La Hispano Suïssa. 1904-1939

La Societat Anònima Hispano Suïssa Fàbrica d’Automòbils fou fundada a Barcelona el 1904 pels empresaris Damià Mateu i Francesc Seix, amb el tècnic en rellotgeria Mark Birkigt, que treballava en el sector de l’automòbil des del 1899. Fou el pas inicial d’una empresa de fabricació d’automòbils, i, aviat, de motors d’aviació i de camions i autobusos, que, d’una manera relativament ràpida, entrà en un procés fort d’internacionalització.

Una mecànica internacional

Fins l’any 1939, la Hispano Suïssa establí acords de producció amb dotze empreses d’onze estats industrials situats a tres continents. L’objectiu d’aquests acords era fabricar algun dels vehicles, o dels motors, originats en la Hispano Suïssa catalana. Els primers Hispano Suïssa es van fabricar al carrer de Villarroel, a l’esquerra de l’Eixample de la ciutat de Barcelona. Aviat es traslladà a un espai més ampli, al barri de la Sagrera, i fabricà una part a Ripoll. El primer model que s’hi produí fou el Sardina. El 1917 hi hagué una nova ampliació, a Guadalajara (Espanya), amb el patronatge del rei d’Espanya, Alfons XIII, que esdevingué, a més de client, accionista de l’empresa. Des del 1908, però, fabricava també autobusos, camions i ambulàncies.

El mateix any 1904, ja hi hagué una presentació del primer model produït al Saló de l’Automòbil de París. El 1907, un model de 6 cilindres i 60 cv féu el recorregut Perpinyà-París en vint-i-dues hores. L’any 1910, un Hispano Suïssa participà, amb èxit, a les curses automobilístiques d’exhibició d’Ostende. El 1906, l’empresa catalana ja havia establert un acord amb l’empresa suïssa Société d’Automobiles, a Ginebra.

El 1911, Mark Birkigt dirigí la instal·lació d’una nova fàbrica a la regió de l’Illa de França, al nord de l’estat francès, a Levallois-Peret, a prop de París. Dos anys més tard, s’amplià amb uns nous espais a Bois-Colombes. Fou la Société Française Hispano-Suiza. Els seus motors foren més resistents que els dels altres fabricants francesos, que havien denunciat la competència “il·legal”. Fou el primer triomf internacional.

Tres continents

Cap al final del 1914, Mark Birkigt, a la Sagrera, va produir un motor d’avió (i d’hidroavió) que no s’havia vist mai fins aleshores: construït amb alumini i només 185 kg de pes, una cilindrada d’11,760 litres i una força de 40 cavalls de vapor (més tard, la força es multiplicà fins a 180 i 200).

Aviat, aquest motor tan innovador, i tan lleuger, es fabricà també a Bois-Colombes, i amb llicència Hispano Suïssa a l’empresa Wright Martin Aircaft de New Brunswick (Nova Jersey, Estats Units d’Amèrica), a l’empresa Wolsewey Motors (Birmingham, Gran Bretanya), a l’empresa Nascati (Florència, Itàlia), a l’empresa d’hidroavions Itala/SCAT (Torí, Itàlia), a l’empresa Aviachim Trust (Zaparozhié, Hongria), a l’Arsenal Nacional (Sant Petersburg, Rússia) i a l’empresa Mitsubishi-Goshi Motors (Tòquio, Japó).

Es calcula que, fins l’any 1918, fabricaren, en conjunt, gairebé 50 000 motors d’aviació, que durant la Primera Guerra Mundial aconseguiren dominar, des de l’aire, les forces terrestres dels imperis centrals. I contribuïren, doncs, al triomf dels aliats.

A Praga i a Buenos Aires

Vers el 1929, a partir d’un acord entre la Hispano Suïssa i l’empresa txeca d’automòbils Skoda, es formà l’empresa Automobily Osoboni Skoda-Hispano-Suiza. Els models de cotxe esportiu que va començar a fabricar la nova empresa a Praga tenien el mateix atractiu que els fabricats a la Sagrera, o a Bois-Colombes.

Carles Ballester va fundar, a la ciutat de Buenos Aires, una empresa per a fabricar automòbils: la Hispano-Argentina, o HAFDASA (Hispano-Argentina de Fabricación de Automóviles SA). El 1938, al carrer Campichuelo de Buenos Aires, començà a fabricar un model amb dues portes, un utilitari destinat al gran consum.