Castell de Viu de Llevata (el Pont de Suert)

Situació

Les restes del castell de Viu de Llevata són situades al cim del turó allargassat als vessants de ponent del qual s’escampen les cases de la població; aquesta domina, per la banda esquerra, la vall del mateix nom, i s’emplaça al sector oriental de la comarca, als vessants septentrionals de la serra de Sant Gervàs.

Mapa: 33-10 (214). Situació: 31TCG203933.

El poble de Viu de Llevata és a uns 29 km de la Pobla de Segur, per la carretera N-260, que es dirigeix vers el Pont de Suert. (MLIR)

Història

La primera notícia del castell de Viu de Llevata és de l’any 947, quan es fa esment del “pao de kastro Vivitano”. A partir d’aquest moment es troben referències del castell de Viu relacionades amb noves adquisicions fetes pel monestir de Lavaix.

Vers el 1030, en un document del comte Guillem II de Pallars Sobirà, són esmentats com a límits del castell de Viu els termes següents: des d’Scripta (Perves) fins a Enrens, i des de Massivert fins a Elavi. Tot i que en la primera concòrdia entre els comtes pallaresos, el castell de Viu va ésser objecte de permuta en favor dels comtes Ramon IV i Valença de Pallars Jussà, de fet, posteriorment restà vinculat als comtes de Pallars Sobirà. L’any 1072, en la definició de l’honor de Guillem Sunyer, Artau I de Pallars Sobirà lliurà en penyora el castell de Viu de Llevata —del qual devia ser el castlà Bertran Ató de Montanyana—, com a garantia de donar esmena a Ramon IV de Pallars Jussà en el termini de cent dies per qualsevol forfet o tort que li fes. L’any 1112 la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, comte de Pallars Sobirà, deixà en testament al monestir de Santa Maria de Gerri un home que tenia a Viu. En l’acord definitiu, Artau III de Pallars Sobirà va pignorar novament el castell de Viu al comte Bernat Ramon I de Pallars Jussà, i aquest va traspassar la senyoria d’aquesta fortalesa a Ramon II Pere d’Erill. Des d’aleshores, com a mínim, sembla que el senyoriu de Viu formà part de la baronia d’Erill.

Tanmateix, les referències no són del tot precises, ja que es presenta un problema d’homonímia amb Viu de Barravés i, potser també, Viu del Sobrarb. Segons notícia d’A. Coy, el castell de Viu revertí al comtat de Pallars Sobirà quan el 1167 Ramon III Pere d’Erill contragué matrimoni amb Agnès, germana del comte sobirà Artau IV, ja que li donà en dot l’esmentada fortalesa. D’altra banda, se sap que el rei Alfons I de Catalunya-Aragó lliurà l’any 1190 el castell de Viu al monestir de Santa Maria de Bonafont (Gascunya).

Tal com era costum, un llinatge de castlans agafà el cognom Viu. Tot i que no es pot donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que es disposa dels noms d’alguns d’ells. Un primer Pere de Viu apareix esmentat l’any 1171 relacionat amb els Erill. El fons de Sant Joan de Jerusalem de l’ACA ha conservat sortosament el testament del cavaller Pere de Viu de l’any 1214, en virtut del qual, deixava la seva successió en el castell de Viu al seu fill Pere; a més d’altres disposicions, el testador, conjuntament amb la seva muller Sança, donaren a la comanda de Susterris els béns de Balust i de Pessonada per a l’absolució de 400 sous que hi havia empenyorat. Justament, el nom de Pere de Viu es llegeix entre els comanadors de Susterris per als anys 1219-21.

En el fogatjament del 1381 hom troba un loch Daviu, que amb 14 focs era inclòs dins la baronia d’Arnau d’Erill; així mateix, el capbreu llevador d’aquesta baronia de la darreria de la centúria consigna el dret de cena que per sant Joan feien els 33 llocs de Viu de Llevata. Al segle XVII Viu de Llevata era un dels 45 pobles que pertanyien al comtat d’Erill, en la sotsvegueria de Pallars. (JBP)

Castell

La verticalitat dels pendents nord i sud del turó on s’aixeca el castell de Viu impedeix el pas per aquests costats, mentre que per l’W es pot fer amb dificultat i més fàcilment per l’E. Precisament és en aquesta banda on caldria situar l’accés a la fortalesa, del qual pràcticament no hi ha cap resta, a excepció de tres sectors del mur perimetral que no superen els 5 m de longitud, localitzats al NW de l’elevació principal i a l’W. D’aquest mur es conserven una o dues filades de carreus irregulars units amb argamassa, i que corresponen a la paret exterior de la base del mur que delimitava la fortalesa per la vora de la superfície plana que encara s’observa al cim del turó. Davant de tan migrades restes, poca cosa més es pot indicar de la vella fortalesa medieval que protegí la població i el pas cap al Pallars, fet que s’evidencia per la seva posició estratègica al cap de la vall de Viu de Llevata i per l’esplèndida visió que encara s’hi pot gaudir del tot l’entorn. (JRG-RLB-JMT-JMe-JIR)

Bibliografia

• Coy, 1906, pàg. 188
• Miret, 1910, pàg. 333
• Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 46, pàgs. 60-61
• Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 154, pàgs. 362-363, i doc. 250, pàg. 417. Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàgs. 403-406
• Iglesias, 1980, pàg. 119
• Puig, 1984, doc. 10, pàgs. 66-67; doc. 23, pàg. 75; doc. 69, pàg. 111; doc. 70, pàg. 112; doc. 73, pàgs. 114-115, i doc. 74, pàg. 115