"Hec est tregua et pax confírmala ab archiepiscopo Narbonensi, domno Guifredo, et a a Berengario, Gerundensi episcopo, et a domno Raimundo, Elenensi(s) episcopo, et a comitibus Rossilionensium, domno, scilicet, Gaucefredo et Guilaberto, filio eius, et a domno Poncio, Impuritanensi(s) comite, et a domno Guillelmo, Bissuldinensium comite, et a domno Raimundo, Cerritanensium comite, et a domno Gauceberto, vicecomite de Castro Novo, cum ceteris magnatibus Elenensis episcopatus, in Tulugnensi prato, quod est in comitatu Russilionensi. Constituerunt, namque, predicti pontífices, cum consensu ceterorum nobilium, ut in comitatu Russilionensi vel Confiuentano vel Valle Spirensi ullus homo ecclesiam non infringat neque cimiteria vel sacraria, XXX passuum ecclesiasticorum in circuitu uniuscuiusque ecclesie, nisi episcopus propter hominem excomunicatum aut propter suum censum. Si, vero, aliquis homo aliter infringere ecclesiam vel spacium XXX passuum ipsius ecclesie in predicto episcopatu Elenensi, quidquid ei comiserit, emendet, ut iustum fuerit, ipsi homini cui iniuria fecerit, et ecclesie, in qua facerit, satisfaciat legaliter, et insuper composicionem sacrilegii Elenensis componat episcopo. Ecclesias, vero, illas, ubi castra fuerint constructa sive ubi fures vel rapaces congregaverint furta vel predam vel malefacta. tamdiu posuerunt eas iam dicti episcopi in defensione prescripte pacis, quousque querimoniarum predictarum ecclesiarum deferatur Elenensi episcopo et eius iudicio aut iuste emendetur quod in ipsis ecclesiis comissum fuerit aut ab eodem episcopo ipse ecclesie a defensione prelibate pacis separentur. Idem episcopi prephati constituerunt ut in iam dicto episcopatu Elenensi nullus violenter infringat dominicaturas canonicorum vel monasteriorum neque aliquid rapiat inde. Clericum, vero, arma non ferentem vel monachum vel sanctimonialem sive viduam nemo ap(p)rehendat nec ille aliquid iniurie inferat, villanum neque villanam nemo apprehendat nisi propter culpam quam ipse villanus vel villana fecerint; et si eos apprehenderit, non distringat nisi per directum. Et ut predicta nemo faciat in iam dicto episcopatu de equabus vel pullis sive mullis earum etatis unius anni, neque de bobus neque de vaccis sive vitulis earum, neque de asinis vel asinabus sive pullibus earum, neque de ovibus, arietibus, ircis, capris sive earum fetibus. Mansiones villanorum nemo incendat neque evertat, terras in contencione positas nullus vilanus laboret postquam commonitus fuerit, ab eo in quo iusticia placiti non remanserit; si, vero, ter comonitus, postea ibi laboraverit et propterea dampnum acceperit, non requiratur pro pace facta. Si quis, autem, fideiussor extiterit, si fidem non portaverit, de suo proprio pignoretur, nec pro pace fracta habeatur. Si quis, autem, predictam trevam et pacem infregerit, simpla tantum composicione emendet illi cui infregerit infra primos XV dies. Sí, vero, infra primos XV dies simpliciter non emendaverit, composicionem mali, quod inlulit, in duplo componat, ita ut dimietatem istius duple composicionis habeat querelator et alteram medietatem habeat episcopus et ipse comes qui adiutor fuerit eidem episcopo ad hanc iusticiam faciendam. Si quis, autem, predictam pacem vel trevam infregerit et iniusticiam facere noluerit, infra XV dies, quod querelator suam querelam presentaverit ante episcopum et eiusdem cleros ac comitem, ipse malefactor et consiliatores et adiutores eius emendare noluerint, egrediantur a treva et a pace, et malum, quod propter hoc illatum fuerit eis, non requiratur pro pace vel treva fracta. Et si malefactor et adiutores eius postea iam dicto querelanti ullum malum fecerit infra trevam, emendet pro treva et pace fracta.
Item, predicti episcopi firmaverunt trevam Domini, videlicet, ut omni tempore teneatur ab omnibus christianis ab occasu solis quarte ferie, id est, merchoris die usque ad ortum solis secunde ferie, id est, lunis die. Item, continuatim teneatur a prima die adventus Domini usque ad octabam Epihanie Domini quando festivitas Sancti Ylarii agitur. Item similiter continuatim teneatur a die lunis, que antecedit Capud Ieiunii, isque a die lunis, qui est primus post diem dominicam octavarum Pentecosten, et tres festivitates Sanete Marie cum suis vigiliis et festivitas XII Apostolorum cum suis vigiliis et Nativitatem Sancti Iohannis cum sua vigilia et festivitatem Sanctorum Iusti et Pastoris et Abdon et Sennen et Sancti Felicis et Sancti Genesii et Sancti Nazarii et Sancti Laurencii et Sancti Michaelis et festivitatem Omnium Sanctorum et Sancti Martini et due festivitates Sancte Crucis et Kathedra Sancti Petri et festivitatem Sancti Genesii, que est XII kalendas septembris. et Decollacione Sancti Iohannis Baptiste cum vigiliis et cum omnibus noctuis iam dictarum festivitatum et omnes dies et noctes Quatuor Temporum. Si quis, autem, infra hanc predictam trevam Domini aliquod malum alicui fecerit, in duplum ei componat et postea per iudicium aque frigide trevam Domini in sede Sancte Eulalie emendet.
Si quis, autem, infra hanc trevam hominem occiderit sine aliquo casu, ex consensu omnium christianorum definitum est, ut omnibus diebus vite sue exilio dampnetur. Si, autem, cum casu hoc fecerit, egrediatur, tamen, a terra usque ad terminum quem episcopus vel canonici existimaverint esse imponendum. Si quis, vero, intra hanc trevam se miserit in agueit vel ipsum agueit stabilierit pro morte vel apprehensione alicuius hominis aut pro apprehensione alterius castelli et, tamen, si hoc agere non potuerit, similiter emendet ad iudicium episcopi et canonicorum eorum ipsam trevam Domini sicuti faceret si fecisset quod agere temptaveri. Item, prohibuerunt ne in terminibus his continuatis trevis, videlicet, tempore adventus Domini seu XLI, nullus castrum vel municionem edificare presumal nisi XV diebus ante continuatas predictas trevas hoc incoaverit. De predicta, autem, treva vel pace querela ad episcopum vel ad eius canonicos seu fatigacio omni tempore fiat, et, sicut superius scriptum est in pace de ecclesiis, ita fiat. Et ipsi, in quibus episcopus vel canonici predicte [sedis] se fatigaverint de direpcione pacis vel treve Domini, sive fideiussores vel ostatici pro pace vel treve Domini, sive fideiussores et malam fidem inde portantes episcopo vel canonicis eiusdem sedis cum protectoribus et adiuvantibus se, quamdiu se contenderint, sicut infractores pacis vel treve Domini, ipsi et res eorum non habeantur in pace et treve Domini.
Ego Gaufredus(*), comes, iuro tibi Petro, Elenensi episcopo, et facio tibi ostaticum ut pro duo tempora anni, scilicet, ad Dedicacionem beate Eulalie, id est, VIII idus octobris, el ad Caput Ieiunium, per unumquemque annum, quandiu vixeris, revertar ad hanc sedem beate Eulalie et non separabo hinc me sine licencia tua vel ipsorum clericorum, quibus tu comiseris, si es non habuero; et si es habuero, eo transito, infra VIII dies revertar, et non separabo hic me sine licencia tua vel ipsorum clericorum quibus tu comiseris. Per Deum et hec sancta."
[O]: Perdut.
A: ACA, Liber feudorum Ceritaniae, doc. 176, fols. 48c-9a.
a: MIQUEL: Liber feudorum maior, 1945-47. II, doc. 708, pàgs. 223-225.
Traducció
"Aquesta és la treva i la pau confirmades per l’arquebisbe de Narbona, el senyor Guifred, i per Berenguer, bisbe de Girona, i pel senyor Ramon, bisbe d’Elna, i pels comtes de Rosselló, a saber, Gausfred i Guislabert, fill seu, i pel senyor Ponç, comte d’Empúries, i pel senyor Guillem, comte de Besalú, i pel senyor Ramon, comte de Cerdanya, i pel senyor Gausbert, vescomte de Castellnou, amb els altres magnats del bisbat d’Elna, al Prat de Toluges, el qual és al comtat de Rosselló.
Constituïren els susdits pontífexs, amb el consentiment dels altres nobles, que al comtat de Rosselló, i de Conflent, i de Vallespir, cap home no violi una església, ni cementiris o sagreres —XXX passes eclesiàstiques entorn de cada església— si no és el bisbe a causa d’un home excomunicat o amb el seu permís. I si, altrament, algun home viola una església o l’espai de XXX passes de la dita església al susdit bisbat d’Elna, que tot el que hagi comès ho esmeni, segons sigui de justícia, a aquell home el qual hauria fet injúria, i satisfaci legalment l’església en la qual hagi delinquit, i a més, faci composició amb el bisbe d’Elna pel sacrilegi comès. El bisbe separi de la defensa de la pau les esglésies en les quals foren construïts castells i on els lladres i violents haguessin congregat els furts, els botins i el resultat de les seves males accions, fins que la queixa de les dites esglésies sigui presentada al bisbe d’Elna i d’acord amb el seu judici s’esmenin justament els mals comesos en elles.
També els susdits bisbes constituïren que en l’esmentat bisbat d’Elna ningú no trenqui violentament les senyories dels canonges o dels monestirs, ni res no en prengui. Que ningú no retingui ni faci injúries a cap clergue que no porli armes o a cap monjo o monja o vídua; i que ningú no retingui cap vilà o vilana si no és per alguna culpa que ells hagin comès; i si els empresona, que no els coaccioni, si no és de drel.
I que ningú no faci els susdits robatoris, en el susdit bisbal, d’eugues o de llurs pollins, o muls d’edat d’un any, ni de bous, ni de vaques o de llurs vedells, ni d’ases amb els seus pollins, ni d’ovelles, marrans, bocs, cabres, o de llurs cries.
Que ningú no cremi ni enderroqui els masos dels vilans; que cap vilà no llauri les terres en disputa després que en sigui advertit per aquell al qual encara no s’hagi fet justícia del plet;i si, advertit tres vegades, després les llaura i per això rep algun damnatge, no pugui clamar per pau trencada.
I si algú, constituït fidejussor, no ha mantingut la seva paraula, que sigui empenyorat del seu propi i no sigui perseguit per pau trencada.
Si algú, emperò, trenca la susdita treva i pau, tan sols esmeni simple composició a aquell a qui l’hauria trencada, dins els primers XV dies; i si dins els primers XV dies no hagués esmenat simplement la composició del mal que hauria fet, pagui doble composició, de tal manera que la meitat d’aquesta doble composició la tingui el querellant, i l’altra meitat la tingui el bisbe i aquell comte que hagués ajudat el bisbe a fer justícia.
I si algú trenca la dita pau i treva i no volgués venir davant la justícia, dins XV dies després que el querellant hagués presentat la seva querella davant cl bisbe i els seus clergues i el dit comte, i si el dit malfactor, els seus consellers i col·laboradors no volguessin esmenar-ho, que siguin foragitats de pau i treva, i el mal que per això els sigui fet, no sigui requerit per pau itreva trencada. I si el malfactor i els seus col·laboradors després feien algun mal al querellant dins la treva, que ho esmeni per treva i pau trencada.
També els susdits bisbes firmaren la treva del Senyor, a saber: que en tot temps sigui tinguda per tots els cristians, de la posta del sol de la fèria quarta, és a dir, del dimecres, fins al sol ixent de la fèria segona, és a dir, del dilluns.
També contínuament s’observi del primer dia de l’Advent fins a les octaves d’Epifania, quan es fa la festa de Sant Hilari.
També semblantment que sigui observada de manera continuada des del dilluns que precedeix el Cap del Dejuni [dimecres de Cendra] fins al primer dilluns després del diumenge de les octaves de Pentecosta; en les tres festivitats de Santa Maria amb llurs vigílies, en la festivitat dels Dotze Apòstols amb llurs vigílies, en la festivitat de Sant Joan amb la seva vigília, en la festivitat dels Sants Just i Pastor, Abdó i Senén, Sant Feliu, Sant Genis, Sant Nazari, Sant Llorenç, Sant Miquel, en la festivitat de Tols Sants, de Sant Martí, en les dues festivitats de Santa Creu i de la Càtedra de Sant Pere, en la festa de Sant Genis del XII de les calendes de setembre, de la Degollació de Sant Joan Baptista, amb les vigílies i amb totes les nits de les susdites festivitats i tots els dies i les nits de les Quatre Témpores. I si algú, dins aquesta treva del Senyor, feia mal a algú altre, que li esmeni el doble i després, pel judici d’aigua freda, esmeni la treva del Senyor dins la seu de Santa Eulàlia.
I si algú, dins aquesta treva, occís un home intencionadament, per consentiment de tots els cristians, s’estableix que sigui condemnat a l’exili tots els dies de la seva vida; mes si, per cas [fortuït] ho hagués fet, sigui foragitat nogensmenys de la terra, fins al termini que el bisbe i els canonges estimin haver d’imposar. Si en veritat, algú, dins aquesta treva es posés a l’aguait o hagués establert aquest aguait per matar o capturar algun home o per prendre el castell d’un altre, i, tot i així, això no ho hagués pogut portar a terme, que ho esmeni de la mateixa forma en el judici del bisbe i dels canonges d’aquesta treva de Déu tal com ho faria si hagués, fet allò que volia intentar de fer.
També prohibiren que, en el temps d’aquestes treves continuades, ço és, en el temps d’Advent i de Quaresma, ningú no intenti edificar cap castell o força, si hagués començat XV dies abans de les susdites treves continuades. De la susdita, emperò, treva o pau sigui fet en tot temps clam o assignació al bisbe o als seus canonges, i així com és escrit a sobre en la pau de les esglésies, així sigui fet. I siguin foragitats de la pau i treva del Senyor tots aquells als quals els susdits bisbes i canonges inculpin de trencament de la susdita pau i treva del Senyor, o els fidejussors o hostatges per pau o treva del Senyor, o fidejussors de mala fe davant el bisbe o els canonges d’aquella seu, amb llurs protectors i ajudants, tan de temps com durarà el conflicte, i ells i totes les seves coses siguin considerats fora de dita pau i treva de Déu.
Jo Gausfred, comte, el juro, Pere, bisbe d’Elna, i em constitueixo en hostatge de tal manera que en dos moments de l’any, ço és, a saber el dia de la dedicació de la catedral de Santa Eulàlia, és a dir, el VIII dels idus d’octubre i al Cap del Dejuni, cada any mentre viuràs, retornaré a aquesta seu de Santa Eulàlia i no me’n separaré sense llicència teva o d’aquells clergues als quals tu hauràs comissionat, si haver no hauré; i si haver hauré, passat aquell, dintre de VIII dies tornaré i no em separaré d’ací, sense llicència teva o d’aquells clergues als quals tu hauràs comissionat. Per Déu i aquests sants."
(Traducció: Pere Ponsich)