Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785

Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida. Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català.

Grans companyies

La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els deixessin les mans lliures per a l’intercanvi comercial, que incloïa tant les importacions de primeres matèries que resultaven gairebé imprescindibles per al desenvolupament econòmic català com les exportacions de productes elaborats a Catalunya.

La Companyia Dalmases-Ferrer

La companyia formada el 1674 a Barcelona pels comerciants Pau Dalmases i Ros i Jeroni Ferrer va establir una xarxa comercial entre Barcelona, Cadis i Lisboa. Des de Cadis, connectava amb els ports del Carib i Mèxic. Des de Lisboa, connectava amb el Brasil, en concret amb Pernambuco, i amb els grans centres redistribuïdors situats aleshores a les ciutats de Londres i Amsterdam.

L’objectiu era doble: importar productes dels quals hi havia una forta demanda local, com ara sucre de canya i tabac, i també cacau, vainilla, cuirs, cera, grana, cotxinilla (aquests dos darrers del tot necessaris per al sector tèxtil), i exportar productes catalans: aiguardents i vins, eines de ferro, avellanes i ametlles, farina i oli. I en aquest sentit els obstacles eren clars: la pirateria i el contraban.

La Companyia de la Santa Creu

Tanmateix, la burgesia catalana volia seguir els exemples de les burgesies britànica i holandesa: volia crear una gran companyia de les Índies. L’exemple de la formació de la Companyia de les Índies Orientals, a Londres, el 1600, va ser plantejat a Barcelona per Narcís Feliu de la Penya fins el 1683-90, amb el projecte de la Companyia de la Santa Creu. Es tractava d’un projecte d’empresa de comerç internacional i, també, un projecte industrial amb els ulls posats a Amèrica. La industrialització catalana seria “de cara enfora”. La guerra de 1691-97 amb França, però, en feu avortar el projecte.

La Companyia Nova de Gibraltar

El 4 d’agost de 1704, en el marc de la guerra de Successió, una expedició militar anglo-holandesa-catalana, codirigida per Jordi de Hessen-Darmstadt, virrei de Catalunya, conquerí Gibraltar. A partir d’aleshores, aquest territori esdevingué exclusivament britànic, a desgrat de la participació militar holandesa i catalana en el moment de la seva conquesta.

El 1709 es fundà a Barcelona i Gibraltar una companyia de comerç internacional amb un nom molt explícit: la Companyia Nova de Gibraltar. El seu objectiu era escapar del monopoli de Sevilla, comerciar directament amb Amèrica i establir una xarxa comercial de gran volada, d’Amsterdam al Riu de la Plata, passant per Londres, Lisboa, el Marroc, el Carib, i Sicília i la Mediterrània oriental. La companyia tenia com a límit temporal un horitzó de tres anys, i, a desgrat dels avatars de la guerra de Successió, es mantingué fins el 1723. L’actual Catalan Bay de Gibraltar és la badia on desembarcaren les tropes catalanes el 1704, segons uns, o, segons altres, l’espai de càrrega i descàrrega de la Companyia, creada el 1709.

La Reial Companyia de Comerç de Barcelona i les Índies

Els anys 1748-55 inicià la seva marxa una societat per accions, la Reial Companyia de Comerç de Barcelona i les Índies, que, per decisió de la corona espanyola, tenia l’exclusiva del comerç amb alguns ports dels territoris hispànics del continent americà. Es tractava d’una companyia, com la projectada el 1680, que seguia el model de les companyies privilegiades britàniques, franceses o holandeses.

Inicialment, la nova empresa establí una xarxa comercial amb els tres ports de les illes del Carib amb els quals havia de tenir l’exclusiva de les relacions comercials: Puerto Rico, Santo Domingo i la Margarita. El 1761, la xarxa s’amplià a Cumaná i Nova Barcelona, la ciutat que havia fundat, feia cent anys, l’explorador català Joan Orpí. Des del període 1758-69 s’autoritzaren expedicions especials a Hondures, Guatemala i Buenos Aires, i, excepcionalment, a l’Havana. L’objectiu era el proveïment de productes molt valorats a Europa, com el sucre, el cacau, el cafè, la vainilla, el tabac, o d’alguns components bàsics de la indústria catalana, com els cuirs o els tints. I, alhora, donar sortida a productes de la nova i potent indústria catalana: aiguardent, farina, teixits (indianes), eines metàl·liques, paper i fruita seca esclovellada. A partir de la liberalització del gran comerç amb Amèrica, el 1778, la Companyia de Barcelona va perdre el caràcter exclusiu i el seu èxit va minvar. El 1785, la corona va prendre la decisió d’unir-la a la Companyia Guipuscoana de Caracas i formar una altra companyia comercial privilegiada, que s’anomenà Reial Companyia de Filipines, amb l’exclusiva del comerç amb aquest arxipèlag asiàtic.

La llibertat de comerç

El 1745 fou acceptada la primera expedició marítima catalana directa, sense passar per Cadis. La llibertat de comerç directe amb Amèrica, fora de la intermediació de Sevilla-Cadis, fou extremament beneficiosa per a la societat catalana. En concret, va tenir un gran èxit el model d’empresa en xarxa, entre Europa, la Mediterrània i Amèrica, dels navegants comerciants catalans, que actuaven en col·laboració amb els industrials exportadors i les cases constructores de vaixells de l’antic Principat (de fet, al segle XVIII, les Drassanes de Barcelona se seguiren ampliant). Aquest èxit també es troba en la base de la revolució cotonera i dels processos d’industrialització del segle XIX, i actualment encara és motiu d’anàlisi. Així, s’ha parlat de la formació d’una “burgesia cosmopolita” catalana que “es projecta vers l’economia internacional”.

Companyia de Pesca

Una de les empreses que es formaren en el marc de l’ampliació de la llibertat de comerç fou, el 1789, la Companyia Marítima de Pesca de Barcelona, que, a més de treballar a les costes del Cantàbric, arribà, intentant capturar balenes a l’Atlàntic Sud, fins a les costes de la Patagònia.

El petit comerç, un dic

Al costat de les grans companyies, en alguns països americans, especialment a Cuba, l’especialització catalana en el petit comerç tindria, a la llarga, importants conseqüències polítiques. De fet, la formació a Cuba d’unes classes mitjanes urbanes serviria de dic entre els grans empresaris agraris esclavistes i els treballadors esclaus. Aquest fenomen no es produí a les Antilles angleses, franceses o holandeses.