Als segles XIV i XV, les expedicions transoceàniques –de gran èxit– foren empreses per uns navegants que disposaven d’uns bons instruments astronòmics i cartogràfics, fruit de la llarga experiència de la navegació per la Mediterrània i la mar del Nord. Aquests navegants foren aixoplugats pels regnes hispànics de Portugal i de Castella-Aragó.
El primer sistema-món (1499-1522)
A partir de les descobertes del 1492, calia, urgentment, ordenar les grans línies d’acció de les futures exploracions, amb l’objectiu d’evitar confrontacions ben probablement estèrils. Els reis de Portugal, Joan II; de Catalunya-Aragó, Ferran II, i de Castella, Isabel I, van decidir que fos el papat amb seu a Roma, degudament assessorat amb consultors externs, qui configurés les grans línies del mapa futur del món. El papat seria considerat, així, una autoritat política internacional que podria definir els grans trets de la geopolítica mundial.
Just en aquell moment, la seu papal era ocupada per Alexandre VI, és a dir, per un membre de la família Borja, una família noble de la ciutat de Xàtiva. La base cartogràfica de la proposta van ser els treballs de l’astrònom i cartògraf Jaume Ferrer de Blanes, que també era al darrere dels viatges i les descobertes de Cristòfor Colom. La proposta d’Alexandre VI fou acceptada per tothom i va ser un èxit: definí el primer sistema-món de la història.
Inter Caetera (1493)
El 4 de maig de 1493, Alexandre VI va emetre una butlla anomenada Inter Caetera (‘entre altres coses’). En aquest document s’establien dues grans àrees d’influència diferenciades, dues àrees delimitades pel meridià situat a 100 llegües (uns 418 km) a l’oest de les illes de Cap Verd, aleshores portugueses. El que avui és, aproximadament, el meridià 38° W. Les terres situades a l’est havien d’estar sota la influència de Portugal, i les situades a l’oest –aleshores, en gran part, desconegudes–, sota la influència conjunta dels regnes de Castella i Catalunya-Aragó, uns regnes que, en aquells moments, actuaven conjuntament en els afers exteriors, com, per exemple, la conquesta del Regne de Granada. Com era d’esperar, la butlla Inter Caetera no va plaure a les altres potències marítimes: França, Anglaterra, Gènova, Venècia, etc., i aquesta és la font d’una certa hostilitat enfront del papat i, sobretot, de la família Borja. L’expressió: “Oh Dio! La Chiesa di Roma in mani dei catalani!” , té aquest origen.
El tractat de Tordesillas (1494)
El 1494, a la ciutat castellana de Tordesillas, equidistant entre Lisboa i Barcelona, els representants dels tres reis hispànics van signar un acord en què es ratificava la idea central del sistema-món definit en la butlla papal. Amb una petita modificació: es passava de les 100 a les 370 llegües a l’oest de Cap Verd. Aproximadament, la nova línia de separació seria el meridià 46° 37’ W.
El tractat de Saragossa (1529)
Quan, a més de l’Atlàntic, el Pacífic començava a ser transitat, el 22 d’abril de 1529 es firmà un nou tractat. En aquesta ocasió, al territori de la corona de Catalunya-Aragó, a la ciutat de Saragossa on representants del rei de Portugal, Joan III, i del rei que governava conjuntament Castella i Catalunya-Aragó, Carles I, van signar un tractat complementari a l’anterior, signat a Tordesillas on es definien dues noves àrees d’influència, ara a l’oceà Pacífic. El meridià escollit era el situat a 297,5 llegües a l’est de les Moluques.
Els Borja
Els Borja, a Europa i Amèrica (1456-1668)
La família Borja, de Xàtiva a Roma, va intervenir de manera esclatant en els dos grans processos geopolítics que s’iniciaven en temps del Renaixement: el començament de la construcció dels estats moderns i les primeres passes, també, de les grans companyies internacionals.
Per una banda, els Borja van iniciar la transformació dels Estats Pontificis en un estat quasi-regne d’Itàlia, que havia de disposar d’alguns dels instruments bàsics de la modernitat: a) un exèrcit eficaç que incorporés les innovacions tecnològiques (els canons, la pólvora), b) un bon coneixement de les llengües i les cultures avançades, c) un gran interès per la imatge (el dibuix, la pintura, l’arquitectura) i un concepte dinàmic i expansiu de la creació artística, d) una notable capacitat per a l’anàlisi política –de fet, Nicolau Maquiavel va escriure Il principe, el tractat fundacional de la ciència política moderna, inspirant-se en Cèsar Borja, un dels forjadors, com a cap militar, dels Estats Pontificis– i e) un fort interès per la recerca arqueològica, la formació de col·leccions i d’arxius, biblioteques i museus, etc.
Al mateix temps, molts membres de la família Borja –dones incloses, com Anna de Borja, que fou virreina del Perú– van tenir càrrecs polítics de màxima responsabilitat (lloctinents, virreis o capitans generals) a diferents estats, vells i nous. En síntesi, en alguns dels territoris de la corona de Catalunya-Aragó van tenir, en algun moment, un Borja com a virrei; alguns estats europeus incorporats a la Monarquia Hispànica (Portugal, Països Baixos); alguns dels virregnats o governacions d’Amèrica (Perú, Nova Granada); algunes de les ciutats hispàniques del nord d’Àfrica (Tilimsen, Tunis).
Una companyia internacional en xarxa
El 1541, Ignasi de Loiola fou elegit, a Roma, primer general (en llenguatge del segle XXI: primer president) d’un orde religiós que adoptà un nom –i un tarannà– que, en temps moderns, tindria un cert èxit: companyia. En concret fundà la Companyia de Jesús. La nova companyia es diferenciava dels ordes anteriors, entre altres punts, pel fet que els seus membres feien un vot d’obediència al cap espiritual, i polític, de la cristiandat: el papa de Roma.
El 1547, un membre de la família dels Borja, que esdevindria el tercer general de la Companyia, Francesc de Borja i d’Aragó, fundà a Gandia, la seva ciutat natal, la primera de les cent i escaig universitats que la Companyia de Jesús té al món dels anys 2000. La Universitat de Gandia, doncs, encapçala una llista impressionant de centres universitaris situats estratègicament a tots els continents.
Durant el temps que la Companyia de Jesús fou dirigida per Francesc de Borja, aquesta organització no estatal, amb relativament pocs membres –però molt preparats filosòficament i tècnicament– va estendre, a molts punts d’un món en transformació, la seva xarxa de cases professes, col·legis, centres d’estudis superiors i missions. També, aquí, els Borja innovaren recuperant la idea de xarxa enfront a la lògica militar de la continuïtat territorial.