Georges Sand i Frederic Chopin, que havien fet la travessia Barcelona-Palma el 1839 en la primera línia regular de vapors al sud dels Pirineus, es van instal·lar a la cartoixa de Valldemossa, secularitzada des de les lleis de desamortització de les propietats eclesiàstiques del 1835.
Primers turistes i negocis
L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana va viure entre navegacions per la Mediterrània i estades en les seves possessions en terra, començant per Son Marroig i Miramar, a Deià, on va fer dur marbre de Carrara per a construir-hi el mirador. Els visitants tenien allotjament gratuït durant tres dies, però havien de pagar el que menjaven a Ca Madó Pilla. L’any 1894, Elisabeth de Wittelsbach (Sissí), casada amb l’emperador d’Àustria-Hongria, va visitar el Palmerar d’Elx. El 1903, a Barcelona, s’obria el Gran Hotel d’Espagne, una fita del Modernisme de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Fugint de París
L’esclat de la Primera Guerra Mundial va fer sortir de París molts dels joves artistes de tot el món que hi vivien. Anaren al front de guerra, a països neutrals com Suïssa (Zuric) o, en una primera fase, als Estats Units (Nova York), o bé es refugiaren, lluny de París i de la guerra, a Ceret, el Vallespir, Cotlliure i Barcelona.
A Ceret, abans del 1914, ja hi anaven Picasso, Braque i Manolo Hugué. Barcelona i Zuric es van situar a l’origen del rupturisme del moviment dadà, amb Francis Picabia al capdavant i, entre molts d’altres, els artistes de “la petita comunitat russa del barri de Vallcarca”. Més al sud, a la ciutat de Sagunt, s’hi instal·là una temporada el pintor ucraïnès Moïse Kisling.
Del Japó a Begur
L’industrial del suro Bonaventura Sabater va fer construir, el 1908, a la platja de Fornells de Begur, una casa d’estiu que anomenà El Paradís. La seu de la seva empresa, Roura & Forgas, era a Palafrugell, i tenia sucursals a Londres, Magúncia, Weisbaden, Reims, Sidney i Yokohama. Francesc Sabater, el seu fill gran, treballà per a l’empresa primer a Austràlia (1914-16) i després al Japó, on es casà amb Francine Mècre Yuwasawa i tingué un fill japonès, Xiquet Sabater.
El 1940, aquest nét japonès de Bonaventura Sabater transformà gràcies a Clara Capellà la casa El Paradís en l’Hotel Aiguablava. El 1973, l’hotel ja era llegendari i es publicà, a Londres, The Story of Aiguablava and Xiquet. Sketches of a Catalan Paradise.
De Rússia a cap Roig, Mas Juny i Cadaqués
Un dels grans jardins botànics de la Costa Brava, els de Cap Roig, fou modelat a partir del 1927 per dos aristòcrates: Nicholas Woevodski, enginyer militar tsarista, i Dorothy Webster, amb talent per la jardineria i l’interiorisme, vídua d’un egiptòleg britànic. El matrimoni Woevodski es finançà construint torres amb jardins damunt del mar (o ampliant les Voltes de Calella) a lords anglesos, industrials catalans, un dentista francès i l’actriu britànica Madeleine Carrol.
El pintor muralista Josep M. Sert i la princesa Roussy Mdivani es van instal·lar al Mas Juny, a la platja de Castell de la vila de Palamós, el 1930. La nova mussa russa (georgiana) de Sert va atraure l’elit de la moda (Coco Chanel), el cinema (René Char, Luchino Visconti, Marlene Dietrich), la política (Anthony Eden, Salvador Madariaga, Francesc Macià) i l’art (Miquel Utrillo, Salvador Dalí).
Diversos pintors van començar a fer estades a Cadaqués abans de la Primera Guerra Mundial. El 1910, Picasso passà l’estiu a casa del pintor Ramon Pitxot. Els anys 1925-27 Cadaqués fou descobert, gràcies a Salvador i Anna Maria Dalí, per Federico García Lorca. El 1929, hi anaren una parella francorussa: el poeta Eugene Grindel (o Paul Eluard) i Helena Diakonova (o Gala). La Diakonova s’hi quedà: aviat esdevingué Gala Dalí.
L’autocar Berlín - Tossa - Berlín
No era un servei regular, però sí freqüent: l’autocar que, als anys 1930 abans i després de l’assalt hitlerià al poder, sortia de Berlín, i sense gaires parades arribava a la porta de la pensió Stayer de Tossa de Mar. El crític Rafael Benet va escriure: “Tossa, Babel de les arts”, i el pintor rus Marc Chagall va dir-ne: “Paradís blau”. Al museu municipal de la vila de Tossa, hi ha una peça del pintor que n’és emblemàtica: El violinista.
Una ciutat jardí anglesa sobre les roques
Els Josep Ensesa, pare i fill, van crear un grup industrial potent (farinera, maquinària, química, immobiliària) dedicat, en bona part, a l’exportació. En 1921-22 van comprar setze blocs d’apartaments de lloguer a Berlín.
Des del 1916, d’acord amb els projectes de Rafael Masó i Francesc Folguera, van començar a construir una ciutat jardí anglesa damunt de les roques, al costat del mar: S’Agaró. Amb un hotel: l’Hostal de la Gavina, i més tard, Senya Blanca, una lògia neobrunelleschiana. S’Agaró esdevingué l’escenari privilegiat de tota mena d’esdeveniments: des de l’elaboració del Pla Tarradellas de la Generalitat de Catalunya (1937) fins a la filmació de Mr. Arkadin (1953) d’Orson Welles, o de Pandora and the Flying Dutchman (1951) d’Albert Lewin, amb Ava Gardner.
Un jardí botànic alemany
Carl Faust, empresari i botànic amateur alemany, ajudat per Pius Font i Quer va començar, el 1921, a crear Marimurtra, l’espai destinat a esdevenir uns dels jardins botànics més grans d’Europa. S’hi combinen admirablement, i des del primer moment, les qualitats estètiques i el lleure feliç amb les activitats de recerca. Un pol d’atracció turístic més de la Costa Brava, i, alhora, un centre d’investigació.
La joia de la multinacional farmacèutica
Un dels millors parcs jardí d’Europa és el Jardí de Santa Clotilde, a Fanals, projectat per Nicolau M. Rubió i Tudurí, i actualment obert al públic. La iniciativa fou del metge Raül Roviralta, que, amb Ferran Rubió i Tudurí, farmacèutic, un dels germans Rubió, creà, el 1923, l’empresa Laboratoris Andromaco. Entre el 1926 i el 1936 aquests laboratoris esdevingueren empresa multinacional farmacèutica, amb fàbriques pròpies a vuit estats americans: l’Argentina, Uruguai, Xile, el Brasil, els Estats Units, Cuba, Mèxic i Veneçuela.
De l’Argentina a cap Formentor
Borges, que havia viscut sempre en ciutats –a Buenos Aires i a París– descobrí el camp a Mallorca. Altres argentins, en aquest cas amb molts diners, el seguiren, atrets a més per Anglada Camarasa que s’havia refugiat a Pollença. Un d’ells, Adán Diehl, amb l’ajut de Felipe Bellini, l’arquitecte de Cala d’Or, i el finançament de Banca Torcquist de Buenos Aires, construí els anys 1928-29 l’Hotel Formentor, que de moment només va ser accessible amb barca. Fins el 1936, el nou hotel s’anuncià a totes les grans estacions de tren d’Europa, i s’hi hostatjaren grans figures, com, per exemple, Winston Churchill.
De Sud-àfrica a Palafrugell
El publicista, poeta i assagista britànic John Langdon-Davies nascut a Esthowe, a la Unió Sud-africana, el 1897, va participar tant en la vida catalana dels anys 1920-30 que, a més d’escriure uns quants llibres sobre Catalunya i sobre els significats del món contemporani, arribà a regentar un hotel a la Costa Brava. En 1921-22, va viure a Ripoll. També uns quants anys més tard, durant el període 1926-28, i de nou, els anys 1952-60, a Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava. I, en 1950-52, residí a Premià de Dalt.
Eivissa abans dels hippies
La revista “AC”, que dirigien Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé, explicava el 1935 que “des de fa tres o quatre anys, Eivissa és coneguda a tot Europa. L’arquitectura popular de l’illa és admirada per tots els qui la visiten”. Eivissa és, potser, el millor exemple de l’arquitectura “sense estil, sense preocupacions decoratives... de tradició constructiva”. En un sol mot: racional.
A més d’Eivissa, els arquitectes catalans van presentar-hi les cases de pescadors de la Costa Brava, de Vinaròs, Formentera, la platja de Son Ametller i la cala d’Alcaufar de Fornells, a Menorca, un molí de Maó, etc. I cases andaluses de veïns (Fernán Núñez, Écija, Tarifa, Carmona, Chiclana) i de les illes del mar Jònic.
Elx: l’Hort i el Misteri
Elx deu ser l’única ciutat del món que té un conjunt monumental que la UNESCO ha definit com a patrimoni arquitectònic de la Humanitat, i una representació de teatre religiós en una església que, també segons la UNESCO, és patrimoni oral immaterial de la Humanitat. El monument és el conjunt d’horts que formen el Palmerar d’Elx. En bona part, gràcies a Pere Ibarra, pintor i arqueòleg, que va advertir a temps la seva destrucció parcial (per a fer-hi edificis), i a Joan Orts, estudiós i propietari d’alguns horts, que allotjava els visitants a casa seva.
Ibarra i Orts, i encara d’altres, van contribuir a recollir i fixar el text, la dramatúrgia i l’escenografia del Misteri d’Elx. Una obra espectacular de teatre religiós que es representa a l’interior d’una església, el 15 d’agost, davant de centenars de visitants, curiosos i turistes.
Alacant
A la primavera del 1936, procedents de Barcelona i amb l’objectiu d’embarcar cap a Eivissa, el poeta Jacques Prévert i l’actriu Jacqueline Laurent van descobrir la llum, el blau i el taronja d’Alacant. Prévert, a la cambra d’un petit hotel, hi va escriure un poema que, inclòs a Paroles (1944), i també traduït, ha fet la volta al món i encara segueix fascinant. Sense saber-ho, la ciutat port d’Alacant, amb eixamples seguint el model de la ciutat jardí des del 1920, iniciava un altre camí.
Turisme marítim
Turisme de per mar (1929-1936)
Entre els anys 1929 i 1936 un cert nombre de companyies de navegació de tot el món occidental oferien serveis regulars a Mallorca com a escala o com a destí.
Companyia Transmediterrània. Barcelona-Palma (sis viatges setmanals). Maó-Alcúdia-Barcelona (un setmanal). València-Palma (un setmanal). Palma-Eivissa-València (un setmanal). Palma-Eivissa-Alacant (un setmanal). Palma-Tarragona (un setmanal).
American Export Line. Nova York-Gibraltar-Palma-Marsella-Nàpols-Alexandria-Jaffa-Haifa-Beirut (cada 15 dies).
Orient Steam Navegation - Orient Line. Londres-Gibraltar-Palma-Toló-Nàpols- Port Said-Suez-Aden-Colombo-Sidney (cada 15 dies).
Deutsche Afrika Line. Hamburg-Anvers-Rotterdam-Southampton-Lisboa-Ceuta-Màlaga-Palma-Gènova-Port Saïd-Ciutat del Cap (cada 15 dies).
Compagnie Mixte de Navégation. Marsella-Palma-Alger (dos trajectes setmanals).
Henderson Line. Liverpool-Gibraltar-Palma-Marsella-Gènova-Port Saïd-Port Sudan-Rangun (cada 15 dies).
Navigatione Libera Triestina. Nàpols-Liorna-Gènova-Palma-Colón-Los Angeles-San Francisco-Vancouver (1 cop al mes).
El 1933, Air France i la catalana Companyia Aèria del Mediterrani oferien vols diaris Barcelona-Palma en hidroavió de vuit i dotze passatgers. I la catalana, un vol setmanal Barcelona-Eivissa.