Crist 1147 i teixits associats

Crist 1147

Crist 1147. Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm. 15 950.

J. Vigué-Museu d’Art de Catalunya

Amb el núm. 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112. Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat.

L’anomenem amb el número de l’any en què fou realitzada, perquè és una de les rares imatges romàniques ben documentades. Un reconditori rectangular col·locat al centre del dors, inter scapulas, com és costum a les imatges catalanes, contenia un pergamí amb la data de la consagració de la imatge (1147), més quatre paquets de relíquies, embolicades amb teixits antics, i un pergamí fent al·lusió a la identificació de les relíquies. Aquest darrer pergamí és de l’any 1521, data en què degué ésser restaurada, de la qual restauració són segurament les restes del daurat i la decoració amb punts que encara existeixen al revers del braç superior de la creu i en algunes restes o fragments de la part de davant, més visibles en els rectangles dels extrems; també conserva restes abundants de l’arpillera usada per a la preparació de la policromia. Aquesta creu és de forma lleugerament potençada, amb el complement d’un petit eixamplament i un minúscul triangle suavitzant a l’angle d’intersecció dels braços.

Cal considerar aquesta imatge com una peça clau dins la imatgeria romànica, perquè les seves qualitats, molt concretes i definides, unides al valor de la data segura, la converteixen en una mesura de gran eficàcia comparativa. Podem afegir-hi també el valor de la seva filiació; el lloc on era guardada i la seva insegura però probable procedència andorrana situen aquesta imatge en el centre del Taller d’Urgell, concordant plenament amb la seva mateixa aparença.

Tot el conjunt de la imatge se’ns mostra, per aquests motius, molt simptomàtic i en podem fer derivar conclusions alliçonadores, però potser és la barba el detall que sembla més eloqüent. És una barba dividida en quatre flocs per banda, bastant independents, i acabats cadascun en un cargol; en principi és la barba típica que trobem a les imatges del sector de la Seu d’Urgell, entre les quals podem considerar la del Crist del davallament del Museu Marès com el prototip. Mostres molt perfectes també d’aquest tipus de barba, les trobem al Crist de València d’Àneu, o al de Boston, o a la majestat de la Cerdanya, tots ells amb quatre cargols per banda, i tants d’altres ja de més rudimentaris, d’època posterior.

Tanmateix, el que ara comentem no n’és una mostra més, sinó una evident derivació, d’execució més aspra, però que no pot ésser deguda a manca d’habilitat de l’escultor, perquè la imatge no té res d’inhàbil. Tota ella se’ns mostra com una obra de molta qualitat, tant tècnica com emotiva, i molt pròpia d’un obrador important.

Cal creure, doncs, que aquesta desviació referent al model establert és voluntària i respon, sens dubte, a un desig de renovació, que pressuposa no sols l’existència anterior del model, sinó àdhuc un cert cansament, potser prematur, i una tendència a defugir aquells esquemes ornamentals, geomètricament perfectes, dels exemplars anteriors. Això no vol dir que a l’any 1147 aquests esquemes fossin ja abandonats en bloc, però sí que ens fa recular bastant la data dels primers models, els quals caldrà situar dins el segle XI, ja que les reaccions, les innovacions i els cansaments no són mai immediats, sinó que exigeixen un cert temps.

I també ens certifica, és clar, que la tendència a formes menys convencionals i més realistes es presenten ja, encara que potser molt excepcionalment, a la meitat del segle XII.

Observem que és una magnífica talla, de molt contingut emotiu, però plena de serenor també. L’art romànic català és tot impregnat de la idea triomfant de la Redempció, i àdhuc quan representa el Crist sofrent defuig l’excés de dramatisme espectacular i mostra aquella sobrietat emotiva (com un cert pudor), que perdura a través dels segles i que esdevé una de les constants de l’art català. Caldria fer un esforç per recordar-ne algunes excepcions, entre les quals indicaríem sens dubte el devot Crist de Perpinyà o el Crist de Conques, ambdós d’un dramatisme punyent.

La talla es conserva bé, encara que un xic corcada, sobretot a la tovallola i al pit. També té trencades les puntes de les orelles.

Els cabells són dividits amb clenxa al mig, i derivats en grup vers els costats, però tapant gairebé tot el front; no tenen el ratllat fi imitant el pèl, com tampoc no se’n veu a la barba ni al bigoti. Té el nas molt marcat, ulls amb fort relleu, llavis ben dibuixats i orelles lleugerament trencades.

El tors, amb el deltoide i el pectoral ben indicats, oblida, tanmateix, la presència de l’estern, i les costelles, que són gairebé horitzontals, s’uneixen directament. El llombrígol és molt marcat, amb doble circumferència, just al damunt d’un relleu molt pronunciat.

Tant les cames com els braços són tallats amb delicadesa i encert, ben estructurats i amb la musculatura adient; les cames, i sobretot els genolls, són molt semblants als del Crist del Museu Marès. Són molt remarcables els peus, amb els dits molts llargs, i sobretot les mans, que sorprenen per la seva bellesa i elegància, i si no tenen, potser, la contundència de les del Crist de Salardú, no en recordem cap que les superi en delicadesa i sensibilitat.

Els claus són de fusta, ben treballats, amb cabota quadrada de piràmide truncada.

La tovallola respon al model més abundant, i forma una gira que cau per damunt el cenyidor i amaga el nus; els plecs són de molt bona factura i esquematitzats en ziga-zaga.

En conclusió, cal considerar-la com un molt valuós exemplar, perfectament classificable dins el Taller d’Urgell i amb la transcendència que li dóna el fet, tan rar, de mostrar-nos una data ben segura. (RBP)

Teixit, MTI núm. 49 743

Fragment de teixit corresponent al grup de teixits trobats dintre el reconditori de la imatge, utilitzat per a embolcallar relíquies. És un tafetà decorat amb bastes de trama, una peça hispanoàrab del segle XII. És al Museu Tèxtil i d’Indumentària, a Barcelona, on és catalogat amb el núm. 49 743.

F. Tur

Des de l’any 1953 el Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, conserva un fragment de teixit llavorat, catalogat amb el núm. 49 743. Aquest teixit forma part dels dotze grups de fragments de teixit que embolcallaven relíquies, trobats a la part posterior de la imatge del Crist 1147, al reconditori.

Aquest fragment de teixit correspon a l’embolcall 3bl. Fa 14 cm d’alçada màxima i 15,4 d’amplada màxima per 8,1 cm d’alçada mínima i 2 cm d’amplada mínima. Raport: 6,5 cm d’alçada per 6,6-6,7 d’amplada.

Presenta una decoració de franges de cercles de circumferència perlejada. Al seu interior hi ha dues aus afrontades, amb els cossos d’esquena i els caps encarats, en posició de repòs, amb les ales plegades. Entre elles, algunes restes de decoració deixen endevinar un arbre de la vida estilitzat. Els cercles són pràcticament perpendiculars i entre els seus intersticis resta un espai romboïdal, al centre del qual hi ha una flor de vuit pètals formant una rosassa, inscrita en una estrella de vuit puntes. De cadascuna d’aquestes puntes surt una fulla, tot alternant quatre fulles grosses, continuació dels eixos transversals.

Les decoracions són de color daurat, ribete jades en vermell rosat i vermell de Venècia(*). El cap de les aus, els ulls, el bec, el cos, les flors, les estrelles i les fulles han estat ribetejades en daurat, tot marcant les formes de contorn de les figures.

Tècnicament es tracta d’un tafetà decorat amb bastes de trama, o sigui el que Gómez Moreno anomena tafetà compost o baldaquí(*).

Pel que fa a l’ordit, en té dos, a i b, alternats seguint la següent proporció: 3 dobles a - 1 b.

L’ordit a és un ordit doble, format per dos fils junts de seda de color groc daurat. Torsió S. Densitat: 33-35 fils dobles d’ordit per cm2; no es pot comptar bé, a causa del mal estat de conservació de la peça. És l’ordit de fons.

L’ordit b consta d’un sol fil d’ordit de seda de color groc daurat, igual que l’ordit a. Torsió S, més fluixa que a. Densitat: 12-14 fils per cm2. És l’ordit de lligadura per a fer decoracions.

Pel que fa a la trama, en té tres: A, B i C.

La trama A és d’un sol fil de seda de color groc daurat. Molt deteriorada, hom no pot analitzar-la bé. Densitat: 20-21 passades per 0,5 cm2. L’estat de conservació no ens permet de saber la densitat sencera en 1 cm2. És la trama que fa el fons.

La trama B és d’un sol fil de seda de color vermellós. Torsió Z força fluixa. Densitat: 36-37 passades per cm2. És la trama que fa les decoracions.

La trama C és de fil de seda de color beix clar, més gruixut que el de les altres trames. Hom no en pot veure gaire bé la torsió. Densitat: 12 passades per 0,5 cm2. En alguns indrets, com al revers, hi ha restes del que devia ésser una làmina metàl·lica.

L’ordit a lliga amb la trama A en tafetà simple, bé que en un moment determinat agafa dos fils dobles d’ordit. És a dir, l’aternança pot ésser 1 e 1-1 e 1-1 (dos fils) e 1 -, i així repetidament.

L’ordit b lliga amb la trama B per tafetà simple 1 e 1, bé que a vegades pot fer bastes de trama decorativa més llargues.

L’ordit b lliga amb la trama C en espolinat, formant un lligament en forma de rusc, en tafetà de dobles trames alternes.

Es tracta d’un tafetà compost, llavorat amb tres trames, dues llançades i una espolinada i dos ordits. Aquest teixit fou fet amb teler de llaços, preparant la meitat del raport en aquest i per efecte de mirall fou teixida la decoració sencera.

L’estudi tècnic d’aquesta peça ens ha menat a classificaria en el grup que Shepherd(*) col·loca el teixit de la casulla de San Juan de Ortega de Quintanaortuña i també els teixits de Gilgames i les esfinxs de la tomba de sant Bernat Calbó(*). Ella l’anomena diaspre a causa del lligament de fons que alterna, com hem dit 1 e 1 – 1 e 1 - 1 (dos fils) e 1 -, és a dir, dos lligats de tafetà simple amb un de tafetà doble per ordit. La decoració ha estat feta per la trama de color amb bastes de trama. Generalment en els teixits d’aquest grup són dues les trames decoratives, bé que en aquest cas només és una; això pot fer pensar en un teixit una mica anterior, més simple que els de la resta del grup en el qual, com en els altres, la trama, quan no treballa per endret, fa el mateix lligat pel revés. La decoració espolinada en rusc és també característica única dels teixits de l’esmentat grup(*). Pel que fa al motiu decoratiu, dos animals afrontats dins un cercle amb els intersticis entre els cercles decorats amb formes vegetals i estrellades estilitzades, i amb els caps dels animals de metall, hom pot arriscar-se a dir que aquesta peça es troba dins el grup de Quintanaortuña. Aquesta és la tesi que presentem. Posteriors estudis més aprofundits podran donar-nos més llum sobre el tema.

Si es tracta d’un teixit a incloure dins el grup de Quintanaortuña, tal com ens permetem d’apuntar, és, sens dubte, una peça hispanoàrab del segle XII. Aquest fet ens permet de donar l’atribució d’hispanoàrabs a la resta de teixits trobats al reconditori del Crist 1147, cosa que abans de l’estudi d’aquesta peça hom ja pensava, a causa de la similitud dels altres teixits amb els hispanoàrabs llisos o amb petites decoracions estudiats fins ara, i també pel fet d’haver aparegut en una església del Pirineu, igual com molts importants teixits hispanoàrabs que hi ha a Catalunya. Així estem d’acord amb J. Ainaud(*), que apunta l’atribució d’aquesta peça hispanoàrab, així com també amb M. Durliat(*), que el segueix, més que no pas amb el criteri que sosté que es tracta de teixits manufacturats a Catalunya, com proposa Tomàs(*).

De moment no ha arribat al nostre coneixement cap teixit igual, per tant, sembla que es tracta de l’únic exemplar conservat.

El seu estat de conservació és molt dolent. Per aquest motiu el present estudi tècnic no ha pogut ésser complet. Només hi ha un medalló mitjanament ben conservat, on hom pot veure el cos d’un dels ocells i una part del de l’altre.

Els intersticis de la part superior d’aquest cercle es conserven, especialment el dret. La resta es troba en pèssim estat de conservació, només restes d’un altre cercle, de les circumferències perlejades de quatre cercles més i dels caps afrontats de les aus. En conjunt el dibuix no pot ésser apreciat bé a causa de l’esquinçament de la peça. Manquen molts fils d’ordit i moltes passades de trama.

L’any 1954 fou col·locat damunt un suport al taller de restauració de la Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona(*), actual Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona. (RMMR)

Exposicions

• – Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).
• – El arte románico, Palau Nacional, Barcelona - Santiago de Compostel·la 1961(*).

Teixit, MTI núm. 49 744

Al Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, és guardat, des de l’any 1953, un fragment de teixit que forma part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats a l’interior del reconditori que la imatge del Crist 1147 tenia a la part posterior. Aquest fragment és catalogat al museu amb el núm. 49 744.

Procedeix de l’embolcall 1, coberta. Fa 39,3 cm d’alçada màxima per 22 cm d’amplada màxima i 22 cm d’alçada mínima per 17,5 cm d’amplada mínima El voraviu fa 0,2 cm d’ample.

Teixit llis de color cru, per la seva finesa creiem que es tracta d’un vel. Sembla un sendal, tot i que no té decoracions. Tècnicament és un tafetà.

Pel que fa a l’ordit, en té un de sol de fil de seda de color cru. Torsió forta Z. Densitat: 36-38 fils per cm2.

Pel que fa a la trama, és de fil de seda de color cru, igual al de l’ordit. Torsió Z, però més fluixa que la de l’ordit. Densitat: 27-28 passades per cm2.

Ordit i trama lliguen en tafetà simple 1 e 1. Les passades són fluixes, tot permetent una certa separació entre elles, cosa que dóna al teixit l’aspecte d’una gasa de tafetà.

Ha estat fet amb un teler de lliços i pedals, preparat per a teixir tafetà.

És un teixit hispanoàrab. La seva finesa, ja ho hem apuntat, fa pensar en els vells sendals. La data de fabricació pot ésser situada entre el final del segle XI i la primera meitat del XII. La data 1147 trobada en els papers de consagració del Crist confirma aquesta datació. D’altra banda, el que hem apuntat en parlar del teixit núm. 49 743 permet de donar com a bona l’atribució hispanoàrab del segle XII.

El seu estat de conservació és dolent. Hi ha pèrdues d’ordit i trama, cosa normal tenint en compte la seva finesa; conseqüència d’aquestes pèrdues són els forats i els trossejaments que presenta. Fou posat damunt un suport a la Secció de Teixit dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària. (RMMR)

Exposicions

• – Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).
• – El arte románico, Palau Nacional, Barcelona - Santiago de Compostel·la 1961(*).

Teixit, MTI núm. 49 745

Amb el núm. 49 745 el Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, conserva dos fragments de teixit llavorat que formen part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats a l’interior del reconditori de la imatge del Crist 1147. Ingressaren al museu l’any 1953.

Aquests fragments corresponen als embolcalls 1a i 1b (coberta).

L’la fa 7,3-7,4 cm d’alçada màxima per 11,7 cm d’amplada màxima i 6,5 cm d’alçada mínima per 8,4 cm d’amplada mínima. L’1b fa 7,4 cm d’alçada màxima per 8,7 cm d’amplada màxima i 7 cm d’alçada mínima per 8 cm d’amplada mínima. Raport: 0,5 per 0,5 cm, aproximadament. Té una decoració a base de petits losanges de color rosat ataronjat (bois de rose)(*). Tècnicament és un tafetà llavorat.

Pel que fa a l’ordit, n’hi ha un de sol de fil de seda de color rosat ataronjat. Torsió S. Densitat: 10-12 fils per 0,3 cm2; el dibuix i la disposició dels fils no permeten de comptar-los en una extensió més gran.

Pel que fa a la trama, n’hi ha una sola de fil de seda del mateix color que l’ordit. Seda fluixa amb lleugera torsió S.

Densitat: 26-28-30 passades per cm2, segons els llocs.

Ordit i trama lliguen en tafetà, a vegades simple, 1 e 1, i a vegades llavorat per bastes de trama.

Tant l’ordit com la trama són d’una gran finesa.

El seu color rosat ataronjat té uns reflexos daurats. La seda ha estat tenyida amb margarodes polonica, segons l’anàlisi química feta per Walter Endrei de la Universitat de Budapest el desembre de l’any 1959(*). Però apuntem aquí que per a tenyir aquesta seda, a més de la margarodes polonica ha estat utilitzat carthamin. Explicarem aquesta teoria en parlar del núm. 49 751.

El teixit ha estat fet amb teler de lliços i pedals, preparat per a petits llavorats. Sembla que una decoració tan petita i, segons un principi tan simple de tafetà decorat per bastes de trama, no necessitava del teler de llaços.

Pot ésser situat com d’origen hispanoàrab i del final del segle XI o del començament del segle XII. La data de consagració del Crist (1147) és una bona referència per a la datació. Pel que fa a l’atribució d’hispanoàrab, a més de les afirmacions de J. Ainaud(*) i M. Durliat(*), i el que ha estat estudiat en el núm. 49 743, només cal veure la finesa del treball de la seda per adonar-se que es correspon a la mateixa d’altres teixits amb petits llavorats de segura atribució hispanoàrab.

L’estat de conservació és dolent. Hi ha pèrdues d’ordit i trama amb els consegüents forats i trossejaments. Els ordits no conserven el paral·lelisme i fan ondulacions. El fragment la conserva gairebé totes les trames, però ha perdut molts ordits. Foren col·locats sobre un mateix suport en 1953-1954, a l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària. (RMMR)

Exposicions

• – Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).
• – El arte románico, Palau Nacional, Barcelona - Santiago de Compostel·la 1961(*).

Teixit, MTI núm. 49 746

El Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, conserva des de l’any 1953 dos fragments de teixit i un tros de cordonet, que formen part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats dintre el reconditori que hi ha a la part posterior de la imatge del Crist 1147. Els dos fragments i el cordonet han estat catalogats al museu amb el núm. 49 746.

Els dos fragments pertanyen als embolcalls 1b interior 2 i 2d.

El fragment 1b 2 fa 4,2 cm d’alçada màxima per 3,1 cm d’amplada màxima i 3 cm d’alçada mínima per 2,2 cm d’amplada mínima. El fragment 2d fa 6,6 cm d’alçada màxima per 8,2 cm d’amplada màxima i 2 cm d’alçada mínima per 1,1 cm d’amplada mínima. I el cordonet fa 26 cm de llargada aproximada per 0,3 mm d’amplada. Totes aquestes mides són molt aproximades, a causa del mal estat de conservació d’aquests fragments.

Aquests fragments són d’un color ocre rosat i sembla que són llisos, almenys les parts conservades. Ja hem dit que es troben en un estat molt deficient.

Es tracta de teixits de lligament sarja.

Pel que fa a l’ordit sembla que n’hi ha dos, a i b, els quals alternen en posició 1a-1b. L’ordit a és de seda, de color ocre beix. Torsió S. Densitat: 9-10 fils per cm2, recompte molt aproximat a causa del mal estat de conservació. Aquest és l’ordit de fons. L’ordit b és del mateix fil i color. Torsió i densitat aproximada a l’interior. És el de lligadura.

Pel que fa a la trama, n’hi ha dues, A i B. La trama A és de fil de seda de color gris ocre. Torsió S, fluixa. Densitat: 10-11 passades per cm2. La trama B és de fil de seda de color rosat clar. Dos caps de fil ajuntats amb torsió S. Densitat: 14-15 passades per 0,5 cm2.

Els ordits lliguen amb les trames en sarja de tres, 2 e 1.

És un samit amb base de sarja de tres. Els trossos conservats són llisos; per tant és un samit llis. No sabem si formaven part d’un teixit llavorat. Per això l’hem de tractar com a samit llis i considerem que ha estat fet amb teler de lliços i pedals, preparat per a teixir samit llis amb dos ordits i dues trames.

Podem adscriure’l al món hispanoàrab i entre el final del segle XI i el començament del XII pel fet lògic que si els teixits trobats dintre la imatge ho són, és normal, bo i més tractant-se d’un samit, que també ho sigui aquest.

L’estat de conservació és molt dolent, pràcticament desfet. Els ordits i les trames són trencats i han sortit de lloc. L’aspecte que ofereix és de trossejament total. En posar-los damunt un suport hom intentà de donar a ordits i trames la seva primitiva direcció perpendicular.

El cordonet és de color marró molt fosc. Presenta una ànima de fil de seda de color marró fosc i damunt s’hi cargola el cordó, també de seda. No sabem si a sobre hi havia una capa metàl·lica, puix que no n’hi ha restes. La seda del cordó és molt retorta i es desfà en brins al contacte amb els estris d’anàlisi. Ha estat cosit al mateix suport que els dos teixits per l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària, l’any 1954. (RMMR)

Exposicions

• – Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).

Teixit, MTI núm. 49 747

L’any 1953 ingressaren al Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, tres fragments de teixit que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats a l’interior del reconditori que hi ha darrere la imatge del Crist 1147. Allí són catalogats amb el núm. 49 747.

Aquests fragments procedeixen de l’embolcall 2a.

Un fragment fa 3,5 cm d’alçada màxima per 9,6 cm d’amplada màxima i 1,2 cm d’alçada mínima per 3,3 cm d’amplada mínima. Un altre fa 11,5 cm d’alçada màxima per 9,1 cm d’amplada màxima i 9,2 cm d’alçada mínima per 4,6 cm d’amplada mínima. El tercer fa 6,2 cm d’alçada màxima per 12 cm d’amplada màxima i 5 cm d’alçada mínima per 10,6 cm d’amplada mínima.

Tots tres fragments són de teixit llis de color vermell.

Es tracta d’un tafetà simple.

Pel que fa a l’ordit, és un de sol, de fil de seda de color vermell fosc. Torsió S. Densitat: 46-47 fils per cm2.

Pel que respecta a la trama, és de fil de seda de color vermell fosc. Dos caps de fil de seda, units amb torsió S. Densitat: 41-43 passades per cm2.

Ordit i trama lliguen en tafetà simple 1 e 1, molt atapeït. El teixit ha estat fet amb un teler de lliços i pedals.

Es conserven petites vores i cosits. Les vores han estat fetes amb un fil de seda vermella prim i els cosits també han estat fets amb fil de seda de color vermell, molt fluixa, sense gairebé cap torsió. Segons l’anàlisi química del tint dels fils feta per Walter Endrei de la Universitat de Budapest el desembre del 1959(*), foren utilitzats garància i tint negre, segurament derivats del ferro.

Com en els casos anteriors, l’atribució és hispanoàrab, d’entre el final del segle XI i la primera meitat del segle XII. Les raons ja han estat exposades en els fragments de teixit anteriors. El treball de la seda era molt més corrent a Al-Andalus que no pas a la resta de la península. D’altra banda, el fet que aquests fragments hagin estat trobats al costat d’altres que amb seguretat són hispanoàrabs, tal com ja hem exposat en altres llocs, subratlla aquesta atribució.

L’estat de conservació no és gaire bo, sobretot el del fragment 2, el qual té forats i trencaments per pèrdua d’ordit i de trama. Tant el fragment 2 com el 3 tenen unes taques fosques que semblen provenir d’exsudació de matèria orgànica de les relíquies que embolcallaven. La vora del número 3 té un tall pel desgast produït pel mateix cosit. Tots tres fragments foren col·locats damunt un suport a l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, l’any 1954. (RMMR)

Exposicions

• — Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).

Teixit, MTI núm. 49 748

Fragment de teixit corresponent al grup de teixits trobats dintre el reconditori de la imatge, utilitzat per a embolcallar relíquies. És un teixit llavorat, un samit de base sarja de tres, amb dues trames. Sembla hispanoàrab. És conservat al Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, on és catalogat amb el núm. 49 748.

F. Tur

Catalogats amb el núm. 49 748, el Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, conserva cinc fragments de teixit que formen part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats dintre el reconditori que hi ha a la part posterior de la imatge del Crist 1147.

Aquests fragments formaven els embolcalls 2c, 3d i 4b.

El fragment 2c, fa 8,9 cm d’alçada màxima per 10,3 cm d’amplada màxima i 6,6 cm d’alçada mínima per 8,1 cm d’amplada mínima. El fragment 3d fa 6 cm d’alçada màxima i 4,2 cm d’alçada mínima per 9,4 cm d’amplada. El fragment 4b consta de tres fragments. El primer fa 7,5 cm d’alçada màxima per 5,2 cm d’amplada màxima i 7,1 cm d’alçada mínima per 4 cm d’amplada mínima. El segon fa 7,3 cm d’alçada màxima per 6 cm d’amplada màxima i 1 cm d’alçada mínima per 4 cm d’amplada mínima. I el tercer fa 16,4 cm d’alçada per 0,8 cm d’amplada màxima i 0,6 cm d’amplada mínima.

És un teixit llavorat. No se’n pot saber bé la decoració, puix que, com que és molt gros, els fragments no ens donen el raport complet, del qual tampoc no sabem les mides. Ha estat llavorat a partir de mitja sarja.

Pel que fa a l’ordit, en té dos, a i b, la proporció dels quals resta indefinida i, doncs, no la podem arribar a establir. L’ordit canvia de colors sense una proporció establerta. Si no es tractés, pel que sembla, d’un samit llavorat a partir de sarja, hom pensaria que es tracta d’un sol ordit de dos colors. L’ordit a té un fil de seda de color vermell rosat. Torsió S. Densitat: 21-23 fils per cm2. L’ordit b té un fil de seda de color rosat vi lilós. Torsió S. Densitat: 21-23 fils per cm2.

Hi ha dues trames, A i B. La trama A és de fil de seda de color vermell vi. Torsió S. Densitat: 34-35 passades per cm2. La trama B és de fil de seda de color verd. Molt poca torsió S. Densitat: 33-35 passades per cm2.

Tècnicament, el teixit és un samit de base sarja de tres, 2 e 1 amb dues trames. Tot això és una hipòtesi, a causa de la lògica de treball de fils i passades en teixir. Però aquest teixit presenta molts problemes, puix que, en no poder veure el raport sencer, no podem trobar una explicació lògica a algunes de les característiques especials que el conformen. Les bastes de trama verda que passen pel revers del teixit, en no treballar per l’endret, són tallades, a vegades, i eliminades. Cosa molt poc corrent i que fa pensar que pot anar lligada a la manca de proporció dels ordits. En alguns llocs es veu fins i tot un tall perpendicular en el teixit pel fet d’haver estat tallades les trames.

Analitzats els pigments tintòrics dels colors per Walter Endrei, de la universitat de Budapest, el desembre del 1959(*), sabem que el vermell fou obtingut mitjançant la garància i el verd té com a principi l’anyil (indi).

Bé que són molts els dubtes que presenta la fabricació d’aquest teixit, el fet d’ésser llavorat i de forma bastant complicada segons que sembla, fa que la seva atribució hispanoàrab sigui la lògica. A la península, durant l’època de la consagració de la imatge que contenia aquests teixits, Al-Andalus era l’únic lloc que fabricava teixits complicats de sedes; és natural, doncs, que aquest ho sigui. D’altra banda hi ha la idea, ja exposada, que tots els teixits trobats en la imatge tenen una mateixa procedència i datació.

Els fragments es troben en mal estat de conservació, amb pèrdues d’ordit i trama, però especialment amb trossejaments. D’altra banda, alguns presenten taques negroses atribuïbles a matèria orgànica. Tots cinc foren col·locats damunt el mateix suport en l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, l’any 1954. (RMMR)

Exposicions

• — Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).
• — El arte románico, Palau Nacional, Barcelona - Santiago de Compostel·la 1961(*).

Teixit, MTI núm. 49 749

Fragment de teixit corresponent al grup de teixits trobats dintre el reconditori de la imatge, utilitzat per a embolcallar relíquies. És un teixit que passa d’una sarja, a la part llisa, a un samit, a la part decorada. Es tracta d’un teixit hispanoàrab del final del segle XI. Actualment es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, que el té catalogat amb el núm. 49 750.

F. Tur

Des de l’any 1953 el Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, conserva, catalogat amb el núm. 49 749 un fragment de teixit que forma part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats a l’interior del reconditori que el Crist 1147 té a la part posterior.

Aquest fragment correspon a l’embolcall 2e de les relíquies.

El fragment fa 9,9 cm d’alçada màxima per 8,5 cm d’amplada màxima i 1 cm d’alçada mínima per 1,8 cm d’amplada mínima. El voraviu fa 2 cm d’ample.

És un teixit llis de color vermell, amb lligament de tafetà.

Pel que fa a l’ordit, en té un de sol de fil de seda de color vermell. Torsió Z fluixa. Densitat: 28-30 passades per cm2.

Té una sola trama de fil de seda vermella. Molt poca torsió S. Densitat: 23-26 passades per cm2.

Ordit i trama lliguen en tafetà simple 1 e 1. Ha estat fet amb teler de lliços i pedals preparat per a teixir tafetà simple.

El teixit és molt fi i s’hi observen irregularitats de tissatge; així, hi ha grups de quatre o cinc passades de trama molt més gruixudes que les altres. Pot ésser per defecte de tissatge, atribuïble a un cert primitivisme en ésser teixit, la qual cosa pot portar a pensar en una data més endarrerida per a aquest fragment. Amb tot, l’atribució que cal donar als altres fragments pot ésser vàlida per a aquest. La seda molt fina només era treballada als tallers islàmics de la península. Per tant hom pot considerar aquest teixit hispanoàrab, amb la mateixa datació que els anteriors.

Presenta moltes pèrdues d’ordit i trama i és trossejat; d’aquí la seva forma pentagonal. Té també un forat gros que és envoltat d’una taca fosca, ocasionats possiblement per matèria orgànica en descomposició. Fou col·locat damunt suport en l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, l’any 1954. (RMMR)

Exposicions

• — Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).

Teixit, MTI núm. 49 750

Des de l’any 1953, el Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, conserva, catalogats amb el núm. 49 750, un fragment de teixit i una tireta teixida, que formen part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats a l’interior del reconditori que hi ha a la part superior de la imatge del Crist 1147. Correspon a l’embolcall 3c.

Aquest fragment fa 5,7 cm d’alçada màxima per 11,2 cm d’amplada màxima i 2,9 cm d’alçada mínima per 3,1 cm d’amplada mínima. Raport: 3,5 cm d’alçada la part conservada per 4,5-4,7 cm l’amplada total aproximada. La tireta fa 28-29 cm de llarg per 0,2 cm d’ample.

El teixit presenta una part llisa de color ocre grisós, molt fina, i una part llavorada en forma de franja decorativa, la qual forma uns cercles amb una mena de rosassa a l’interior, tot combinant el color ocre gris i el blau. El mal estat de conservació no permet de veure’n millor la decoració.

Tècnicament passa d’una sarja, a la part llisa, a un samit, a la part decorada.

Pel que fa a l’ordit, en té dos, a i b, els quals alternen la - 1b. L’ordit a és un fil de seda de color beix daurat grisós. Torsió S. Densitat: 8-9 fils per cm2. És l’ordit de fons. L’ordit b és idèntic a l’a i té la mateixa densitat. És l’ordit de lligadura.

Pel que respecta a les trames n’hi ha dues, A i B. La trama A és un fil de seda de color beix daurat. Torsió S. Densitat: 35-37 passades per cm2, a la zona llisa i 18-19 passades per cm²a la zona llavorada. La trama B és de fil de seda de color blau clar. Torsió S. Densitat: 19-20 passades per 0,5 cm²en uns indrets i 30-32 passades per cm²en uns altres. L’estat de conservació, dolent, contribueix a aquestes desproporcions de la zona decorativa.

El teixit lliga en sarja de cinc 4 e 1, a la zona llisa i en samit de dues trames amb base de sarja de cinc, 4 e 1 a la llavorada. Ha estat fet amb teler de llaços, on ha estat preparada la meitat de la decoració i, per efecte de mirall, ha estat deixada sencera.

El seu estat de conservació és molt dolent. Ordits i trames són retorts i fora de lloc. És molt trossejat i la decoració amb treballs és visible a causa del seu trossejament general.

La tira ha estat teixida en tafetà.

El seu és un sol ordit de seda groga. Torsió S no excessiva; estranya la seva poca torsió, tractant-se, com es tracta, d’un ordit. Densitat: 9-19 fils per cm2.

Pel que fa a la trama, n’hi ha una sola de fil de seda de color groc daurat. Torsió S. Densitat: sis passades per 0,2 cm.

Tots dos lliguen en tafetà simple 1 e 1 de forma molt atapeïda; sembla feta més aviat en teler de passamaneria, cosa que fóra lògica, tractant-se d’una tira. Gómez Moreno(*) parla de cintes estretes teixides en tafetà a Las Huelgas; potser es tracta del mateix tipus de cinta.

Segons Walter Endrei, a l’anàlisi química dels colorants feta el desembre del 1959 els fils d’ordit i de trama han estat tenyits amb rhamnus utilis(*).

L’estat de conservació és molt dolent. Els fils d’ordit ja no són perpendiculars, sinó recargolats i amb treballs resten passades de trama.

Tant el fragment de teixit com la tireta foren col·locats damunt un suport comú a l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, l’any 1954.

L’atribució d’aquestes dues peces com a hispanoàrabs sembla ésser la més adient. La decoració de cercles amb tècnica de samit es troba als teixits d’Al-Andalus. D’altra banda, la finesa de la seda sembla confirmar l’origen islàmic. La decoració de cercles caracteritza el teixit hispanoàrab del final del segle XI. Tot porta a donar a aquest la mateixa atribució que als altres teixits trobats al reconditori. El tipus de tira amb el treball de tafetà de sedes és esmentat per Gómez Moreno(*) entre els teixits de Las Huelgas, on pràcticament tot és hispanoàrab. (RMMR)

Exposicions

• — Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).
• — El arte románico, Palau Nacional, Barcelona - Santiago de Compostel·la 1061(*).

Teixit, MTI núm. 49 751

Tres fragments de teixit, corresponents al grup de teixits trobats dintre el reconditori de la imatge, utilitzats per a embolcallar relíquies. Aquests teixits, amb base de tafetà, semblen hispanoàrabs, del final del segle XIo del començament del segle XII. Són al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, que els té catalogats amb el núm. 49 751.

J. Vigué

L’any 1953 ingressaren al Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, tres fragments de teixit iguals, que formen part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats dintre el reconditori de la part posterior del Crist 1147. El museu els té catalogats amb el núm. 49 751.

Corresponen als embolcalls 3a, 3b i 4a.

Les seves mides són: 3a, 15,9 cm d’alçada màxima per 13,2 cm d’amplada màxima i 12,6 cm d’alçada mínima per 10,8 cm d’amplada mínima. 3b, 9,1 cm d’alçada màxima per 8,8 cm d’amplada màxima i 8 cm d’alçada mínima per 5,9 cm d’amplada mínima. 4a, 9,7 cm d’alçada per 9,8 cm d’amplada màxima i 8,5 cm d’amplada mínima. Raport: 0,5 per 0,5 cm.

Es tracta d’un teixit llavorat amb decoració de petites losanges amb base de tafetà.

Pel que fa a l’ordit, en té un de sol, de seda natural, de color daurat. Torsió S. Densitat: 12 fils per cm2.

Té una sola trama de seda de color daurat. Torsió S fluixa. Densitat: 28 passades per cm2.

Lliga ordit i trama a vegades per tafetà simple, 1 e 1, i a vegades per bastes de trama. El teixit ha estat fet amb teler de lliços i pedals, preparat per a petit llavorat amb base de tafetà.

Fins aquí, tot l’estudi d’aquest teixit coincideix amb el del núm. 49 745; només varia pel que fa al color, l’un rosat ataronjat i l’altre daurat. L’anàlisi química del tint, feta per Walter Endrei(*) el desembre del 1959, diu que aquest teixit fou tenyit amb carthamin. Això fa pensar que no es tracta del mateix teixit, sinó de dos, fets igual en diferents colors, però les restes de color rosat que trobem al 49 751 tenen el mateix to rosat ataronjat que el teixit 49 745 i els indrets més desgastats d’aquest adquireixen el to daurat del 49 751. Tot això, unit a les coincidències tècniques, fa pensar que els fils de seda han estat tenyits amb carthamin i amb marcarodes polonica a la vegada; d’aquí el to rosat ataronjat, el qual es perd quan, a causa del desgast, el fil perd la marcarodes polonica i resta el carthamin. Per tant, podem dir que els fragments núm. 49 749 i 49 751 pertanyen a un mateix teixit, però els primers han conservat la tonalitat original en trobar-se més ben conservats. L’atribució d’origen i data és, doncs, la mateixa per a ambdós.

Els tres fragments es troben molt mal conservats. Presenten pèrdues d’ordit i de trama i nombroses taques, algunes d’elles amb evidències de descomposició orgànica, com les del fragment 4a, cosa que confirma el fet que desaparegués el color rosat, en estar en contacte amb substàncies en descomposició.

Foren col·locats junts damunt un suport l’any 1954 a l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària. (RMMR)

Exposicions

• — Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).

Teixit, MTI núm. 49 752

El Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, conserva, des de l’any 1953, catalogats amb el núm. 49 752, dos fragments de teixit, que formen part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats dintre el reconditori de la part posterior del Crist 1147.

Corresponen als embolcalls 1b interior a 2b.

Un dels fragments (1b interior) fa 4 cm d’alçada màxima per 9 cm d’amplada màxima i 2 cm d’alçada mínima per 3 cm d’amplada mínima. L’altre (2b) fa 13,4 cm d’alçada màxima per 11,9 cm d’amplada màxima i 1 cm d’alçada mínima per 5,5 cm d’amplada mínima.

És un teixit llis de seda de color groc, amb lligament de tafetà.

Pel que fa a l’ordit, n’hi ha un de sol de fil de seda groga. Torsió S. Densitat: 26 fils per cm2.

Hi ha una sola trama de fil de seda groga, igual que l’ordit. Torsió S fluixa. Densitat: 22-23 passades per cm.

Lliguen amb tafetà simple, 1 e 1. El teixit ha estat fet amb teler de lliços i pedals.

Cal classificar aquest teixit com a hispanoàrab, no només per les raons adduïdes en parlar del teixit núm. 49 743, sinó també perquè hi ha molts fragments de sedes àrabs hispàniques amb característiques de finesa i brillantor molt properes a aquesta. Per a la datació ens cenyim també a la donada fins ara als diversos fragments de teixit, el final del segle XI o el començament del segle XII, tot i que aquest tipus de sedes es féu durant molts segles a Al-Andalus.

L’estat de conservació dels dos fragments és dolent. Tenen pèrdues d’ordit i de trama, trencaments violents, forats; el 2b presenta unes taques de matèria orgànica. Foren col·locats en el mateix suport a l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, l’any 1954. (RMMR)

Exposicions

• — Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).

Teixit, MTI núm. 49 753

Dos fragments de teixit, corresponents al grup de teixits trobats dintre el reconditori de la imatge, utilitzats per a embolcallar relíquies. Aquests teixits, amb lligaments de sarja, són hispanoàrabs, del final del segle XI o del començament del XII. Són al Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, que els té catalogats amb el núm. 49 753.

J. Vigué

Dos fragments de teixit diferents que formen part dels dotze grups de fragments que embolcallaven relíquies, els quals foren trobats dintre el reconditori de la part superior de la imatge del Crist 1147 són guardats, des de l’any 1953, al Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, que els té catalogats amb el núm. 49 753.

Corresponen als embolcalls 4d i 4e.

Un dels fragments (4d) fa 9,5 cm d’alçada màxima per 6,9 cm d’amplada màxima i 8,7 cm d’alçada mínima per 6,1 cm d’amplada mínima. L’altre (4e) fa 10,15 cm d’alçada màxima per 9,5 cm d’amplada màxima i 10,1 cm d’alçada mínima per 7,1 d’amplada mínima.

El teixit 4d és ordit de fil de seda llis de color ocre daurat amb lligament de sarja.

Pel que fa a l’ordit és d’un sol color ocre beix. Torsió Z. Densitat: 13-14 fils per 0,5 cm2.

Té dues trames, A i B, que fan la mateixa funció; només en varia el color. La trama A és de fil de seda de color daurat. Lleugera torsió Z. Densitat: 18-19 passades per 0,5 cm2. La trama B és de fil de seda de color rosa daurat. Torsió Z. Densitat: 18-19 passades per cm2.

Des d’un punt de vista tècnic es tracta d’una sola trama, la qual varia de color a fi de produir un efecte decoratiu de franges de color en un teixit llis.

Ordit i trama lliguen amb sarja de sis 5 e 1. El teixit ha estat fet amb teler de lliços i pedals.

L’estat de conservació d’aquests dos fragments és molt dolent. Presenten pèrdues i moviments d’ordit i trama, cosa que fa que no es puguin analitzar bé; i són esfilagarsats, foradats i tacats.

El teixit 4e és llis, de seda groga i lligament de tafetà.

Té un sol ordit de seda daurada. Torsió S. Densitat: 15-16 fils per cm2.

Té una sola trama de seda de color groc. Poca torsió S. Densitat: 24-25 passades per cm2.

Ordit i trama lliguen en tafetà simple, 1 e 1. El teixit ha estat fet amb teler de lliços i pedals.

L’estat de conservació és força dolent. Esqueixat pel costat, el més greu, però, és que tant l’ordit com la trama es troben completament moguts, amb la qual cosa els fils i les passades s’acumulen en alguns indrets i produeixen ondulacions.

Tots dos teixits foren col·locats damunt un suport per l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, l’any 1954.

L’atribució hispanoàrab que li donem ve confirmada per la finesa dels teixits, tal com ja dèiem en parlar del núm. 49 752 i també per les raons exposades en tractar el núm. 49 743 i els altres. També pel mateix motiu els situem al final del segle XI o al començament del XII (RMMR)

Exposicions

• — Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).

Teixit, MTI núm. 49 754

Cinc tires de teixit, corresponents al grup de teixits trobats dintre el reconditori de la imatge, utilitzats per a embolcallar relíquies. Aquests teixits, amb lligament de tafetà, són hispanoàrabs, del final del segle XI o del començament del XII. Són al Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, que els té catalogats amb el núm. 49 754.

J. Vigué

Pertanyents al reconditori de la imatge del Crist 1147, a la part posterior, on foren trobades, el Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, conserva cinc tires de teixit que embolicaven relíquies. Ingressaren l’any 1953 al museu, que les té catalogades amb el núm. 49 754.

Corresponen a l’embolcall 3 b 2.

Aquestes tires fan, la 1, 15,2 cm d’alçada màxima per 1,9 cm d’amplada màxima i 11,05 cm d’alçada mínima per 0,6 cm d’amplada mínima; el voraviu fa 0,6 mm d’ample. La tira 2 fa 8,2 cm d’alçada per 1 cm d’amplada. La 3 fa 4,3 cm d’alçada per 0,9 cm d’amplada. La 4 fa 4,7 cm d’alçada per 0,8 cm d’amplada màxima i 0,3 cm d’amplada mínima. I la 5 fa 11,2 cm d’alçada per 0,9 cm d’amplada.

És un teixit llis, de color vermell, amb lligament de tafetà.

Pel que fa a l’ordit, n’hi ha un de sol de fil de seda vermella. Forta torsió S. Densitat: 10 fils per cm2.

Té una sola trama de seda de color rosa i blanc. Dos caps de fils, un de color rosat i un altre de blanc, cargolats amb forta torsió S. Densitat: 10-11 passades per cm2.

Ordit i trama lliguen en tafetà simple, 1 e 1. El teixit ha estat fet amb un teler de lliços i pedals.

Incloem aquestes tires dintre el grup de peces hispanoárabs per les mateixes raons que hem exposat en tres dels dotze conjunts de teixits trobats en la mateixa imatge. La bellesa i la brillantor de la seda, la finesa del treball, el fet d’ésser, amb seguretat, hispanoàrab el primer teixit (49 743), són motius que avaluen la nostra classificació. La datació del final del segle XI o del començament del XII és donada pel fet que el teixit núm. 49 743 pertany a aquesta època, però alguns dels teixits llisos poden ésser anteriors. Per a embolcallar relíquies, a vegades hom utilitzava teixits rics i antics, però és lògic que tots siguin més o menys de la mateixa època. D’altra banda, no poden ésser més tardans del 1147, puix que és en aquest any que, segons els documents trobats al reconditori, juntament amb els teixits i les relíquies, fou consagrada la imatge.

L’estat de conservació dels fragments 49 754 és molt dolent. Pateixen pèrdues d’ordit i de trama i aquests són totalment encartronats.

El fragment 1 té el pas al voraviu parcialment tallat. El 2 conserva escassa trama en un costat i a l’altre presenta una munió de fils d’ordit gairebé rígids.

Foren col·locats damunt un suport al taller de restauració de l’antiga Secció de Teixits dels Museus d’Art de Barcelona, actual Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, l’any 1954. (RMMR)

Exposicions

• — Exposición de recientes restauraciones, Amics dels Museus de Barcelona, Palau Nacional, Barcelona 1954(*).

Bibliografia

Bibliografia sobre la talla

• Folch, 1926, pàg. 75, fig. 25; Catàleg, 1936, 27, Sala V, 1; Ainaud, 1953, II, pàg. 64; 1955, pàg. 34; Gudiol-Ainaud-Alcolea, 1955, pàg. 23, fig. 108; Durliat, 1956, pàg. 14; Junyent, 1957, i, fig. 191; Catàleg, 1961, pàg. 180; Ainaud, 1973, pàgs. 120-121; Bastardes, 1978, pàgs. 320-326; Farré, 1983, pàg. 48. (RBP)

Bibliografia sobre els teixits

• Gómez, 1946; Exposición, 1954; Tomàs, 1954; Ainaud, 1955; Durliat, 1956; Shepherd, 1957, II; Tomàs, 1961; Martín, 1985, III, pàgs. 724-731. (RMMR)