Data: 16 de maig de 1027.
"Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies.
Quo cum convenissent, primo rogantes Domini misericordiam, ut corda fidelium suorum ad se converteret, mentes quoque et actus dirigeret; dein requisierunt, si quae hactenus a praefatis episcopis statuta fuerant, observarentur. Sed cum pene omnia invenissent, nisi solum pedibus conculcata, sed etiam oblivioni dedita; iterum reparare studuerunt eodem tenore, quo fuerant hactenus condita.
Constituerunt itaque praefati episcopi simul cum omni clero et fideli populo, ut nemo in toto supra dicto comitatu vel episcopatu habitans, assalliret aliquem suum inimicum ab hora sabbatti nona usque in die lunis hora prima, ut omnis homo persolvat debitum honorem die dominico: ñeque ullo modo aliquis assalliret monachum aut elerieum sine armis incedentem: neque aliquem hominem ad clericum cum familia euntem, vel redeuntem; neque aliquem hominem cum feminis euntem: neque aliquis auderet ecclesiam vel domos in circuito positas a XXX passibus violare aut assallire. Hoc autem pactum sive treguam ideo constituerunt, quoniam divina lex et pene omnis christiana religio ad nihilum deducta, ut legitur, abundabat iniquitas, et refrigescebat caritas.
Et ideo precipimus nos supradicti, episcopus, clerus simul, et omnis ordo serviens divinis cultibus, et coram Deo interdicimus: ut nullus homo vel foemina, de suprascriptis aliquid volúntame temerare vel infrigere praesumat; nec invadat res sanctae matris ecclesiae Helenensis, sive caeteris ecclesiis vel monasteriis debitas: neque aliquis, se sciente, in incestu usque ad vi gradum permaneat: neque aliquis uxorem propriam dimittat, nec alteram foeminam habeat. Quod qui fecit sive inantea fecerit, nisi resipuerit, et pro posse emendaverit, et ad plenam satisfactionem sanctae matris ecclesiae coram supradictis canonicis infra mensium trium spatium venerit, a liminibus sanctae catholicae ecclesiae, et omnium christianorum coetu excommunicatus permaneat.
Et ut noveritis omnes, quale peccatum sit, iungi excommunicatis: nullus christianus debet manducare cum eis vel bibere, neque osculum eis porrigere, neque cum eis loqui, nisi de satisfactione: neque si excommunicati defuncti fuerint debentur ad ecclesias sepeliri; neque aliquis clericus vel fidelis debet pro eis orare.
Si vero pro nihilo duxerint excommunicationem, transactis tribus mensibus, anathematis vinculo, id est, ut perditi sicut ludas proditor, damnentur. Et si, quod Deus avertat, in hac perfidia obierint, corpora illorum cum psalmis et himnis vel spiritalibus canticis, non ducantur ad sepulturam, nec inter fideles mortuos eorum nomina ad sacrum altare recitentur. Et quia peccatum perpetraverunt ad mortem, nisi penituerint, sine fine damnentur in aeternam damnationem.
Ómnibus canonicis supra scriptae Sedis interdicimus coram Deo et sanctis eius, ut nullus eorum de his aliquid solvere audeat sine consensu praefati archipresbiteri vel archidiaconorum sive sacriscrinü et caputscholaris, vel caeterorum fratrum canonicorum.
Ministeria autem divina sine intermissione fiant pro excomunicatis per spatium trium mensium, ut det illis Deus paenitentiam, et resipiscant a laqueis diaboli, a quibus capti tenentur ad ipsius voluntatem.
Quod qui noluerit perficere, noverint se mulctandum, nisi resipuerit, supra scripta excommunicatione. Omnibus autem supra dicta observantibus pax et misericordia concedatur a Domino lesu Christo hic et in perpetuum. Amen."
[O]: Perdut, abans en l’arxiu de la catedral d’Elna.
a: BALUZE: Concordantia Sacerdotü et Imperii, 1669, I, pàgs. 250-251.
b: MANSI: Sacrorum conciliorum nova et amplissima collection..., 1759-1798, XIX, cols. 483-484.
c: JUNYENT: Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Òliba, 1992, doc. 92, pàgs. 144-146.
Traducció
"L’any de l’encarnació del Senyor XXVII després de mil, el XVII de les calendes de juny, Oliba, pontífex d’Osona, suplint Berenguer, bisbe d’Elna, en aquell temps pelegrí a les parts transmarines, es reuní amb Idalguer, arxiprest de l’Església d’Elna, Gaucelm, ardiaca, El·lemar, sacrista i cabiscol, Gausbert i els altres canonges de la susdita Església, amb la comunitat dels sacerdots i també la multitud dels fidels, no sols dels homes, sinó també de les dones. Es reuniren al comtat de Rosselló, al Prat de Toluges.
Tan bon punt estigueren reunits, demanaren d’antuvi a la misericòrdia del Senyor per convertir a Ell el cor dels fidels i dirigir llurs ments i actes; inquiriren després si els estatuts que fins ara havien estat establerts pels susdits bisbes eren observats. Però, havent sabut que quasi tots eren no sols peucalcigats sinó també caiguts en oblit, procuraren de restaurar-los amb el mateix tenor que, fins ara, havien estat establerts.
Constituïren, doncs, els esmentats bisbes, ensems amb tot el clergat i el poble fidel, que ningú, habitant dins tot el susdit comtat o bisbat, no atacaria cap enemic seu, de la novena hora del dissabte fins a l’hora prima del dilluns, a fi que tot home reti l’honor degut al dia dominical; ni que, en cap cas, ningú atacaria un monjo o un clergue caminant sense armes ni un home anant a l’església amb la seva família o tornant-ne; ni un home anant amb dones; ni que ningú gosés violar o atacar una església o les cases situades a l’entorn dins el circuit de XXX passes. Establim, doncs, aquest pacte o treva perquè la llei divina i tota la religió cristiana estava quasi reduïda al no-res, com està escrit, “la iniquitat abundava i la caritat s’enfredoria”.
I per això nós, l’esmentat bisbe, juntament amb el clergat i tot l’ordre dels servidors del culte diví, interdiem davant Déu que cap home o dona presumeixi violar o transgredir voluntàriament cap dels anteriors estatuts ni envair les coses de la santa mare l’Església d’Elna o les pertanyents a altres esglésies o monestirs. Ni que ningú, de manera conscient, visqui en incest fins al sisè grau; ni ningú que hagi acomiadat la seva dona pròpia, en tingui una altra.
Que si algú ha fet això o ho fa en endavant, si no es penedeix o esmena segons les seves possibilitats i ve a plena satisfacció davant de la santa mare Església i dels esmentats canonges dins l’espai de tres mesos, que quedi excomunicat i fora dels llindars de la santa Església catòlica i de tota la comunitat de fidels.
I a fi que tots sapigueu quin pecat és ajuntar-se amb els excomunicats: sapigueu que cap cristià no ha de menjar amb ells ni beure, ni els ha de fer cap petó, ni parlar amb ells si no és de llur satisfacció o esmena; i si morien excomunicats no deuen ésser sepultats a cap església ni els clergues o els fidels no han de pregar per ells.
Si estimen per no-res l’excomunió, al cap de tres mesos, que siguin condemnats pel vincle de l’anatema, és a dir, que es perdin a l’igual que Judes el traïdor. I si, cosa que Déu no vulgui, morien en aquesta perfídia, que llurs cadàvers no siguin conduïts a la sepultura amb psalms ni himnes ni càntics espirituals i que llurs noms no siguin esmentats entre els fidels davant de l’altar. I com que van fer un pecat mortal, si no s’haguessin penedit, que sense fi siguin condemnats en l’eterna damnació.
Interdiem a tots els canonges de l’esmentada seu, davant de Déu i dels sants, que cap d’ells els gosi absoldre de res, sense el consentiment dels esmentats arxiprestes o ardiaques o dels sagristans o cabiscols o de la resta de germans canonges.
Que es facin oficis divins sense interrupció pels excomunicats per espai de tres mesos “a fi que Déu els acordi el penediment i s’escapin dels llaços del diable pels quals són tinguts presoners i sotmesos a la seva voluntat” (Timot.2).
El que refusarà de conformar-se a aquests estatuts, que sàpiga que serà colpit, si no es penedeix, amb l’esmentada excomunió. Però a tots els que observaran les coses abans dites, que el senyor Jesucrist els concedeixi la pau i la seva misericòrdia, ara i per sempre. Amén."