Per què o per a què llegim?
Hi ha dos grans objectius de lectura: llegir per plaer o llegir per informar-nos. I probablement quan algú llegeixi això pensarà que també llegim per obligació.
Podríem discutir molt sobre si és convenient o no que ens obliguin a llegir al llarg de la nostra vida acadèmica, però és cert que en tot procés de primària, secundària, universitari o professional, la lectura és imprescindible
- Com a base i complement de la formació acadèmica.
- Com a coneixement de realitats escrites abans de la nostra època.
- Com una de les formes de transmissió cultural més esteses.
Llegim sempre de la mateixa manera?
No, no llegim sempre de la mateixa manera. Llegim de manera diferent segons l’objectiu de la lectura. No és el mateix consultar en un diari a quina hora fan una pel·lícula que llegir un poema en públic, buscar informació per redactar un tema, fullejar un diari o llegir una novel·la. Un bon lector adequa la forma de llegir a l’objectiu de lectura que es proposa.
► Buscar una informació precisa.
Hem de saber com està organitzat el suport de lectura on la buscarem. Per exemple, si volem consultar l’horari d’una pel·lícula en el diari, de manera ràpida i eficaç, necessitem saber les seccions del diari, el nom de la cadena de televisió o el cinema on la fan, saber si el diari que consultem organitza les pel·lícules alfabèticament o per cinemes, etc. El que no hem de fer és passar pàgina per pàgina del diari fins a descobrir gairebé per casualitat on és l’horari que busquem.
Segons el suport, la informació pot estar organitzada per seccions, ordenada alfabèticament, per categories o per comarques si es tracta d’una guia de rutes.
L’important és saber anar de dret a la informació que busquem, sense haver de llegir més del que necessitem.
► Buscar informació per documentar-nos.
Per a preparar un tema o fer un treball ens caldrà delimitar molt bé què és el que necessitem i pensar molt bé on ho hem de buscar.
Trobem informació en els manuals, en les enciclopèdies temàtiques, en els llibres d’informació, en les revistes, a internet… Excepte internet, totes les altres fonts d’informació que exposem disposen d’un índex, que és la primera cosa que hem de mirar sempre, ja que ens informa de com estan organitzats els llibres i cada un dels temes.
Pot ser que tinguem sort i, si hem de preparar un treball sobre els animals en perill d’extinció, pot passar que obrim l’índex i trobem un punt que digui justament això: “Animals en perill d’extinció”. Però també pot passar que no sigui així, que qui ha escrit el llibre hagi decidit d’organitzar el tema d’una altra manera. Per exemple, pot ser que quan l’autor acabi de parlar dels mamífers, hi hagi un apartat de mamífers en perill d’extinció, que quan acabi el capítol d’ocells, hi hagi un apartat d’ocells en perill d’extinció i així successivament. No tenim cap més remei que obrir el llibre i comprovar-ho.
Hem de llegir-ho tot per a veure si hi ha la informació que busquem?
No. Es pot fer una lectura en diagonal. Llegir en diagonal vol dir no llegir paraula per paraula horitzontalment, com faríem si llegíssim una novel·la, sinó saltar de ratlla en ratlla llegint les paraules més significatives i que ens poden donar la pista.
Quines paraules ens haurien de cridar l’atenció en l’exemple que hem posat? Doncs, extinció, perill, ecologia, mortaldat, supervivència, degradació, contaminació, extermini. Si en el suport que consultem trobem paraules com ara aquestes, probablement tenim el que buscàvem. Llavors, es tracta de llegir algun paràgraf complet per confirmarho. Si no és el que buscàvem, hem de continuar la cerca. Si desconeixem el significat d’alguna paraula que ens sembla important, hem de buscar-la al diccionari.
També ens convé saber que si busquem informació sobre animals, ens movem en l’àmbit de la zoologia, si busquem informació sobre minerals, estem en l’àmbit de la geologia, és a dir, hem de saber a quin àmbit pertany el tema que busquem, perquè una de les formes d’organització més habituals és per àmbits temàtics.
Llegir per estudiar. Vol dir que hem de fer una lectura lenta i atenta i és molt possible que hàgim de llegir el text més d’una vegada, paraula per paraula. Més endavant, trobaràs indicacions de com cal fer-ho.
Llegir per revisar un text propi. Aquesta forma de lectura ens demana de fer un canvi una mica difícil. Mentre redactàvem el text érem escriptors, emissors del missatge. Quan l’hem de revisar ens convertim en lectors, en receptors del missatge i hauríem de saber actuar com si el llegíssim per primera vegada i fer-nos preguntes crítiques. El text diu el que m’havia proposat? S’entén tot el que dic? Està escrit en un ordre comprensible per a qui el llegeix? Les frases tenen l’ordre correcte? Repeteixo paraules? Es fa pesat de llegir?
Llegir per comunicar alguna cosa a un auditori. Pot ser que hàgim de llegir en veu alta alguna cosa davant d’un grup de gent: un comunicat, un avís, una felicitació, un poema, etc.
Llegir en veu alta davant d’altres ens demana ser capaços de controlar la velocitat per tal que la lectura resulti clara, entenedora i no estigui plena de frenades i arrencades brusques.
Demana també haver llegit prèviament en silenci per detectar on són les paraules difícils i entrenar-les abans de llegir en públic, i revisar on són els signes de puntuació perquè són els que ens aniran marcant les entonacions i les pauses.
Llegir per plaer. Aquesta és la forma de lectura amb menys exigències. Llegim els fragments que volem, a la velocitat que ens agrada, prescindim de saber el significat d’alguna paraula difícil si no ens impedeix la comprensió i, fins i tot, ens saltem algun fragment si no ens acaba d’interessar o se’ns fa massa llarg.
El bon lector coneix l’objectiu de la lectura i és capaç d’adequar l’estratègia de comprensió a cada situació i a cada necessitat.