Ceràmica andalusina de Tortosa

Introducció

Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI.

ECSA - J. Colomé

La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre.

El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat. La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume. Aquest jaciment ha aportat una seqüència estratigràfica que va des del final del segle X fins a mitjan segle XII. La proposta tipològica de les formes ceràmiques té un caràcter provisional, ja que encara manquen estudis d’altres jaciments molt representatius de la ciutat.

La producció de terrissa a Tortosa és documentada per les troballes d’elements propis del funcionament d’un forn, com barres i trespeus, també a partir de materials recollits en actuacions urbanístiques als anys seixanta i setanta pel Museu Municipal de Tortosa, i finalment a partir d’intervencions arqueològiques com la de la plaça de la Mare de Déu de la Cinta en estrats del segle XI.

Taula tipològica de la ceràmica andalusina trobada a Tortosa

Safa		platet
gerreta		redoma
peça indeterminada		olla
cadaf		gibrell
cassola		tapadora
gerra		tenalla / alfàbia
llàntia		ancolla

Vaixella de cuina

Conjunt d’atuells de vaixella de cuina i una llàntia del segle XI.

ECSA - J. Colomé

És integrada per formes del tipus olla, cassola, tapadora, etc. Altres formes associades a aquest grup, com els fogons, morters i trespeus, són absents en les excavacions de la plaça de Sant Jaume. Olla. Forma tancada de cos globular, gairebé esfèric, amb nanses o sense i base plana. Respecte de la resta de formes, és proporcionalment la més ben representada i la més rica pel que fa a la varietat de formes.

Se’n poden distingir dos grups per un fet específic: que l’interior de la peça sigui vidriada o no, ja que llavors les característiques formals també són totalment diferents.

Dintre del tipus olla que no és vidriada a l’interior distingim les següents variants:

• Una primera forma tipològica es caracteritza per tenir una vora exvasada, parets de coll i cos de perfil concavoconvex. Normalment sobre la inflexió del coll tenen decoració acanalada incisa
• Una altra forma té una vora de marcada secció triangular, amb parets rectes i decoració acanalada al llarg de tot el coll de la peça

El tipus olla vidriada a l’interior es caracteritza per un acabat de bona qualitat, parets primes i degotalls vidriats a l’exterior de la peça, prop de la vora. Una variant representativa es caracteritza per:

• Vora bisellada cap a l’interior, amb coll de parets rectes. Aquest tipus té un marcat acanalat a l’interior, sobre la vora, que probablement correspon a l’encaix de la tapadora. Algunes peces disposen de decoració de bandes pintades en manganès a l’exterior

Tipològicament el tipus olla no sembla patir canvis importants al llarg del segle XI i la primera meitat del segle XII.

Cassola

En general són atuells de boca molt ampla, parets corbes de poca alçada, base plana i dues nanses. La majoria no són vidriades a l’interior. De la mateixa manera que el tipus olla, la superfície exterior té senyals de foc.

Tapadora

Formalment, es poden distinguir dos tipus de tapadores: la convexa, amb agafador central en forma de botó, parets exvasades i de vora plana; i la cònica, amb peduncle i presència d’encaixos situats a la base. La seva funció era la de tapar tant recipients d’emmagatzematge de líquids, gerres i gerretes com recipients de cuina.

Cadaf

Són atuells de mida gran, de boca més ampla que el fons, amb parets exvasades i vorell exterior. Els fons són sempre plans. Es tracta d’un tipus ceràmic poc representat.

Vaixella d’emmagatzematge

Aquest tipus de vaixella és integrada per recipients de grans dimensions com: la tenalla/alfàbia i la gerra. També incloem dintre d’aquest grup el tipus ancolia de petites proporcions.

Tenalla / alfàbia

Atuell de mides grans amb la funció de guardar o contenir líquids o gra. Durant la primera meitat del segle XII presenta una decoració estampillada amb rics motius geomètrics, acompanyats de canaletes i impressions digitals.

Gerra

Forma tancada que presenta normalment vora recta amb llavi triangular, coll cilíndric, cos globular i base plana. Normalment mostra una decoració pintada amb motius lineals o bandes en negre o en vermell.

Respecte als diferents tipus formals hem distingit, provisionalment, dos grups diferenciats:

• El primer grup es caracteritza per un tipus de peces que presenten una vora de secció triangular i una marcada canaleta entre la vora i el coll. Hom pot observar algunes subvariants dintre d’aquest grup: les peces amb decoració tenen un acabat millor i corresponen a peces de mida més gran, amb canaletes més marcades sota la vora
• El segon grup és format per peces amb vora recta i un ample llavi diferenciat, de secció ametllada o triangular. Aquest tipus és poc representat i normalment té decoració pintada amb motius lineals i ondulats en negre. La seva evolució formal al llarg del segle XI i la primera meitat del XII no presenta canvis rellevants

Ancolia

D’aquest atuell ceràmic s’ha localitzat un únic exemplar sencer. Correspon a una forma tancada de cos globular i amb un acabat de bona qualitat. La vora i el coll són lleugerament exvasats i la base de la peça és plana. Presenta dues nanses verticals amb vidriat melat interior/exterior, amb motius decoratius de simples traces o degotalls en manganès. La seva funció estaria probablement relacionada amb l’emmagatzematge de substàncies de cert valor. La cobertura vítria de l’interior indica que calia que el recipient fos absolutament impermeable. La peça correspon al primer terç del segle XI.

Finalment, cal destacar una peça singular dintre del conjunt ceràmic localitzat a Tortosa. Es tracta d’una possible joguina de terra cuita. És una representació femenina, de factura molt barroera. Conserva el cap i tot el cos, però no ha conservat ni els braços ni les cames. Té una alçada de 8,56 cm i una amplada a la línia d’arrencada dels braços de 2,40 cm. El nas i la boca estan pessigats i els ulls són marcats per impressions circulars. Els pits són definits, i conserva restes de decoració pintada sobre la cintura, a manera de vestit amb bandes horitzontals de color vermell.