Abella de la Conca
Despoblats d’Abella
Immediatament al peu del roquetar on s’alcen les restes del castell d’Abella i al llarg de les terrasses que s’estenen fins a les últimes cases del poble s’identifiquen nombroses restes de parets i recintes d’habitacions que devien conformar un petit nucli d’hàbitat que, posteriorment, en època moderna, sofrí un lleuger desplaçament fins on avui hi ha l’actual poble d’Abella de la Conca.
D’altra banda, també s’ha identificat un altre probable nucli d’hàbitat just a la sortida del poble en direcció a llevant. Es tracta de diferents estances de planta quadrada i de reduïdes dimensions, amb una sola habitació i amb probable pis superior, arrenglerades una al costat de l’altra aprofitant l’interior d’una balma allargada, on s’observen encara retalls a la roca per a canalitzar l’aigua i encaixar-hi els murs. Actualment algun d’aquests petits recintes ha estat reaprofitat com a graner o magatzem de llenya. Pel tipus d’aparell constructiu, força arcaic—en alguns casos trobem algun pany de paret amb uns carreus molt ben tallats de mida mitjana a manera d’opus quadratum—, i per les característiques dels recintes d’habitació, creiem que es devia tractar d’un hàbitat força antic, sense que se’n pugui precisar, però, la datació, i sense que es pugui determinar encara quin dels dos despoblats localitzats era anterior.
Despoblat de Carreu o Cases de Carreu
Dins del terme d’Abella de la Conca, a la vall alta de Carreu, vora el riu del mateix nom, i a la seva dreta, és situat aquest llogaret, a uns 1 240 m d’altitud, i avui despoblat. Hi trobem l’església de Sant Pere de Carreu dels Prats o de la Molina i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Carreu. Aquest despoblat recent ha de tenir un origen antic si ens atenem a les restes constructives conservades.
Despoblat de Torre d’Eroles
En el vessant meridional de la serra de Carreu, a la capçalera del riu d’Abella, hi ha l’antiga caseria i actual despoblat de la Torre d’Eroles, del qual hi ha indicis de la seva antiguitat.
Gavet de la Conca
Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall
Despoblat de l’Hostal Roig
És situat en una collada que fa de nus d’unió de les serres de Comiols i de Bonrepòs amb el massís principal del Montsec, dins l’actual terme de Gavet de la Conca. La masia de l’Hostal Roig dona als vessants de la Conca de Tremp. El poblat és emplaçat a 1 097 m d’altitud, sobre el camí vell que va de Meià a Isona; presenta una disposició en terrasses entre el castell, les restes del qual corresponen bàsicament en l’actualitat a una torre de planta circular datable vers el segle X o l’inici de l’XI, i l’església de Santa Anna. Tot el conjunt era tancat per una muralla que és pot datar al segle XII.
El poblat devia tenir una vintena de cases i l’accés al castell s’obrí retallant la penya de roca i fent un estret passadís. Tot el poblat és afectat per reutilitzacions fetes durant la guerra civil.
Despoblat de Toló
Les restes del poblat queden escampades al voltant de les estructures fortificades que formaven part de l’antic castell de Toló, estudiat monogràficament en aquest mateix volum.
Guàrdia de Noguera
Despoblat de Guàrdia
L’antiga vila de Guàrdia amb el seu castell era emplaçada a l’extrem d’un elevat penyal al nord-est de la població actual, a 680 m d’altitud. Aquest conjunt respon al model de desplaçament proper del nucli d’hàbitat original.
El castell de Guàrdia és documentat al segle XI; consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular. Al seu costat hi ha l’antiga església romànica de Sant Feliu, que fou la capella del castell. Sota el castell hi ha vestigis de l’església de Sant Feliu, l’antiga parròquia, on hi havia hagut la població primitiva, de la qual encara s’identifiquen nombroses restes constructives.
Despoblat d’Aimet
Aquest despoblat és emplaçat a la cara de migdia als peus del roquetar on s’alça el conjunt de l’església i el castell de Mur, a uns 888 m d’altitud. Les restes de construccions és troben molt arrasades i ofereixen una lectura molt pobra a causa dels munts de runa i vegetació; tanmateix, s’hi poden distingir alguns àmbits d’habitacions de planta quadrangular amb cambra única i de reduïdes dimensions. Amb un treball de neteja i intervenció arqueològica és podria entendre i estudiar amb profunditat i extensió aquest conjunt. Aquest poblat devia tenir, amb tota seguretat, una estreta relació amb el servei del castell i el monestir. Un document del 1576 parla de l’existència de cases i de petits edificis ja en ruïnes, que havien estat abans 70 o 80, com a súbdites, i per tant, no lluny de l’església de Mur.
Isona
Despoblat de Llordà
Al peu del castell de Llordà, al llarg del penyal rocós on s’alça, i a 958 m d’altitud, és localitzen les restes d’un poblat medieval amb nombrosos vestigis d’edificacions que aprofiten, algunes d’elles, la paret rocosa del penyal. Cal suposar que ja devia existir en ple segle XI.
Despoblat de Lasereto
L’emplaçament exacte d’aquest antic poble encara s’ha de localitzar. Tot i així, sabem que correspon al terme d’Isona, i més concretament prop de Llordà. Hi ha un document del 1087 que fa esment d’aquest nucli de Lasereto, del qual el comte de Pallars Sobirà, Artau II, en fa donació a l’església de Llordà i Isona.
Nucli d’hàbitat de Conques
Les restes d’aquest nucli d’hàbitat es localitzen al llarg de “lo mont de Conques”, entre el lloc on estigué situat el castell, dalt d’aquesta elevació, i la població actual emplaçada a la cara de migdia al peu d’aquest faldar, i a uns 680 m d’altitud. Aquest cas respon a un exemple clar de desplaçament immediatament proper de l’assentament humà.
Despoblat de Castelltallat
A ponent de la vila de Conques, a la dreta també del riu de Conques, hi ha l’antic lloc de Castelltallat, a uns 600 m d’altitud i dins de l’actual terme d’Isona. Al segle passat l’antic Castelltallat era convertit en masia. Es conserven encara restes de torres i muralles corresponents segurament a una fortificació medieval, i amb un probable conjunt d’habitatges associat, identificable per les nombroses parets i runa escampades per tot l’indret. S’hi localitzen també, en una elevació del terreny que forma un petit penyal, les anomenades “cambretes del Mas”, que consisteixen en unes curioses edificacions excavades a la terra en forma de recintes de vivenda, amb portes, passadissos i habitacions; encara no s’ha pogut analitzar tot el conjunt amb profunditat per tal de determinar-ne la datació i la funció original.
Despoblat d’Orcau
Entre el castell d’Orcau, que es troba a dalt d’un turó dominant, i el poble actual, que s’estén al final del pendent, s’identifiquen restes de murs graonats en terrasses en tot el pendent de migdia, i a uns 892 m d’altitud.
S’han localitzat materials prehistòrics, amb restes d’escòria de foneria junt amb materials romans tardans i alt-medievals.
Aquest és un assentament urbà antic, que també és va traslladar a un altre indret en època moderna.
Despoblat de Sant Corneli
El seu emplaçament exacte encara s’ha de localitzar. A grans trets, s’ha de situar entre Tremp i Orcau, en el turó de Sant Corneli, a 1 350 m d’altitud, on hi ha una ermita i restes d’un poblat de característiques defensives d’època medieval.
Despoblat de Basturs
No gaire lluny del riu d’Abella, dins el terme d’Isona, hi ha el despoblat de Basturs, a 642 m d’altitud. Les restes avui visibles corresponen a un despoblat recent, però entre aquestes ruïnes, és poden identificar restes d’hàbitats corresponents a una etapa medieval.
Despoblat de Vilavella
Englobat dins del terme d’Isona i situat entre Orcau i Basturs, en el pendent del Tossal que hi ha darrere d’aquests dos pobles, trobem les restes d’aquest despoblat de Vilavella, junt també amb les ruïnes properes d’una església romànica, l’església de la Mare de Déu de la Vilavella, estudiada monogràficament en aquest mateix volum. Les restes localitzades corresponen a petits recintes que devien conformar un antic poblat medieval ja existent als segles X-XI.
Despoblat de Montesquiu
A tramuntana dels termes d’Orcau i d’Isona, sobre el Pas Estret, hi ha el despoblat recent de Montesquiu, amb l’església parroquial de Sant Urbà.
Despoblat del Pui de l’Anell
Les ruïnes d’aquest antic despoblat se situen prop de l’indret d’Aramunt, dins del terme d’Isona. En les proximitats del lloc hi ha constància de la localització d’enterraments situables entre una època romana tardana i alt-medieval. D’altra banda s’han localitzat nombroses restes de material d’època prehistòrica entre les restes de les construccions del recinte del poblat.
Despoblat de Galliner
L’antic poble de Galliner és situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa (a l’indret del pantà de Talarn), al peu del Puig Galliner (834 m). Segons documentació escrita, tenim constància de l’existència d’un castrum de Galliners al segle XI, a redós del qual és va anar consolidant un nucli de població. Tot i així, per les restes materials localitzades i les característiques de les construccions i l’emplaçament, creiem que aquest poblat ja existia en el segle X No és descarta, però, un origen molt anterior.
El Pont de Claverol
Conjunt troglodític de Sorta
Despoblat d’Esplugallonga
Hàbitat troglodític de la cova de l’Espluguell
Sant Esteve de la Sarga
Jaciment de la Fabregada
Despoblat de Sant Martí de les Tombetes
Sarroca de Bellera
Despoblat de Castellgermà
Dins el terme de Sarroca de Bellera, i entre Sarroca i les Esglésies es troba, encimbellada, l’ermita de la Mare de Déu de Castellgermà; molt a prop hi ha les ruïnes del castell i les restes del despoblat de Castellgermà, a uns 1 103 m d’altitud.
Talarn
Despoblat de Castelló d’Encús
Aquest despoblat és a la part nord del terme de Talarn, entre Salàs i Gurp. És situat a uns 840 m d’altitud, damunt la falda del marge esquerre d’un barranc, on es veuen restes de construccions de cases medievals. Aquest despoblat recent apareix documentat el 1086 en els pactes entre els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà. El 1378 tenia set famílies, el 1553 en tenia dues i entre el 1840 i el 1900 en tenia tres.
Despoblat de Casals
A les proximitats de Tremp, molt a prop de l’actual ermita de Sant Sebastià i a la part meridional al peu del Tossal del mateix nom se situen, a 652 m d’altitud, les restes d’aquest petit nucli de població d’època medieval.
Despoblat de Sant Esteve de Sabaris
Situat a mig quilòmetre de Talarn a l’oest d’aquesta població i en l’anomenada partida de Sabaris, s’alcen les restes d’aquest antic poblat medieval.
La Torre de Cabdella
Despoblat de Puiforniu
Despoblat de Bellvei
Aquest conjunt és situat en un turó a 1 032 m d’altitud a llevant de la població de la Pobleta de Bellvei, al costat dret de la carretera que va d’aquesta població fins al llac i poble de Montcortès. Les restes encara no han estat estudiades, però en tenim referències documentals des del segle XI.
Despoblat de Serraspina
Dins el terme de la Torre de Cabdella, entre els 1 240 i els 1 300 m d’altitud, en el vessant esquerra del Flamicell i a tramuntana del despoblat recent d’Envall, hi ha tot un conjunt de restes de construccions, reutilitzades com a corrals i bordes, pertanyents a un antic assentament humà.
Castre d’Antist i torre del Carià
Tremp
Despoblat de Puigcercós
El sector de Puigcercós, dins el terme de Tremp, és envoltat a l’W i al S per l’antic terme de Mur, al N pel de Talarn, i toca pel costat SE el terme de Guàrdia de Noguera. El poble antic és va esllavissar el 1858, el 1881 i el 1889. L’església romànica era dedicada a sant Martí, un edifici datable al segle XII, que s’estudia en aquest mateix volum. Al capdamunt de Puigcercós Vell hi ha restes de fortificacions i construccions diverses, que devien correspondre als habitatges i les dependències properes al castell del lloc, també estudiat en el present volum.
Despoblat de Neret
Al sector septentrional del terme de Vilamitjana, inclòs a l’actual terme de Tremp, i damunt del roc de Neret a uns 907 m d’altitud, en el marge esquerre del riu, entre Galliner i Tremp, hi ha les restes d’aquest despoblat d’època alt-medieval, i probablement d’origen anterior, si s’ha de jutjar pel material ceràmic localitzat en superfície.
Despoblat de Claramunt
Aturonat a 1 091 m d’altitud en un contrafort occidental de la serra de Rocamola, hi ha aquest antic poble, avui gairebé despoblat, sota el turó del Cap, i actualment pertanyent al gran terme de Tremp. S’hi identifiquen restes d’una antiga torre i vestigis d’altres fortificacions i construccions diverses, que mostren les característiques defensives i estratègiques d’aquesta població en època medieval.
Despoblat de Montllobar
El despoblat recent de Montllobar, damunt la serra del mateix nom, sobre el camí de Tremp a Pont de Montanyana, a mitjan segle passat hi havia només una casa que feia d’hostal. Al cim del puig hi ha una torre mig derruida, visible des de molt lluny, que és dels pocs vestigis que romanen de l’antic castell. L’emplaçament d’aquest despoblat respon a una estratègia de control i vigilància d’aquest antic lloc de pas, ja en època alt-medieval.
Despoblat de Prullans
Aquest despoblat recent de Prullans correspon al terme de Tremp i és localitza al sector occidental al nord de Castissent. Hi trobem la capella romànica de Sant Roc, que s’estudia monogràficament en aquest mateix volum. L’any 1847 hi havia vuit cases, i entre les ruïnes del despoblat és poden identificar encara restes constructives d’època medieval.
Despoblat de l’Arbull
Dins l’actual terme de Tremp, i prop de l’antic santuari de la Mare de Déu d’Arbull, és veu avui dia tot un conjunt d’edificacions que devien constituir el despoblat. Per les restes visibles, sembla que hi devia haver força cases, i les restes constructives del despoblat denoten unes característiques defensives i de fortificació. A prop del despoblat és troben les restes del castell de l’Arbull.
Despoblat de Labusta
Antic poblat situat entre Vilamitjana i Suterranya, a 700 m d’altitud. S’ha situat el topònim de Labusta, però no se n’han localitzades les restes. Esmentat en documentació medieval, el 1630 ja era totalment deshabitat.
Despoblat de Puigfalconer
El poble de Puigfalconer és situat una mitja hora a peu damunt del poble de Suterranya en direcció NE. Actualment és un munt de pedres. El poble, desaparegut fa segles, tenia l’antiga església parroquial dedicada a sant Serni.
Hi ha constància que les ruïnes del despoblat van ser excavades en 1978-79 per la Societat d’Amics de la Muntanya de Tremp, sense que se’n coneguin els resultats.
Despoblat de Congistols
Aquest despoblat és situat dins l’actual terme de Tremp, junt a les guixeres del camí que va de Tendrui a Tremp, entre els barrancs de Juncà i de la Fontvella.
Despoblat de Tendrui
Situat a migdia del terme, sobre la ciutat de Tremp, el despoblat de Tendrui s’alça a uns 620 m d’altitud damunt un petit turó delimitat per un dels seus costats pel barranc de Tendrui. Al voltant de les restes del castell de Tendrui i de l’església parroquial de Sant Esteve, és veuen les restes del despoblat recent de Tendrui.
Despoblat d’Enorts
Situat uns 120 m sota la granja d’Enorts o borda dels Frares, en el costat esquerre de Susterris, a poc més de 2 km de Tremp, i a una altitud de 450 m. El 1912 encara s’observaven, tapades de brossa, les restes d’una desconeguda església de nau rectangular amb absis semicircular, junt amb construccions corresponents a un poblat. (ARD)