Les llengües d’Amèrica i de les Filipines. 1494-1992

“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat. I segueix: “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies.”

Lingüistes i etnòlegs

D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput. Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963. La comissió Amèrica i Catalunya 1992 recollí molta informació i en féu circular bons resums en diversos formats. Per exemple, i gràcies a J.J. Arrom i J.M. Bernades, recuperà l’obra Relació sobre les antiguitats dels indis i la figura de Ramon Paner.

Aquest viu i constant interès de catalans, mallorquins i valencians per les llengües i els pobles d’Amèrica, i de les illes Filipines, travessa el Renaixement, l’edat moderna, la Il·lustració i el segle XX: enllaça amb els interessos de l’ONU sobre les llengües, amb la idea de fer un Dia Internacional de les Llengües. És un interès premodern que ha esdevingut perfectament postmodern.

Lingüistes i llengües

Ramon Paner va escriure sobre la llengua, les creences i l’organització social dels indis taïns, de l’illa la Hispaniola. Ho féu entre la data de la seva arribada al novembre del 1493 i el moment, a l’agost del 1500, en què Cristòfor Colom s’endugué el seu manuscrit a Europa, on va ser publicat el 1504 per primer cop en llengua italiana, partint d’un text pensat en català i manuscrit, probablement, en llatí castellà.

Seguint, del segle XVI al XVII, els principals autors dels quals hi ha notícia són:

• Tomàs de Castellar, nascut a Puigcerdà al segle XVI, que va fer un treball sobre la llengua del poble panagasinam a Mèxic.
• Joan Font (Terrassa, 1574 – Mèxic, 1616), jesuïta, va escriure un vocabulari i una gramàtica, com també un resum de doctrina cristiana, en la llengua tepehuana, també a Mèxic.
• Rafael Ferrer (mort a Quito el 1611), jesuïta, va confegir un catecisme en llengua cofana. A la regió de Tarahumara.
• Joan Fernàndez (Oriola, 1640), jesuïta, va escriure una Relación de los indios seris.
• Pere Marban (Lleida, 1647 – Perú, 1713), jesuïta, va conèixer els indis moxos i els chiquiteos a Perú i Bolívia. El 1701 va publicar a Lima l’obra Arte de la lengua moxa con su vocabulario y catecismo.
• Damià Massanet (Artà ? – Texas, 1693) va fer un informe detallat de l’organització dels indis assinai del territori de l’actual estat de Texas.
• Francesc Ignasi Alsina (Gandia, 1610 – Manila, 1674) va escriure un extens diccionari de la llengua bisaia (amb unes 20 000 entrades) i una descripció de les illes Bisaies. Hi ha còpies incompletes del manuscrit original a Manila, Sevilla, Madrid, Sant Cugat del Vallès i Nova York. I una edició antològica a Manila (1978).
• Antoni Margil i Ros (València, 1657 – Cuatitlan, Mèxic, 1726), franciscà, va escriure una gramàtica de la llengua totzil, dels indis de Guatemala, i va conèixer i estudiar la llengua lacandona.
• Joan Serra (Palma, 1730 – Palma, 1799), franciscà, autor de Maravillas del Perú, quatre volums manuscrits de 300-400 pàgines, que no es van publicar fins el 1956, a Bogotà. Segons J.M. Bernades, el llibre és “un frondosíssim retaule barroc, tan atapeït de joiells d’estil, de narració, de psicologia, de descripció, que un hom és temptat de pensar que no és sinó un festí narratiu”.
• Andreu Febrers (Manresa, 1734 – Gènova, 1780), jesuïta, va estudiar la llengua araucana de Xile, i en publicà a Lima, el 1756, el llibre Arte de la lengua general del Reyno de Chile. En edicions posteriors, el títol fou més explícit: Gramática Araucana, o sea Arte de la lengua general de los indios de Chile.
• Jeroni Boscana (Llucmajor, 1775 – missió de Sant Gabriel, Califòrnia, 1831), franciscà, va conviure i va estudiar a fons les creences, els costums i la llengua de la nació txinigtxinix a l’actual Califòrnia. El text sencer original es troba a la Biblioteca Nacional de París. L’edició en anglès es va fer a Nova York el 1846, i l’edició en espanyol, a Llucmajor, el 1973.