En què consisteix l’acte de recordar?
L’acte de recordar depèn de la memòria, que és la capacitat de la ment de conservar i evocar informacions del passat (idees, dades, coneixements, etc.) en el moment desitjat. Quan es parla de la memòria amb relació a l’aprenentatge, s’acostuma a dir que aprendre les coses de memòria és una forma molt poc adequada d’aprendre. Aquesta afirmació és certa només en part, ja que es refereix solament a l’ús mecànic i repetitiu de la memòria i no l’ús comprensiu, que és el que treballaràs en aquest apartat.
Quin paper té la memòria en l’aprenentatge?
És la funció clau de tot procés d’aprenentatge, ja que conserva la informació estudiada i permet assimilar- la dins el conjunt d’altres informacions.
La memòria solament guarda informació?
Malgrat que la memòria s’associa habitualment a la conservació mecànica d’informació, actualment se sap que la memòria té a veure amb mecanismes de la ment que donen significat i comprensió a informacions rebudes.
Què és la memòria mecànica?
Es caracteritza perquè els records s’emmagatzemen mitjançant la repetició, d’una manera mecànica. És el que s’entén normalment per “empollar”. Es tracta d’un procés monòton i cansat, que no permet consolidar adequadament la informació i fa que aquesta s’oblidi ràpidament.
Què és la memòria significativa?
La memòria significativa és l’ús comprensiu de la memòria que permet assimilar els continguts en forma d’aprenentatge, ja que els vincula amb la resta de coneixements i, d’aquesta manera, facilita el record.
És important que coneguis les característiques principals de la memòria perquè les puguis aplicar en l’estudi diari. Per començar, hi ha dues qüestions clau que has de saber: com està organitzada la memòria i quin procés segueix la informació fins a convertir-se en record.
Com està organitzada la memòria
La memòria no és una funció única, sinó el conjunt de diferents funcions mentals associades al record. Entre els diferents models que expliquen la memòria, hem triat el que es pot aplicar millor a l’estudi. Segons aquest model, la memòria es pot dividir en:
Memòria sensorial
És la capacitat de recordar la informació lligada als sentits. Quan et poses a estudiar, és la primera memòria que fas servir, ja que és la que et permet tenir percepcions de les coses. Aquesta memòria pot ser auditiva, quan escoltes paraules que després pots repetir; visual, quan pots recordar imatges, sons o colors, i espacial, quan ets capaç de calcular superfícies i volums.
Memòria a curt termini
És l’encarregada de conservar la informació durant breus espais de temps, només alguns segons, per tal de poder-la repetir immediatament; per exemple, quan has de recordar un número de telèfon i marcar-lo de seguida.
Memòria a llarg termini
Conserva de manera indefinida la informació i representa la funció més important en el teu procés d’estudi, ja que és la que et permetrà retenir comprensivament la informació per més temps.
Quin procés segueix la informació fins a convertir-se en record?
Per tal de tenir èxit en l’estudi, cal que siguis capaç de traspassar la informació de la memòria a curt termini a la memòria a llarg termini d’una manera àgil i sense gaires dificultats. El mecanisme que condueix la informació des de l’entrada a través dels sentits fins a la fixació en la memòria com a record i la seva posterior recuperació s’anomena procés mnemònic. Aquest procés té les fases següents:
Fixació
Consisteix a captar i retenir la informació que t’arriba a través dels sentits, és a dir, traspassarla de la memòria a curt termini a la de llarg termini. Per tant, és la fase més important, ja que si no fixes bé la informació, no podràs recordar-la. Has de procurar no fer servir la repetició de continguts per a aconseguir aquest traspàs, sinó elaborar la informació amb l’ajuda de tècniques d’estudi per fer-la significativa, com ara esquemes, resums, mapes conceptuals, etc.
Conservació
La informació queda fixada a través de mecanismes neurològics i fisicoquímics en el cervell. És important que sàpigues que la conservació no es fa mai d’una manera aïllada, sinó formant xarxes neuronals que vinculen entre si els records. Aquest és un element important que has de tenir en compte. Podràs conservar una informació per més temps, com més significativa et resulti, és a dir, com més lligada estigui amb la resta de coneixements que tens sobre un tema. Fixa’t que és més fàcil retenir una informació sobre alguna cosa que t’agrada, ja que pràcticament no has de fer cap esforç per memoritzar-la. La clau d’això és que la informació que t’agrada es vincula ràpidament amb la resta d’informacions que t’agraden del mateix tema d’una manera constructiva.
D’aquí la importància dels coneixements que ja tens sobre qualsevol contingut que comencis a estudiar.
Evocació
És la funció de la memòria que permet recuperar un record. Acostuma a requerir un esforç mental, al qual segurament ja estàs acostumat quan has de fer exàmens. L’estratègia mental que fa servir la memòria per a evocar un record és l’associació. Normalment, evocaràs millor un record quan puguis recordar també la resta de records associats. Això et dóna una pista de com estudiar i confirma el que hem dit sobre la conservació de la informació en forma de xarxes neuronals de records.
Reconeixement
No és suficient evocar un record; és necessari poder- lo reconèixer. Es tracta d’una funció lligada a l’evocació que habitualment no diferenciem. Però, en alguns casos, podem tenir algun record que no reconeixem. Per exemple, ens podem trobar amb alguna persona que recordem però que no sabem qui és, no la reconeixem. Té també un paper important en l’estudi, ja que si prèviament t’has mirat un tema que no s’ha explicat, quan el professor l’expliqui activaràs la funció del reconeixement i et resultarà familiar; per tant, el fixaràs millor.
Localització
No n’hi ha prou amb reconèixer un record, també és necessari que el puguis situar en l’espai i el temps. Per exemple, en un examen pots recordar millor els continguts d’un tema si els saps localitzar mentalment en un apartat del llibre o si aconsegueixes recordar el moment del dia que els vas estudiar. Fins que no superis aquesta fase, no tindràs un record complet.
Estratègies per a conservar comprensivament els aprenentatges
Per tal de tenir èxit en l’estudi de les matèries, cal que milloris la teva memòria a fi que puguis conservar d’una forma clara i significativa els teus records. En aquest sentit, pots fer el següent:
Treballa l’atenció
Està demostrat que una actitud atenta, per exemple davant d’una explicació a classe, és una garantia de fixació i retenció de la informació.
Desperta l’interès sobre els teus aprenentatges
L’atenció depèn de l’interès, és a dir, si un tema t’interessa, sens dubte li prestaràs atenció. Una manera de fer interessant un tema és intentar relacionar- lo amb altres temes del teu interès, per tal de poder-lo lligar en la memòria. També fer prèviament una lectura ràpida del tema, de manera que li trobis algun sentit, o cercar-ne informació en algun diari o revista t’ajudarà.
Augmenta la comprensió sobre un tema
De vegades no prestes atenció a un tema perquè no t’interessa i, en alguns casos, no t’interessa perquè no l’entens. Per això, si treballes la comprensió d’un tema i cerques estratègies per entendre’l milloraràs l’atenció que li dediques.
Però no sempre es pot fer tot comprensible. Hi ha parts d’un tema que s’han de memoritzar sense comprendre’ls, ja que es tracta de dades, dates, noms o termes específics que no sempre són per si mateixos significatius. En aquest cas, tens dues opcions: aprendre els continguts per repetició, que és una manera molt lenta i feixuga, o fer servir la mnemotècnia.
Estratègies mnemotècniques
Aquestes tècniques consisteixen bàsicament a elaborar la informació que es vol recordar de tal manera que resulti significativa.
Per exemple, si vols memoritzar una llista de termes científics, dades geogràfiques o històriques, pots construir una cadena que associï tots els termes formant un conjunt significatiu o elaborar un relat divertit i sorprenent perquè tingui més impacte i es fixi millor en la ment.
Ús adequat de la memòria
Els estudis científics sobre la memòria demostren que el procés de retenció de la informació depèn del temps en el qual realitzes el repàs dels continguts apresos. Fixa’t en el gràfic següent, en què es representa la corba de l’oblit.
La corba de l’oblit té molt pendent durant les vuit hores següents a la teva sessió d’estudi. Això vol dir que en aquest temps els continguts apresos s’obliden amb molta rapidesa; per a conservar millor la informació en la memòria, has de fer la teva sessió de repàs vuit hores després com a mínim. Si la realitzes abans de les vuit hores, la corba de l’oblit serà molt pronunciada i obtindràs un menor rendiment en la conservació dels continguts.
Per exemple, si la teva sessió de repàs ha estat un dissabte de 10 a 11 h del matí, és aconsellable que no tornis a fer la segona sessió de repàs fins passades al menys unes vuit hores, és a dir, a les sis o les set de la tarda. Si la fas entre setmana, distancia les sessions de treball de la mateixa matèria al voltant d’un dia.
L’oblit també pot ser més ràpid si el material d’estudi és nou o et resulta difícil d’assimilar; en canvi, si et resulta familiar i senzill, el retindràs amb molta més facilitat.
Què és el repàs i per a què serveix
El repàs és una revisió comprensiva i planificada dels continguts que has après d’una matèria. Un bon repàs requereix un pla que faciliti l’organització dels continguts segons el tipus de matèria que hagis d’estudiar.
El repàs té dos objectius concrets, que són: portar al dia la matèria i preparar les proves o controls d’avaluació.
Respecte del primer objectiu, el repàs ha de ser regular, és a dir, seguir un procés estructurat d’estudi diari; mentre que el segon objectiu t’obligarà a dissenyar un pla de repàs.
El repàs s’ha de fer igual en cada àrea?
No totes les matèries són iguals i, per tant, no totes es treballen de la mateixa manera. En aquest sentit, caldrà adequar el tipus de repàs, per tal d’agilitar l’assimilació dels continguts.
Quins inconvenients suposa repassar totes les àrees de la mateixa manera?
Suposa una disminució de l’eficàcia de l’aprenentatge. Augmentes el nivell d’esforç i empobreixes la retenció significativa dels continguts. A més, la falta d’una aplicació adequada d’estratègies i procediments d’aprenentatge sol portar al repàs repetitiu i mecànic.
Quin avantatge té un repàs diferenciat per àrees?
L’avantatge d’utilitzar els procediments i les tècniques apropiats a l’aprenentatge de cada gènere de continguts és que millora la memorització comprensiva.
Resulta molt difícil saber com s’ha d’estudiar cada àrea?
No és difícil, només t’has de fixar més al començament fins adquirir l’hàbit; després et serà molt més fàcil, i automàticament t’adaptaràs a cada tipus de contingut, de manera que millorarà molt la teva qualitat d’estudi i segurament els resultats.
El repàs en cada àrea
A continuació, et donem algunes idees molt simples perquè puguis millorar el repàs de cada àrea.
Matemàtiques
En les matemàtiques, tant el càlcul com el pensament lògic i la comprensió abstracta són fonamentals. Per això, l’aprenentatge de les matemàtiques es fa practicant, és a dir, fent problemes i exercicis.
Repassa els models resolts a classe i comprova’n el resultat per a assegurar-te que els saps fer; això t’ajudarà a entendre els problemes nous. Procura entendre bé l’enunciat de cada problema; pots fer servir dibuixos o esquemes que representin el contingut. No oblidis que en efectuar els càlculs hauràs de donar el resultat en les unitats corresponents i no fallar en les operacions bàsiques.
Quan prenguis apunts a classe, no copiïs únicament les fórmules; acostuma’t a fer anotacions que aclareixin els diferents passos que explica el professor, ja que això et serà molt útil en el repàs. De la mateixa manera, en un examen de matemàtiques has d’afegir les explicacions necessàries que aclareixin la resolució dels problemes.
Ciències naturals i experimentals
En aquesta àrea la comprensió terminològica és molt important, a més del càlcul i els procediments experimentals. A l’hora de repassar, hauràs de prestar molta atenció als conceptes i termes específics, sobretot aquells en què el professor hagi insistit més. No oblidis llegir amb atenció els gràfics i quadres explicatius per aclarir el text.
Aplica la tècnica d’esquemes, construint diagrames que t’ajudin a comprendre les idees més complexes. Acostuma’t a estudiar amb aquests esquemes. Repassa amb freqüència la matèria explicada a classe i fes sempre els deures. Intenta entendre bé els experiments i les pràctiques amb relació als conceptes teòrics treballats; pots explicar per escrit tot el que hagis vist en la pràctica realitzada (serà un excel·lent instrument per repassar la matèria).
Llengua
La llengua és una àrea instrumental que requereix molt treball pràctic, és a dir, fer exercicis, redactar, llegir de forma comprensiva, elaborar resums i síntesis. En aquest sentit, cal fer els exercicis que posa el professor amb l’ajuda del llibre de text i els apunts. Revisa els exercicis corregits i apunta el que no entenguis per poder-ho preguntar a classe. T’aconsellem que repeteixis aquells exercicis que t’hagin sortit malament o que siguin complicats. Consulta el llibre de text quan hi hagi conceptes o procediments que no entenguis. Si no aconsegueixes aclarir-te, apunta’ls i l’endemà pregunta’ls al professor. Llegeix sempre amb un diccionari al costat o amb un diccionari en línia a la pantalla del teu ordinador, però no n’abusis; acostuma’t a deduir el significat d’una paraula pel context, per derivació, per analogia, etc. Si fas moltes faltes d’ortografia i et costa l’expressió escrita, obliga’t a escriure cada dia unes breus línies (per exemple, un petit diari).
Ciències socials
Les ciències socials integren continguts d’història i geografia que s’han de repassar fent servir la memòria comprensiva escrita i visual. En aquest sentit, t’ajudarà el fet d’elaborar esquemes de les lliçons i resums dels apartats més importants.
Repassa els apunts que s’hagin donat a classe aquell dia i els dels dies anteriors, amb l’ajuda del llibre de text i els esquemes i resums. Acostuma’t a fer els qüestionaris i exercicis que trobaràs al final de cada tema, de manera que facis un repàs actiu del text. Per tal de completar la informació de cada tema, et pots ajudar d’una enciclopèdia de suport.
Tecnologia
L’àrea tecnològica té un component procedimental important, sobretot a l’hora d’aplicar els conceptes teòrics apresos. Però aquest vessant pràctic de la tecnologia no t’ha de fer oblidar els continguts teòrics, que s’han de repassar i procurar assimilar bé. Et proposem que repassis fent els deures.
Fixa’t al màxim en les activitats de taller i procura relacionar els aspectes pràctics amb els continguts teòrics estudiats en cada tema. Has de ser capaç de veure com la teoria s’aplica al taller.
Els esquemes et poden ajudar molt en aquest tipus de matèria. Acostuma’t a fer esquemes breus de cada lliçó, de manera que vegis amb claredat com es relacionen les idees.
El pla de repàs
Una prova o un control requereix un esforç previ de preparació, que no s’ha de limitar al dia abans de l’examen. Es tracta de traçar un pla de repàs adequat, en un temps raonable, que et permeti repassar la matèria d’una forma relaxada i progressiva. No oblidis que el pla de repàs implica portar al dia les matèries i no començar a estudiar-les a última hora. Tingues en compte el següent:
Informa’t de les característiques de l’exament
Hauràs d’organitzar el teu repàs segons el tipus d’examen; no és el mateix repassar un examen de preguntes que cal desenvolupar, un de preguntes de resposta breu o un control tipus test.
El factor temps
El pla de repàs s’ha d’organitzar amb temps suficient, no val estudiar el dia abans de l’examen. Estructura’t bé el temps i intenta aconseguir la màxima qualitat i el màxim rendiment.
Concentració
Si et costa concentrar-te, comença estudiant durant períodes més curts, espaiats amb descansos; per exemple: sessions de 25 minuts i 5 minuts de descans. Si t’adorms, llegeix en veu alta i, si és necessari, passeja al mateix temps i refresca’t la cara amb aigua; tot això evitarà que tinguis somnolència.
Tècniques d’estudi
Aplica les tècniques d’estudi per elaborar la informació i facilitar l’aprenentatge. Estudia de forma comprensiva, subratlla el més important i sintetitza la informació amb esquemes i resums.
Relaciona les idees
Com ja s’ha explicat, saber relacionar o associar els continguts que estàs aprenent és la base per a l’assimilació comprensiva.
Últims dies
Un o dos dies abans de la prova hauries de fer un repàs general, revisant bé tots els esquemes i els resums de suport.
El descans, un factor fonamental
Una última cosa molt important: dormir bé ha de ser l’ingredient fonamental del teu pla de repàs. Està demostrat que dormir bé i les hores necessàries ajuda a consolidar els aprenentatges en la memòria i augmenta els teus recursos intel·lectuals de cara a l’examen.
Pensa-hi una mica!
✓ Si no et poguessis concentrar per preparar un examen, què faries?
✓ Creus que els esquemes i els resums et poden ajudar a millorar la teva memòria? Per què?
✓ Si fas servir la memòria mecànica, com penses que es guardarà la informació?
✓ Com podries fer interessant la matèria que estudies per retenir-la millor?
✓ Quines són les teves estratègies per aconseguir aprendre una lliçó?
✓ Què acostuma a passar quan una informació no es pot relacionar amb altres a la memòria?
✓ Si has de repassar una lliçó per a un examen, quant temps hauràs de distanciar un repàs d’un altre per assegurar-te les millors condicions per a la retenció?
✓ Sabries explicar en què consisteix un pla de repàs?
✓ Repasses igual les matemàtiques i les socials? En què es diferencien les dues modalitats de repàs?
✓ Elabora un pla de repàs per preparar els exàmens; controla bé el temps i fes servir les tècniques d’estudi