic, dins Memòria de salvament arqueològic realitzat a la necròpoli del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages). 11 i 12 d’abril de 1992, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Guerrero, V.M. - Colls, D. (1987): Pecio “Cabrera 1985”, “Arqueologia” (Madrid), 84-85, pàg. 203.
  • Guitart i Duran. J. (1970): Excavación en la zona sudeste de la villa romana de Sentromà (Tiana), “Pyrenae” (Barcelona), 6, pàgs. 111-116.
  • Guitart i Duran. J. (1976): Baetulo. Topografia arqueológica, urbanismo e historia. Museu Municipal de Badalona, Badalona.
  • Guitart i Duran. J. (1996-97): L’antiga lesso: seqüència evolutiva constatada a l’excavació del Camp Primer, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVI (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /1. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 815-819.
  • Guitart, J. - Pera, J. (1995): La ciutat romana de lesso (Guissona, la Segarra), “XIV Congrés internacional d’arqueologia clàssica. La ciutat en el món romà. Tarragona 1993”. Tarragona, vol. II. pàgs. 186-187.
  • Guitert, J. (1935): Descobriments romains a Paret Delgada, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), IV. pàg. 118.
  • Guitert, J. (1936): Descobriments romains a Paret Delgada, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), V, pàgs. 137-141.
  • Gurri, E. - Puerta, C. (1993): Excavacions arqueològiques d’urgència al carrer Sant Francesc d’Assís, 19 (Mataró, Maresme), memòria inèdita. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
  • Gurri, E. - Ruiz, M. (1993): El sector Nord-Est de la ciutat d’lluro (Mataró, el Maresme). Noves aportacions arqueològiques, “Puig Castellar” (Santa Coloma de Gramenet), IV, 5, pàgs. 73-85.
  • Gurt, J.M. - Ferrando, F. (1987): La vil·la de Sent-romà (Tiana) i el conreu de la vinya. Valoració aproximativa a la vista de les restes arqueològiques conservades, “1 Col·loqui d’arqueologia romana. El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Actes”, Museu de Badalona, Badalona, pàgs. 189-198.
  • Gutiérrez Behemérid, M. Ángeles (1986): Capiteles de Barcino en los museos de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, col·l. “Faventia Monografies”, 5.
  • Gutiérrez Behemérid, M. Ángeles (1992): Capiteles romanos de la Península Ibérica, Secretariado de Publicaciones, Valladolid.
  • Hanfmann, G.M.A. (1951): The Season Sarcophagus in Dumbarton Oaks, 2 vols., Harvard University Press, Cambridge (Mass.).
  • Hauschild, Theodor (1982-83): La muralla y el recinto superior romano de Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona), 4-5, pàgs. 101-139.
  • Hauschild, Theodor (1983): Arquitectura romana de Tarragona, Tarragona.
  • Hauschild, Theodor (1994): Hallazgos de la época visigoda en la parte alta de Tarragona, “III Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Maó 1988)”, Instituí d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 151-156.
  • Hauschild, Theodor (1996): Bronzefunde aus einem westgotenzeitlichen Grab neben der Kathedrale von Tarragona, dins “Spania. Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pàgs. 157-163.
  • Hauschild, T. - Arbeiter, A. (1993): La vil·la romana de Centcelles, Barcelona.
  • Hauschild, Theodor - Schlunk, Helmut (1986): La vil·la romana i el mausoleu constantinià de Centcelles. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, col·l. “Fòrum”. 5, Tarragona.
  • Hayes, J.W. (1972): Late Roman Pottery. A Catalogue of Roman Fine Wares. British School al Roine, Londres.
  • Hayes, J.W. (1980): A Supplement to Late Roman Pottery, Londres.
  • Hayes, J.W. (1992): Excavations at Saraçhane in Istambul, vol. 2 The Pottery, Princeton.
  • Hernández i Sanahuja, Bonaventura (1894): Catalogo del Museo Arqueológico de Tarragona con la clasificación hecha en 1878, Tip. de Adolfo Alegret, Tarragona.
  • Historia de Terrassa, Ajuntament de Terrassa, col·l. “Papers de Ciutat”, Terrassa 1987.
  • Hübner, E. (1863): Musaico di Barcellona raffigurante giuochi circensi, “Annali dell’Istituto di Correspondenza de la Storia” (Roma), 35, pàgs. 135-172.
  • Hübner, E. (1871): Inscriptiones Hispaniae Christianae, Berlín.
  • James, E. (1977): The Merowingian Archaeology of South-West Gaul, 2 vols., BAR, International Series, 25, Oxford.
  • Járrega i Domínguez, Ramon (e.p.): Las cerámicas de importación en el nordeste de la Tarraconense durante los siglos VI y VII d.C. Aproximación general, (“V Reunión de arqueología cristiana hispánica. Cartagena, abril de 1998”).
  • Járrega i Domínguez, Ramon (1986): Notas sobre la importación de cerámicas finas norteqfricanas (sigillata clara D) en la costa oriental de Hispania durante el siglo VI e inicios del VII d. de C” “Actas del II congreso de arqueología medieval española”, vol. II. Madrid, pàgs. 337-344.
  • Járrega i Domínguez, Ramon (1991): Cerámicas finas tardorromanas y del Mediterráneo oriental en España. Estado de la cuestión, Anejos de Archivo Español de Arqueología, XI, Madrid.
  • Járrega i Domínguez, Ramon (1993): Poblamiento y economía en la costa Este de la Tarraconense en época tardorromana (siglos IV-VI). tesi doctoral microfitxada, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Járrega i Domínguez, Ramon (1997): Àmfores tardoromanes de procedència ebusitana a la costa oriental d’Hispània. Les troballes de la Carrova (Amposta, Montsià), “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /2. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 dc novembre de 1995”), pàgs. 911-921.
  • Jàrrega, R., Barrasetas, M.E. i Farré, J. (e.p.): El jaciment de la Solana (Cubelles, Garraf). Contribució al coneixement del poblament rural i del panorama ceràmic a la Catalunya oriental durant els segles VI-VIII, “I Simposium d’arqueologia medieval. Homenatge al Prof. Manuel Riu. Berga, març de 1998)”.
  • Jàrrega. Ramon - Clariana, Joan Francesc (1994): Restes arquitectòniques d’època romana i un petit context estratigràfic tardo-antic trobats al carrer de les Espenyes (Mataró), “X Sessió d’estudis mataronins”, Mataró, pàgs. 33-46.
  • Jones, R.F.J. i altres (1982): The Late Roman Villa of Vilauba and its Context. A First Report on Field-Work and Excavation in Catalunya, North-east Spain, “The Antiquaries Journal” (Londres), LXII. part II, pàgs. 245-282.
  • Julià, Josep-Ramon - Kliemann, Katia (1992): Excavacions arqueològiques a la plaça Vella d’Artés (Bages), “Miscel·lània d’estudis bagenes” (Manresa), 8. pàgs. 35-74.
  • Junyent i Subirà, Eduard (1946): La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), XIX, pàgs. 288-309.
  • Junyent i Subirà, Eduard (1976a): Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII, Publicacions de l’Abadia dc Montserrat, Barcelona.
  • Junyent i Subirà, Eduard (1976b): La ciutat de Vic i la seva història. Curial Edicions Catalanes, Barcelona.
  • Junyent i Subirà, Eduard (1983): L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, edició a cura de C. Laplana, Curial Edicions Catalanes - Publicacions dc l’Abadia de Montserrat, col·l. “Textos i Estudis de Cultura Catalana”, 3, Barcelona.
  • Junyent, Emili - Pérez, Arturo (1985): Las cerámicas paleocristianas de la Paeria, Lleida, “XVII Congreso nacional de arqueología (Logroño 1983)”, Saragossa, pàgs. 903-907.
  • Junyent, Emili - Pérez, Arturo (1994): El Bajo Imperio ilerdense: las excavaciones de la Paeria, “III Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Maó 1988)”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 127-149.
  • Kautzsch, Rudolf (1936): Kapitellstudien. Beiträge zu einer Geschichte des spätantiken Kapitells im Osten vom Vierten bis Siebente Jahrhundert, ed. Walter de Gruyter co., Berlín-Leipzig.
  • Keay, S.J. (1984): Late Roman Amphorae in the Western Mediterranean. A Tipology und Economic Study: the Catatan Evidence, 2 vols., BAR, International Series. 196, Oxford.
  • Kher, Paul (1931): El papat i el Principat de Catalunya fins a la unió amb Aragó, Trad. de R. d’Abadal i Vinyals. Extret dels “Estudis Universitaris Catalans”, Barcelona.
  • Kingery, W.D. (1955): Factors Affecting Thermal Stress Resistance of Ceràmic Materials, “Journal of the American Ceràmic Society”, 38, pàgs. 3-15.
  • Kitzinger, E. (1960): A Marble Relief of the Theodosian Period, “Dumbarton Oaks Papers” (Washington D.C.), 14.
  • Klauser, Th. (1958): Studien zur Entstehungsgeschichte der cliristlichen Kunst I, “Jahrbuch für Antike und Christentum”, I, pàgs. 20-51.
  • Kollwitz, J. (1963): Probleme der Teodosianischen Kunst Roms, “Rivista di archeologia cristiana” (Ciutat del Vaticà), XXXIX, núms. 3-4, pàgs. 191-233.
  • Koppel, E.M. (1995a): Sarcòfag dels lleons, dins La mirada de Roma. Retrats romans dels museus de Mérida, Tolouse i Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona, núm. 112, pàg. 156.
  • Koppel, E.M. (1995b): Sarcòfag dit del pedagog, dins La mirada de Roma. Retrats dels museus de Mérida, Tolouse i Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona, núm. 168, pàg. 229.
  • Kranz, P. (1984): Jahreszeiten-Sarkophage. Entwicklung und Ikonographie des Motivs der vier Jahreszeiten auf kaiserzeitlichen Sarkophag und Sarkopliagdekeln. Die antiken Sarkophagreliefs, vol. V-4, Deutsches Archäologisches Instituts, Berlín.
  • Kremer, Didier (1974): Zur Urkunde A. 913 des Archivo Condal in Barcelona, “Beitrage zur Namenforschung. Neue Folge” (Heidelberg), 9, pàgs. 1-82.
  • Kühn, Herbert (1934): Die germanischen Greifenschnallen der Volkervanderungszeit, “Sonderabdruck aus IPK” (Colònia), pàg. 81.
  • Laag, Heinrich (1931): Die Coementerial Basilika von Tarragona, dins “Von der Antike und Christentum. Feslgabe für Viktor Schultze zum 80 Geburtstag am 13-12-1931”, Stettin, pàgs. 125-166.
  • Labrousse, M. (1966): Informations archéologiques: circonscription de Midi-Pyrénées, “Gallia” (París), XXIV.2, pàgs. 447-448.
  • Lancha, J. (1997): Mosaïque et culture dans l’Occident romain (l-IV s). Roma.
  • Lantier, R. (1933): Les fouilles de Sant Cugat del Vallès, “Revue archéologique” (París), I. 6a sèrie, pàgs. 341-347.
  • Lara. F. (1976): La religión y el culto romanos en las tierras de Lérida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida.
  • Larrieu, Mary (1963): Chapiteaux en marbre antérieurs à l’époque romane dans le Gers, “Cahiers archéologiques” (París), XIV, pàgs. 109-157.
  • Lawrence. M. (1927-28): City-gate Sarcophagi, “The Art Bulletin. The College Art Association of America”, X, pàgs. 1-45.
  • Le Blant, E. - Renán, E. (1860): Sur une inscription trilingue découverte à Tortose, “Revue archéologique” (París), II, pàgs. 345-350.
  • Le Jan, Régine (1995): Famille el pouvoir dans le monde franc, París.
  • Liou, B. (1982): Direction des recherches sous-marines, “Gallia” (París), 40, pàgs. 437-454.
  • Lladonosa i Pujol, Josep (1980): Historia de la ciutat de Lleida, Curial Edicions Catalanes, Barcelona.
  • Llauger, R. (1993): Plaça de l’Àngel, dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 110.
  • Llinàs, J. (1997): La excavación de la carretera de San Martín de Ampurias (Gerona): un ejemplo de la evolución de los contextos cerámicos durante la Antigüedad Tardía en el litoral catalán, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid). 70, pàgs. 149-169.
  • Llinàs, J. i altres (1996): Monestir de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes de 1994 i 1995, “III Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. Actes. Santa Coloma de Farners (la Selva), 14 i 15 de juny de 1996”, Santa Coloma de Farners, pàgs. 266-276.
  • Llinàs; J. i altres (1997): L’excavació de la carretera de Sant Martí: un sector de l’entorn d’Empúries des de la Baixa República fins a l’Antiguitat Tardana, col l. “Estudis Arqueològics”, 3, Girona.
  • López Monteagudo, G. (1994): Mosaicos hispanos de circo y anfiteatro, “VI Coloquio internacional sobre el mosaico antiguo. Palencia-Mérida”, Guadalajara, pàgs. 343-358.
  • López i Mullor, Albert (1989): Las cerámicas romanas de paredes finas en Cataluña, “Quaderns científics i tècnics” (Barcelona), 2, 2 vols., Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona, Barcelona (segona edició: Libros Pórtico, Saragossa 1990).
  • López i Mullor, Albert (1992): Les primeres estratigrafies a la vil·la romana dels Ametllers, Tossa (Selva), dins Tribuna d’arqueologia 1990-1991, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 72-95.
  • López i Mullor, Albert (1993): Els Ametllers, Tossa de Mar, dins Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989. Època romana. Antiguitat tardana, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 212-213.
  • López i Mullor, Albert (1995): Recent Work on Villas around Ampurias, Girona, lluro and Barcelona (NE Spain). La villa dels Ametllers (Tossa, Gerona), “Journal of Roman Archaeology” (Ann Arbor, Michigan), 8, pàgs. 286-292.
  • López i Vilar, Jordi (1993): La vil·la romana de la Barquera (Perafort, Tarragona), Universitat Rovira i Virgili, col·l. “Arqueologia d’intervenció”, 3, Tarragona.
  • López i Mullor, Albert (1997): Un nuevo conjunto paleocristiano en las afueras de Tarraco, “Revista de arqueología” (Madrid), 197, pàgs. 58-63.
  • López, Albert - Fierro, Javier (1993): Un dépôt céramique fermé du Ve siècle après J.C., trouvé a Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelone), “Actes du Congrès de Versailles”, Versalles, pàgs. 329-340.
  • López, A., Fierro, J. i Caixal, À. (1997): Ceràmica dels segles IV al X procedent de les comarques de Barcelona, “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2 (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 59-82.
  • López, A., Zucchitello, M. i Fierro, J. (1985): Resultats de la primera campanya d’excavació a la vil·la romana del Mas Carbotí (Tossa, la Selva), “Informació arqueològica” (Barcelona), 44, pàgs. 38-43.
  • López, Jordi - Piñol, Lluís (1995a): El món funerari en època tardana al Camp de Tarragona: la Barquera (Perafort) i Mas Gassol (Alcover), “Citerior” (Tarragona), pàgs. 173-188.
  • López, Jordi - Piñol, Lluís (1995b): El món funerari en època tardana al Camp de Tarragona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), època V, 17, pàgs. 65-120.
  • Lorés, Imma (1992): [Façana de Sant Pau del Camp], dins Catalunya romànica, vol. XX. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 220-221.
  • Loríente, A., Oliver, A. i Pérez, A. (1995): Del municipium de Ilerda a Madina Lārida. Diez años de arqueología urbana en Lleida, “Revista de arqueología” (Madrid), 149, pàgs. 16-25.
  • Lostal, L. (1992): Los miliarios de la provincia Tarraconense. (Conventos tarraconense, cluniense y cartaginense). Institución Fernando el Católico, Saragossa.
  • Macias i Solé, Josep M. (1993): Ceràmiques grolleres tardo-romanes de l’antiga Audiencia, Tarragona. La ceràmica comuna a Tarraco en la segona meitat del segle V dC. Caracterització macroscòpica i estudi arqueològic, tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de Barcelona.
  • Macias i Solé, Josep M. (1998): La ceràmica comuna tardoromana de Tarraco. Anàlisi tipològica i cronològica. Context històric i etnogràfic, tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.
  • Macias, Josep M. i altres (1997): Nous contextos ceràmics del segle IV i inicis del V en la província de Tarragona, “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2 (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”). Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 153-178.
  • Macias, Josep M. - Remolà, Josep Anton (1995): L’àrea funerària haix-imperial i tardo-romana de Mas Rimbau (Tarragona): anàlisi topogràfica, “Citerior” (Tarragona), 1 (“L’arqueologia de la mort. El món funerari a l’antiguitat a la Catalunya meridional”), pàgs. 189-201.
  • Macias, Josep M. - Ramon, Ester (1994): La vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp), dins Tribuna d’arqueologia 1992-1993, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 125-133.
  • Macias, J.M., Menchón, J.J. i Muñoz, A. (1997): De topografia urbana cristiana de Tarragona, a propòsit de dos documents medievals, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /2. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 939-953.
  • Malgosa, A. (1994): Estudi antropològic de les restes humanes del sarcòfag de plom de ca n’Anglada de Terrassa, “Terme” (Terrassa), 9, pàgs. 8-13.
  • Mango, C. - Sevcenko, I. (1961): Remains of the Church of St. Polyeuktos al Constantinople, “Dumbarton Oaks Papers” (Washington D.C.), 15, pàgs. 243-247.
  • Mar, Ricardo i altres (1996): El conjunto paleocristiano del Francolí en Tarragona. Nuevas aportaciones, “Antiquité tardive” (París), 4, pàgs. 320-324.
  • Mar, R., Mir, H. i Piñol, L. (1996): La formación de la topografía urbana de la Tarragona medieval: nuevas aportaciones, dins Archivo storico del Sannio. Attività economiche e sviluppo urbano nei secoli XIV e XV, Nàpols, pàgs. 165-203.
  • Mar, R., Roca, M. i Ruiz de Arbulo, J. (1993): El teatro romano de Tarragona. Un problema pendiente, dins Teatros romanos de Hispania, Madrid, pàgs. 11-23.
  • Mar. Ricardo - Ruiz de Arbulo, Joaquín (1987): La basílica de Ia Colonia Tárraco. Una nueva interpretación del llamado Foro Bajo de Tarragona, dins Los foros romanos de las provincias occidentales, Ministerio de Cultura, Madrid, pàgs. 31-44.
  • Marca, P. de (1688): Marca Hispanica sive limes hispanicus, Baluze, París (reedició facsímil: ed. Base, Barcelona 1972).
  • Marcet, R. - Sanmartí, E. (1990): Empúries, Diputació de Barcelona, Barcelona.
  • Mariner Bigorra, Sebastià (1952): Inscripciones hispanas en verso, Barcelona.
  • Mariner Bigorra, Sebastià (1973): Corpus de inscripciones del Museo de Barcelona, Barcelona.
  • Marot i Salsas. Teresa (1988): Models de circulació monetària a Barcino durant la baixa romanitat, “La romanització del Pirineu. VIII Col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà”, Puigcerdà, pàgs. 221-225.
  • Marot i Salsas. Teresa (1997): Algunas consideraciones sobre la significación de las emisiones del usurpador Máximo en Barcino, “Congreso internacional La Hispania de Teodosio”. vol. II. pàgs. 569-580.
  • Marquès, J.M. (1996-97): Parròquies i divisió administrativa del territori fins al segle XI, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona). XXXVIII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /3. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 1501-1519.
  • Márquez, Carlos (1993): Capiteles romanos de Corduba Colonia Patricia, Caja de Ahorros de Córdoba, Còrdova.
  • Márquez, C., Hidalgo, R. i Marfil, P. (1992): El complejo monumental tardorromano de Cercadilla en Colonia Patricia Corduba, “L’Africa romana. Atti del IX convegno di studio”, Sassari, pàgs. 1039-1105.
  • Marrou, H.I. (1938): Étude sur les scènes de la vie intellectuelle figurant sur les monuments funéraires romains, Didier Richard, Grenoble 1964 (reimpressió: Roma 1964).
  • Martí, Àngela (1991): [Làpida de Quíxol], dins Catalunya romànica, vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 358-359.
  • Martí, Ramon (1995): Territoria en transició al Pirineu medieval (segles V-X), “La vida medieval als dos vessants del Pirineu. Actes del 3r curs d’arqueologia d’Andorra”, Andorra, pàgs. 37-83.
  • Martín, Aurora (s.d.): Memoria d’excavació del barri hel·lenístic, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, inèdita.
  • Martín, Aurora (1990): Memoria de les excavacions d’urgència dutes a terme a la Plaça de Santa Maria de Mataró, memoria inèdita. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
  • Martín, Aurora (1997): Las ánforas de la plaza del Rei, “La remodelació del subsòl arqueològic del MHCB. Presentació de les darreres recerques realitzades sobre les restes arqueològiques”, taula rodona. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Barcelona, comunicació oral.
  • Martin, R. (1972): The Sculptural Decoration of the Church of St. Polyeuktos, “Actas del VIII Congreso internacional de arqueología crisliana. Barcelona, 5-11 de octubre de 1969”, Barcelona-Ciutat del Vaticà, pàgs. 325-326.
  • Martin, R. (1973): A Constantinopolitan Capital in Barcelona, “Dumbarton Oaks Papers” (Washington D.C.), 27, pàgs. 297-300.
  • Martin, R. - Firatli, N. (1965-68): Excavations at Saraçhane in Istambul, “Dumbarton Oaks papers” (Washington D.C.), 19, pàgs. 230-236, figs. 1-13; 20, pàgs. 222-238; 21. pàgs. 272-278, figs. 1-26, i 22, pàgs. 194-216, figs. 1-21.
  • Martín, A., Nieto, J. i Nolla, J.M. (1979): Excavaciones en la Cindadela de Roses (campaña 1976 y 1977). Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques, “Sèrie monogràfica”, núm. 2, Girona.
  • Massip i Fonollosa, Jesús (1962): Notas de arqueología catalana y balear. Alcanar, “Ampurias” (Barcelona), XXIV, pàg. 336.
  • Massip i Fonollosa, Jesús (1986): Un quart de segle del Museu i Arxiu municipal de Tortosa, Ajuntament de Tortosa, Tortosa.
  • Massó i Carballido, Jaume (1978): Reus. Prehistòria i antiguitat, Reus.
  • Massó i Carballido, Jaume (1987a): Els Antigons. Troballes de la vil·la romana. Centre d’Estudis Canongins Pons de Castellví, la Canonja.
  • Massó i Carballido, Jaume (1987b): El terme d’Alcover a l’antiguitat, dins Alcover. Estat de la qüestió, Alcover, pàgs. 37-56.
  • Massó i Carballido, Jaume (1990a): El terme de Cambrils a l’antiguitat, Cambrils.
  • Massó i Carballido, Jaume (1990b): Notes per a l’estudi del poblament en època romana en el terme de la Selva del Camp, “Butlletí del Centre d’Estudis Selvatà” (la Selva del Camp), pàgs. 11-35.
  • Massó i Carballido, Jaume (1993): Mas de Rofes (Reus), dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana i antiguitat tardana (anys 1982-1989), Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 50.
  • Massó, Jaume - Ramon, Ester (1986): Localització d’una vil·la romana a les Parades de Sant Bartomeu, “La Borja” (les Borges del Camp), 8, pàgs. 12-13.
  • Massó i Carballido, Jaume (1994): Història del terme de Riudoms. Guia nostra. Riudoms.
  • Mataró, Montserrat i altres (1991): Excavacions al monestir de Sant Pere de Rodes. Primers resultats, dins Tribuna d’arqueologia 1989-1990, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 159-169.
  • Mataró, Montserrat i altres (1994): Sant Pere de Rodes. Les excavacions del 1990 al 1992 i les propostes del Pla Director, dins Tribuna d’arqueologia 1992-1993, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 138-156.
  • Mataró, Montserrat - Rigo, Antoni (1992): Excavacions arqueològiques d’urgència a l’antic Hotel dels Italians, “Primeres jornades d’arqueologia a les comarques de Girona. Sant Feliu de Guíxols 1992”, Sant Feliu de Guíxols, pàgs. 137-143.
  • Mataró, M., Agustí, B. i Codina, D. (1994): L’antic Hotel dels Italians de Girona, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona). XXXIII, pàgs. 171-187.
  • Mateu y Llopis, Felipe (1943): La ceca visigoda de Barcelona (Notas paleográficas y numismáticas), “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), XVI. pàgs. 45-56.
  • Mateu y Llopis, Felipe (1945-46): Las monedas visigodas de! monetario de la Real Academia de la Historia. Hallazgos monetarios (IV), “Ampurias” (Barcelona), VII-VIII, pàgs. 244-249, làms. I-III.
  • Mateu y Llopis, Felipe (1950): El hallazgo de denarios romanos en Altafulla, “Boletín arqueológico” (Tarragona), any L, 30, pàgs. 53-58.
  • Mathews, Thomas F. (1976): The Byzantine Churches of Istanbul. A Photographic Survey, The Pennsylvania State University Press, University Park i Londres.
  • Mathews, Thomas F. (1980): The Early Churches of Constantinople: Architecture and Liturgy, The Pennsylvania State University Press. University Park i Londres (la edició: 1971).
  • Maya, A. (ed.) (1992): Vitae Sancionan Patrum Emeretensium, CC, sèrie llatina, 116, Brepols, Turnholt.
  • Mayer, Marc - Rodà, Isabel (1984): La romanització del Valles segons l’epigrafía, Sabadell.
  • Mayer, Marc - Rodà, Isabel (1985): Consideraciones sobre el conjunto epigráfico de Dertosa, “XVII Congreso nacional de arqueología. Logroño 1983”, Saragossa, pàgs. 701-737.
  • Mayer, Marc - Rodà, Isabel (1997): La via Augusta des Pyrénées à l’Ebre, “Documents d’archéologie française”, 61 (“Voies romaines du Rhône à l’Ebre: via Domitia et via Augusta”), pàgs. 114-125.
  • Melé, Ignasi (1922): Converses sobre les excavacions de la vil·la romana de Tossa, “Butlletí del Grup Excursionista Gironí” (Girona), pàg. 11.
  • Mélida, J.R. (1908): La escultura hispano-cristiana de los primeros siglos de la era, Imprenta de Bernando Rodríguez, Madrid.
  • Menchón i Bes, Joan J. (1992): Arqueologia medieval a les comarques tarragonines, estat actual, “Acta arqueologica de Tarragona” (Tarragona), V, pàgs. 7-30.
  • Menchón i Bes, Joan J. (1996): Arqueologia funeraria medieval a la Conca de Barberà, Montblanc.
  • Menchón, J., Macias, J.M. i Muñoz, A. (1994): Aproximació al procés transformador de la ciutat de Tarraco. Del baix imperi a l’edat mitjana, “Pyrenae” (Barcelona), 25, pàgs. 225-243.
  • Menchón, Joan J. - Remolà, Josep-Anton (1995): La muralla medieval de Constantí. Excavacions arqueològiques a l’antic Hospital de les Monges, Centre d’Estudis de Constantí-Ajuntament de Constantí, Constantí, pàgs. 7-26.
  • Menéndez, A. - Rascón, S. (1989): Los visigodos en Alcalá de Henares, “Cuadernos del Juncal”, 1.
  • Merino, Jordi (1993): Sant Esteve. Caldes de Malavella, dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-89, col·l. “Anuaris d’intervencions arqueològiques de Catalunya”, 1, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 214-215.
  • Merino, Jordi - Agustí, Bibiana (1990): La necròpolis paleocristiana de Sant Esteve (Caldes de Malavella, La Selva), “Cypsela” (Girona), VIII, pàgs. 219-238.
  • Mestre. A.M. - Agustí, B. (1995): Les condicions de vida de les Goges. Aspectes antropològics i paleopatològics d’una població alt-medieval, dins B. Agustí. J. Burch i J. Merino, Excavacions d’urgència a Sant Julià de Ramis. Anys 1991-1993, Centre d’Investigacions Arqueològiques, Girona, pàgs. 129-136.
  • Mestres, Imma - Pujades, Josep (1997-98): Excavacions arqueològiques al Museu Episcopal de Vic, memòria inèdita. Servei d’Arqueologia de la Generalitat dc Catalunya.
  • Mestres, I., Pujades, J. i Subiranas, C. (1991): Memòria de l’excavació al temple romà de Vic, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
  • Mestres, I., Subiranas, C. i Caballé, A. (1997): Memòria de l’excavació de Ca l’Adam - Rambla dels Montcada, núm. 32, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
  • Mezquiriz Irujo, M.Ángeles (1993): Necrópolis romano-visigoda de Villafranca (Navarra), “Estudis Universitaris Catalans” (Barcelona), vol. XXIX (“Homenatge a Miquel Tarradell”), pàgs. 879-881.
  • Miles, George C. (1952): The Coinage of the Visigoths of’Spain: Leovigild lo Achila II. The American Numismàtic Sociely, Nova York.
  • Millàs i Vallicrosa, Josep M. (1957): Una nueva inscripción judaica bilingüe en Tarragona, “Sefarad” (Madrid-Barcelona), any XVII, fase. I, pàgs. 3-10.
  • Millenum. Història i art de l’església catalana. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989.
  • Miró. B. (1991): La terra sigillata africana a Ilerda, “Revista d’arqueologia de Ponent” (Lleida), 1, pàgs. 223-237.
  • Molas i Font. Maria-Dolors (1979): Acerca de la urbe Ausetanorum y la ciudad romana de Ausa, “Boletín del Seminario de Arte y Arqueología de Valladolid” (Valladolid), LV, pàgs. 189-202.
  • Molas i Font. Maria-Dolors (1982a): Els ausetans i la ciutat d’Ausa, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic.
  • Molas i Font. Maria-Dolors (1982b): El temple romà de Vic: novetats arqueològiques i cronologia, “Ausa” (Vic), X (“XI Simposi de prehistòria i arqueologia peninsular”), pàgs. 275-291.
  • Molas, Maria-Dolors - Ollich, Imma (1984): Memòria de les excavacions a la ciutat de Vic. Jaciments de la Taula i del Temple Romà 1982-1983, inèdita. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
  • Molas, Maria-Dolors - Ollich, Imma (1985): L’aplicació d’un programa d’arqueologia urbana i la delimitació del períbol del temple romà de Vic, “Cypsela” (Girona), V, pàgs. 163-170.
  • Molas, M.D., Ollich, I. i Caballé, A. (1992): Memòria de les excavacions realitzades a Vic. Jaciment de Can Genis 1987-1988-1989, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Molas, M.D., Ollich, I. i Caballé, A. (1994): De l’Auso romana al vicus Ausonensis medieval, “XIV Congrés internacional d’arqueologia clàssica. La ciutat en el món romà. Tarragona 1993”, vol. II, Tarragona, pàgs. 289-290.
  • Molina. J.A., Roig, J. i Coll, J.M. (1994): Can Simó: una necròpoli romano-visigoda inèdita a l’Alt Penedès, “Miscel·lània penedesenca” (Vilafranca del Penedès). XX, pàgs. 143-153.
  • Monfrin, F. (1985): La guérison du serviteur (Jn 4, 43-44). Une nouvelle interprétation des sarcophages de Bethesda, “Mélanges de l’École Française de Rome. Antiquité” (Roma), 97, pàgs. 979-1020.
  • Monsalvatje i Fossas, Francesc (1904): Los monasterios de la Diócesis Gerundense. Imp. y Lib. de Juan Bonet, Olot.
  • Montalbán, Carme (1996): L’església romànica dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis, Gironès), “III Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. Actes. Santa Coloma de Farners (la Selva), 14 i 15 de juny de 1996”, Santa Coloma de Farners, pàgs. 257-265.
  • Montalbán, Carme (1996-97): Excavacions a l’església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis, Gironès), “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVIII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /3. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 1321-1330.
  • Moosbrugger-Leu, R. (1967): Die frühmittelalterlichen Gürtelbeschlägen der Schweiz, Monographien zur Ur-und Frühgeschichte der Schweiz.
  • Moralejo, Serafín (1984): La reutilización e influencia de los sarcófagos antiguos en la España medieval, “Colloquio sul reimpiego dei sarcofagi romani nel medioevo. Pisa 5-12 sept. 1982”, Marburg-Lahn, pàgs. 187-203.
  • Morera i Llauradó, Emili (1897): Tarragona cristiana. Historia del arzobispado de Tarragona y del territorio de su provincia (Cataluña la Nueva), vol. I. Establecimiento Tipográfico de F. Arís e Hijo, Tarragona (reedició facsímil: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1981).
  • Moro i García, Antonio A. (1987): La historia antiga, dins Historia de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, Terrassa, pàgs. 95-108.
  • Moro i García, Antonio A. (1988): Evolució del poblament antic, “Terme” (Terrassa), 3, pàgs. 21-26.
  • Moro i García, Antonio A. (1991): Activitat arqueològica 1991 (vil·la romana de Can Bonvilar), “Terme” (Terrassa), 6, pàgs. 9-10.
  • Moro i García, Antonio A. (1991a): Sant Miquel, dins Catalunya romànica, vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 244-251.
  • Moro i García, Antonio A. (1991b): Ara d’altar de Santa Maria, dins Catalunya romànica, vol. XVIII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 265-266.
  • Moro i García, Antonio A. (1991c): Ara d’altar de Sant Pere, dins Catalunya romànica, vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg. 266.
  • Moro i García, Antonio A. (1991d): L’Aiguacuit (vila de Villafilare), dins Catalunya romànica, vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg. 273.
  • Moro i García, Antonio A. (1995): Activitat arqueològica 1995 (troballa cornisa romana carrer Major de Terrassa), “Terme” (Terrassa), 10, pàgs. 11-12.
  • Moro, A., Rigo, A. i Tuset, F. (1996a): Memòria de les excavacions arqueològiques a les esglésies de Sant Pere de Terrassa. 1995, 6 vols., inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Moro, A., Rigo, A. i Tuset, F. (1996b): Resultats de les excavacions arqueològiques a les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Campanya 1995, “Terme” (Terrassa), 11, pàgs. 17-18.
  • Moro, Antoni A. - Tuset, Francesc (s.d.): Memòria de les excavacions arqueològiques a les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Segona campanya, 1996 i 1997, memòria en curs de redacció.
  • Moro, Antoni A. - Tuset, Francesc (1997): Primers resultats de la segona campanya d’excavació arqueològica a les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Campanya 1996-1997, “Terme” (Terrassa), 12, pàgs. 12-14.
  • Moro, Antoni A. - Tuset, Francesc (1998): La seu episcopal d’Ègara. Superposició i interpretació dels edificis religiosos, segles IV i XII, “Curs d’arqueologia de les esglésies i poblament medieval del Vallès”, Museu d’Història de Sabadell, Sabadell.
  • Morral, Eulàlia - Llobet, Cecília (1977-78): Sant Nicolau: resultats d’una prospecció, “Arrahona” (Sabadell), 4-5, pàgs. 7-52.
  • Morral. E., Nuix, J. i Martín, A. (1980): Excavacions a la vil·la romana de Can Bosch de Basea (Terrassa), Junta Municipal de Museus dc Terrassa, Barcelona.
  • Moxó i de Francolí, Benet de (1790): Memorias del Real Monasterio de San Cucufate del Vallés, de la congregación benedictina claustral tarraconense y cesaragustana, Francisco Suriá y Burgada impresor, Barcelona.
  • Mundó, A. Manuel (1965): Les inscripcions de Tassi i Hildesind de Sant Pere de Rodes segons Marca i Pujades, dins “Homenaje a Jaime Vicens Vives”, vol. 1, Barcelona, pàgs. 293-307.
  • Muñoz García de Iturrospe, María-Teresa (1995): Tradición formular y literaria en los epitafios latinos de la Hispania Cristiana, Anejos de Veleia, series minor, 7, Vitòria-Gasteiz.
  • Muñoz i Melgar, Andreu (1991): La intervenció arqueològica en els jardins de l’ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils (Avinguda de Gaudí), Cambrils.
  • Muñoz i Melgar, Andreu (1993): Estat de la qüestió de l’estudi dels primers segles de cristianisme a Tarragona, “I Congrés d’història de l’Església catalana. Des dels orígens fins ara”, Solsona, vol. I. pàgs. 413-432.
  • Muñoz, A., Macias, J.M. i Menchón, J. (1995): Nuevos elementos decorados de arquitectura hispano-visigoda en la provincia de Tarragona, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 68, núms. 171-172, pàgs. 293-302.
  • Murialdo, G. (1995): Alcune considerazioni sulle anfore africana di VII secolo dal castrum di S. Antonino nel Finale, “Archeologia medievale” (Florència), 22, pàgs. 433-453.
  • Murillo, J.M. (1995): La necrópolis tardoantigua de “El Ochavillo” (Hornachuelos, Córdoba), “Ariadna” (Palma del Río), 15, pàgs. 65-130.
  • Museu d’Art de Girona. Generalitat de Catalunya, Girona 1984.
  • Museu de Mértola. I. Núcleo do Castelo. Catálogo, Mértola 1991.