Conservació i difusió del patrimoni oral

Antecedents

Al Museu Molí Paperer de Capellades es mostra el procés d’elaboració manual del paper, element imprescindible per al desenvolupament de la impremta i, per tant, del llibre imprès.

Enciclopèdia Catalana

Des de la seva aparició durant el segle XV, el llibre va esdevenir un component essencial de la civilització occidental i, ara per ara, la seva desaparició tan controvertida entre especialistes de tota mena i anunciada com a inevitable, quan van aparèixer les anomenades noves tecnologies de la informació, no sembla que s’hagi de produir de manera immediata, ni tan sols si arribarà a sobrevenir. De la mateixa manera que s’anaven succeint canvis en la societat, el llibre, el seu aspecte, la manera de presentar els continguts i la seva distribució es van anar transformant però es pot dir que el text escrit segueix essent indispensable per a accedir totalment i lliurement al saber i a la cultura arreu del món.

Temps era temps, la salvaguarda de la tradició cultural pròpia depenia exclusivament del boca orella de les persones, xamans, bruixots i griots a qui els seus propis conciutadans reconeixien una funció moral i de prestigi indiscutible. Però la societat, sempre canviant i en constant evolució, es va anar fent conscient de la necessitat de preservar aquest llegat i, a poc a poc, van sorgir suports menys efímers i maneres més universals per a recollir aquelles manifestacions orals, de manera que la feina dels xamans –predecessors de folkloristes i etnòlegs i de rondallaires i contacontes– es pogués dipositar en lloc segur.

Les tauletes d’argila tova de Mesopotàmia, on fa més de 5.000 anys els homes a més de fer-hi anotacions sobre els ramats hi escrivien les seves llegendes i el seu saber, els rotlles de papir egipcis i més tard el pergamí, es van anar succeint fins que al segle XII el paper, originari de la Xina, va imposar-se a Europa.

L’adaptació definitiva del paper com a material del llibre i la in-venció, el desenvolupament i la implantació de la impremta entre els segles XVI i XVIII –els primers tipus mòbils que van permetre l’edició de més exemplars d’un mateix llibre van aparèixer cap a la segona meitat del segle XV– van fer possible la preser-vació de la cultura i l’expansió i l’evolució de les biblioteques. Les biblioteques modernes, a les quals universalment es reconeix el paper de conservadores del saber, també van ser des de molt antic les primeres dipositàries del patrimoni de tradició oral sobre suport en paper i, com les actuals, es van sostenir sobre la idea bàsica d’oferir a tots els ciutadans un accés il·limitat als seus fons i del caràcter públic de les col·leccions de llibres.

Revolucions, avenços socials i humans i les diverses aportacions de moviments literaris, culturals i educatius que es van anar succeint van apropar l’accés a la cultura a àmplies capes de la societat i, més tardanament, també als infants.

No és fins al segle XVIII que comencen a publicar-se llibres per a nens i nenes, llibres de caràcter didàctic i mora-litzador. Els infants encara no són vistos com a éssers amb per-sonalitat, interessos i desitjos propis, sinó com unes persones de poca edat en fase d’aprenentatge per a esdevenir adults. I no és fins al final del segle XIX que les biblioteques, primer les anglosaxones –els Estats Units i la Gran Bretanya–, van començar a dedicar als nens i nenes espais i col·leccions. Va ser un model que va estendre’s ràpidament per tot Europa i en el qual es va basar el Servei de Biblioteques Populars creat per la Man-comunitat de Catalunya uns quants anys més tard.

El projecte de la Mancomunitat de Catalunya

A Catalunya, arribats al segle XX, en un moment en què tots els aspectes culturals i educatius depenien del llibre, la biblio-teca es va configurar com un element essencial respecte a l’e-ducació de la ciutadania. Al país, que vivia en un context ideològic i cultural molt influït pel noucentisme, s’hi van impulsar accions encaminades a fomentar la promoció de la lectura i de l’educació. Els nens i les nenes van passar a ser considerats com a ciutadans amb drets i personalitat pròpia i la Mancomunitat de Catalunya –federació de les quatre diputacions catalanes–, va iniciar des del moment de la seva constitució el 1914, un ambi-ciós programa per a la reno-vació de la vida de la ciutadania que tenia relació amb la formació integral dels infants –l’alt grau d’analfabetisme de la població així ho aconsellava–, a través de l’aplicació dels nous corrents pedagògics i amb la creació de Serveis Bibliotecaris específics.

Portada del libre Geografia de Catalunya, de F. Flos i Calcat, que, en crear l’escola catalana, va respondre a la necessitat de textos escolars en català.

Enciclopèdia Catalana

Cal assenyalar que l’interès per a l’educació dels infants i per a l’escola en català va començar a fer-se evident amb la funda-ció, l’any 1898, de la primera escola catalana (col·legi de Sant Jordi, de Flos i Calcat), on eren cursats estudis de primer I segon ensenyament. L’escola catalana necessitava textos en català i el mateix Flos en va escriure alguns. Destaquen Lo primer llibre dels noys (1898) i l’edició de murals de lectura i de geografia en català. Amb el mateix esperit de Flos –escola i textos catalans–, es va crear l’any següent una agrupació, que pocs anys des-prés prendria el nom d’Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana (APEC), una entitat privada sense ànim de lucre que va patrocinar la creació d’escoles, la formació de mestres, cursos d’estiu, concursos de llengua i d’història –en plena guerra civil va dur a terme una obra cabdal per a la millora del material docent i del llibre escolar– i la creació de biblioteques escolars, acció que més tard va ser assumida per l’Ajuntament de Barcelona.

Del 1900 al 1914 es pot veure a Catalunya un gran moviment renovador, a conseqüència del qual es produeix a més de la proliferació d’escoles –a la iniciativa privada s’hi afegeix a partir del 1907 l’obra dels organismes oficials: Dipu-tació, Ajuntament (que emprèn la construcció de les esco-les del Patronat Escolar) i la Mancomunitat–, un augment significatiu de la producció editorial de llibres de text elemental i la publicació de llibres de lectura: “en un altre ordre també molt important, [a més dels llibres de text] cal destacar la publicació de llibres de lectura fets per insignes personalitats de la nostra literatura, com ara Tria de Joan Maragall, idea que anirà desenvolupant-se en el futur. Les Cançons de Narcisa Freixas…” (R. Mut i Carbasa i T. Martí i Armengol, La resistència escolar catalana en llibres (1716-1939). Bibliografia, Barcelona 1981). Publicacions que passarien a augmentar els fons de llibres en català de les biblioteques populars.

Eugeni d’Ors participà activament en la redacció del projecte de Serveis Bibliotecaris, molt innovador, a la dècada de 1910.

Enciclopèdia Catalana

En el text de presentació del projecte per a l’aprovació dels Serveis Bibliotecaris, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, hi queden clars els objectius de servei públic per a tothom, amb una clara referència als infants segons es pot llegir al Projecte d’acord presentat a l’assemblea […] sobre la ins-tal·lació a Catalunya d’un Sistema de Biblioteques Populars, 1915: “per poc que sigui possible, una Sala especial de lectura per als infants, amb moblatge adequat a aquesta destinació”. Respecte a l’accés i a l’ús dels llibres, deixa apuntat que podran trobar-se a les mateixes sales de lectura i que s’orga-nitzarà un servei de préstec. Es tracta d’un sistema absolutament nou i trencador inexistent a cap lloc de la Península, en què l’usuari es podrà allunyar d’aquella imatge de llibres tancats dins d’armaris, accedir lliurement als llibres i obtenir informació a través de la consulta de catàlegs complets d’au-tors i sistemàtic de matèries. Es pretenia aconseguir institucions modèliques, ben arrelades a la població que s’allunyessin de la imatge de dipòsits de llibres que aleshores imperava a les biblioteques.

En aquella època, en què no hi havia cap altre mitjà que no fos el paper per a la reproducció i la preservació de llibres i revistes ni de cap altre document, es posava èmfasi en la conservació i, davant l’eventualitat de perdre el patrimoni escrit, s’imposava la precaució. La presència de llibres dins d’armaris tancats amb pany i clau, o l’existència de zones de reserva a les quals només accedien els responsables del centre, estava normalitzada. Era habitual que les demandes dels usuaris se satisfessin a través de terceres persones i que l’accés directe als documents fos impensable.

Ben diferent d’ara, en què la preservació física dels documents es duu a terme en armaris compactes dins de sales de reserva amb humidificadors que mantenen la temperatura òptima de conservació, l’accés directe als llibres està assegurat i la reproducció dels documents es pot aconseguir de manera autònoma.

A les grans biblioteques, hi continua havent el major nombre de documents i la seva missió envers l’estudi i la investigació segueix essent essencial. Però durant els darrers vint anys, les biblioteques catalanes han donat un pas tan decisiu cap als avenços de les tecnologies de la informació i de l’ús dels mitjans audiovisuals i telemàtics ampliant de manera radical les fronteres del coneixement i fent possible l’accés al saber, no solament des dels prestatges (presencialment a la mateixa biblioteca o centre documental) sinó també des de catàlegs remots i pàgines virtuals, que deixen enrere tota una època.

A hores d’ara la confecció dels catàlegs automatitzats de cada biblioteca juntament amb altres de col·lectius i potents com el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CBUC), que abraça un camp de cerca molt gran i facilita en cada cas la localització del document, amb el logotip dels centres a la part alta de la fitxa, així com la construcció de bases de dades documentals generalistes o especialitzades però totes consultables des de qualsevol racó del món, ha diversificat la missió de conservació dels materials, que ha pogut ser assumida per seccions especialitzades de les biblioteques públiques i centres de documentació.

En són un exemple la Biblioteca Xavier Benguerel, on es troba el Servei de Documentació de la Literatura Infantil i Juvenil (SDLIJ) (potser a l’espera d’una destinació definitiva quan es construeixi la Biblioteca Provincial de Barcelona), que correspon a l’antic fons històric de literatura infantil i juvenil de la Biblioteca de la Santa Creu; el Centre de Docu-mentació Artur Martorell (CDAM), un dels precursors en la indexació de la literatura infantil i juvenil, que conté una de les bases de dades documentals que més ha tractat fins ara la indexació del folklore, la tradició oral i la literatura infantil, i que reuneix la documentació específica que es va utilitzar per a la renovació i l’organització de les biblioteques escolars de les Escoles Municipals de l’Ajuntament de Barcelona al llarg dels anys vuitanta i un fons històric remarcable, segons el parer dels experts, de llibres de text infantils d’abans de la guerra i de la postguerra; i la Biblioteca Infantil Rosa Sensat (de l’Associació de Mestres Rosa Sensat), que manté un fons històric de literatura infantil i juvenil docu-mentat, consultable en catàleg manual. Un referent del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil que a hores d’ara continua avaluant i analitzant la literatura per a infants i joves de manera continuada.

Durant els anys de la Mancomunitat, atès el paper cabdal que la cultura i la seva difusió tenia per als noucentistes, el Projecte preveia que les Biblioteques Populars disposessin d’una sala de conferències i exposicions mentre s’accentuava la necessitat que estiguessin instal·lades, les Biblio-teques, en espais propis nets i endreçats: “creiem que totes les Biblioteques Populars que creï la Mancomunitat de Catalunya han d’instal·lar-se en edificis especials propis, i prefe-rentment, per poc que sigui possible, construïts de planta amb aquest objecte…”; “Donin-se a les Biblioteques Populars edificis tan petits, tan modestos, construïts tan econòmicament com es vulgui, però locals propis, independents, nets, blancs, clars, decorats amb higiènica i econòmica coqueteria, presentant per dins i per fora un aspecte estètic, gai, plaent a l’ull. La blancor i la netedat han de dominar aquestes instal·lacions”.

Vista d’una sala de l’Escola Superior de Bibliotecàries, a Barcelona, a l’antiga seu.

Enciclopèdia Catalana - Gabriel Serra

S’hi reclamava personal femení per a fer-les funcionar (“sigui femení amb una formació especialitzada i també en el camp de les humanitats”), es feia referència a les qualitats que de natural adornen les dones: polidesa, netedat, amabi-litat. Però els estudis que hi ha sobre l’època exposen que el fet que les dones cobressin uns sous més baixos també hi va influir. Filosofia que podria correspondre’s amb una con-cepció anacrònica de l’etern femení, i que podria fer pensar que no es tractava d’un projecte tan innovador. Però segons els articles que el documenten, ho era i encara més perquè es reclamava que fos personal femení però amb una formació especialitzada, tasca que va recaure en l’Escola Superior de Bibliotecàries fundada en aquest sentit el mateix 1915, la primera i l’única durant molts anys a l’Estat espanyol. També es recomanava que el personal bibliotecari es continués formant a través de reunions i cursets i que se l’animés a mantenir un contacte permanent amb les fonts educatives.

Afavorir l’especialització, la formació contínua, les reunions i el contacte permanent amb les fonts educatives i amb el grup juntament amb l’organització en xarxa pot conside-rar-se un objectiu encara vigent que avui, com ahir, és essen-cial. Un germen que al llarg del temps ha fructificat, s’ha consolidat i multiplicat exponencialment gràcies a la incor-poració abans esmentada de la telemàtica i sobretot d’Inter-net, i s’ha constituït, probablement, com un dels fils conductors més resistents envers el tractament col·lectiu i la difusió dels fons de les biblioteques.

La xarxa va posar-se en funcionament amb la primera promoció de bibliotecàries l’any 1918, però va ser fixada definitivament l’any 1920, amb l’establiment de la Central de Biblioteques Populars i la Direcció tècnica que tenia l’encàrrec d’establir i d’unificar criteris de treball, tot sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, director de la Biblioteca de Catalunya.

Segons els principis noucentistes, calia convertir Catalunya en una nova nació, culta, europea i civilitzada i els llibres en van ser considerats instruments essencials, ja que podien ser distribuïts entre tots els estaments. La rellevància dels llibres en el Projecte quedava recollida i s’hi fixaven de manera precisa les normes de tria i selecció.

Pel conjunt de característiques esmentades, les Biblioteques Populars van ser molt ben acceptades i tingueren un gran èxit de públic ja que van ser les primeres a l’Estat espanyol a organitzar els llibres en espais d’accés lliure, oferir un bon servei de préstec, disposar d’un tractament acurat de la informació i d’un espai i d’un fons específics per al públic infantil. La instauració d’uns horaris llargs d’obertura més enllà dels horaris feiners i escolars –els nens i nenes hi podien anar de 12 h a 1 h, des que sortien de l’escola fins que es tancava la biblioteca–, pensats per poder atendre i satisfer les necessitats de consulta de la ciutadania, confirmava l’objectiu de servei del Projecte.

De seguida el Servei de Biblioteques Populars es va posar en funcionament en municipis de les quatre províncies catalanes i aquest model de biblioteca pública es va estendre a Andorra i les Illes, i quan els pressupostos de la Mancomunitat van començar a anar de baixa, se’n va fer càrrec l’obra de les biblioteques populars de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis.

Seguint el mateix model, determinats municipis de la resta dels Països Catalans, principalment del País Valencià i Per-pinyà, van emprendre pel seu compte la creació de biblioteques públiques amb el mateix èxit.

L’activitat de les biblioteques populars, especialment les de fora de la demarcació de Barcelona, va veure’s frenada durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30), a causa de la desaparició de la Mancomunitat –la seva principal impulsora– i la separació de les quatre províncies, de manera que fins a la instauració de la República, el 1931, la dinamització de les biblioteques i de les seccions infantils d’aquestes no es va tornar a produir amb força.

Amb la Generalitat republicana es va recuperar l’esperit inicial d’estendre la cultura per tot el país i, quan es van reunir altra vegada les quatre províncies, les biblioteques populars van tornar a quedar agrupades, juntament amb la Central Tècnica, en una sola xarxa sota la mateixa direcció de Jordi Rubió i Balaguer, una de les persones que més ha excel·lit en el funcionament, l’organització i les disposicions normatives del sistema bibliotecari de Catalunya.

En aquella època de llibres infantils en català, no se n’editaven gaires i les biblioteques en reclamaven. Es pot dir que no quedava gaire lluny l’època en què la principal forma de literatura recreativa per als nens i nenes catalans, com per als de tot els països, havia estat la literatura popular de narració oral: contes, llegendes, cançons de bressol i de falda, jocs, moi-xaines, dites i embarbussaments… material folklòric i etno-poètic que, a Catalunya, va ser àmpliament recollit i publicat durant el segle XIX i al començament del segle XX.

Però els llibres per a infants continuaven essent, tret d’algunes excepcions, de contingut didàctic i moralitzador, de petit format i amb poques il·lustracions.

L’interès per la cultura i la pedagogia dels diversos sectors socials, l’atenció que mostraven les autoritats responsables per a l’educació dels nens, a més de les biblioteques populars i les escoles, i el progressiu coneixement de la llengua literària catalana va afavorir que al llarg dels anys vint i trenta del segle XIX l’edició de llibres creixés, que els llibres i les revistes infantils s’allunyessin del didactisme i, amb els progressos de la tècnica del gravat i de la gravació fotomecànica, esdevinguessin més nombrosos i variats.

Els fons infantils de les biblioteques van poder créixer en qualitat i l’interès per la lectura en els infants va millorar i els llibres d’aventures, els contes populars d’arreu del món, les llegendes i les faules, les traduccions d’obres de la literatura infantil universal… van omplir els prestatges i la lectura autò-noma de textos rics i imaginatius es va anar estenent. Un altre fons interessant que es va instal·lar a les biblioteques populars va ser la secció de la col·lecció local, fons que es va començar a recollir a partir de l’any 1928 amb motiu de la inauguració de la Biblioteca de Manresa. Es tracta d’una bibliografia que individualitza cada centre perquè recull les característiques de la població on és situada i la dels seus habitants. Amb els anys, la col·lecció local ha estat una de les més importants per a accedir a la documentació i a la informació impresa de cada localitat i és una de les poques col·leccions que és exclosa de préstec i que no és d’accés lliure.

Des del 1930 s’havien reprès les reunions anuals de les bibliotecàries, on s’acordaven accions per a la millora del servei.

El 1932, es va redactar la Proposta d’organització de les biblioteques de Catalunya i es va establir una gran activitat bibliotecària: “algunes bibliotecàries obtenen beques per anar a estudiar a l’estranger, es pacta amb l’Ajuntament de Barcelona la planificació bibliotecària per a la ciutat i s’inicien les primeres biblioteques populars de Barcelona; alumnes de l’Escola comencen a fer tasques de recerca (Cercles d’Estudis); es participa activament en els congressos internacionals (IFLA, 1935), i finalment les biblioteques populars catalanes són estudiades amb admiració per especialistes estran-gers. Les biblioteques organitzen activitats per a infants i adults per mirar d’arribar a tota mena d’usuaris. La Central Tècnica manté contactes amb les associacions bibliotecàries més significatives de l’es-tranger” (Mayol, M. Carme, La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mira al futur, 2005). En una línia d’evolució constant es proposa la confecció d’un catà-leg alfabètic de matèries, molt més fàcil de consultar que el decimal.

L’any 1933 es publica una llista d’encapçalaments per al catàleg d’una secció infantil, inspirada en l’obra Subject headings for children’s books d’E.S. Smith, i s’estudia la manera de simplificar la classificació dels llibres adreçats als infants. Es proposa la substitució de la cota 087.1 i neix la popular lletra I (infants), que es troba a les seccions infantils de les biblioteques. També es parla de l’aplicació de la lletra N (novel·la).

El 1934 la Llei del servei de biblioteques, arxius, museus i patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya diu a l’article setè, Secció de biblioteques, que la Central, entre altres facultats, ha d’aportar informació i ajut tècnic a les petites biblioteques i ha d’assumir la distribució de lots circulants i d’altres serveis anàlegs per pal·liar la mancança de biblioteques a totes les localitats.

L’esclat de la guerra civil, el 1936, no va aturar el desenvolupament de les biblioteques, però al final de la guerra l’activitat bibliotecària acondueix els principals esforços cap a unes altres necessitats: els fronts de combat i els hospitals. To t i això, encara es creen dues noves biblioteques. “L’any 1939 la Generalitat tenia 21 biblioteques populars, la Central Tèc-nica, la Biblioteca de Catalunya i l’Escola de Bibliotecàries, tot sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer. En finalitzar la guerra, el 1939, desapareix el Govern català i es trenca la Xarxa. El bibliobús (un vehicle habilitat com a biblioteca ambulant per prestar un servei organitzat de lectura als combatents de la rereguarda i el front i, als convalescents dels hospitals) va fer l’últim viatge transportant un grup d’intel·lectuals (Francesc Trabal, Mercè Rodoreda, Armand Obiols, Joan Oliver, Anna Murià…) cap a la frontera.” (Mayol, M. Carme, La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mira al futur, 2005).

És interessant destacar que aquella Anna Murià de l’últim bibliobús, després de trenta-un anys d’exili, quan va tornar a Catalunya va escriure un dels llibres de viatges més encisadors de la literatura infantil catalana: El meravellós viatge de Nico Huehuet a través de Mèxic, Premi Folch i Torres, 1974. En aquest llibre, entre altes coses, vol transmetre als infants la bellesa de la preservació de la cultura per mitjà del viatge d’un noiet a través del qual descobreix el passat i el present del seu poble.

En la postguerra s’inicia un període de repressió política i cultural que torna a endarrerir la realització dels projectes, però la necessitat de l’existència de biblioteques públiques amb bons serveis d’informació i estructurades entre si se segueix considerant imprescindible.

Amb l’adveniment de la democràcia no triguen a fer-se sen-tir amb força les veus que reclamen un país en el qual les infraestructures culturals estiguin ben establertes i s’insisteix a demanar estudis que analitzin l’estat de la qüestió per després tirar endavant una planificació adequada a les necessitats, que impliqui totes les institucions que tenen relació amb la lectura pública.

L’any 1981, i recollint les manifestacions anteriors, es promulga la Llei de bi-blioteques, aprovada pel Parlament de Catalunya amb el suport unànime de tots els parlamentaris, una Llei no exempta de mancances i de controvèrsia que a instàn-cies dels bibliotecaris documentalistes, agrupats primer en l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya i posteriorment en el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Docu-mentalistes de Catalunya, s’haurà d’anar modificant i desenvolupant tot definint clarament les línies mestres d’una plani-ficació bibliotecària efectiva.

D’ençà de la promulgació de la Llei de biblioteques, la filosofia que regia el Projecte del 1915 d’impulsar la formació permanent de les bibliotecàries, formar-se per formar, es pot dir que va ser el camí que els bibliotecaris documentalistes van reprendre amb entusiasme.

L’assistència a fires del llibre i exposicions nacionals i inter-nacionals, l’organització i la participació en jornades, els con-gressos, i l’establiment de cooperacions multidisciplinàries van estendre’s i les ànsies de formació i renovació acumulades en el camp d’acció infantil i juvenil van cristal·litzar quan el mateix 1981 es va donar pas –durant els tres anys que va durar el Congrés de Cultura Catalana se n’havia parlat– a les Primeres Jornades Catalanes del Llibre per a Infants, a Barcelona, el 1981. Una fita de les més importants, si no la que més ho és, diuen els experts, per a la represa cultural i lingüística dins de tots els àmbits implicats en la literatura i la cultura per a nens i joves. Les Primeres Jornades van consistir en unes sessions de treball de diversos grups de persones interessa-des pels llibres destinats als infants amb la intenció de reflexionar sobre com es podrien obtenir llibres infantils literà-riament i culturalment interessants.

Dins les Primeres Jornades, es van considerar tot els àmbits referits a la cultura dels infants i no hi van faltar la formació dels bibliotecaris infantils en el camp de l’orientació lectora, la cooperació entre qualsevol espai de cultura, l’educació i les biblioteques escolars, ni tampoc les reflexions sobre l’edició i la creació. Converses i acords que, es podria dir, van trans-formar-se en eix catalitzador per a l’intercanvi d’experiències i l’adquisició de models que dins les biblioteques infantils i les escolars van anar-se retrobant. Les sessions de treball de tots els grups van culminar amb la festa i l’explicació de contes a infants i grans, tots junts, a l’“Ara va de contes” que es va celebrar als jardins de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Un esdeveniment que, a Catalunya, segons els estudiosos, es pot considerar com un dels punts de partida vers l’explicació col·lectiva de contes, per a totes les edats, de l’è-poca actual.

L’explicació de contes, una activitat que les biblioteques infantils ja aplicaven des de l’inici, va ser adoptada i potenciada tant per les biblioteques escolars com per tots els esdeveniments culturals i socials que tenen relació amb la pro-moció del llibre infantil i juvenil en considerar òptima la situació de privilegi que es produeix amb la introducció dels infants i joves dins la cultura de tradició oral, la seva, mentre que a la vegada es respecta i potencia el coneixement de la dels altres, i s’ofereix amb el mateix interès tant per tot el territori d’influència de la llengua catalana com arreu del món.

L’any 1984 es van celebrar les Primeres Jornades del Llibre Infantil i Juvenil en Llengua Catalana a Palma dirigides específicament, segons consta en el programa de mà, “a estudiants de Pedagogia i de Magisteri. També als ensenyants i als responsables de biblioteques escolars o públiques”.

Cal destacar que des del començament la biblioteca pública i la biblioteca escolar es van manifestar com branques del mateix arbre de la cultura, i que la literatura infantil va ser considerada part fonamental de l’aprenentatge i de la vin-culació dels infants i joves amb el folklore, entès aquest com a base de la literatura infantil de qualsevol país; en l’educa-ció dels infants, la lectura literària esdevé una activitat plaent i alhora creativa que exigeix la implicació imaginativa del lector en la recreació dels continguts i l’exercita en l’obten-ció d’actituds crítiques i la capacitat d’abstracció. La celebració de congressos i jornades en què s’agrupen aquests col·lectius i d’altres interessats en la difusió de la cultura i la literatura infantil i juvenil s’ha mantingut en tot el territori d’influèn-cia de la llengua catalana i també en l’Estat espanyol (el III Congrés Ibèric de Literatura Infantil i Juvenil, l’any 2005 a València, va ser d’àmbit peninsular).

El 1991, deu anys després de la Llei de biblioteques, la Comissió de Lectura Pública, convocada pel Departament de Cultura presenta les darreres manifestacions de les institucions implicades, Generalitat, Diputació i ajuntaments, on “s’ofe-reixen les línies generals d’un pla d’actuació desitjable, amb la definició de competències, el repartiment del finançament i les característiques del mapa bibliotecari. S’hi proposen aspectes de la Llei a desenvolupar en el camp de la lectura pública i el paper de les associacions que vetllin pel seu compliment. Es conclou amb la necessitat de canviar la imatge que el ciutadà té de la biblioteca pública”, aspectes analitzats per E. Camps i L. Bogunyà a “La lectura pública a Catalunya: estat de la qüestió a 10 anys de la Llei de Biblioteques”, dins ITEM, núm. 8, Barcelona 1991.

El 1993 s’aprova la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya on es defineix, segons el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública, que: “La biblioteca pública és un centre local d’informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris. Els seus serveis es fonamenten en la igualtat d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió ni la nacionalitat o la classe social.” La Llei del Sistema Bibliotecari diu que “les biblioteques públiques conformen el sistema de lectura pública de Catalunya” i estableix que el Departament de Cultura té la responsabilitat d’elaborar i mantenir actualitzat el Mapa de Lectura Pública (2000). El mapa, que haurà de recollir les necessitats de lectura pública i a la vegada establir el tipus de servei que correspon a cada població, serà també l’instrument de planificació territorial a l’abast de l’Administració Local de Catalunya.

Biblioteca pública i biblioteca escolar

Segons els experts, els països –i els de l’àrea d’influència de la llengua catalana en són un exemple– que malgrat les dificultats no han estat mancats d’estudiosos entossudits a aplegar i escriure les pràctiques col·lectives que es deriven de la celebració de les festes populars i tradicionals, ni de recopi-ladors, bards i joglars disposats a recollir, preservar i difondre la literatura de tradició oral que es manifesta en contes, llegendes, dites i fets a través d’un boca orella ric i engrescador, han tingut la sort de gaudir d’un conjunt etnopoètic d’altura.

A Catalunya, durant la dècada dels seixanta, hi havia indicis que la repressió exercida pel franquisme es començava a afeblir i es va produir un canvi social que va influir en la manera de tractar la cultura i l’educació. Era una època de certeses. Les expectatives d’un canvi de règim, la convicció que ben aviat seria possible tirar endavant un munt de manifestacions que es mantenien enrogallades, especialment en l’à-rea lingüística en qualsevol dels seus vessants culturals i didàctics, i també els moviments soterrats però vius dels investigadors que es van anar fent evidents i, a la dècada dels vuitanta, després de la represa de les institucions democrà-tiques i d’un canvi de llei educativa, la LOGSE, es pot considerar que les iniciatives públiques i privades que tenien relació amb la represa cultural i amb la contribució a difondre el seu llegat es van mobilitzar i el substrat que havien deixat les anteriors accions es va posar de manifest:

L’any 1967 la Biblioteca de la Santa Creu (inaugurada el 1940 amb el nom de Biblioteca Popular Juvenil de la Santa Cruz, la primera biblioteca totalment per a infants d’Espanya) va donar un nou impuls a les biblioteques amb el pla elaborat per T. Rovira, Proyecto de una biblioteca popular piloto junto a la Escuela de Bibliotecarias, Barcelona 1967, que havia de potenciar el caràcter infantil de la biblioteca i, a la vegada, dotar-la del Centro de Documentación del Libro Infantil, el primer del seu gènere a l’Estat espanyol. El pla pensat per aquesta reconeguda professional, antiga alumna i més tard professora de l’Escola de Bibliotecàries (ara Facultat de Biblioteconomia i Documentació “Jordi Rubió i Balaguer”), preveia innovacions i avenços per a la gestió d’una biblioteca infantil model, que en molts aspectes es trobava ben a prop del Projecte de la Mancomunitat. Havia de ser model tant en la presentació dels llibres (disseny d’expositors específics, mobles adequats als infants), com en la distribució dels espais de la biblioteca (sala de lectura i préstec; saleta per a fer-hi l’hora del conte; exposicions; audicions musicals i lectures comen-tades), a més de disposar d’una instal·lació destinada als especialistes (bibliotecaris, educadors, autors, editors i estudiants). I es preveu que aculli la col·lecció històrica del llibre infantil en català obtinguda de la Biblioteca Central (Biblioteca de Catalunya), col·lecció que en l’actualitat gestiona la Biblioteca Xavier Benguerel del Consorci de Biblioteques de Barcelona.

La Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació va reprendre l’acció de les biblioteques públiques de la Mancomunitat respecte a la dinamització de les seccions infantils conceptualitzades com una secció de la biblioteca pública dife-renciada, un espai independent, amb equipament i personal adequat per tal de crear un ambient distès i un tractament especialitzat per a aquesta tipologia de lectors. En l’amplia-ció dels fons de literatura per a infants i de temes o motius folklòrics, s’hi van tornar a incorporar activitats de dinamit-zació lectora, una tasca que amb el pas dels anys, amb l’am-pliació arreu dels sistemes bibliotecaris i el suport dels mitjans informàtics s’ha multiplicat i creix, sembla, de manera imparable. També s’hi va incorporar: L’hora del conte, l’ac-tivitat més antiga i la que amb el temps ha esdevingut la més destacada i s’ha constituït en l’activitat de dinamització lectora per excel·lència.

Un binomi que ve de lluny

Dins la programació dels primers cursos de les Escoles d’Estiu que van començar el 1967, Marta Mata (Barcelona 1926-2006), tenint en compte les necessitats d’estendre la cultura pròpia, a més d’introduir-hi els elements pedagògics necessaris per a la formació dels mestres en la didàctica de la poe-sia, la literatura de tradició oral, la narració de contes i el folklore infantil, també hi va incloure els primers cursets sobre l’organització i la dinamització de la biblioteca escolar i la introducció de la literatura infantil a l’escola, el plaer de llegir i el gust per la lectura entenent aquesta com la clau per a accedir al coneixement. Per tal de donar a la literatura infantil més projecció cultural en l’aprenentatge i l’educació es van formar, al final dels se tanta i principi dels vuitanta, dins de biblioteques o coordinats per bibliotecaris i experts, seminaris i grups de treball per tal d’establir criteris de selec-ció i dinamització de les lectures. En destaca el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de l’As-sociació de Mestres Rosa Sensat, que va iniciar-se l’any 1963, dins l’escola Thalita, sota el guiatge de les mestres Marta Mata, Assumpció Lisson i Àngels Ollé, i que va continuar dirigit per Assumpció Lisson, Marta Mata i Eulàlia Valeri, amb la col·laboració de Concepció Martínez. A final dels anys setanta, el Seminari, integrat bàsicament per mestres i professors, bibliotecaris i bibliotecaris escolars, va començar a difondre el resultat del seu treball amb la publicació de la selecció de lectura de més història en l’àmbit de la literatura infantil a Catalunya i a tot l’Estat: Quins llibres han de llegir els nens?(en l’actualitat, Quins llibres…?).

Biblioteques i centres documentals especialitzats en pedagogia

Arran de les conclusions de les Primeres Jornades Catalanes del Llibre per a Infants, l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, el mateix 1981, impulsa la creació del Centre Documental del Mestre – Servei de Biblioteques Escolars, un centre independent associat a la Biblioteca Artur Martorell especialitzada en pedagogia i psicologia, per tal de renovar i potenciar les biblioteques escolars de les escoles municipals. El Centre Documental va adquirir un fons significatiu de documents didàctics i literatura infantil i etnopoètica en català. Es tractava d’oferir recursos en llengua catalana a les escoles i de contribuir amb els mestres a la normalització cultural dels nens i de les nenes; de vestir estratègies per a ajudar a escollir amb encert les lectures. L’acció més significativa del Servei de Biblioteques Escolars va ser la represa de l’organització de les biblioteques a les escoles de titularitat municipal que es va materialitzar en dues direccions: en l’expurgació i l’actualització dels fons, la dotació de llibres en llengua catalana i la formació dels mestres encarregats de la biblioteca i en l’organització d’activitats de dinamització de la lectura, la confecció de bibliografies temàtiques i especialitzades i l’organització de seminaris i cursets per a mestres i professors. La primera dotació de llibres en llengua catalana per a les escoles municipals va preveure obres de referència i de coneixements infantils i una selecció significativa de literatura infantil i temàtica etnopoètica: la selecció dels llibres es va fer amb el concurs de centres capdavanters en col·leccions bibliogràfiques infantils com la Biblioteca Rosa Sensat i altres bibliotecaris especialitzats. Per informar els mestres dels llibres que haurien de constituir una col·lecció bàsica per a les escoles, es va fer una exposició dels llibres adquirits a la Biblioteca Artur Martorell que va ser inaugurada per Narcís Serra (en aquell moment, alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, la institució impulsora del projecte). La catalogació i classificació dels llibres es feia al Servei de Biblioteques Escolars juntament amb els professors responsables de les biblioteques. Un inici de catàleg col·lectiu –res a veure amb les possibilitats digitals actuals– que feia servir una màquina reproductora de fitxes que en l’actualitat es podria considerar una peça de museu. En la línia consensuada a les Primeres Jornades d’oferir llibres i recursos que incidissin en la dinamització del patrimoni cultural dels infants es van organitzar, quasi paral·lelament, activitats a tots els centres escolars de la ciutat. Primer, “Contes a cau d’orella”, a càrrec de rondallaires o contacontes, que aportaven la màgia de la narració d’històries meravelloses dins l’aula i unes completes bibliografies per als mestres. Del 1985 al 1991, el Centre Documental del Mestre, la Direció de Serveis Pedagògics i l’Associació Catalana d’Amics del Llibre Infantil, amb el suport del Consell Català del Llibre per a Infants, van dur a terme la Campanya per a potenciar la Lectura d’Imaginació en Català a les Escoles de Barcelona, que comprenia diferents activitats (l’autor i la seva obra; Baguls de llibres…) amb el propòsit de col·laborar amb els ensenyants i promoure el gust per llegir amb l’únic objectiu d’estimular en els infants el gust per la lectura. En la cam-panya, que es va dur a terme als centres escolars de la ciu-tat, hi van participar una llista enorme d’escriptors i il·lus-tradors catalans (47), d’experts en literatura infantil (14); i d’editorials (32) que van aportar llibres i materials comple-mentaris, com es pot llegir a la publicació LLEGIR!, a casa, a l’escola, al carrer, LLEGIR!, editada per l’Ajuntament, per a la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil 1991, en què la campanya va ser matèria expositiva. Al final dels vuitanta, el Centre Documental del Mestre – Servei de Biblioteques Escolars va iniciar el tractament automatitzat de la docu-mentació.

L’any 1991 s’inaugura l’actual Centre de Documentació Artur Martorell (CDAM), que integra en un centre únic els serveis del Sistema Documental de la Direcció de Serveis Pedagògics de l’IME (Centre Documental del Mestre – Servei de Biblioteques Escolars; Biblioteca Artur Martorell i Centre de Documentació Historicopedagògica). L’any 1995, amb el tractament automatitzat dels fons de literatura infantil i antropologia es va configurar la base de dades bibliogràfica Titània: una base de dades de literatura infantil en el marc de les ciències de l’educació que es va presentar a les Cinquenes Jornades Catalanes de Documentació. Els objectius de la col·lecció de la base de dades es manifesten en la presentació: “És probable que en un país on no ha calgut reprendre amb una certa periodicitat una cultura i recuperar una llengua, la literatura infantil pertanyi només o en gran part a l’àmbit de la cultura […] tant si volíem parlar de les festes populars –va ser en aquells anys quan es van tornar a celebrar en l’àmbit escolar i amb elles tot el que feia referència al folklore: jocs, cançons, danses…– com si volíem potenciar el bon ús del llenguatge, mai com aleshores van ser tan apreciats els llibres que facultaven el coneixement de la literatura popular […] l’ús de proverbis i frases fetes.”

Al llarg dels anys noranta, les accions amb les escoles es van modificar amb més o menys intensitat. Unes accions que es van reprendre amb força amb la participació del CDAM en el Pla de biblioteques escolars iniciat el curs 2000-2001 com a centre coordinador del catàleg col·lectiu format per les biblioteques escolars i el CDAM. També es van reprendre, en col·laboració amb els CRP, la formació dels mestres i la sensibilització respecte a la biblioteca escolar i el foment de la lectura.

Per a la formació dels mestres en la literatura infantil i la narrativa tradicional tal com arriba a mans dels nens i nenes en l’actualitat, a través de múltiples tipologies i d’accions diversificades als centres, es va organitzar al CDAM, juntament amb el Departament de Serveis Territorials i els Centres de Recursos Pedagògics el curset especialitzat “De la narració oral a la societat del coneixement” (2002), impartit per experts en els diversos temes.

Per als alumnes, en el marc de dinamització de la biblioteca escolar, es va oferir a les escoles la presència d’exposicions temàtiques de llibres que arribaven als centres escolars acompanyades d’experts en el foment de la lectura.

Amb la col·laboració del Consell Català de Llibres per a Infants i Joves, es va oferir “L’il·lustrador mira i ensenya” (una selecció de llibres il·lustrats amb l’objectiu de potenciar la lectura de la imatge i mostrar que la descripció del planeta i tot allò que hi succeeix també pot arribar al lector a través dels llibres).

Amb l’Associació Catalana d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, el suport del Consorci d’Educació de Barcelona i els CRP (Centre de Recursos Pedagògics) com a gestors i coordinadors es van organitzar les activitats “Mira quin un” (L’al-teritat, un concepte molt recurrent dins la literatura infantil i la rondallística); “La Terra de tothom” (Una temàtica d’educació mediambiental per mostrar que la preocupació per la con-servació del medi ambient és present, ben sovint, en la literatura infantil i juvenil).

La contribució de l’Institut d’Educació de Barcelona i el CDAM al desenvolupament de les biblioteques de les esco-les municipals com a recurs cultural i d’aprenentatge s’afe-geix al projecte més gran del Programa d’Innovació Educativa (Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge), que a partir del 2004 duu a terme el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a tot el territori nacional a proposta de la Direcció General d’Or-denació i Innovació Educativa.

Puntedu recull les sensibilitats dels grups que han contribuït a la implantació de la biblioteca escolar i el foment de la lectura en accions concretes dins les escoles i en manifestacions de reflexió col·lectiva a través de jornades i seminaris. A més, hi ha la feina que ha dut a terme Bibliomedia en l’àmbit de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, en què persones dedicades a l’educació treballen des d’escoles, instituts, biblioteques, serveis educatius, etc., per a l’establiment de la biblioteca escolar com a element imprescindible per a la formació dels infants i joves; els elements de reflexió que aporta el Grup de Biblioteques Escolars del Col·legi de Bibliotecaris–Documentalistes de Catalunya; l’a-portació de la Fundació Propedagògica en la difusió de l’au-tomatització dels fons de les biblioteques escolars a través del programa Pèrgam; el suport en llibres i l’actualització del fons de la biblioteca escolar en col·laboració amb les institucions educatives i els mateixos centres i en la formació del professorat en les tasques d’organització i el foment de la lectura com les que duu a terme L’Amic de Paper des de l’any 1983, ara dins el Col·legi de Bibliotecaris; la feina continuada dels centres de recursos de tota la geografia catalana en la forma-ció del professorat, en l’oferta de recursos bibliogràfics i en qualsevol suport i en la realització de sessions diverses d’activitats per la millora de les competències dels ensenyants en les activitats de dinamització lectora, algunes en col·laboració com l’activitat “100 per llegir! 50 per als petits!” que desenvolupen els centre de recursos de les poblacions amb més difícil accés a la selecció i l’actualitat sobre llibres per als infants en col·labo-ració amb l’Associació Catalana d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil i el Departament d’Educació.

Tot i que queda molt per fer, una mirada atenta a les accions que es van desenvolupar arreu de la geografia catalana permet un cert optimisme, hi ha experts que opinen que hi ha clars indicis que l’ús i les accions de les biblioteques –l’es-colar, en l’àmbit essencialment formatiu que li pertoca, i la pública, en els aspectes culturals i de lleure– hauran de desen-volupar-se i col·laborar en: l’aplicació d’estratègies d’apre-nentatge; l’interès a promoure i treballar el pensament crític reflexiu; la capacitació dels infants i joves en l’organització i la interpretació de la informació; la convivència amb la diversitat i amb l’existència d’interpretacions múltiples; l’apre-nentatge de construir la pròpia opinió; l’interès i la promo-ció de l’hàbit lector.

La Biblioteca Infantil Rosa Sensat, que es traslladà al final dels anys noranta als nous locals de la Biblioteca Rosa Sen-sat, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, especialitzada en pedagogia, i que va permetre que la secció infantil i juvenil del centre es conceptualitzés com a fons diferenciat i comen-cés a caminar dins un espai propi, manté un fons acurat de literatura infantil i llibres de coneixements. Destaca la selec-ció dels documents, que s’ha configurat a l’entorn dels criteris i de les opinions contrastades que han establert les seves fundadores i les successives persones que al llarg dels anys –més de vint-i-cinc– han format el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil Rosa Sensat, a través de lectures en comú i la posterior avaluació. La biblioteca organitza actuacions per col·laborar amb mestres i professors en la dinamització de les biblioteques escolars i el foment de la lectura en els infants i joves. Destaquen activitats que es desenvolupen al llarg del curs escolar com la narració de contes i rondalles meravelloses: cicle de contes (descobrir a través de contes de la tradició oral catalana i universal personatges i indrets); la presentació conjunta de llibres a infants i adults (mestres, pares i educadors): “La Caixeta dels Minairons” (es tracta d’oferir diferents codis de lectura especialment en els llibres il·lustrats i contribuir en el coneixement aprofundit de la lectura de la imatge, un dels aspectes que diuen els experts que està desenvolupant una gran rellevància en la literatura infantil i que es va iniciant en la juvenil); la confecció acurada de seleccions temàtiques de documents en qualsevol suport amb la finalitat de difondre el fons de la biblioteca; el manteniment i tractament d’un fons especialitzat de revistes infantils i juvenils de totes les matè-ries; l’organització de cursets de formació en el camp de la literatura infantil i la biblioteca escolar que es desenvolupen al llarg del curs a la mateixa Biblioteca o dins la programació de l’Es-cola d’Estiu de Rosa Sensat.

Actualment, la Biblioteca Infantil Rosa Sensat, amb el propòsit de col·laborar i unificar esforços amb l’actuació dels serveis de lectura pública de la ciutat s’ha incorporat al Pla de biblioteques de proximitat (de districte, de barri), previst pels plans municipals de biblioteques. Les biblioteques de proximitat, que tenen en compte la distància màxima per a accedir a peu al servei bibliotecari, donen suport a una població més reduïda i localitzada amb l’objectiu de solucionar les demandes d’informació i d’accés al coneixement més immediates als ciutadans a qui adrecen el servei –en aquest cas a les biblioteques infantils i escolars de l’entorn– i establir acords de coo-peració. És un treball territorial que s’afegeix al treball en xarxa de les biblioteques, que es desenvolupa adequada-ment.

Ara mateix, els experts veuen la cooperació entre biblioteca pública i biblioteca escolar com un valor en alça en el conjunt bibliotecari de cada unitat territorial.

Es tracta de contribuir a l’aprofitament dels recursos. De programar i coordinar activitats per a la difusió de la cultura infantil i juvenil. De dur a terme accions per a la promoció i estímul de l’ús de les biblioteques, dotades d’equipaments bibliotecaris moderns capaços de donar resposta als problemes culturals del segle XXI mentre es forma els infants i joves per accedir a un escenari intel·lectual, cultural i social radicalment diferent del que s’havia viscut.

La digitalització de la informació i l’aparició d’Internet com a canal de transmissió i comunicació han trastornat l’ac-cés a la cultura i, en veu dels especialistes, el coneixement comú i estable de les societats tradicionals no és suficient per a afrontar les exigències del futur.

Es requereix un canvi educatiu i social per tal que les noves generacions adquireixin les estratègies necessàries per a desenvolupar la capacitat de comprensió suficient i les institucions educatives de tots els àmbits hauran de procurar als infants i joves la formació per a un futur que exigeix capacitat d’adaptació, iniciativa i creativitat.

Les jornades de reflexió que apleguen els professionals que hauran d’ajudar a desenvolupar aquestes capacitats es realitzen arreu i en les conclusions destaca la funció prioritària de les biblioteques públiques i escolars com a porta d’accés a l’adquisició de les habilitats esmentades, enteses ambdues tipologies com a entitats al servei de la comunitat educativa i del lleure infantil i juvenil.

Els serveis bibliotecaris del segle XXI

Gràcies al saber d’uns quants, en l’actualitat es pot disposar de tota classe de llibres i documents ben editats, ben escrits i sovint bellament il·lustrats que mostren que la feina feta no ha estat en va. A les biblioteques i llibreries es troben documents assequibles sobre les tradicions més arrelades, les festes més antigues, les més celebrades, les més locals i, també, les d’adveniment més recent. Es poden llegir molts dels contes que només s’explicaven a cau d’orella, a la vora del foc. Es pot fer, seguint les indicacions de fulletons i programes, que les biblioteques i els centres de documentació recullen en els respectius fons històrics i col·leccions locals, el recorregut de molts personatges llegendaris i “trepitjar el mateix lloc” on es van produir els fets. Ciutats grans i petites i poblacions d’extensió múltiple, disposen d’itineraris i guies propis on les dites i els proverbis s’entrellacen amb llegendes i contalles i la veu dels poetes anònims es torna a fer sentir.

Fa pocs anys que la difusió manual i personal directament a la biblioteca o a la llibreria era suficient, però la incorpo-ració vertiginosa de les noves tecnologies de la documenta-ció i la digitalització de la informació, que dóna accés a milers de documents físics conservats en centenars de biblioteques, ha amplificat tan extraordinàriament l’accés al saber a través de la creació virtual de bases de dades, catàlegs col·lectius i xarxes bibliotecàries a tot el territori que, diuen els experts, queda en mans dels poders públics capacitar l’u-suari, gran o petit, en la tècnica de l’obtenció específica de la informació, de seleccionar-la i utilitzar-la així com de vetllar perquè tots els ciutadans hi tinguin accés i evitar els riscos de marginació d’amplis sectors de la població per raó cultural, econòmica o geogràfica.

En l’actualitat, els infants i joves que accedeixen a Internet poden assabentar-se de si trobaran editat el document en què estan interessats i, per poc que s’ho proposin, obtindran pistes per a decidir si els serveix o no; sabran a quina llibreria o biblioteca el podran trobar i, en alguns casos, podran baixar-lo de la base de dades a l’ordinador per imprimir-lo o llegir-lo directament des de la pantalla.

Així mateix, si entren a les pàgines web es poden assabentar de les activitats que la biblioteca de proximitat desenvolupa periòdicament o puntualment a l’entorn de qualsevol tema i planificar el seu temps dins un espai de trobada col·lectiu, durant tot l’any als serveis bibliotecaris permanents i a l’estiu amb la incorporació de bibliopiscines, biblioplatges… I en les localitats on la manca de biblioteca pública se supleix amb els vells bibliobusos, ara nous i tecnològicament ben condicionats, la programació variada de dinamització de la lectura que ofe-reixen, on sovinteja l’actuació de grups de rondallaires, poe-tes, músics… que narren la cultura i la tradició del territori, grà-cies a Internet esdevé fàcilment programable per a l’usuari.

En aquesta línia d’actuació, el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona a través del programa Chilias (http://chilias.diba.es), un projecte europeu on participen quatre països més, adreça serveis i productes d’informació als usuaris d’entre 8 i 12 anys: webs de recursos infantils, consulta del catàleg col·lectiu de literatura i coneixements, gim-canes virtuals per a buscar informació en clau de joc, tallers de contes, àmplia informació sobre les festes populars i tra-dicionals: contes i llegendes; endevinalles i embarbussa-ments; receptes de cuina, etc.

Es pot dir que la consulta en xarxa dels catàlegs col·lectius de les biblioteques s’ha aconseguit i sovint es pot accedir al fons infantil i juvenil a través d’una pàgina web específica que en facilita la consulta. També es pot observar que la immensa majoria de biblioteques programen activitats de dinamització lectora, tant aconduïdes pels mateixos bibliotecaris i bibliotecàries i auxiliars, com programades i realitzades per grups i especialistes externs, les més destacades de les quals són: la narració de contes, els clubs de lectura, els tallers de contes, els tallers multimèdia, les exposicions, les audicions musicals a l’entorn d’una lectura, la presentació de llibres i les visites d’autors.

Les darreres pautes internacionals sobre la biblioteca pública de l’Ifla/Unesco destaquen que, per a poder fer front als nous reptes, la biblioteca pública necessita treballar en una doble perspectiva: el treball en xarxa i el treball de coope-ració en el territori per la qual cosa cal esmentar la realitza-ció anual del Saló del Llibre Infantil i Juvenil, a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa i del Pla d’Urgell, que depèn de l’Ajuntament, en col·laboració amb el Consell Català de Llibres per a Infants i Joves, associació de col·lec-tius on també participa l’Administració, que tenen relació amb l’edició, la lectura i la promoció de la cultura i la literatura infantil. Es tracta probablement d’una de les activitats més significatives que es desenvolupen anualment en el camp de la cultura i la literatura per a infants en col·laboració entre la societat civil i l’Administració Pública.

Al Saló, a més d’una gran diversitat d’activitats de dina-mització de la lectura per als escolars de la comarca obertes a tots els que hi vulguin anar, el grup d’exposicions del Consell Català confecciona, des del primer Saló, una tria acurada de llibres sobre una temàtica determinada acompanyada d’un catàleg. Es tracta d’una mostra –actualment itinerant– que visita totes les biblioteques públiques que la sol·liciten.

El Saló mostra altres exposicions itinerants: la dels llibres que participen en els dos premis literaris infantils i juvenils de més presència i participació: Premi Protagonista Jove de Literatura Infantil i Juvenil (que convoca El Consell Català i l’As-sociació d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil) i Premi Atra-pallibres (que convoca el Consell). La singularitat de la concessió d’aquests premis ve donada perquè els atorguen centenars de nois i noies estudiants d’ESO i Batxillerat, el primer premi, i de Primària, el segon, que es constitueixen com a jurat en el seu centre escolar o a la biblioteca pública. Hi participen escolars de les Balears, Catalunya i el País Valencià.

Pantalles del web de la biblioteca pública de Girona: menú d’entrada a la secció infantil i programa d’activitats previstes per a infants.

Enciclopèdia Catalana

En altres àmbits, destaca a Tarragona la implicació de la Biblioteca Pública de Tarragona amb les activitats culturals de la ciutat i un extens programa d’exposicions i tallers. A Girona, la Biblioteca Pública de Girona presenta una pàgina web infantil extraordinàriament atractiva i un desenvolupament important de propostes culturals i literàries dins la xarxa de biblioteques municipals. A Lleida, l’impuls que la Biblioteca Pública de Lleida, tot i no tenir a hores d’ara un catàleg infantil, va emprenent la realització d’activitats per als infants. La Xarxa de Biblioteques Públiques de Terrassa cada mes penja del seu web una bibliografia de novetats molt atractiva…

I així, un llarg etcètera de pàgines electròniques que nei-xen, moren i reneixen a gran velocitat i les accions i serveis culturals i literaris infantils i juvenils dels centres adscrits o no a xarxes bibliotecàries municipals o de la Diputació… formen un panorama atractiu en què bibliografies temàti-ques i de novetats, penjades o no d’Internet; contes de tots els temes i de tot el món narrats de viva veu a les biblioteques o que es poden llegir i a vegades escoltar en algunes pàgi-nes web; lectures en veu alta; clubs de redacció i de recitació de poesia, audicions musicals…, es van succeint i ampliant de manera que la presència i difusió en el sector públic de la narrativa de tradició oral i l’etnopoètica es poden garantir.

Ara que l’estudi de les característiques del territori i l’anà-lisi de l’entorn recomana una atenció especial a la preserva-ció de les tradicions històriques i del llegat etnopoètic de cada municipi i que el fet cultural està adquirint noves dimensions socials (maneres de conviure) i educatives (valors per a la convivència), les accions que desenvolupen les biblioteques públiques, adscrites en diverses administracions i plans, a l’entorn de la difusió de la cultura i la literatura infantil, són notables i diversificades, encara més quan se’n programen per interessar els pares i mares, educadors i educadores en general en l’activitat de fomentar en els nens i nenes l’adquisició del plaer de llegir.

En destaquen, adreçades als infants, el conjunt d’activitats organitzades pel Consorci de Biblioteques de Barcelona: “Lletra petita”, per a nens i nenes de 3 a 13 anys i “L’aven-tura de llegir”, per als més grans, on les activitats es desenvolupen segons les necessitats del públic amb el concurs d’especialistes: rondallaires, músics, escriptors, il·lustradors, actors, crítics de llibres; la realització de jocs i tallers…; el suport de ninots, titelles… i sobretot LLIBRES! L’una i l’altra serveixen com a exemple potencial de les diferents maneres de posar en contacte els infants i joves amb la cultura i la literatura per la quantitat de població jove a qui s’adrecen. Igual d’interessants són les que tenen en compte la funció dels adults com a mediadors de les lectures del jovent i les pensades per aplegar junts i dins la mateixa sessió infants i adults.

De les que s’organitzen per incidir en el plaer lector dels infants des de l’inici a través dels adults convé assenyalar: “Nascuts per llegir”. Una iniciativa procedent d’Itàlia, Nati per leggere, que un grup de professionals catalans relacionats amb la literatura infantil i les biblioteques van treballar amb la con-vicció que calia obrir-lo a altres col·lectius que es mouen al voltant de la lectura i dels més menuts: el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves i altres grups en certa manera insòlits, nous, d’entre els “clàssics” en el món del llibre infantil (secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria, Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica i Asso-ciació Catalana de Llevadores). El projecte proposa treballar per estendre el coneixement entre la població del vincle afectiu que s’instal·la en la relació entre infants i adults a tra-vés de la lectura, l’observació o l’explicació d’un llibre des del primer any de vida; que aquest contingut convenientment estructurat i consensuat aconsegueixi l’aval d’institucions que treballen amb la infància i s’arribi a preveure el dret dels nens a ser protegits en un desenvolupament intel·lectual i emocional adequat.

Experts de tot al món coincideixen en la importància que té el fet de llegir en veu alta als infants: explicar o llegir contes; mirar, resseguir i explicar unes imatges; bressolar un infant amb l’expressió de les tonades tradicionals; jugar amb les cançons de falda de tota la vida; establir contacte amb el seu univers cultural com més aviat millor a través del vehicle de transmissió per excel·lència, la comunicació verbal.

Adreçades a mares i pares amb nadons, les trobades de l’anomenat Espai Nadó volen difondre la literatura adreçada als més petits. S’hi pot assistir amb nadons fins a deu mesos. La fotografia és de la biblioteca pública Lola Anglada de Barcelona el 2006.

Enciclopèdia Catalana - Montse Catalán

Nascuts per llegir (http://www.nascutsperllegir.org/projecte), segons el projecte, “treballa per abordar de forma integral i interdisciplinària la salut del nen i la seva família. El concepte de salut ja no és només l’absència o no d’a-questa. L’OMS defineix salut com un estat de benestar físic, mental i social […]. La Declaració d’Ottawa ens aporta un pas més: salut és també: la capacitat de resposta, amb un esperit d’autoresponsabilitat i autodeterminació. Els bibliotecaris i els professionals del món del llibre poden aportar el grau de coneixement, els espais i els recursos bibliogràfics necessaris per treballar conjuntament aquesta visió de salut amb els pediatres, infermeres pediàtriques i llevadores”.

Dels objectius generals del projecte destaca el de promoure el gust per la lectura des del primer any de vida, treballar conjuntament biblioteques, pediatres i altres agents, amb objectius específics: l’atenció d’involucrar i formar la família com a mediadora de l’activitat lectora en els infants; afavorir que disposi dels recursos llibrers necessaris; implicar les institucions catalanes que treballen amb la infància perquè a més de donar suport al projecte l’assumeixin i s’involucrin en el desenvolupament d’estratègies que permetin un creixement avaluable i seriós de l’hàbit lector en els infants des del seu naixement; desenvolupar un treball integrador que consideri la petita infància i les famílies de diferents cultures.

Els projectes creixen i amb aquests, segons els experts, el nombre d’adults que s’interessen per promoure en els infants i joves el gust per la lectura i l’etnopoètica des de tres eixos fonamentals: la llar, la biblioteca pública i l’escolar.

Els webs de cada biblioteca informen grans i petits dels serveis al seu abast: obtenir en préstec documents de tota mena i en qualsevol suport: paper, CD-ROM, DVD, CD, pel·lícules de vídeo, revistes…; participar en accions culturals de tota mena; navegar per Internet; utilitzar ordinadors per a aprendre i jugar; sol·licitar informació; consultar…

La bona salut de les biblioteques respecte a l’obtenció de la informació i l’accés a la cultura sembla evident –el concurs humà i les noves tecnologies amb la inclusió d’Internet ho demostren– però cal esperar, segons els experts, que professionals de la biblioteconomia i l’educació, la investigació i la mediació s’uneixin a través d’estudis i col·laboracions mul-tidisciplinàries per tal d’oferir els recursos necessaris i omplir de contingut projectes i activitats.