Síntesi de la informació
Per tal que puguis comprendre qualsevol text que estudiïs, has de saber d’on parteixes, és a dir, has de fer un pont entre allò que saps i allò que vols aprendre. Has de realitzar una elaboració prèvia que lligui la informació nova que estàs treballant amb els coneixements que has après prèviament. Aquest lligam d’informacions et permetrà reforçar molt bé el teu aprenentatge i no oblidar la informació. En aquest procés, l’aplicació de determinades tècniques d’aprenentatge i d’estudi, com l’esquema, et pot ajudar a recollir i organitzar el que és més significatiu dels continguts que has de treballar.
Què és un esquema?
L’esquema és la representació ordenada de les idees d’un text. Un esquema s’ha de fer d’una forma clara, concisa i neta, tot destacant els punts principals del text i els subapartats que siguin rellevants, així com l’estructura lògica (les relacions entre les idees del text).
Per a què et poden servir els esquemes?
Els esquemes permeten sintetitzar la informació d’una forma més gràfica i global i t’orienten sobre les relacions entre les idees, els termes i els conceptes del tema. És un complement molt útil al resum, però també el pots treballar de manera independent. Es tracta d’una tècnica més ràpida de realitzar que el resum, tot i que també hi has de dedicar temps perquè estigui ben fet.
Sempre has d’estudiar amb l’ajuda d’esquemes?
No sempre necessitaràs els esquemes, però quan els continguts que hagis d’estudiar siguin llargs, complexos o difícils d’entendre, l’esquema et facilitarà molt el treball. Si els continguts d’estudi et resulten fàcils d’assimilar, segurament no necessitaràs fer-ne.
Quan has d’estudiar fent servir esquemes?
Durant l’estudi diari, quan hagis de completar o aclarir apartats de lliçons difícils d’entendre, quan vulguis tenir una visió global i estructurada d’un tema i, especialment, quan hagis de preparar un examen. En aquest últim cas, amb temps suficient et pots preparar esquemes dels temes que has d’estudiar o per repassar els que ja tens fets. Això et permetrà assimilar molt ràpidament i de manera ordenada els continguts principals de l’examen.
Els esquemes i l’estudi
Mentre realitzes un esquema, de fet, ja estudies d’una manera activa i comprensiva la lliçó. L’esquema et permet organitzar i simplificar la informació per a poder-la entendre i així aprendre-la millor i més ràpidament. A continuació et proposem algunes idees que t’ajudaran a construir esquemes ben elaborats.
Idees per a construir un esquema
- Has de llegir el text i comprendre’l bé abans de fer l’esquema (lectura analítica). Durant la lectura subratlla les idees més significatives del text (paraules clau).
- L’esquema l’has d’elaborar amb les paraules clau del text, de manera que et demostris a tu mateix que entens el que has llegit.
- Classifica les idees en: principals, secundàries i menys rellevants. Desplega l’esquema des de les idees principals fins a les menys rellevants.
- Relaciona les idees de l’esquema cercant vincles lògics que les lliguin. D’aquesta manera l’esquema tindrà coherència i serà més fàcil d’assimilar.
- Has d’evitar que l’esquema sigui massa recarregat, recorda que ha de ser senzill però complet, fàcil de llegir i que reculli bé les idees més significatives de la lliçó. No hi posis frases massa llargues, sinó els conceptes i els termes importants.
- Concentra l’esquema en un o dos fulls.
- Evita les paraules innecessàries, que se sobreentenen i utilitza abreviatures.
- Has de triar el tipus d’esquema que s’adapti més bé a la informació escrita que vols estudiar.
- Si el que vols és elaborar un esquema de tota una unitat didàctica, has de procedir des del que és més general a allò que és més particular. Comença pels apartats més generals, després els més específics, fins que arribis a les idees principals de cada apartat. També es poden elaborar esquemes de cada apartat i tot seguit relacionar-los.
- Repassa l’esquema i comprova que recull bé els continguts del text.
- Has de memoritzar l’esquema un o dos dies abans de l’examen.
Per tal de simplificar la lectura de l’esquema i facilitar-ne la comprensió, es fan servir símbols i abreviatures com els del quadre següent:
A més de les abreviacions, hauràs de fer servir fletxes, guionets, subratllats, cercles, etc., per a destacar l’estructura lògica de les idees.
És recomanable que facis servir un codi de símbols i colors propi que t’ajudi a entendre amb un mínim de paraules les idees expressades. Els colors, per exemple, poden servir per a establir prioritats o nivells d’importància entre les idees.
Alguns tipus d’esquemes. Exemples
Hi ha moltes maneres d’esquematitzar. Te’n proposarem algunes de les que més et poden ajudar en el teu estudi diari. Tingues en compte que el tipus d’esquema escollit dependrà de la classe de text que hagis d’estudiar.
Índex o esquema textual
Està organitzat de forma esglaonada per tal de recollir les idees principals i secundàries, unes seguides de les altres. És el que es fa servir als índexs dels llibres per a presentar-ne globalment el contingut. Té l’avantatge que no hauràs de calcular prèviament l’espai que necessites en el full, perquè té un desenvolupament vertical. N’hi ha prou que vagis apuntant les idees fent servir diferents nivells de categories.
En un primer nivell has d’escriure la idea principal i, a continuació, en un nivell inferior, les idees subordinades, amb un sagnat en el text (vol dir que la línia de text s’inicia més a la dreta que la línia anterior). Pots fer servir nombres de nivell (1., 1.1., 1.2.3...), lletres o també guions i altres símbols.
Diagrames
Els diagrames són esquemes que representen l’organització de les idees d’un text i les diferents relacions que s’estableixen entre aquestes idees.
Els diagrames es poden representar de moltes formes gràfiques. Les més conegudes són:
- El diagrama geomètric (mitjançant figures com rectangles, quadrats o circumferències).
- El diagrama arborescent, que té l’estructura d’un arbre amb les idees principals en la part superior i les subordinades en el desplegament de les diverses branques. És molt útil per a representar l’ordre jeràrquic de les idees d’una manera clara. El mapa conceptual es construeix d’una manera similar, però les paraules que connecten les diferents idees situades en els segments són fonamentals per a facilitar la lectura i sobretot les relacions entre les idees.
Esquema de claus
És un dels esquemes més pràctics i útils per a estudiar. Es tracta d’un diagrama de desenvolupament horitzontal que et permet tenir una visió simultània del tema i amb un sol cop d’ull ferte ràpidament una idea dels continguts i de les seves relacions. Quan el construeixis, hauràs de calcular bé l’espai perquè et quedi ben equilibrat. L’esquema de claus, igual que l’anterior, parteix d’una idea principal de la qual es despleguen, darrere d’una clau, les idees subordinades a la principal, que a la vegada es poden desglossar en altres idees subordinades fent servir més claus. Aquest tipus d’esquema també es coneix com a quadre sinòptic.
També, en lloc de les claus, es poden fer servir línies o fletxes, sense que això faci canviar l’estructura de l’esquema.
En l’exemple següent, fixa’t que en l’esquema s’han subratllat les idees principals per destacar-les bé. Només s’hi ha inclòs una definició perquè es considera essencial que hi sigui; tota la resta són expressions molt simplificades per tal de no recarregar gaire l’esquema. L’objectiu és que el concepte de fonts d’energia s’entengui a cop d’ull i de manera clara i sintètica.
| Les fonts d’energia convencionals |
|---|
|
“Entenem per font d’energia aquell recurs que permet obtenir energia útil, de manera directa o mitjançant un procés de transformació. Quan parlem de fonts d’energia convencionals, ens referim a les que són més utilitzades en l’actualitat: l’energia hidroelèctrica, l’energia produïda pels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i l’energia generada a través de la fissió nuclear. Generalment, també diferenciem les energies renovables, que són inesgotables, de les no renovables, que es troben en quantitats limitades en la naturalesa. Són energies renovables, entre d’altres, la hidroelèctrica, la solar, l’eòlica i altres energies alternatives. En canvi, són fonts d’energia no renovables el carbó, el petroli, el gas natural i els minerals radioactius, precisament les més consumides a escala mundial i les que més problemes generen pel que fa a la seva neteja i la seguretat.” |
Quadre
Un quadre és un esquema que t’ajuda a representar la informació d’una manera clara i fàcil de llegir. Et pot servir sobretot quan et demanin un esquema per ordinador, ja que és molt fàcil fer-lo amb l’ajuda de l’assistent de taules d’un processador de textos. Però té una limitació, i és que si l’esquema ha d’incloure molts nivells d’idees, no pots fer gaires columnes perquè aleshores perd claredat.
Aprofitant l’exemple anterior, hem fet servir la mateixa informació recollida en un quadre esquemàtic.
Quadre de doble entrada
És una taula que esquematitza molt bé dues informacions relacionades o correlacionades. Si el text que vols esquematitzar té aquest tipus d’informació, aquest esquema és el que el pot representar més bé i amb més claredat.
En el quadre adjunt veiem la representació mitjançant un quadre esquemàtic de doble entrada dels resultats d’una enquesta d’opinió feta a homes i dones de diferents franges d’edat. La pregunta és si consideren que les antenes de telefonia mòbil tenen efectes cancerígens sobre l’ésser humà.
Pensa-hi una mica!
✓ Creus que els continguts que t’hem explicat et poden ajudar a millorar el teu estudi diari? En quins aspectes?
✓ T’has plantejat que segons el tipus d’examen que hagis de fer hauràs de recórrer a un model d’esquema diferent? Quins són els tipus d’esquema que s’adapten més bé a les proves de cada matèria?
✓ Saps que les ciències naturals s’estudien de manera diferent que les ciències socials i, per tant, els esquemes també han de ser diferents? En quins aspectes?
✓ Quins passos seguiries si haguessis de preparar amb temps un examen amb l’ajuda d’esquemes? Com faries servir els esquemes el dia anterior a l’examen?
✓ Quan estudies pots fer servir esquemes i resums conjuntament. Quan creus que és millor fer servir esquemes i quan resums? I de manera combinada?
✓ Si no entens bé el text de partida, creus que es pot fer un esquema? Quin procediment faries servir per a entendre bé el text de partida? Com faries l’esquema a partir d’aquí?