Situació
A primer terme veiem quatre cambres del mas més proper a la roca del castell de Milany. Seguint la carena avall, endevinem les restes de les parets del conjunt de cases que hi ha també en aquesta banda meridional del castell. Al fons, després d’una zona de feixes, hom pot veure l’actual casa de Milany.
J. Bolòs
Aquestes construccions es troben a la banda meridional de la penya damunt la qual s’aixecava el castell de Milany. No n’indiquen el camí, per tal com serveix la referència que hem donat en parlar del castell.
Restes arqueològiques
Es tracta d’una sèrie de restes de construccions, que sembla que eren antigues cases de pagès. Tot i que sense una acurada excavació és molt difícil saber l’època en què es bastiren les parets que hom encara pot veure, podem creure que, en llur majoria, corresponen a cases fetes a l’alta edat mitjana, vers l’any 1000, i abandonades vers el segle XIV.
El conjunt de construccions potser més interessant, és situat al sud-oest del lloc on hi havia el castell, al llarg d’un planell carener. Tot i que les cases eren una mica cap a la banda de migjorn, tanmateix, el lloc on es bastiren és força poc protegit. Immediatament darrere els habitatges hi ha el canvi d’aiguavés; a llur davant s’entén una petita esplanada, closa a les parts meridional i occidental per un marge i per una sèrie de pedres.
La renglera d’edificis és composta d’unes sis cambres. L’amplada d’aquest rengle d’habitacions, separades per parets molt malmeses, oscil·la al voltant de 4,50 m, als quals cal sumar uns murs d’uns 75-80 cm. L’habitació oriental, potser una de les més ben diferenciades, té una amplada —de nord a sud— de 4,45 m —més 75 cm del mur meridional— i una longitud d’est a oest de 4,30 cm. Al fons d’aquest àmbit, al seu angle nord-oriental, encara podem veure algunes pedres grosses que tenen el gruix de tot el mur (uns 75 cm). La cambra que hi ha al seu costat occidental també té una longitud semblant —menys de 5 m—, i sembla com si hagués tingut una porta a la paret de ponent, al seu extrem meridional. A continuació, vers ponent, hi ha un àmbit més estret —uns 3 m—, un altre amb altre cop uns 5 m, i encara un de tercer que potser també és força estret.
Tot i que sense excavar-ho és difícil assegurar res, és molt probable que aquest conjunt de parets fossin part d’una o potser més aviat de dues cases unifamiliars pageses.
Entre aquestes cases i el castell, gairebé al costat del cingle que hi ha a sud-oest de la penya, hi ha un altre conjunt de parets medievals.
Hi veiem tres àmbits lleugerament rectangulars situats a diferents nivells, un al costat de l’altre. Els dos inferiors tenen una llargada —d’est a oest— de 5,50 m i una amplada de 3,50 m. El superior sembla que té una amplada de 4 m i una longitud de només 3 m. Al costat de llevant de la cambra més meridional hi ha un possible àmbit, gairebé quadrat, que fa un gruix d’uns 75 cm o poc més. De la paret del fons —al nord—, se’n veu encara un bon tros desenterrat; és format amb pedres petites sense pràcticament tallar. Les cares externes d’aquestes pedres tenen unes mides que oscil·len al voltant d’uns 10 cm d’alt per uns 20 cm d’ample. Aquests àmbits segurament devien ésser destinats a llocs d’habitació.
Uns quants metres vers llevant, sota unes roques, hi ha un altre espai tancat i allargat. Al sud el tancava una paret que era al mateix temps marge; al nord, el límit no és gaire clar; al costat occidental hi ha, a banda i banda d’una possible entrada, dues pedres grosses. Aquesta dependència té una amplada de potser uns 3,50 m, o més, i sembla com si fes uns 9,50 m de llarg. La seva paret meridional fa uns 80 cm de gruix. Tot i que sigui difícil d’assegurar, és possible que aquest àmbit fos destinat al bestiar.
Més cap a llevant, al sud-est de la roca del castell, hi ha encara algunes altres parets, situades també gairebé a tocar del canvi d’aiguavés, lleugerament protegides al darrere per un marge de terra. A llur davant s’estén una esplanada, segurament, malgrat l’altitud, un antic camp. Aquests murs també tenen un gruix d’uns 75 cm. Tanmateix, la forma dels àmbits que delimiten gairebé és quadrada. A l’est hi ha dues cambres adjacents; ambdues fan aproximadament 5,50 × 5,50 m. Més cap a ponent hi ha un altre àmbit que té una amplada d’uns 5,80 m per una llargada de també 5,80 m.
Les parets d’aquestes construccions potser són una mica més ben conservades. En algun racó se’n conserven fins i tot 70 cm d’alçada visible. Els carreus són lleugerament més grossos; fan a la cara exterior 10 cm d’alt per 30 cm d’ample, 20 × 30 cm, etc. A la cambra nord-oriental hi ha una teula entre les ruïnes. Per tots aquests fets, podem pensar que aquests darrers edificis, si no són d’època moderna, almenys possiblement foren utilitzats —potser per a guardar-hi bestiar— després de l’època medieval.
Sigui com vulgui, podem dir que aquest conjunt de cases properes a la fortificació de Milany corresponen a un hàbitat bàsicament dispers, tot i ésser situat, com hem dit, a més de 1 500 m d’altitud i en un indret no gaire bo: abrupte, ventós i fred; segurament aquells que feren els habitatges cercaven la protecció del castell (la casa moderna de Milany fou bastida uns centenars de metres més avall, també al vessant meridional, però ja lluny de la carena).