La revolució del llibre. 1473

La possibilitat real de reproduir mecànicament moltes còpies sobre paper de textos inicialment manuscrits, que s’inicià a l’Europa Lotaríngia durant la segona meitat del segle XV, configurà un dels canvis revolucionaris més importants de la història humana.

Difusió de la impremta

En un món basat en l’oralitat, el coneixement visual i la memòria personal, que desapareixia amb cada mort, se li sumà un altre món en el qual era possible transmetre a molta gent (i conservar durant molt temps) els coneixements, i les emocions, fixats a través de l’escriptura.

La geografia de les primeres impremtes és la de l’Europa Lotaríngia. Presenta un cert paral·lelisme amb la geografia de les primeres universitats europees, i amb el mapa de l’humanisme del Renaixement i dels moviments de reforma del cristianisme. L’actual blue banana, o l’àrea de l’eix Rin-Roine com també el de Londres-Milà, que configuren el motor del creixement de l’Europa contemporània, coincideixen en bona part amb les àrees d’extensió de la primera difusió de la impremta.

L’Arc Mediterrani, l’EURAM

Es poden analitzar, amb un cert detall, els antecedents històrics del mapa de l’actual Euroregió de l’Arc Mediterrani, l’EURAM, que s’articula seguint la línia de les costes de la Mediterrània nord-occidental, que alguns autors han definit com a regió europea del futur. Aleshores es descobreix que, en el període 1473-1500, és a dir, als inicis de la impremta als Països Catalans, la localització de les impremtes a Europa permet, justament, definir al costat de l’eix Rin-Roine un altre eix: el que s’estén des de València fins a Florència. Al mapa de la impremta a Europa d’Emmanuel Todd, a la Península Ibèrica no hi ha cap impremta abans del 1480 fora de l’Arc Mediterrani, i, en canvi, a la Península italiana, hi ha impremtes fins a Messina.

Impressors als Països Catalans (1474-1500)

Montserrat, el segell editorial viu més antic

El 1499 es publicà el primer llibre sorgit de la iniciativa de l’abat Cisneros del monestir benedictí de Montserrat, que s’havia proposat utilitzar les noves tecnologies del moment per a difondre la devoció religiosa més enllà del contacte personal, o del sermó. Cisneros es proposà editar llibres impresos al mateix monestir de Montserrat. Amb aquest idea, hi feu instal·lar la impremta barcelonina de Hans Luschner, un dels impressors alemanys que treballaven a la corona de Catalunya-Aragó. Aquest primer llibre de la nova editorial fou, és clar, en llatí: Liber Meditationum Vitae Domine Nostri Iesu Christi. Uns anys abans, el 1474, s’havia editat a València el primer llibre en llengua catalana.

Dins i fora de la corona catalanoaragonesa, a tota l’Europa occidental i central hi havia impressors editors, com l’editorial de Montserrat. Amb èpoques millors i èpoques pitjors, en llatí, en català o en castellà, les edicions de l’Abadia de Montserrat van celebrar, el 1999, el cinc-cents aniversari de la seva creació. I van poder constatar que eren el segell editorial en funcionament més durador d’Europa.

Del llibre a les ideologies

La impremta i el llibre imprès trenquen l’exclusiva de la transmissió d’idees i creences dels (pocs) que tenien accés a la lectura dels llibres manuscrits. Tal com va escriure vers el 1930 Manuel Serra i Moret, “el descobriment de la impremta fou el més poderós propulsor de la llibertat de pensament”. Els perills per als poderosos eren evidents: “a Anglaterra, segueix Serra i Moret, sota el regnat d’Elisabet, no podia publicar-se res sense permís, i només hi havia impremtes autoritzades a Londres, Oxford i Cambridge”. Paral·lelament, “el Papa Alexandre VI inaugura la censura de premsa el 1501, condemnant tota cosa impresa que no portés la corresponent llicència”.

El mapa de la impremta a Europa és el mapa de l’Europa que trenca amb el monopoli ideològic de l’església de Roma, en el qual es dibuixa una trama mòbil i variable de noves esglésies cristianes (que es basen, justament, en la lectura directa de la Bíblia, que comença a ésser traduïda a les llengües parlades en els diferents territoris. D’aquest primer estadi es passarà, més tard i a velocitats variables segons els llocs, al sorgiment dels nous corrents de pensament que configuraran el món modern.

El mapa de les impremtes de 1470-80 és molt semblant al mapa del que dècades o segles després serà l’escolarització i l’alfabetització d’amplis sectors de la població urbana i, en certs països, de la població rural. I ambdós coincideixen, segons E. Todd, amb el mapa de les dues grans ideologies modernitzadores i industrialitzadores: el socialisme (en un sentit molt ampli, que inclou l’anarquisme) i els nacionalismes (que poden ésser molt diversos).

En una primera aproximació es pot dir que “les impremtes del socialisme” són les dels països que tenen un estat propi que cal democratitzar amb la introducció de la lectura, l’escola i el sufragi, i que “les impremtes dels nacionalismes” són les dels països inclosos dins d’estructures estatals alienes que cal modificar, redreçar, fragmentar o recompondre.

Ara bé, en molts casos, la complexitat augmenta. A l’Europa moderna i contemporània, hi ha molt socialisme nacionalista, o estatal-nacional, que veu les fronteres definides per l’atzar de les guerres entre els vells estats de les monarquies absolutes com a fronteres inamovibles, definitives.

I, a l’inrevés, l’antiestatalisme de l’anarquisme és important, com seria, històricament, el cas dels Països Catalans, en societats nacionals que no disposen d’un estat propi. Enric Prat de la Riba ho va descobrir abans del 1917.

Alhora “les impremtes dels nacionalismes” de les societats europees amb economies industrials dinàmiques, obertes i exportadores, són, també, les impremtes de les diverses formes de supranacionalisme que han anat sorgint. I publiquen, doncs, una munió de geografies i històries generals, d’enciclopèdies generalistes i temàtiques, d’atles universals i de diccionaris bilingües o multilingües.