Bibliografia general referent al romànic del Ripollès

  1. “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, Vic 1912-1928.

  2. “Revista de Girona”, núm. 1978 (dedicat al mil·lenari de la basílica de Santa Maria de Ripoll 977-1977. Amb interessants articles d’historia i d’art de Coll i Alentorn, Mundó, Barral, Vernet, Pladevall i d’altres).

  3. Àlbum meravella, Barcelona 1929-1936.

  4. El Ripollès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Departament de cultura - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985.

  5. Els castells catalans, vol. V, Barcelona 1976.

  6. Estudis sòcio-pastorals, Bisbat de Vic - Ed. Montblanc, Granollers 1969.

  7. Geografia de Catalunya, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos, Barcelona 1962-1974.

  8. Gran Enciclopèdia Catalana, Enclopèdia Catalana SA, Barcelona 1968-1980.

  9. Ripoll y el monasterio de Santa María, Dirección General de Promoción del Turismo, suplement núm. 243, 1968.
  10. Selim Agustí: La portalada de Santa María de Ripoll, “Informes y trabajos del Instituto de Conservación y Restauración”, vol. I, Madrid 1964.

  11. Joan Ainaud i de Lasarte: Una inscripció inèdita en vers de l’escola de Ripoll, “Estudis romànics”, vol. Viii, Barcelona 1961 pàgs. 21-23.

  12. Anselm M. Albareda i Ramoneda: Els manuscrits de la Biblioteca Vaticana, Reg. Lat. 123 Vat. Lat. 5730 i el Scriptorium de Santa Maria de Ripoll, “Catalonia monastica”, vol. I, Montserrat 1927 pàgs. 23-96.
  13. Anselm M. Albareda i Ramoneda: L’Abat Oliba fundador de Montserrat. Assaig biogràfic, Montserrat 1931 reed. 1972.

  14. Ramon Amigó i Anglès: Toponímia del terme municipal de Villalonga de Ter, Fundació Vives i Casajuana, Barcelona 1979.

  15. J. Amorós: Los leones de la puerta de Santa María de Ripoll, “Vell i Nou”, 2a època, vol. II, Barcelona 1921 pàgs. 143-153.

  16. Higini Anglès i Pàmies: Història de la música a Catalunya, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, Barcelona 1931.
  17. Higini Anglès i Pàmies: La música a Catalunya fins al segle XIII, Barcelona 1935.

  18. Josep Artigas i Ramoneda: El monasterio de Santa María de Ripoll, Barcelona 1886.

  19. Cèsar August Torras i Ferreri: Lo Pyrineu català. Vall de Ribes, altes valls del Freser, Barcelona 1902 2a ed. 1914.
  20. Cèsar August Torras i Ferreri: Pirineu Català. Guia Itinerari. Comarca de Camprodon, 4a ed. Barcelona 1918.

  21. Antoni M. Badia i Margarit: L’acte de reconaissance de propieté au monastère de Sant Joan de les Abadesses (en 913) et son importance pour l’onomastique catalane, “Actes et mémoires du V Congrès International de Sciences Onomastiques”, vol. I, Salamanca 1958 pàgs. 357-375.

  22. Noël Bailbe: Le clocher-tour à l’époque d’Oliba; son caractère, son style, son rayonnement, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. Iii, 1972 pàgs. 81-90.

  23. Joan Baptista Golobardes: Cataluña en la mano, Barcelona 1831.

  24. Cebrià Baraut i Obiols: Els documents, dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. IV, la Seu d’Urgell 1982 pàgs. 7-186.
  25. Cebrià Baraut i Obiols: Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. Iii, la Seu d’Urgell 1981 pàgs. 7-166.
  26. Cebrià Baraut i Obiols: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, la Seu d’Urgell 1978 pàgs. 11-182.

  27. Xavier Barral i Altet: Els mosaics medievals de Ripoll i de Cuixà, “Scriptorium Populeti”, núm. 4 Poblet 1971.
  28. Xavier Barral i Altet: La catedral romànica de Vic, Col. Art Romànic, núm. 7 Artestudi Edicions, Barcelona 1979.
  29. Xavier Barral i Altet: La sculpture à Ripoll au XIIe siècle, “Bulletin Monumental”, 131-IV, París 1973 pàgs. 311-359.
  30. Xavier Barral i Altet: Le portail de Ripoll. État des questions, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. IV, 1973 pàgs. 139-161.

  31. Gaietà Barraquer i Roviralta: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona 1906.

  32. Rudolf Beer: Die Handschriften des klosters Santa Maria de Ripoll, Viena 1908; trad. catalana, Pere Barnils: Los manuscrits del monastir de Santa Maria de Ripoll, “Boletín” de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. V, Barcelona 1910.

  33. Llorenç Birba: La Vall de Camprodon, Biblioteca Selecta, Barcelona 1962.

  34. Pere Blasi i Maranges: Manual de geografia de Catalunya, Barcelona 1921.

  35. Joaquim Boixés i Sabatés: El petit país del Ripollès, Ripoll 1964.

  36. Jordi Bolòs i Masclans i Víctor Hurtado: Atlas històric de Catalunya. Anys 759-992, foli 10-1, Barcelona 1984 i folis 42410 i 10-3, Barcelona 1985.
  37. Josias Braun-Blanquet i col·laboradors: L’excursion de la Sigma en Catalogne, “Cavanillesia”, vol. Vii, Barcelona 1935.

  38. Vicenç Buron: Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi Edicions, Barcelona 1977.

  39. Esteve Busquets i Molas: Santuari de Nostra Senyora de Montgrony, Ripoll 1969.

  40. José M. Cabrera Garrido: La conservación de la portada de Santa Maria de Ripoll, “Informes y Trabajos del Instituto de Conservación y Restauración”, núm. 5 Madrid 1965.
  41. José M. Cabrera Garrido: Le portail du monastère de Santa Maria de Ripoll.Étude scientifique pour sa conservation, “Monumentum”, vol. I, Louvain 1967 pàgs. 79-98.
  42. José M. Cabrera Garrido: Ripoll-Cuixà-Tulebras. Restauraciones de la Fundación March, Madrid 1971-1972.

  43. Francesc Carreras i Candi: El monasterio de Ripoll, Barcelona 1893.
  44. Francesc Carreras i Candi: Geografia general de Catalunya, Barcelona 1908-1918.
  45. Francesc Carreras i Candi: LO castell de Besora, Barcelona 1892.

  46. Yves Christie: La colonne d’Arcadius, Sainte Pudentienne, l’arc d’E-ginhard et le portail de Ripoll, “Cahiers Archéologiques”, vol. Xxi, París 1971 pàgs. 31-42.

  47. Josep Clotet: Resenya històrica de Nostra Senyora de la Salut que es venera a la parroquia de Sant Julià de Vallfogona, Vic 1885.

  48. Miquel Coll i Alentorn: La historiografia de Catalunya en el període primitiu, “Estudis romànics”, vol. Iii, Barcelona 1951-1952.
  49. Miquel Coll i Alentorn: Les comtes Catalans à l’époque d’Oliba, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. Iii, 1972 pàgs. 19-30.

  50. Eduard Corredera: El libro de Nuria, Barcelona 1966.

  51. Ramon d’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia, vol. II (Els diplomes carolingis a Catalunya), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952.
  52. Ramon d’Abadal i de Vinyals: Dels visigots als catalans, Barcelona 1974.
  53. Ramon d’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans, 2” ed. Barcelona 1965.
  54. Ramon d’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans, Ed. Teide, Barcelona 1958.
  55. Ramon d’Abadal i de Vinyals: L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època. 3a ed. Barcelona 1962.

  56. Joan Danés i Verneda: La vall i el monestir de Sant Joan de les Abadesses, Barcelona 1912.
  57. Joan Danés i Verneda: Monografia de Santa Maria de Ripoll, Barcelona 1923.

  58. Alexandre de Laborde: Viatge pintoresc i històric, Montserrat 1974.

  59. Decret de Divisió Territorial de Catalunya, Barcelona 1936.

  60. Francisco de Zamora: Diario de los viajes hechos en Catalunya, Ed. Curial, Barcelona 1973.

  61. Gonzalo de Reparaz Rodrigues: Geografia General de Catalunya (inacabada), vol. I, Ed. Albert Martín, Barcelona 1936.

  62. Jeza de Francovich: La corrente cosmasca nella scultura romanica europea, “Rivista del R. Istituto d’Archeológia e Storia dell’Arte”, vol. VI, Roma 1973 pàgs. 94 i ss.

  63. Lluís de Peguera: Pràctica, forma i stil de celebrar corts generals en Catalunya…, Barcelona 1632.

  64. M. de Teràn, Lluís Solé i Sabarís i col·laboradors: Geografia regional de España, Ed. Ariel, Barcelona 1968.

  65. Pèire de Marca: Marca Hispanica sive limes Hispanicus, París 1688. Enrique FLÓREZ DE SETIÉN i continuadors: Espanya Sagrada. Theatro geográphico histórico de la Iglesia de España, vols. XXV, XXVIII, XXIX, XLII i XLIII, Madrid 1774 1819 i 1859.

  66. Pierre Deffontaines: Geografia dels Països Catalans, Ed. Ariel, 2a ed. Barcelona 1978.

  67. Jesús Domínguez Bordona: Miniatura, Ars Hispaniae, vol. Xviii, Madrid 1962 pàgs. 78 i ss.

  68. Marcel Durliat: L’Art roman catalan. État des questions, “Anuari de Estudis Medievals”, vol. II, Barcelona 1965 pàgs. 571-580.
  69. Marcel Durliat: Problemes posés par l’histoire de l’architecture religieuse en Catalogne dans la première motié du Xle siècle, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. Iii, 1972 pàgs. 43-49.
  70. Marcel Durliat: Un chapiteau prè-roman a Saint-Michel de Cuxa, “Études Roussilonaises”, vol. II, Perpinyà 1952 pàgs. 101-102.

  71. M. Figueras: Mil años de historia. Ripoll y su monasterio, Ripoll 1893.

  72. Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicias de Catalunya, Consell Superior d’Investigacions Científiques, Barcelona 1969.

  73. Josep Fontserè i Iglésies: Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100-1906, Fundació Vives i Casajuana, Barcelona 1971.

  74. Georges Gaillard: La Catalogne entre l’art de Cordove et l’art roman, “Studia Islamica”, vol. VI, París 1956.
  75. Georges Gaillard: Premiers essais de sculpture monumentale de Catalogne aux Xe et Xle siècles, París 1938.
  76. Georges Gaillard: Ripoll, “Congrès Archèologique de France. Catalogne. Cxviie Session”, París 1959 pàgs. 144-159.

  77. Manuel Galadies i de Mas: Recuerdo histórico de la carretera de Barcelona a Vich; Vic 1846 (ed. ampliada amb el nom de Nuevo almacén de frutos literarios, Vic 1849).

  78. Antoni Gallardo i Garriga i Santiago Rubió i Tudurí: La farga catalana, Barcelona 1930.

  79. Josep M. Gavín i Barceló: Inventari d’esglésies, Barcelona 1978.

  80. Pere Gil: Geografia de Catalunya, Barcelona 1959.

  81. Salvador Ginesta i Batllori: La comarca del Ripollès, Arxiu Bibliogràfic excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona 1978.
  82. Werner Goldschmidt: Toulouse and Ripoll. The origin of The style of Gilabertus, “The Burlington Magazine”, vol. Lxxiv, Londres 1939 pàgs. 104-110.

  83. Manuel Gómez Moreno: El arte románico español. Esquema de un libro, Madrid 1934.

  84. José Gravasola: Relación de los principales constitutivos en el análisis químico de nuestra agua mineral de San Hilario Sacalm, Corregimiento de Vich 1779.

  85. Miquel dels Sants Gros i Pujol: L’arxiu del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Notícies històriques i regesta dels documents dels anys 995-1115, “II Col·loqui d’Història del Monaquisme Català”, vol. II, Poblet 1974 pàgs. 87-128.

  86. Josep Gudiol i Cunill: Els primitius, vol. Iii (La miniatura), Barcelona 1955.
  87. Josep Gudiol i Cunill: Iconografia de la portada de Ripoll, Barcelona 1925.
  88. Josep Gudiol i Cunill: Iconografia de la portalada de Ripoll, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, XIX, Barcelona 1909 pàgs. 93-110, 125-137, 157-173 i 197-212.

  89. Félix Hernández: Un aspecto de la influencia del arte califal en Cataluña. Basas y capiteles del siglo XI, “Archivo Español de Arte y Arqueología”, Madrid 1930 pàgs 21-49.

  90. Josep Iglésies i Fort: El cens del comte Floridablanca. 1787, Fundació Vives i Casajuana, Barcelona 1969-1970.

  91. C.A. Jordana: Geografía de Catalunya (inacabada), Ed. Catalònia, Barcelona 1936-1937.

  92. Eduard Junyent i Subirà: Catalogne Romane, I, Col. Zodiaque, 1960 2” ed. 1968 pàgs. 94-257.
  93. Eduard Junyent i Subirà: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975.
  94. Eduard Junyent i Subirà: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1976.
  95. Eduard Junyent i Subirà: Diplomatari de la Catedral de Vic. Segles IX-X, vol. 1 Vic 1980.
  96. Eduard Junyent i Subirà: El monestir de Sant Joan de les Abadesses, Barcelona 1976.
  97. Eduard Junyent i Subirà: El monestir romànic de Santa Maria de Ripoll, Barcelona 1975.
  98. Eduard Junyent i Subirá: El necrologi del monestir de Ripoll, “Analecta Montserratensia”, Montserrat 1962 pàgs. 217-225.
  99. Eduard Junyent i Subirà: El necrologio del monasterio de San Juan de las Abadesas, “Analecta Sacra Tarraconensia”, vol. Xxiii, Barcelona 1950 pàgs. 131-192.
  100. Eduard Junyent i Subirà: Esboç biogràfic de l’abat-bisbe Oliba, Montserrat 1971.
  101. Eduard Junyent i Subirà: Evolució històrica de la urbanització de Vic, “Ausa”, vol. I, 1952-1954, pàgs. 444 i ss.
  102. Eduard Junyent i Subirá: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich, publicat a “Hoja Parroquial” de Vic de l’any 1945 al 1952. Sèrie de 392 articles amb un dibuix i una petita descripció històrica i artística de cada parròquia i sufragània de Vic.
  103. Eduard Junyent i Subirà: La basílica del monasterio de Ripoll, 4a ed. Ripoll 1969.
  104. Eduard Junyent i Subirà: La basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll (1032-1932), Ripoll 1932 ed. renovada Ripoll 1969.
  105. Eduard Junyent i Subirà: La figure de l’abbé Oliba. Esquisse biographique, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. Iii, 1972 pàgs. 9-18.
  106. Eduard Junyent i Subirà: Le rouleau funéraire d’Oliba, abbé de Notre Dame de Ripoll, “Annales du Midi”, vol. Lxiii, 1951 pàgs. 249-263.
  107. Eduard Junyent i Subirá: Notes inèdites sobre el monestir de Ripoll, “Analecta Sacra Tarraconensia”, vol. IX, Barcelona 1933.

  108. Peter K. Klein: Date et scriptorium de la Bible de Roda. État des recherches, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. Iii, 1972 pàgs. 91-102.

  109. Arthur Kingsley Porter: Romanesque Sculpture of the Pilgrinage, Roads, New York 1923 reed. 1969.

  110. W.L. Kubiena: Kurze Uebersicht über die die wichtigsten Formen der Bodenbildung in Spanien, “Veròff. Geobot. Ins. Rübel”, núm. 31 Berna 1956.

  111. Vicente Lampérez y Romea: Historia de la arquitectura cristiana española en la Edad Media, vol. I, Madrid 1908 pàgs. 657 i ss.

  112. Guy Lapraz: Recherches phytosociologiques en Catalogne, “Collectanea Botanica”, vols. V-X, Barcelona 1962-1976.

  113. Joan Llauró: Los glosarios de Ripoll, “Analecta Sacra Tarraconensia”, vol. Iii, 1927 pàgs. 23-96.
  114. Joan Lluís de Montcada i Lluís de Nadal: Episcopologio de Vic, segle Xvii, Vic 1891-1904.

  115. Pascual Madoz: Diccionario geográfico-estadístico histórico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid 1945-1950.

  116. Josep M. Madurell i Marimon: Fargues antigues. Repertori documental, “Ausa”, vol. V, 1964-1967, pàgs. 257-266.
  117. Josep M. Madurell i Marimon: Las fargas pirenaicas. Notas para su historia, “Pirineos”, vol. Viii, núm. 20 1952 pàgs. 545-558.

  118. Francesc Marès: Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria, Barcelona 1882.

  119. Jaume Marquès i Casanovas: Domma Ranlon, ilustre dama gerundense de mil años atrás, “Anales” de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XV, 1961-1962, pàgs. 317-329.

  120. Jaume Martí i Sanjaume: Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de vall de Ribes, vol. I, Ripoll 1926; apèndix vol. I, Lleida 1928.

  121. Josep Masdeu: Sant Joan de les Abadesses. Resum històric, Vic 1926.

  122. Josep Masferrer i Arquimbau: El monasterio de Ripoll. Reseña histórica…, Ripoll 1888.

  123. Ramon Masferrer i Arquimbau: Recuerdos botánicos de Vich…, “Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, vol. VI, 1877.

  124. Josep M. Millàs i Vallicrosa: Assaigs d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya Medieval, Barcelona 1931.

  125. Joaquim Miret i Sans: Les cases dels templers i hospitalers en Catalunya, Barcelona 1910.

  126. Luis Monreal y Tejada i Martí de Riquer i Morera: Els castells medievals de Catalunya, Barcelona 1958.

  127. Francesc Montsalvatje i Fossas: Noticias históricas, Olot 1889-1915.
  128. Francesc Montsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, Olot 1910.

  129. Josep Morer i F. d’ A. Galí: Història de Camprodon, Barcelona 1979.
  130. Josep Morer i F. d’A. Galí: Historia de Camprodon, Barcelona 1879.

  131. José Morera: Apreciaciones sobre la muerte del prelado Arnulfo, abad de Ripoll y obispo de Gerona, “Analecta Sacra Tarraconensia”, vol. Xlv, 1972 pàgs. 131-136.

  132. Walter Muir Whitehill: Spanish Romanesque Architecture of the Eleventh Century, Oxford 1941 2a ed. 1968 trad. catalana a “L’Art romànic a Catalunya, segle XI”, Edicions 62 Barcelona 1973.

  133. Anscari M. Mundó: Entorn de la carta de l’abat Oliba a Arnau Mir de Tost, “Analecta Montserratensia”, vol IX, Montserrat 1962.
  134. Anscari M. Mundó: Entorn de les famílies dels bisbes Oliba de Vic i Oliba d’Elna, “Bulletí” de la Reina Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. Xxviii, Barcelona 1959-1960, pàgs. 169-178.
  135. Anscari M. Mundó: Les études sur Oliba et son oeuvre littéraire. État de la question, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. Iii, 1972 pàgs. 73-80.
  136. Anscari M. Mundó: Moissac, Cluny et les mouvements monastiques de l’Est des Pyrénàes du Xe au Xiiiesiècle, actes del col·loqui “Moissac et l’Occident au Xle siècle”, 42493 de maig de 1936 Tolosa de Llenguadoc 1964 pàgs. 232 i ss.

  137. Lluís Nicolau i d’Olwer: L’escola poética de Ripoll en els segles X-XIII, “Anuari de l’Institud d’Estudis Catalans”, vol. VI, Barcelona 1915-1920, pàgs. 3-84.
  138. Lluís Nicolau i d’Olwer: La Catalogne a l’époque romane (conferències), París 1932.

  139. Miquel Oliva i Prat: La iglesia de Sant Pol en San Juan de las Abadesas y su obra de restauración, “Revista de Gerona”, núm. 29 Girona 1964 pàg. 25.

  140. J.M. Panareda i M. Boada: Geografia de Catalunya, Ed. Martín Casanovas, Barcelona 1977.
  141. J.M. Panareda i M. Boada: Tot Catalunya. Geografia física il·lustrada, Ed. Diàfora, Barcelona 1975.

  142. Pau Parassols i Pi: Historia de San Juan de las Abadesas del condado de Besalú, Barcelona 1874 reed. 1890.
  143. Pau Parassols i Pi: Nuestra Señora del Remey en Greixenturri, Vic 1863.
  144. Pau Parassols i Pi: San Juan de las Abadesas y su mayor gloria, el Santísimo Misterio, 3a ed. Vic 1894.

  145. Julià Pascual: Els castells de Vilallonga, Vilallonga de Ter 1971.

  146. Josep M. Pellicer i Pagès: El monasterio de Ripoll, Girona 1873.
  147. Josep M. Pellicer i Pagès: Santa María de Ripoll. Reseña histórica, Mataró 1888.
  148. Josep M. Pellicer i Pagès: Santa María del Monasterio de Ripoll, Girona 1878.

  149. Pau Piferrer i Fàbregas i Francesc PI i Margall: España, sus monumentos y artes. Cataluña, vol. II, Barcelona 1884.

  150. Josep Pijoan i Soteras: Els educadors de la gent catalana. Oliba, “Empori I”, Barcelona 1907 pàgs. 232 i ss.
  151. Josep Pijoan i Soteras: Les miniatures de l’Octateuch a les Bíblies romàniques catalanes, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, Barcelona 1911-1912, pàgs. 475-507.
  152. Josep Pijoan i Soteras: Miniaturas españolas en manuscritos de la Biblioteca Vaticana, “Cuadernos de Trabajo de la Escuela Española de Arqueología e Historia en Roma”, vol. I, Madrid 1912.
  153. Josep Pijoan i Soteras: Oliba de Ripoll (971-1046), “Art Studies”, vol. VI, Harvard 1928 pàgs. 81-101.

  154. Joaquim Pla i Cargol: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, 2a ed. Girona-Madrid 1953.

  155. Antoni Pladevall i Font: Conflictes entre les exempcions monàstiques i els drets episcopals dels segles XII-XIV, “I col·loqui d’història del monaquisme català”, vol. I, Santes Creus 1967 pàgs. 263-295.
  156. Antoni Pladevall i Font: Creació i antagonisme de les vegueries de la Ral i Camprodon, “Estudis d’Història medieval”, vol. IV, Barcelona 1971.
  157. Antoni Pladevall i Font: Dues llistes de parròquies del Bisbat de Vic del segle XIII, “Butlletí Arqueològic” de Tarragona, fascs. 113-120, Tarragona 1971-1972, pàgs. 283-304.
  158. Antoni Pladevall i Font: El bisbat de Vic entre els anys 1885 i 1888, “Ausa”, vol. Viii, 1975-1979, pàgs. 44-62.
  159. Antoni Pladevall i Font: El casal de Rama, a la vall de Ripoll, Barcelona 1969.
  160. Antoni Pladevall i Font: El castell de Pena, programa de la Festa de Santa Bàrbara, patrona de les mines de Surroca, desembre 1975.
  161. Antoni Pladevall i Font: Els monestirs catalans, Ed. Destino, Barcelona 1968.
  162. Antoni Pladevall i Font: Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. i (Osona i el Ripollès), Barcelona 1981.
  163. Antoni Pladevall i Font: L’antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Santa Maria i de Sant Quirze, Programa de Festa Major, Sant Quirze de Besora 1973.
  164. Antoni Pladevall i Font: La parròquia de Sant Pere de Sora, “Ausa”, vol. VI, 1968-1971, pàgs. 63-81.
  165. Antoni Pladevall i Font: Les parròquies de Sant Quirze i de Santa Maria de Besora, Programa de la Festa Major, Sant Quirze de Besora 1972.
  166. Antoni Pladevall i Font: Mil anys de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, Barcelona 1960.
  167. Antoni Pladevall i Font: Montesquiu. Notícia històrica, Montesquiu 1978.
  168. Antoni Pladevall i Font: Un cens general de Catalunya de 1626 fins ara desconegut, “Ausa”, vol. Vii, 1972-1974, pàgs. 129-141.

  169. Josep M. Pons i Gurí: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales” de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. Xvii, Girona 1965.

  170. Josep Puig i Bosch: La vall de Núria, Barcelona 1929.

  171. Josep Puig i Cadafalch i col·laboradors: L L’arquitectura romànica a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1909-1918.

  172. Josep Puig i Cadafalch: A propos du portail de Ripoll, “Bulletin Monumental”, París 1925 pàgs. 303-320.
  173. Josep Puig i Cadafalch: Estudis sobre l’escultura romànica del segle Xle, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, vol. Viii, 1927-1931, Barcelona 1936 pàgs. 154-163.
  174. Josep Puig i Cadafalch: L’Art Català, vol. i (L’escultura monumental), Barcelona 1955.
  175. Josep Puig i Cadafalch: L’escultura romànica a Catalunya, “Monumenta Cataloniae”, vols. V-VI, Barcelona 1949-1952.

  176. Elies Rogent i Amat: Santa María de Ripoll. Informe sobre las obras realizadas en la basílica y fuentes de la restauración, Barcelona 1887.

  177. Josep Romeu i Figueras: El mito de El comte Arnau en la canción popular, la tradición legendaria y la literatura, Consell Superior d’Investigacions Científiques, Barcelona 1887.

  178. Manuel Rovira i Solà: Un bisbe d’Urgell del segle X: Radulf, “Urgellia”, vol. Iii, la Seu d’Urgell 1981 pàgs. 167-184.

  179. Jordi Rubió i Balaguer: Els llibres de l’abat Sararés a la biblioteca de Ripoll, “Analecta Montserratensia”, vol. IX, 1962 pàgs. 227-237.

  180. Jaume Sala i Sivillà: Guia del Ripollès, Osona i Berguedà, Ed. Dalmau, Barcelona 1968.

  181. Josep M. Salrach: El bisbe-comte Miró Bonfill i la seva obra de fundació i dotació de monestirs, “II Col·loqui d’Història del monaquisme Català”, vol. II, Poblet 1974 pàgs. 57-81.
  182. Josep M. Salrach: El comte-bisbe Miró Bonfill i l’acta de consagració de Ripoll de l’any 977, “Miscel·lània Aramon i Serra”, vol. IV, Barcelona 1984 pàgs. 303-318.
  183. Josep M. Salrach: El procés de formació nacional de Catalunya (segles Vlll-X), Barcelona 1978.
  184. Josep M. Salrach: La Cerdanya entre l’antiguitat i l’edat mitjana. Aproximació al procés de formació, vigència i transformació d’unes estructures, “Quaderns d’estudis medievals”, 1 1980 pàgs. 15-24.

  185. Roland Sanfaçon: Le portail de Ripoll, les hérons et l’Apocalypse, “Cahiers de Civilisation Médiévale”, vol. XIII, Poitiers 1970 pàgs. 139-147.

  186. G. Sanoner: Iconographie de la Bible d’après les artistes de l’antiquité el du moyen age, “Bulletin Monumental”, núm. 180 París 1921 pàgs. 212-238.
  187. G. Sanoner: Le portail de Santa Maria de Ripoll, “Bulletin Monumental”, París 1923 pàgs. 352-399.

  188. Joan Serra i Vilaró: Baronies de Pinós i Mataplana, Ed. Balmes, Barcelona 1930 1947 i 1950.

  189. Josep Serra i Campdelacreu: El archivo municipal de Vic, Vic 1879.

  190. Fortià Solà i Moreta: Historia de Núria, Barcelona 1952.

  191. Lluís Solé i Sabarís: Los Pirineos. El medio y el hombre, Ed. Martín, Barcelona 1951.

  192. Maximilien Sorre: Les pyrénées méditerranées, Ed. A. Colin, París 1913.

  193. M. Talens i Anglasell: Núria, Barcelona 1944.

  194. Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X, Barcelona 1951.

  195. Pau Vila i Dinares: Resum de geografia de Catalunya, Barcelona, 1928-1935.

  196. Joan Vilalta i Camprubí: Historia del santuari de Nostra Senyora de Montgrony, 2a ed. 1878.

  197. Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, Madrid-València 1803-1852.