Els editors J.M. Dent de Londres i Toronto i E.P. Dutton & Co. de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe. Un atles, dirigit per J.G. Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa.
A Literary and Historical Atlas of Europe
Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’Ethnographical Central Europe.
“Romansch, Catalans”
Per bé que els editors posen l’accent en Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda, on l’expansió de l’anglès és important, les altres àrees de l’Europa central són presentades amb molta cura. Així, els pobles romansch, de color blau cel al mapa, inclouen: italians, provençals, gascons, north french, catalans i spaniars. Aquests pobles “romànics” limiten amb els pobles veïns, d’altres colors: basques, bretons, flemings, etc.
Cal fixar-se amb l’extrema precisió amb què és presentada al gran públic anglosaxó internacional l’àrea dels catalans. Hi inclou, dins una línia de punts, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i, fora d’aquesta línia, una petita àrea de l’illa de Sardenya, situada al costat de la ciutat de l’Alguer (que, com a tal, no és esmentada al mapa). I la denominació etnogràfica única per a tota aquesta àrea és la paraula: “catalans”. En canvi, Occitània apareix dividida entre provençals i gascons.
Un mapa econòmic d’Europa
A desgrat del seu títol, que posa l’accent en la literatura, aquest atles anglosaxó del 1910 subministrava, també, informacions econòmiques interessants de tot Europa. Pel que fa a l’àrea dels Països Catalans, el mapa econòmic hi situava dos Chief Industrial Districts relativament grans: un, a l’àrea de Barcelona, que tenia com a indústria de capçalera el cotó; un altre districte industrial a l’àrea de València, que s’estenia cap al sud del País Valencià, i al capdavant, hi havia la seda. I, al nord de Barcelona, a tocar dels Pirineus, un Coalfileds. El somni del carbó català havia traspassat les severes fronteres intel·lectuals anglosaxones.
Ferrocarrils i rutes marítimes
Aquest atles incloïa un mapa titulat Principal Railway and Steamship Routes in Central Europe and The Mediterranean. La xarxa ferroviària estava connectada amb les rutes marítimes amb origen i destinació al continent europeu. La literatura no és aliena ni als viatges en ferrocarril, ni als vaixells.
Pel que fa a l’àrea dels Països Catalans, l’enllaç amb París i Londres es feia via Marsella o Bordeus, i l’enllaç amb Madrid i Lisboa, el 1910, es feia, encara, en un punt situat a les proximitats d’Alacant. El corredor ferroviari mediterrani, lògicament, ja existia. Sorprèn, en canvi, que només s’incloguin dos ports de la Península Ibèrica, Barcelona i Lisboa. I que les connexions de Barcelona amb Alexandria i el Canal de Suez, o l’Alger, Orà o Tunis, es fessin pel port de Marsella.
“Spanish Kingdoms after 1513”
La història general d’Europa d’aquest atles comença amb un mapa del 525, amb els “imperis bàrbars” a l’occident europeu i l’imperi Bizantí d’Orient. La Corona d’Aragó pren, aviat, el protagonisme que li correspon. El mapa dels regnes hispànics del 1513 és interessant, ja que ignora totalment la suposada obra unificadora del 1492 dels Reis Catòlics. El 1513, i encara més enllà, els reialmes hispànics, segons aquest atles, eren quatre: Aragó, Navarra, Castella i Portugal. És a dir, si es relaciona amb el mapa dels pobles, catalans, basques, spaniars i galaicoportuguesos.