Bibliografia general referent al romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell

  • Abad Larroy, F.: El culto divino en la Seo Antigua de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1979), XL, pàgs. 27-56.
  • ’Abd Al-Karïm, Gamal: La España musulmana en la obra de Yaqut, “Cuadernos de historia del Islam” (Granada 1974), 6.
  • Adell i Gisbert, Joan-Albert: L’arquitectura romànica, Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986.
  • Adell, Joan-Albert-Español, Francesca: Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia, “Lambard” (Barcelona 1985), I (1977-81), pàgs. 81-86.
  • Adhémar, J.: Influences antiques dans l’art du moyen âge français. Recherches sur les sources et les thèmes d’inspiration, Londres 1939.
  • Alcoy, Rosa: Les taules pintades a Catalunya i els corrents anglesos a la fi del romànic, “Lambard” (Barcelona 1996), VIII (1995), pàgs. 139-155.
  • Alcoy, R., Beseran, P., Camps, J.: La Seu Vella. L’arquitectura i l’escultura del dos-cents: de la restauració de la diòcesi a la consagració de la Seu Vella, dins Lleida, la ciutat dels dos turons, col·lecció Coneixes la teva ciutat…?, Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1992, pàgs. 77-93.
  • Almagro, Martín: El corvacho con pinturas rupestres de Cogul (Lérida), Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1952.
  • Alonso García, G.: Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1976.
  • Alonso García, G.: Capillas, altares, imágenes, capellanías, presbiteratos y beneficios de la Seu Vella de Lleida desde su fundación hasta su cierre, “Ilerda” (Lleida 1979), XL, pàgs. 57-88.
  • Altisent i Altisent, Agustí: Historia de Poblet, Abadia de Poblet 1974.
  • Altisent i Altisent, Agustí: Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I. Anys 960-1177, Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.
  • Amat i Flotats, Salvador: De la comanda santjoanista a l’Espluga Calba d’avui, Lleida 1994.
  • Amengual, J.: Informacions sobre el priscil·lianisme a la Tarraconense segons l’Ep. 11 de Consenci (any 419), “Pyrenae” (Barcelona 1979-80), 15-16, pàgs. 319-338.
  • Amorós i Gonell, F.: Història de les Penelles, 1084-1984, Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació Provincial de Lleida, Lleida 1984.
  • Angheben, M.: Le combat du guerrier contre un animal fantastique: à propos de trois chapiteaux de Vézelay, “Bulletin Monumental” (París 1994), vol. 152-III, pàgs. 245-256.
  • Ariza, Joan: Història de la Vilaclosa, Maials 1982.
  • Asunción, A.: Historia documentada del convento de los PP. Trinitarios de Avinganya, Roma 1915.
  • Bach i Riu, Antoni: Els documents del priorat de Santa Maria de Gualter de l’Arxiu Episcopal de Solsona (segles XI-XIII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1986-87), VIII, pàgs. 211-271.
  • Balagué i Salvia, Germans: Bellvís. Del tossal de les Sogues al canal d’Urgell, Balaguer 1986.
  • Baltrusaitis, Jurgis: La stylistique ornementale dans la sculpture romane, París 1931.
  • Baltrusaitis, Jurgis: La Edad Media fantástica, Madrid 1987.
  • Bango, Isidro G.: La catedral de Lleida. De la actualización de una vieja tipología templaria, conservadurismos y manierismos de su fábrica, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 29-37.
  • Baraut i Obiols, Cebrià: Els documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1979-93), VIII (1986-87), anys 1093-1100, pàgs. 7-149; IX (1988-89), anys 1101-50, pàgs. 7-312; X (1990-91), anys 1151-90, pàgs. 7-349.
  • Baraut i Obiols, Cebrià: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), Societat Cultural Urgel·litana, la Seu d’Urgell 1986.
  • Barral i Altet, Xavier: Lérida. Seu Vella, dins Cataluña/1. Tarragona y Lérida. Madrid 1987, pàgs. 279-299.
  • Barral i Altet, Xavier: Les catedrals de Catalunya, ed. 62, Barcelona 1994.
  • Barraquer i Roviralta, Gaietà: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona 1906, vol. I, pàgs. 363-368.
  • Bastardes i Parera, Rafael: Gilgames i els capitells romànics, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1982), vol. I, núm. 8, pàgs. 474-490.
  • Batista, Ricard-Ferrer, Màrius: Aportació a l’estudi dels sepulcres de lloses, “Empúries” (Barcelona 1993), 48-50, pàgs. 100-107.
  • Batlle i Gallart, Carme: Els francesos a la Corona d’Aragó, “Anuario de estudios medievales” (Barcelona 1980), 10, pàgs. 361-392.
  • Batlle i Huguet, Pere: Notes sobre la construcció de l’església de Vinaixa, dins Miscel·lània Puig i Cadafalch, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1947-51, vol. I, pàgs. 71-84.
  • Bellmunt, Joan: Recull d’història i costums del poble de Puiggròs, Puiggròs 1979.
  • Bergés i Saura, Carme: La porta dels Fillols: notes sobre una tipologia de portada, “Lambard” (Barcelona 1996), VIII (1995), pàgs. 63-73 i 251-252.
  • Bergós, Joan: La Catedral Vella de Lleida, Lleida 1928.
  • Bergós, Joan: L’escultura a la Seu Vella de Lleida, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, V, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1935.
  • Berlabé i Jové, Carme: La iconografia del caballero de la Seu Vella, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 69-71.
  • Berlabé i Jové, Carme: Les despulles artístiques del monestir de Sixena i el Museu Diocesà de Lleida, “Ilerda. Humanitats” (Lleida 1994), 2a època, LI, pàgs. 83-89.
  • Berlabé i Jové, Carme: El Museu Diocesà de Lleida; una història retrospectiva, “Urtx. Revista Cultural d’Urgell” (Tàrrega 1995), 8, pàgs. 93-100.
  • Berlabé, Carme-Fité, Francesc: El Museu Diocesà de Lleida i la guerra civil, “I Congrés d’Història de l’Església Catalana. Des dels orígens fins ara. Actes”, Solsona 1993, vol. II, pàgs. 557-561.
  • Bertran i Roigé, Prim: Donacions de la comtessa Dolça d’Urgell als ordes religiosos (1148-1210), “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1976-77), 49-50, pàgs. 47-48.
  • Bertran i Roigé, Prim: La dècima de la diòcesi d’Urgell corresponent a l’any 1391, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1979a), II, pàgs. 257-335.
  • Bertran i Roigé, Prim: El menjador de l’Almoina de la catedral de Lleida. Notes sobre l’alimentació dels pobres lleidatans al 1338, “Ilerda” (Lleida 1979b), XL, pàgs. 89-124.
  • Bertran i Roigé, Prim: Notes sobre l’origen i expansió de la moneda d’Agramunt (1164-1200), “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1980), III, pàgs. 307-318.
  • Bertran i Roigé, Prim: Notícies històriques del Palau d’Anglesola, segles XII-XVII, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1981.
  • Bertran i Roigé, Prim: Bellcaire d’Urgell, perfil històric, Bellcaire 1982.
  • Bertran i Roigé, Prim: Per un diplomatari d’Ermengol VII. Els ordes militars al comtat d’Urgell, “Ilerda” (Lleida 1984), XLV, pàgs. 147-174.
  • Bertran i Roigé, Prim: Els clams del segle XIX: la primera recuperació de la Seu Vella, “Ressò de Ponent” (Lleida 1995), 126, pàgs. 27-31.
  • Blasco i Bardas, Anna Maria: Les pintures murals del Palau Reial Major de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1993.
  • Bofarull i Mascaró, Pròsper de: Traslados de escrituras de los tiempos de los señores condes soberanos de Barcelona, ms. de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona d.1814.
  • Bolòs i Masclans, Jordi: Noticies sobre alguns testaments del segle XIII conservats a l’Arxiu Capitular de Lleida, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 63-68.
  • Bolòs i Masclans, Jordi: Paisatge i societat al Segrià al segle XIII, dins Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’edat mitjana, Universitat de Lleida, Lleida 1993a, pàgs. 45-81.
  • Bolòs i Masclans, Jordi: Poblament i societat. Transformacions en el tipus d’hàbitat a Catalunya a l’edat mitjana, “IV Congrés d’arqueologia medieval espanyola 1993”, Alacant 1993b, vol. III, pàgs. 331-339.
  • Bolòs i Masclans, Jordi: Aportació al coneixement de les terres de conreu a Catalunya a l’edat mitjana, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1993-94), 14-15, pàgs. 143-174.
  • Bolòs i Masclans, Jordi: El molí fariner en el paisatge i la societat medievals, “Finestrelles” (Barcelona 1995), 7, pàgs. 149-172.
  • Bolòs i Masclans, Jordi: Els habitants de la ciutat de Lleida i el terme urbà al segle XV, dins Miscel·lània M. Jesús Tarragona, Lleida 1996, pàgs. 305-318.
  • Bolòs i Masclans, Jordi: El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l’edat mitjana, dins Societat i organització del territori a l’edat mitjana, Lleida (en curs de publicació) s.d.b.
  • Bolòs i Masclans, Jordi: Organització de l’espai i societat a la ciutat de Lleida al segle XV, dins Societat i organització del territori a l’edat mitjana. L’espai urbà, Lleida (en curs de publicació) s.d.b.
  • Bolòs, J., Esquerda, M., Gallart, J.: Notícia d’algunes sepultures excavades a la roca situades a la comarca de les Garrigues, “Ilerda” (Lleida 1985), XLVI, pàgs. 23-26.
  • Bolòs, Jordi-Pagès, Montserrat: Les sepultures excavades a la roca, dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d’“Acta/Mediaevalia”, Barcelona 1982, pàgs. 105-147.
  • Borràs, J.: Efemérides del obispado de Lérida, Imprenta Provincial, Lleida 1911.
  • Buron, Vicenç: Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús, Barcelona 1989.
  • Busqueta, Joan J.-Sardoy, Elena: Testaments del segle XIII conservats a l’Arxiu Municipal de Lleida: lectura diplomàtica i transcripció, dins Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida. A l’alba del segle XIII. Amics de la Seu Vella, Lleida 1996, pàgs. 115-143.
  • Cabré, Dolors-Cugat, Francesc: Estela i cementiri sarraïns de Riba-roja (Ribera d’Ebre), “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1986-87), època V, núms. 8-9, pàgs. 235-240.
  • Caillet, J. P.: Et magnae silvae creverunt… Observations sur le thème du rinceau peuplé dans l’orfèvrerie et l’ivorerie liturgiques aux époques ottoniennes et romane, “Cahiers de civilisation médiévale” (Poitiers 1995), vol. 38, núm. 1, pàgs. 23-33, figs. 1-41.
  • Camí, Joan: La “Torre dels Moros” a Serós, “Vida Lleidatana” (Lleida 1926-27), I, pàg. 305.
  • Camps i Clemente, Manuel: Torrefarrera i el seu entorn històric, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1996.
  • Camps, M.-Camps, M.: Alcarràs. Aspectes històrics i etnològics, Diputació de Lleida, Lleida 1990.
  • Camps i Sòria, Jordi: El claustre de la catedral de Tarragona: escultura de l’ala meridional, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1988.
  • Camps i Sòria, Jordi: Capitell de Sant Joan, dins La Seu Vella de Lleida. La catedral, els promotors, els artistes. Segle XIII al segle XV, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991a, pàg.
  • Camps i Sòria, Jordi: Mènsula de la Seu, dins La Seu Vella de Lleida. La catedral, els promotors, els artistes. Segle XIII al segle XV, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991b, pàg.
  • Camps i Sòria, Jordi: Mestre del frontal de Santa Tecla. Grup de l’Anunciata, dins La Seu Vella de Lleida. La catedral, els promotors, els artistes. Segle XIII al segle XV. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991c, pàgs. 34-35.
  • Camps i Sòria, Jordi: Grup de l’Anunciata, dins Museu Diocesà de Lleida. Catàleg, Lleida 1993, pàgs. 62-63.
  • Canellas López, Ángel-San Vicente, Ángel: Aragón. La España románica, núm. 4, Ediciones Encuentro, Madrid 1979.
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, 2 vols., ed. 62, Barcelona 1974-75.
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’ornamentació en la pintura romànica catalana, col·lecció Materials, núm. 2, Artestudi Edicions, Barcelona 1981.
  • Caruana, J.: Itinerario del rey Alfonso II de Aragón, “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón” (Saragossa 1962), VII.
  • Casa, Carlos de la: Las necrópolis medievales de Soria, Sòria 1992.
  • Els castells catalans, vol. VI, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1979.
  • Castillón Cortada, Francisco: Discusiones entre los obispos de Lérida y los templarios de Monzón, “Ilerda” (Lleida 1975), XXXVI, pàgs. 41-96.
  • Castillón Cortada, Francisco: El maestro del coro de la Seu Vella de Lleida (1150-1250), “Ilerda” (Lleida 1986), XLVII, pàgs. 293-374.
  • Castillón Cortada, Francisco: La mensa capitular de la catedral altoaragonesa de Roda de Isábena, “Aragonia sacra” (Saragossa 1989), 4, pàgs. 13-69.
  • Castillón Cortada, Francisco: El tesorero de la Seu Vella de Lleida (1167-1224), “Palestra universitària” (Cervera 1991), 5, pàgs. 93-125.
  • Castillón Cortada, Francisco: El prepòsit de la Seu Vella de Lleida, “Ilerda. Humanitats” (Lleida 1991-94), I (1991), anys 1154-1225, XLIX, pàgs. 143-159; II (1992-93), anys 1154-1225, L, pàgs. 145-168; III (1994), anys 1154-1225, LI, pàgs. 91-128.
  • Catllar, Bernat-Armengol, Pere: Atlas de Lleida. Segles XVII-XX, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Paeria de Lleida, Lleida 1987.
  • Claramunt i Rodríguez, Salvador: La primera Universitat de Lleida, Universitat de Lleida, Lleida 1993.
  • Coll, J. M.: Tres maestros de teología del convento dominicano de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1952), XIV, pàgs. 7-28.
  • Continente, Juan Antonio-Arbós, Santiago: Fulleda: un poble de les Garrigues, Lleida 1993.
  • Coromines, Joan: Estudis de toponímia catalana, 2 vols., ed. Barcino, Barcelona 1965.
  • Corral Lafuente, José Luis: El sistema urbano en la Marca Superior de al-Andalus, “Turiaso” (Tarassona 1987), VII, pàgs. 23-64.
  • Corredera, Eduardo: Noticia de los condes de Urgel, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1973.
  • Corretgé, Fabià: Alpicat. Recull històric, Viles i Ciutats, 11, Lleida 1991.
  • Costa, A.: Monografia de Alcarrás, Lleida 1955.
  • Costa i Bafarull, Domènec: Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia, 2 vols., ed. Balmes, Barcelona 1959.
  • Cursente, Benoît: Les castelnaux de la Gascogne, Bordeus 1980.
  • Cursente, Benoît: Les habitats fortifiés collectifs médiévaux en Midi-Pyrénées: état de la recherche, dins Aquitania. Sites défensifs et sites fortifiés au Moyen Âge entre Loire et Pyrénées, suplement 4, Llemotges 1990, pàgs. 123-131.
  • Dalmases, Núria de-José i Pitarch, Antoni: L’època del Cister. Segle XIII, dins Història de l’art català, vol. II, ed. 62, Barcelona 1985.
  • Debidour: Le bestiaire sculpté du Moyen Âge en France, París 1961.
  • Delcor, Maties: Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història de l’art, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1970.
  • Díez-Coronel, Luis: Una antigua torre atalaya en el castillo de la Rápita, “Ilerda” (Lleida 1963-65), XXVII-XXVIII, pàgs. 81-97.
  • Diversos Autors: “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991.
  • Diversos Autors: Els Montcada i Alfons de Borja a la Seu Vella de Lleida, Associació Amics de la Seu Vella, Lleida 1991.
  • Diversos Autors: Reculls d’història, Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1995.
  • Diversos Autors: Lleida: de l’Islam al Feudalisme (segles VIII al XII), Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1996.
  • Diversos Autors: Lleida: del municipi a l’Estudi General (segle XIII), Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1997.
  • Durliat, Marcel: El arte románico en España, Barcelona 1962.
  • Durliat, Marcel: Raymond de Bianya ou R. de Via, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1973a), 4, pàgs. 128-138.
  • Durliat, Marcel: El Rosselló romànic, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1973b.
  • Durliat, Marcel: L’apparition du grand portail roman historié dans la Midi de la France et le nord de l’Espagne, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1977), 8.
  • Durliat, Marcel: Haut Languedoc Roman, Sainte-Marie-de-la-Pierre-qui-vire (Yonne 1978).
  • English Romanesque Art. 1066-1200, Londres, 1984.
  • Eritja i Ciuró, Xavier: Entre la Lleida andalusina i la feudal (segles XI-XII). Un model d’explotació rural, dins Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’edat mitjana, Universitat de Lleida, Lleida 1993, pàgs. 21-44.
  • Eritja i Ciuró, Xavier: Hàbitat i espai ramader a la regió de Lleida (s. XII), dins Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida 1996a, pàgs. 75-90.
  • Eritja i Ciuró, Xavier: Cartes de població i colonització a l’àrea de Lleida (segona meitat del s. XII-principi del s. XIII), dins Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida. A l’alba del segle XIII, Lleida 1996b, pàgs. 83-100.
  • Eritja i Ciuró, Xavier: La Lleida musulmana segons les fonts escrites (s. VIII-XII), Cap a la conquesta feudal de Lleida, Els sarraïns: convivència i segregació, dins Lleida: de l’Islam al Feudalisme (segles VIII-XII), Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1996c, pàgs. 39-65, 85-96 i 124-125.
  • Eritja i Ciuró, Xavier: De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), Col·lecció Espai-temps, Universitat de Lleida s.d.a. (en curs de publicació)
  • Eritja i Ciuró, Xavier: Les turres/almuniae d’Avinganya, dins Societat i organització del territori a l’edat mitjana, Lleida s.d.b. (en curs de publicació).
  • Esco, C.-Senac, P.: La muralla islámica de Huesca, “II Congreso de arqueología medieval española”, Madrid 1987, vol. II, pàgs. 589-601.
  • Esco, C., Giralt, J., Sénac, P.: Arqueología islámica en la Marca Superior de al-Andalus, Diputación Provincial de Huesca 1988.
  • Escolà, M.: La introducció trinitaria a Catalunya -Avinganya- (1201-1529), tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de Barcelona 1985.
  • Español i Bertran, Francesca: El sometimiento de los animales al hombre como paradigma moralizante de distinto signo: la “Ascensión de Alejandro” y el “Señor de los Animales” en el románico español, “Vè Congrés de CEHA” (Barcelona 1984), vol. I.
  • Español i Bertran, Francesca: El mestre del frontal de Santa Tecla i l’escultura romànica tardana a la Catalunya Nova, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1988), 23-24, pàgs. 81-103.
  • Español i Bertran, Francesca: Los Montcada y sus panteones dinásticos: un espacio para la muerte noble, dins, Els Montcada i Alfons de Borja a la Seu Vella de Lleida, Associació Amics de la Seu Vella, Lleida 1991a.
  • Español i Bertran, Francesca: La catedral de Lleida: Arquitectura y escultura trecentista, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991b, pàgs. 181-214.
  • Español i Bertran, Francesca: La Seu Vella: els seus promotors, dins La Seu Vella de Lleida. La catedral, els promotors, els artistes. Segle XIII al segle XV, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991c, pàgs. 77-92.
  • Español i Bertran, Francesca: Plànols i perfils del quarter del castell de “la Suda” de Lleida, dins Catalunya medieval, Lunwerg Editores-Generalitat de Catalunya, Barcelona 1992, pàgs. 232-235.
  • Español i Bertran, Francesca: El escultor Bartomeu Robió y Lleida. Eco de la plástica toscana en Catalunya, Universitat de Lleida 1995.
  • Español, Francesca-Escolà, M.: Avinganya i els Montcada: La transformació d’una casa trinitaria en un panteó familiar, “Revista d’Art” (Barcelona 1987), pàgs. 147-182.
  • Esteve, F.: Excursió a Seròs, Avinganya i Granja d’Escarp, “Butlletí del Centre Excursionista de Lleida” (Lleida 1979).
  • Fabre, G., Mayer, M., Rodà, I.: Inscriptions romaines de Catalogne, vol. II, Lérida, Bordeus 1985.
  • Farrero Isus, Ramon: Disputas entre los templarios y la mitra ilerdense en la diócesis de Lérida, durante los siglos XI y XIII, tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de Barcelona 1982.
  • Finestres, Pere Joan: Fragmento histórico de la catedral, yglesias y ciudad de Lérida, ms. del segle XVIII, Arxiu Capitular de Lleida s.d.
  • Fité i Llevot, Francesc: La porta occidental de Santa Maria d’Agramunt. Estudi introductori de la seva interpretació simbòlica dins de les constants de l’escola de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1984.
  • Fité i Llevot, Francesc: Grup de l’Anunciata, dins Thesaurus/estudis. L’art als bisbats de Catalunya 1000/1800 (Catàleg de l’exposició), Barcelona 1986, pàgs. 74-76.
  • Fité i Llevot, Francesc: El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l’antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d’Àger, 3 vols., tesi doctoral, Universitat de Barcelona 1988.
  • Fité i Llevot, Francesc: Escultura tardana: les portades de la denominada escola de Lleida, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991a, pàgs. 77-92 i 113-114.
  • Fité i Llevot, Francesc: La Seu Vella, dins La Seu Vella de Lleida. La catedral, els promotors, els artistes. Segle XIII al segle XV, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991b, pàgs. 13-32.
  • Font i Rius, Josep Maria: La Reconquista de Lérida y su proyección en el orden jurídico, “Ilerda” (Lleida 1949), XII, pàgs. 7-31.
  • Font i Rius, Josep Maria: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols., CSIC, Madrid-Barcelona 1969-83.
  • Font i Rius, Josep Maria: Notas sobre algunas cartas puebla, “Archivo histórico del derecho español” (Madrid 1971), pàgs. 755-759.
  • Forey, A. J.: The Templars in the Corona de Aragón, Oxford University Press, Londres 1973.
  • Fuguet i Sans, Joan: Els castells templers de Gardeny i Miravet i els seu paper innovador en la poliorcètica i l’arquitectura catalanes del segle XII, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1992), 13, pàgs. 353-374.
  • Fuguet i Sans, Joan: L’arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1995.
  • Furió, Antoni: Organització del territori i canvi social al País Valencià després de la conquesta cristiana, dins Societat i organització del territori a l’edat mitjana, Lleida s.d. (en curs de publicació).
  • Gaillard, G.: Notes sur les tympans aragonais, “Bulletin Hispanique” (París 1928).
  • Gallart i Fernández, Josep: Excavacions a la necròpolis de l’església romànica de Sant Martí de Lleida, “Setmana d’arqueologia medieval (resums de les conferències)”, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1986, pàgs. 129-152.
  • Gallart i Fernández, Josep: Les estructures d’època medieval cristiana: descripció i anàlisi, dins L’excavació de l’església de Sant Martí de Lleida, Monografies d’arqueologia urbana, 3, Lleida 1991, pàgs. 69-113.
  • Gallart i Fernández, Josep, i altres: Apunts sobre un patrimoni oblidat, “Ressò de Ponent” (Lleida 1992), 101, pàgs. 39-44.
  • Gallart, J., Giralt, J., Miró, J.M.: Excavaciones en el lado norte de la iglesia de Sant Martí (Lleida). Época andalusí y medieval, “I Congreso de arqueología medieval española. Huesca 1985”, vol. IV, Saragossa 1986, pàgs. 313-330.
  • Gallart, J., Giralt, J., Miró, J.M., Vives, E.: L’excavació de la parròquia de Sant Martí de Lleida, Monografies d’arqueologia urbana, 3, Lleida 1991.
  • Gallart, J., Junyent, E., Pérez, A., Rafel, N.: L’arqueologia a la ciutat de Lleida 1975-1985, Col·lecció La Banqueta, núm. 5, Lleida 1985.
  • Gallart, J., Lorés, I., Macià, M., Ribes, J.Ll.: L’arquitectura de la Seu Vella de Lleida: l’evolució de la capçalera, “Lambard” (Barcelona 1996), VIII (1995), pàgs. 113-138.
  • García Bellido, Antonio: Arte ibérico, dins Historia de España dirigida per R. Menéndez Pidal, vol. I(III), Madrid 1945.
  • García i Biosca, Joan-Eusebi: Maials en època andalusina, dins Maials. Historia de la vila i del seu terme. De l’antiguitat al segle XVIII, vol. I, Maials 1994, pàgs. 147-162.
  • García i Biosca, Joan-Eusebi: Els orígens del terme de Lleida. La formació d’un territori urbà (s. XI i XII), “La Mañana”, Lleida 1995.
  • García, J.E., Markalaín, J., González, J.R.: Canyaret: estudio de materiales cerámicos bajomedievales de la excavación de la muralla de Portaferrissa (Lérida), “II Congreso de arqueología medieval española. Madrid”, Madrid 1987, pàgs. 460-468.
  • García, Joan-Eusebi, Rodríguez, Josep-Ignasi: Aproximación al poblamiento árabe en el Bajo Segre: habitat y fortificaciones, “III Congreso de arqueología medieval española. Oviedo 1989. Actas”, Oviedo 1992, vol. II, pàgs. 360-368.
  • García Egea, María-Teresa: La visita pastoral a la diócesis de Tortosa del obispo Paholac, 1314, Diputació de Castelló, Castelló de la Plana 1993.
  • Gasset i Salafranca, J. M.: La comanda templera de Barbens (1164-1193), tesi de llicenciatura inèdita, Estudi General de Lleida 1984.
  • Gavín i Barceló, Josep M.: Inventari d’esglésies, vol. 7, Baix Cinca-Garrigues-Llitera-Segrià, Arxiu Gavín, Valldoreix 1980.
  • Giménez Soler, A.: La frontera catalano-aragonesa, “II Congreso de historia de la Corona de Aragón”, vol. I, Osca 1922.
  • Giralt i Balagueró, Josep: Fortificacions andalusines a la Marca Superior: el cas de Balaguer, “Setmana d’arqueologia medieval”, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1986, pàgs. 173-193.
  • Goicoechea Arrondo, E.: El camino de Santiago, ed. Everest, León 1992.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: Notes d’arqueologia de Catalunya. Bellvís, “Informació arqueològica. Butlletí informatiu de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona” (Barcelona 1978a), 27-28, pàgs. 95-96.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: El santuari de la Mare de Déu de les Sogues, a Bellvís, “Full informatiu del romànic” (Barcelona 1978b), 13.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: La arqueología también tiene miedo, “La Mañana” (Lleida 1978c), 26 d’agost.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: Notes d’arqueologia de Catalunya. Soses, “Informació arqueològica. Butlletí informatiu de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona” (Barcelona 1979), 30, pàg. 169.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: Un grave problema arqueológico: la reciente destrucción de yacimientos (El Tossal-I de Golmés), “Ilerda” (Lleida 1980a), XLI, (1980), pàgs. 113-125.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: Un exemple a seguir: el salvament del Tossal de Solibernat, “La Mañana” (Lleida 1980b), 7 de desembre.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: Aproximación a la carta arqueológica del Segrià Estricto, Universitat Autònoma de Barcelona 1982, tesi de llicenciatura inèdita.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: Resultados de una prospección por el noroeste de Lérida, “XVII Congreso nacional de arqueología. Logroño 1983”, Saragossa 1985, vol. I, pàgs. 501-516.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: Passejada arqueològica pel Vilot de Sucs, dins Cròniques de Sucs, Paeria de Lleida, Lleida 1991, pàgs. 12-23.
  • González i Pérez, Joan-Ramon: El monestir trinitari d’Avinganya, dins Del municipi a l’Estudi General (segle XIII), Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1997, pàgs. 78-81.
  • González, Joan-Ramon, i altres: Fortificacions entre Lleida i Balaguer, dins Fortaleses, torres, guaites i castells de la Catalunya medieval, annex 3 d’“Acta/Mediaevalia”, Universitat de Barcelona, Barcelona 1986, pàgs. 53-112.
  • González, Joan-Ramon-Rodríguez, Josep-Ignasi: Excavación de un silo medieval en el “Tossal del Molinet” (El Poal), “Ilerda” (Lleida 1981), XIII, pàgs. 11-15.
  • González, Joan-Ramon-Tarragona, Jesús: Els grafits de la inscripció romana del presbiteri de la Seu Vella. Testimoni de la seva reutilització com a altar cristià, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 55-61 i làms. XI i XII.
  • González, Joan-Ramon-Xandri, Joana: Intervenció arqueològica al monestir trinitari d’Avinganya (Seròs). la. fase, zona del temple (1986-1988), “Simposi sobre actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (s. X-XVIII)”, Quaderns Científics i Tècnics núm. 3, Diputació de Barcelona, Barcelona 1989, pàgs. 281-286.
  • González, J.R., López, A., Rodríguez, J.I., Rovira, J.: Tossal de Solibernat, Torres de Segre, dins Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982, pàgs. 162-164.
  • Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 11, Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues, Baix Cinca, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1994 (2a edició).
  • Granja, Fernando de la: La Marca Superior en la obra de al-’Udrï, “Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón” (Saragossa 1967), VIII, pàgs. 447-546.
  • Gras i d’Esteva, Rafael: La Pahería de Lérida. Organización municipal 1149-1707, Lleida 1911 (reedició en català: Paeria de Lleida 1988).
  • Gual Camarena, M.: El comercio de telas en el siglo XIII hispano, “Anuario de historia económica y social” (Madrid 1968), I, pàgs. 86-106.
  • Gudiol Ricart, J.-Gaya Nuño, J. A.: Arquitectura y escultura románicas, dins Ars Hispaniae, vol. V, Madrid 1948.
  • Guglielmi, N.: El fisiólogo. Bestiario medieval, Buenos Aires 1971.
  • Hamann Mclean, R.: Les origines des portails et façades sculptés gothiques, “Cahiers de civilisation médiévale” (Poitiers 1959), II.
  • Héliot, P.: Le Chàteau-Gaillard et les forteresses des XIIe et XIIIe siècles en Europe occidentale, “Colloque des Andelys. Château Gaillard. Études de Castellologie Européenne, 30 mai-4 juin, 1962”, vol. I, CRAM., Caen 1964, pàgs. 54-75.
  • Herrera i Ges, Manuel: Fragments. La Porta dels Fillols, Lleida 1918.
  • Higounet, Charles: Mouvements de population dans le Midi de la France du XIe. au XIIe. siècle, “Annales. Economies, Sociétés, Civilisations” (París 1953), núm. 1, VIII, pàgs. 1-24.
  • Higounet, Charles: Paysages et villages neufs du Moyen Âge, Bordeus 1975.
  • Huici Miranda, Ambrosio: Historia musulmana de Valencia y su región, Ajuntament de València 1970.
  • Huici Miranda, Ambrosio: Documentos de Jaime I de Aragón, 3 vols., col·lecció Textos Medievales 49-51, CSIC, València i Saragossa 1976-78.
  • Ibn Al-Kardabus: Historia de al-Andalus, edició a cura de Felipe Maíllo, Madrid 1986.
  • Jalabert, D.: De l’art oriental antique a l’art roman. Recherches sur la faune et la flore romanes: II Les Sirènes, “Bulletin Monumentale” (París 1936), XCV, pàgs. 433-471.
  • Jalabert, D.: La flore sculptée des monuments du moyen age en France: recherches sur les origines de l’art français, París 1965.
  • Jové i Company, Marisol: Els primers tallers d’escultura al claustre de la Seu Vella de Lleida, tesi de llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona 1985.
  • Jové i Company, Marisol: Els tallers d’escultura a la galeria de llevant del claustre de la Seu Vella de Lleida, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 99-100 i làms. XXI-XXIII.
  • Junyent, Emili: Els Ilergetes, “L’Avenç” (Barcelona 1979), 14, pàgs. 35-40.
  • Junyent, Emili-Pérez, Arturo: Los restos arqueológicos de la plaza de Sant Joan de Lleida, “Revista d’arqueologia de Ponent” (Lleida 1994), 4, pàgs. 173-203.
  • Labaña, J. B.: Itinerario del Reino de Aragón, Saragossa 1895.
  • Laborde, F.: L’église des templiers et les vestiges du château de Montsaunes (Haute Garonne), Saint-Girons 1982.
  • La Canal, José de: De las santas iglesias de Lérida, Roda y Barbastro, España Sagrada, vol. XLVI, Madrid 1856.
  • Lacoste, J.: La cathédrale de Lleida: le début de la sculpture, “Ilerda (Lleida 1979), XL, pàgs. 167-192.
  • Lacoste, J.: La escultura románica en Aragón en el siglo XII, Signos, arte y cultura en el Alto Aragón Medieval, Diputación de Huesca-Gobierno de Aragón, Saragossa 1993.
  • Lara Peinado, Federico: La iglesia románica de San Martín de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1969-70), XXX, pàgs. 173-184.
  • Lara Peinado, Federico: La “Ilerda” romana, “Actas del VIII Congreso nacional de arqueología”, Saragossa 1970, pàgs. 628 i 644.
  • Lara Peinado, Federico:Materiales arábigos y hebraicos del Museo Arqueológico de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1971a), XXXI, pàgs. 17-24.
  • Lara Peinado, Federico: La Zuda de Lérida. Estudio artístico-histórico, “Ilerda” (Lleida 1971b), XXXII, pàgs. 19-32.
  • Lara Peinado, Federico: Guía de la Seo Antigua de Lérida, Lleida 1971c.
  • Lara Peinado, Federico: Epigrafía romana de Lérida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1973a.
  • Lara Peinado, Federico: Lérida romana, ed. Dilagro, Lleida 1973b.
  • Lara Peinado, Federico: Lérida. La Seo Antigua, Lleida 1977.
  • Lara Peinado, Federico: Avinganya, bressol dels trinitaris a Catalunya, ed. Dilagro, Lleida 1979.
  • Legras, A. M.: Les Commanderies des Templiers et des Hospitaliers de Saint Jean de Jerusalem en Saintonge et en Aunis, CNRS, París 1983.
  • Liber feudorum maior, edició a cura de F. Miquel i Rosell, 2 vols., CSIC, Barcelona 1945-47.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: La antigua parroquia de San Martín de Lérida, Lleida 1944.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Compendio de historia de Lérida, La Editora Leridana, Lleida 1948a.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: A propósito del centenario lorentino. La iglesia parroquial de San Lorenzo de Lérida, Labor Parroquial, Lleida 1948b.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: La ciutat de Lleida, vol. I, Barcelona 1955.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Marchands toulousains a Lérida aux XIIe et XIIIe siècles, “Annales du Midi” (Tolosa de Llenguadoc 1958), LXX, pàgs. 223-230.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: La conquesta de Lleida, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1961.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Las calles y plazas de Lérida a través de la Historia, 5 vols., Lleida 1961-79.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: El monestir de Predicadors de Lleida, separata de J.E. Martínez Ferrando, archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria, Asociación Nacional del Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos, Barcelona 1968.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Santa Maria l’Antiga i la primitiva canonja de Lleida (1149-1278), “Scriptorium Populeti” (Poblet 1970a), 3, Miscel·lània històrica catalana. Homenatge al P. Jaume Finestres, historiador de Poblet (†1769), pàgs. 85-136.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: L’Estudi General de Lleida, del 1430 al 1524, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1970b.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Almacelles, una vila amb dos mil anys d’història, dins Almacelles, visió d’un poble, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Almacelles 1970c, pàgs. 55-154.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: El templo románico-gótico de San Lorenzo de Lérida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1972.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Història de Lleida, 2 vols., F. Camps Calmet editor, Tàrrega 1972-74.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Noticia histórica sobre el desarrollo de la medicina en Lérida, Col·legi Oficial de Metges de la Província de Lleida, Lleida 1974.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: La Suda, parròquia de la Seu de Lleida. Problemàtica arqueològica i urbanística d’una antiga ciutadella, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1979.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Història de la ciutat de Lleida, Curial, Barcelona 1980.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Història de la vila d’Alguaire i el seu monestir santjoanista, Ajuntament d’Alguaire, Alguaire 1981.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: La nissaga dels Montsuar, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1982.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Anecdotari de l’Estudi General de Lleida (1297-1717), Lleida 1988.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Història de Lleida, 4 vols., ed. Dilagro 1991.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Llum i fundacions pies a la catedral vella de Lleida, dins El bisbe Ferrer Colom. Els tapissos i les portades plateresques de la Seu Vella, Amics de la Seu Vella, Lleida 1992.
  • Llatas, E.: La catedral vieja de Lérida, “Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña” 1911.
  • Llorens i Solé, Antoni: Solsona i el Solsonès en la historia de Catalunya, vol. I, Virgili i Pagès editors, Lleida 1986.
  • Lorencio, Clara: Informe dels treballs realitzats en el pany de muralla dels carrers de Sant Antoni i la Paloma de Lleida (Segrià), dins Excavacions arqueològiques d’urgència a les comarques de Lleida, Col·lecció d’excavacions arqueològiques a Catalunya, 9, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989, pàgs. 238-248.
  • Lorés i Otzet, Imma: Viatge per la història: el repte d’un museu. Ús i funció de les col·leccions diocesanes d’època romànica, “Ilerda. Humanitats” (Lleida 1994), 2a època, LI, pàgs. 55-60.
  • Lorés, Imma-Camps, Jordi: La difusió de l’escola de Lleida a la zona d’Osca i les seves transformacions: el cas de l’escultura de San Miguel de Foces, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 101-106.
  • Lorés, Imma-Camps, Jordi: El claustre romànic de Sant Pere de Rodes: de la memoria a les restes conservades, Quaderns del Departament de Geografia i Historia, Universitat de Lleida 1994, pàg. 109.
  • Loríente Pérez, Ana: L’horitzó andalusí de l’antic Portal de Magdalena, Monografies d’arqueologia urbana, 2, Paeria de Lleida, Lleida 1990.
  • Loríente Pérez, Ana: Madina Lārida. El passat àrab de la ciutat de Lleida: les fonts arqueològiques, dins Lleida: de l’Islam al feudalisme (segles VIII al XII), Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1996, pàgs. 9-37.
  • Loríente, Ana-Oliver, Anna: Excavació de l’antic Portal de Magdalena, Monografies d’arqueologia urbana, 4, Paeria de Lleida, Lleida 1992.
  • Loríente, A., Payà, X., García, J.E.: Arqueologia urbana a Lleida: intervencions al barri del Cappont, la sèquia de Torres i el solar de l’antic cinema Catalunya, dins Tribuna d’arqueologia 1994-1995, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1996, pàgs. 145-160.
  • Loscertales, Pilar: Costumbres de Lérida, Universitat de Barcelona, Barcelona 1946.
  • Macià, M., Reñé, J., Ribes, J.I.: Recuperació d’un conjunt arquitectònic: la tribuna o balcó de la canonja de la Seu Vella de Lleida, “Ilerda Humanitats” (Lleida 1994), LI, pàgs. 7-18.
  • Macià, Montserrat-Ribes, Josep Lluís: La Seu Vella o la dispersió del patrimoni, “Lambard” (Barcelona 1996a), VIII (1995), pàgs. 41-56.
  • Macià, Montserrat-Ribes, Josep Lluís: El monestir de Sant Ruf: el gran oblidat, dins Lleida: de l’Islam al Feudalisme (segles VIII al XII), Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1996b, pàgs. 122-123.
  • Marca, P. de: Marca Hispanica sive limes hispanicus, Baluze, París 1688 (reedició facsímil: ed. Base, Barcelona 1972).
  • Markalaín i Torres, Juli: La Suda de Lleida. Resum de les actuacions arqueològiques, dins Lleida, la ciutat dels dos turons, Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1992, pàgs. 66-74.
  • Martí, Francesc:Almenar. Història i gent. Almenar 1991 .
  • Martí, Francesc: La Torre de Santa Maria de Solsona: un poble desaparegut, Col·lecció Josep Lladonosa, Alguaire 1992.
  • Martínez de Aguirre, J.-Orbe Sivatte, A.: Consideraciones acerca de las portadas lobuladas medievales en Navarra: Santiago de Puente la Reina, San Pedro de la Rúa de Estella y San Román de Cirauqui, “Príncipe de Viana” (Pamplona 1987), núm. 180, 1987, pàgs. 41-52.
  • Masià de Ros, Àngels: La cuestión de los límites entre Aragón y Cataluña, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras” (Barcelona 1948), XXI, pàgs. 161-179.
  • Maya, J.I.: Lérida prehistórica, Lleida 1977.
  • Medina, Josep-Xandri, Joana: Memoria dels treballs efectuats en el sector NE del claustre del monestir d’Avinganya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Arqueologia 1990 (inèdita).
  • Melero, L.: Estudio iconográfico de la portada de los pies de Santa María Magdalena de Tudela (Navarra), “Príncipe de Viana” (Pamplona 1984), 173, pàgs. 463-483.
  • Melero, L.: El llamado “taller de San Juan de la Peña”, problemas planteados y nuevas teorías, “Locus Amoenus” (UAB), 1, Departament d’Art, 1995.
  • Menéndez Pidal, Ramón: La España del Cid, Madrid 1950.
  • Mesplé, P.: Toulouse. Musée des Augustins. Les sculptures romanes, París 1961.
  • Miquel i Rosell, Francesc: Vegeu Liber feudorum maior
  • Miscelánea de trabajos sobre el Estudio General de Lérida, 2 vols., Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1949-50.
  • Miret i Sans, Joaquim: Cartoral dels templers de les comandes de Gardeny y Barbens, Tipografia l’Avenç, Barcelona 1899a.
  • Miret i Sans, Joaquim: Notícia històrica del monestir d’Alguayre de la orde sagrada i militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Tipografia l’Avenç, Barcelona 1899b.
  • Miret i Sans, Joaquim: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs, Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona 1910.
  • Miret i Sans, Joaquim: Inventaris de les cases del Temple de la Corona d’Aragó en 1289, “Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1911), XLII, pàgs. 61-75.
  • Monfar i Sors, Dídac: Historia de los condes de Urgel, 2 vols., (CODOIN IX-X), Barcelona 1853.
  • Monreal, Luis-Riquer, Martí de: Els castells medievals de Catalunya, 3 vols., ed. Ariel, Barcelona 1955-65.
  • Morón, Benito: La iglesia de Santa Maria de Almenar. Situación y noticia histórica del pueblo “Ilerda” (Lleida 1966-68), XXIX, pàgs. 315-330.
  • Muñoz Corbalán, J.M.: La Seu Vella de Lleida. Un recinte urbà medieval reconvertit al segle XVIII, “Congrés de la Seu Vella. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 387-390.
  • Mut, Enric: La vida económica en Lérida de 1150 a 1500, Intitut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1956.
  • Mutgé, Josefina: L’aljama sarraïna de Lleida a l’edat mitjana. Aproximació a la seva història, CSIC, Barcelona 1992.
  • Oliver, Anna-Prim, Toni: Arqueologia. La Lleida secreta, Paeria de Lleida, Lleida 1995.
  • Olivés i Roca, Marià: Lérida en la primera mitad del siglo XIX, “Ilerda” (Lleida 1944), II, fasc. I, pàgs. 35-70.
  • Ollich i Castanyer, Imma: Ceràmica, construcció i mineria, dins Història de Catalunya, vol. II, ed. Salvat, Barcelona 1979.
  • Ollich, Imma-Vives, Elisenda: Arqueologia i antropologia física. La població i el ritual funerari a Osona a través de les necròpolis medievals, “Cota zero. Revista d’arqueologia i ciència” (Vic 1986), 2, pàgs. 62-71.
  • Padilla, José Ignacio: La construcció d’un enginy hidràulic. Els comptes del molí bataner de Gardeny (Lleida 1290-1291), “Ilerda. Humanitats” (Lleida 1991), XLIX, pàgs. 105-128.
  • Palol, Pere de: El Bovalar (Seròs, Segrià). Conjunt d’època paleocristiana i visigòtica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989.
  • Panadès, i., Escolà, M., Bertran, P.: Torres de Segre. Panoràmica històrica, Ajuntament de Torres de Segre, Torres de Segre 1983.
  • Parramon i Doll, Antoni Maria: El santuario de les Sogues, “Ilerda” (Lleida 1963-65), XXVII-XXVIII, pàgs. 117-137.
  • Pascual, Josefa: Excavación de la necrópolis islámica de los Roteros (Valencia). Informe preliminar, “Boletín de arqueología medieval” (Madrid 1990), 4, pàgs. 411-414.
  • Pasqual, Jaume: Sacrae Cathaloniae antiquitatis monumenta, ms. 729, Biblioteca de Catalunya, Barcelona S.d.
  • Pavón Maldonado, Basilio: Corachas hispanomusulmanas. Ensayo semántico arqueológico, “Al-Qantara. Revista de estudios árabes” (Madrid 1986), vol. VII, pàgs. 331-381.
  • Peña, J.I., Rodríguez, J.I., González, J.R.: Estudi geoarqueològic del tossal de Moradilla (Lleida), “Recerques de les Terres de Ponent” (Tàrrega 1988), IX, pàgs. 31-41.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Datos arqueológicos provinciales, “Ilerda” (Lleida 1949), XII, pàgs. 83-88.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Datos arqueológicos provinciales, “Ilerda” (Lleida 1951), XV, pàgs. 59-63.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Fraga en la antigüedad, “Argensola” (Osca 1954a), XVII, pàgs. 17-32.
  • Pita Mercé, Rodrigo: La Fraga musulmana, “Argensola” (Osca 1954b), XX, pàgs. 315-341.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Datos arqueológicos ilerdenses (V), “Ilerda” (Lleida 1954c), XVIII. pàgs. 201-218.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Tozal de Moradilla, “Noticiario arqueológico hispánico” (Madrid 1955a), III-IV, pàgs. 256-257, 275 i 290.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Localizaciones en el Bajo Cinca, “Argensola” (Osca 1955b), XXIV, pàgs. 341-349.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Torres del Segre (Lérida 1956). Tossal de Solibernat, “Noticiario arqueológico hispánico” (Madrid), III (1954) i IV (1955), pàg. 281.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Datos arqueológicos provinciales (VI), “Ilerda” (Lleida 1958), XXII, pàgs. 34-35.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Localizaciones arqueológicas en el Bajo Cinca, “Argensola” (Osca 1958-59), 35 i 39, pàgs. 215-227 i 229-249.
  • Pita Mercé, Rodrigo: La evolución del sistema de poblamiento antiguo alrededor de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1959), XXIII, pàgs. 163-192.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, “Ampurias” (Barcelona 1962a), XXV, pàgs. 327-328.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Los linajes de las tierras de Huesca, “Argensola” (Osca 1962b), 51, pàgs. 235-243.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, “Ampurias” (Barcelona 1962c), XXIV, pàgs. 335-336.
  • Pita Mercé, Rodrigo: La vía romana desde Lérida a Bujaraloz, “Ilerda” (Lleida 1963-65), XXVII-XXVIII, pàgs. 51-80.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Poblamiento antiguo en la confluencia del Segre y Cinca, “Actas del VIII Congreso nacional de arqueología”, Saragossa 1964, pàgs. 374 i 376.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Almenar. Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares, “Ampurias” (Barcelona 1964-65), XXVI-XXVII.
  • Pita Mercé, Rodrigo: El distrito de Lérida en la Marca Superior musulmana, “Ilerda” (Lleida 1972), XXXIII, pàgs. 211-253.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Lérida judía, ed. Dilagro, Lleida 1973.
  • Pita Mercé, Rodrigo: Lérida árabe, ed. Dilagro, Lleida 1974.
  • Pladevall i Font, Antoni: Els monestirs catalans, ed. Destino, Barcelona 1968.
  • Pleyán i de Porta, Josep: Apuntes de historia de Lérida, Lleida 1873.
  • Pleyán i de Porta, Josep: Efemérides leridanas, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1945.
  • Pleyán i de Porta, J., Renyé i Viladot, F. i altres: Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa província, Estampa de Josep Sol Torrens, Lleida 1880.
  • Pons i Marquès, Joan: Cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de Tarragona, IEC, Barcelona 1938.
  • Puertas, Rafael: Un asentamiento mozárabe en la zona de Alozaina. La necrópolis del “Hoyo de los Peñones”, Alozaina-Màlaga 1982.
  • Puig i Cadafalch, Josep: L’arquitectura romana a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1934.
  • Puig i Cadafalch, Josep: L’escultura romànica a Catalunya, dins Monumenta Cataloniae, 3 vols., ed. Alpha, Barcelona 1954.
  • Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. De, Goday, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1909-18 (2a edició facsímil: Institut d’Estudis Catalans-Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983).
  • Pulchra. Museu Diocesà de Lleida. Catàleg, edició a cura de Ximo Company, Isidre Puig i Jesús Tarragona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Lleida 1993.
  • Rafel i Fontanals, Núria: Contribució a l’estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans, “Fonaments” (Barcelona 1980), 2, pàgs. 117-125.
  • Rafel i Fontanals, Núria: Excavacions a l’església de Sant Pere de Bellver d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell), dins Excavacions arqueològiques a Catalunya, 9, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989, pàgs. 171-180.
  • Reyes, Teresa-Medina, Josep: Excavacions al solar de l’avinguda Francesc Macià 37-41 de Lleida, “Revista d’arqueologia de Ponent” (Lleida 1991), 1, pàgs. 209-216.
  • Ribes, Josep Lluís-Loríente, Ana: La Suda del siglo XIII, dins Lleida: del municipi a l’Estudi General (segle XIII), Ateneu Popular de Ponent, Lleida 1997, pàgs. 68-71.
  • Riu i Riu, Manuel: Las comunidades religiosas del antiguo obispado de Urgel (siglos VIII al XVI), 3 vols., tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, Barcelona 1961.
  • Riu i Riu, Manuel: Les rendes dels monestirs i de les canòniques del bisbat d’Urgell a la fi del segle XIII, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1978), I, pàgs. 267-290.
  • Riu i Riu, Manuel: La canònica de Santa Maria de Solsona. Precedents medievals d’un bisbat modern, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1979), II, pàgs. 211-256.
  • Rius i Serra, Josep: Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280), vol. I, CSIC, Barcelona 1946.
  • Robain, Juliette: Châteaux, châtelains, châtellenies en Nouvelle Catalogne dans la région de Lérida de 1149 à 1213, tesi inèdita, Universitat de Toulouse-Le Mirail 1993.
  • Roca i Florejachs, Lluís: La Seo. Memoria de la catedral antigua de Lerida, Lleida 1881.
  • Roca i Florejachs, Lluís: La Seo de Lleida. Memoria de la catedral antigua, Lleida 1911.
  • Rocafort, Ceferí: Geografia general de Catalunya. Provincia de Lleyda, (dirigidaper F. Carreras i Candi), Albert Martín editor. Barcelona s.d.
  • Rocafort, Ceferí: Les pintures rupestres de Cogul, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona 1908a), vol. XVIII, núm. 156, pàgs. 65-75 (reeditat dins C. Rocafort: Excursions pel Pirineu i el Pla de Lleida, Garsineu, Lleida 1991, pàgs. 179-186).
  • Rocafort, Ceferí: Les exploracions de Cogul, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona 1908b), vol. XVIII, núm. 162, pàgs. 212-213.
  • Rodríguez i Duque, Josep Ignasi: Materiales para una carta arqueológica del Bajo Segre, tesi de llicenciatura inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona 1980.
  • Rodríguez, Josep Ignasi-González, Joan-Ramon: El poblamiento medieval en el Segrià (Lérida), “I Congreso nacional de arqueologia medieval española. Huesca 1985. Actas”, Saragossa 1986, vol. I, pàgs. 191-209.
  • Rodríguez, Josep Ignasi-González, Joan-Ramon: Els testimonis materials d’època medieval i moderna, dins Maials. Història de la vila i del seu terme. De l’antiguitat al segle XVIII, vol. I, Maials 1994, pàgs. 147-162.
  • Romano, David: Els jueus de Lleida, “Actes del I Col·loqui d’història dels jueus a la Corona d’Aragó”, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1991, pàgs. 99-138.
  • Roncetti, M., Scarpellini, M., Tommasi, F.: Templari e ospitalieri in Italia. La chiesa di San Bevignate a Perugia, “Quaderni Istorici del Comune di Perugia” Electa (Milà 1987), 4.
  • Rosselló i Bordoy, Guillem: Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca, Diputación Provincial de Baleares, Palma de Mallorca 1978.
  • Rovira, J., González, J.R., Rodríguez, J.I.: Els materials musulmans de l’establiment islàmic del Tossal de Solibernat (Torres de Segre, Segrià), “Empúries” (Barcelona 1983-84), 45-46, pàgs. 234-245.
  • Rovira, J., Casanovas, À., González, J.R., Rodríguez, J.I.: Solibernat (Lleida, Catalunya), un asentamiento rural islámico con finalidades militares de la primera mitad del siglo XII en el N.E. de la Península Ibérica, “Revue d’archeologie islamique” (París e.p.)
  • Rubio, Lluís: Les nostres terres en la història i la poesia èpica, Càtedra de Cultura Catalana Samuel Gili i Gaya, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1970.
  • Rubio Ruiz, Daniel: Noticia de un nuevo yacimiento arqueológico: el Tossal dels Morts, Alcoletge, Uned, Cervera 1986, pàgs. 31-37.
  • Rubio, D., González, J.R., Markalaín, J.: Sobre la frontera cristiana en el valle del Llobregós (Lérida), “Fronteras. Arqueología espacial” (Terol 1989), 13, pàgs. 195-205.
  • Ruiz Maldonado, M.: El caballero en la escultura románica de Castilla y León, Universidad de Salamanca, Salamanca 1986.
  • Sainz de Baranda, P.: España sagrada, vol. XLVII, Madrid 1850.
  • Sanahuja, Pere: Història dels hospitals de Lleida, ms. de l’Arxiu General de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, caixa 16/4 i 16/5. s.d.
  • Sanahuja, Pere: Monestir de Framenors Observants de Lleida, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1935), vol. XI.
  • Sanahuja, Pere: Historia de la beneficencia en Lérida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1944.
  • Sanahuja, Pere: Testamento de Jaime Sarroca, obispo de Huesca, ordenado en su castillo y villa de Torres de Segre (Lérida, 11 de diciembre de 1289), “Ilerda” (Lleida 1945), IV, pàgs. 21-34.
  • Sanahuja, Pere: La Universidad de Lérida y los franciscanos, Archivo Iberoamericano, VI, Madrid 1947.
  • Sanmiguel Mateo, Agustín: Apuntes sobre la evolución urbana del Calatayud islámico, “Simposio internacional sobre la ciudad islámica. Ponencias y comunicaciones”, Saragossa 1991, pàgs. 447-464.
  • Sans i Gené, Josep Maria: Història de la vila d’Arbeca, dins Arbeca. Història i record, Torregrossa 1983.
  • Santacana i Tort, Jaume: El monasterio de Poblet (1151-1181), CSIC, Barcelona 1974.
  • Sarobe, Ramon: L’evolució sòcio-econòmica de Rosselló de Segrià. De la repoblació a la consolidació (1149-1260), dins Societat i organització del territori a l’edat mitjana, Lleida s. d. (en curs de publicació).
  • Sarrate, J.: Las portadas románicas de la Seo Antigua de Lérida, Lleida 1972.
  • Sarrate, J.: Les portalades romàniques de la Seu Vella, Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Lleida, Lleida 1990.
  • Sculptures romanes. Musée des Augustins, Tolosa de Llenguadoc 1996.
  • Segarra, F.: Torreserona, Torre-serona 1974.
  • Sénac, Philip: Note sur les husün de Lérida, “Melanges de la Casa de Velázquez” (Madrid 1988), XXIV, pàgs. 53-69.
  • Serra i Ràfols, Josep de Calassanç: La “Torre del Moros”, de Serós (Segrià), “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona 1927-31), VIII, pàgs. 85-86.
  • Serrano, José: Una curiosa tradición municipal. La renovación de la posesión de las aguas de la ciudad de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1946), VI, pàgs. 166-174.
  • Sol, Romà-Torres, Maria del Carme: Historia de un canal. 1147-1974, Lleida 1974.
  • Soldevila, Ferran: Els primers temps de Jaume I, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1968.
  • Solé, Josep Maria: Juneda. El seu terme, Lleida 1991.
  • Street, G. E.: La arquitectura gótica en España, Madrid 1926.
  • Tarragó i Pleyán, Josep Alfons: San Lorenzo de Lérida restaurado, Lleida 1940.
  • Tarragó i Pleyán, Josep Alfons: Materiales de arqueología de la ciudad de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1944), II, fasc. II, pàgs. 391-438.
  • Tarragó i Pleyán, Josep Alfons: Un anillo de oro hebraico encontrado en Lérida el año 1870, lo adquiere hoy para el Museo Arqueológico el Instituto de Estudios Ilerdenses, “Ciudad” (Lleida 1953), V, quadern IV/V, pàgs. 54-55.
  • Tarragó i Pleyán, Josep Alfons: La moneda pugesa de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1977a.
  • Tarragó i Pleyán, Josep Alfons: La casa de la ciutat. La Paheria de Lleida. Notas para un ensayo, Ajuntament de Lleida, Lleida 1977b.
  • Tarragó i Valentines, Josep F.: Hospitales de Lérida durante los siglos XII al XVI, “Anales. Colegio Oficial de Médicos de la Provincia de Lleida” (Lleida 1975).
  • Tarragó i Valentines, Josep F. Un estudio inédito sobre hospitales antiguos de Lérida original del historiador Mariano Olives, “Ilerda” (Lleida 1976), XXXVII, pàgs. 7-57.
  • Tarragó, J.A.-Díez-Coronel, Luis: Una excavación en la Pahería de Lérida, “VII Congreso nacional de arqueología. Sevilla 1963”, Saragossa 1964.
  • Tarragona i Muray, Jesús: Inscripcions i làpides sepulcrals a la Seu Vella de Lleida, “Ilerda” (Lleida 1979), XL, pàgs. 247-319.
  • Terré i Vila, Mercè: Relació dels productes que trobem a les cases d’alguns clergues de Lleida durant el s. XIV, segons els inventaris de l’Arxiu Capitular de la ciutat, “Ilerda. Humanitats” (Lleida 1992-93), L, pàgs. 119-126.
  • Torrent, Jaume: L’església i el cementiri vells de Juneda, Juneda 1993.
  • Torres, Carme: Evolución histórica del puente de Lérida, Lleida 1968.
  • Tous, J.: Signos de los canteros de la “Seu Vella de Lleida” y sus alrededores, Ajuntament de Lleida, Lleida 1982.
  • Udina i Martorell, Frederic: El “Llibre Blanch” de Santas Creus (cartulario del siglo XII), CSIC, Barcelona 1947.
  • Valls i Taberner, Ferran: Genealogies dels temps romànics. La família d’Erill en el segle XII, “La Revista” (Barcelona 1918), 61, pàgs. 310-311.
  • Vidal, Luis Mariano: Les pintures rupestres de Cogul, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona 1908), pàgs. 544-550.
  • Viguera, M.J.: Aragón musulmán. La presencia del Islam en el valle del Ebro, ed. Mira, Saragossa 1988.
  • Vilà i Tornos, F.: Desfeta i recuperació de la Seu Vella, “Congrés de la Seu Vella. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 357-367.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vols. X, XII, XV, XVI i XVII, València-Madrid 1851.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Memorias cronológicas de los condes de Urgel, manuscrit de 1850 editat per C. Cortés i E. Corredera, Balaguer 1982.
  • Visa, Dolors: Sucs: del poblament cristià a la seva desaparició, dins Cròniques de Sucs, Paeria de Lleida, Lleida 1991, pàgs. 24-25.
  • Vives, Elisenda: La població catalana medieval. Origen i evolució, Eumo editorial, Vic 1990.
  • Voragine, Santiago de la: La leyenda dorada, 2 vols., Alianza Editorial, Madrid 1982.
  • Xandri i Solé, Joana: Els orígens de l’orde trinitari a Catalunya. El monestir d’Avinganya (Seròs), “I Congrés d’història de l’església catalana. Des dels orígens fins ara”, vol. I, Solsona 1993, pàgs. 615-624.
  • Xandri, Joana-González, Joan-Ramon: El monestir d’Avinganya (Seròs). Centre d’Estudis o Parc Cultural del Baix Segre. Una alternativa als museus locals, “Aixa” (Arbúcies 1989), 2, pàgs. 173-180.
  • Xandri, Joana-González, Joan-Ramon: Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al monestir trinitari d’Avinganya. la fase. Zona del temple (1986-1988), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Arqueologia 1990 (inèdita).
  • Xandri, Joana-González, Joan-Ramon: Memòria dels treballs realitzats al sector meridional del claustre d’Avinganya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Arqueologia 1995 (inèdita).
  • Xandri, J., González, J.R., Serra, D.: Memòria dels treballs realitzats a la zona claustral d’Avinganya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Arqueologia 1992 (inèdita).
  • Yarza Luaces, Joaquín: Arte y arquitectura en España 500-1250, Cátedra, Madrid 1984a.
  • Yarza Luaces, Joaquín: Escultura romànica, “Art Català. Estat de la qüestió. V Congrés del CEHA”, Servei de Publicacions de la Diputació de Barcelona, Barcelona 1984b.
  • Yarza Luaces, Joaquín: Historia del Arte Hispánico. II. La Edad Media, ed. Alhambra, Madrid 1988.
  • Yarza Luaces, Joaquín: La miniatura románica en España. Estado de la cuestión, “Anuario de Arte”, II. 1990.
  • Yarza Luaces, Joaquín: Primeros talleres de escultura en la Seu Vella, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Paeria de Lleida-Pagès editors, Lleida 1991, pàgs. 39-53.
  • Zurita, Jerónimo: Anales de la Corona de Aragón, Saragossa 1585 (reedició: València 1967 i Saragossa 1976).