Què és un diagrama? per a què serveix?
La paraula diagrama prové de la paraula grega diágramma, que significa ‘registre’, ‘dibuix’, ‘pla’. Un diagrama és, doncs, una representació o dibuix que serveix per a representar sèries o fenòmens que poden recollir-se segons una estadística o un procés determinat. N’hi ha dels tipus següents:
Diagrama de barres
Normalment es representen dins del que s’anomena eixos de coordenades. Els eixos de coordenades són formats per dues rectes perpendiculars. La recta horitzontal s’anomena eix d’abscisses, i la vertical, eix d’ordenades. Els eixos són dividits en parts iguals numerades del 0 (lloc on es creuen les rectes) en endavant, positives cap a la dreta i cap a dalt, i negatives cap a l’esquerra i cap a baix. L’eix de les abscisses representa una variable, per exemple, els anys, la diversitat de productes, les regions, etc., mentre que l’eix d’ordenades en representa una altra, per exemple, metres cúbics de pluja, tones de producció, nombre d’indústries o empreses, etc. El diagrama de barres s’anomena així perquè habitualment sol fer servir rectangles o barres com a forma de representació de les variables o dades estadístiques. El punt de partida dels rectangles o barres pot ser situat tant en l’eix de les abscisses com en el de les ordenades. La llargada de cada barra dibuixada ens dóna visualment la idea de la magnitud del valor representat. La comparació de l’alçada de les barres situades una al costat de l’altra ens dóna informació visualment fàcil de la progressió d’una mateixa variable o de la comparació de variables contrastables. De vegades, els diagrames de barres prenen formes senzilles que recorden l’objecte d’estudi o el tipus de variable representada.
Diagrama lineal
Com el diagrama de barres, el diagrama lineal es representa també sobre eixos de coordenades: l’eix de les abscisses i l’eix de les ordenades. És format per traços horitzontals o verticals (línies) que tenen una longitud proporcional a la sèrie estadística que es vol representar. Els valors representats es marquen segons el punt de confluència dels dos eixos en cada cas. Un cop marcats tots els valors recollits, s’uneix cada punt que representa un valor amb el punt següent. La unió seguida de tots els punts dibuixa una línia que es desplega per trams de forma ascendent, descendent o mantinguda. La visió global de tota aquesta línia ens dóna la informació, a primer cop d’ull, sobre l’evolució d’una variable amb relació al temps, al territori... que és representada en l’eix d’abscisses.
Diagrama de sectors o circular
Col·loquialment el diagrama de sectors o circular és conegut com el diagrama dels formatgets, perquè la seva representació recorda la imatge de formatges rodons. Aquests diagrames mostren proporcions, és a dir, la relació proporcional que hi ha entre diferents valors. Cada un d’aquests valors és un percentatge, que vol dir que representa una part del valor total, és a dir, de 100 (perquè parlem de percentatges). Visualment, cada una d’aquestes parts és “un tall del formatge”. Per a afavorir la representació i la comprensió del gràfic, cada una de les parts representades sol tenir un color diferent. Els gràfics sectorials es construeixen a partir de l’equivalència que s’estableix entre els percentatges o valors representats i els graus del cercle. Dels 360° d’un cercle, a cada percentatge representat li correspon proporcionalment un nombre determinat de graus del cercle. Per exemple, si un valor és el 50%, per tant, és la meitat del valor total, la seva representació en el gràfic sectorial ocuparà la meitat del gràfic, és a dir, 180°, o sigui, la meitat de 360°.
Infograma
Els infogrames són gràfics de configuració particular. Fent un símil, podríem dir que els infogrames són un collage, és a dir, la suma o conjunció de peces o elements diferents que, plegats, transmeten una idea unitària. Bàsicament, els elements diversos que conté un infograma pertanyen a la categoria de text o a la categoria d’imatge, tot i que entre textos i imatges hi sol haver elements gràfics de relació, com ara fletxes, línies, bafarades, etc. Els infogrames són, doncs, un conglomerat d’elements diversos que sintetitzen idees, processos o seqüències de fets. Aquest és el cas del gràfic que representa els moviment de translació de la Terra.
Als infogrames se’ls anomena també ideogrames, ja que mitjançant la representació de figures, formes o dibuixos intenten reflectir la “idea” més aproximada d’allò que es vol transmetre.
Com s’interpreten els diagrames?
La interpretació dels diagrames a partir de la seva anàlisi et servirà per a comprendre millor determinats aspectes de l’economia, la població, un determinat moment històric d’un país, regió o comunitat... i, en definitiva, per a comprendre millor una bona part dels continguts de les matèries que estudies.
Tot i que, com has vist, de diagrames, n’hi ha de diferents tipus, l’anàlisi que en pots fer per tal d’obtenir la informació que se’n desprèn és molt similar en tots els casos. Et proposem de seguir, doncs, aquests mateixos passos. És força important que ho facis sempre en el mateix ordre:
Descripció
Es tracta de fer una petita redacció de dues o tres línies en les quals s’especifiquin almenys aquests aspectes descriptius:
- Tema del gràfic (de què tracta).
- Tipus de gràfic.
- Variables que presenta (anys, períodes, mesures, producció, etc.). Unitats en les quals s’expressen.
Tendència general (si puja o baixa molt un índex determinat, si es manté...). S’han d’especificar els punts màxims i mínims de la tendència representada.
Anàlisi i interpretació de les dades
Per a fer correctament aquest segon pas, de vegades hauràs d’aconseguir més informació. És necessari tenir uns coneixements mínims de la variable representada (període, fenomen, producte, etc.) per a poder analitzar-la.
La informació més adient la pots obtenir generalment al teu mateix llibre de text, o bé consultant internet, o bé seguint simplement les explicacions del teu professorat.
Bàsicament es tracta de relacionar les dades analitzades en l’apartat anterior amb el coneixement que tinguis de la variable representada.
Si aquesta informació es reflectís en una redacció o en un treball escrit s’explicarien les causes o factors que provoquen els canvis en les tendències. És a dir, caldria argumentar el perquè de les baixades, les pujades o l’estabilitat d’una mateixa variable.
Normalment, els gràfics fan referència a un moment històric determinat, i per tant seria molt bo referir-se, en l’explicació dels aspectes anteriors, als motius que han originat els canvis que es mostren.
Conclusió
Opinió personal Aquest és un apartat que pot resultar una mica complicat en el procés mental d’elaboració, ja que s’ha de fer de manera sintètica una valoració de tot allò que s’ha analitzat. És molt important no caure en frases fetes que volen dir poca cosa, com ara “m’agrada” o “no m’agrada”. Es tracta més aviat de donar la teva opinió personal, de donar raons, sobre els fets que s’han estudiat.
Caldria posar èmfasi en l’abast de la informació analitzada, en el fet de si és o no positiu per a l’esdevenidor el comportament de les variables representades. Per exemple, si un diagrama reflecteix i informa sobre la progressiva baixada de la producció agrícola d’un país, cal concloure en quin sentit això pot afectar la bona marxa del país o el benestar dels seus habitants. Llançar hipòtesis de futur a partir de l’anàlisi feta d’un diagrama atorga una major capacitat d’interpretació.