Vestigis
Planta i croquis d’aquest forn, que fou excavat l’any 1963.
J. Roig
Aquest forn fou descobert l’any 1962, i parcialment excavat durant l’abril de 1963 per membres del Museu d’Història de Sabadell. En aquesta intervenció només s’arribà a isolar l’engraellat i a excavar la major part de la cambra de foc, ja que abans que quedés enllestida uns desconeguts el destruïren definitivament.
Es tracta d’un forn de planta arrodonida semiexcavat en el terreny argilós natural, amb la cambra de foc i la cambra de cocció separades per un engraellat de 50 cm de gruix.
L’obertura d’entrada era un forat semicircular, amb volta natural de 80 cm d’alçada i 110 cm d’amplada.
Davant mateix d’aquest forn, a una distància d’uns 2 m aproximadament, es trobà, com a curiositat, un paviment d’argila fortament pastada, d’una forma més o menys circular, que s’interpretà, en un principi, com a lloc on es devien dissoldre alguns materials necessaris per al treball de la terrissa. Un xic més apartat, a uns 4 o 5 m del forn, es detectà la presència d’un mur, gairebé tapat per la vegetació, que podria tenir relació amb l’obrador i les dependències annexes del taller.
El material ceràmic aparegut (actualment en curs d’estudi) ha estat força nombrós i fragmentari. La uniformitat tècnica d’aquest material, a més, ha permès determinar la producció tipològica d’aquest forn. Les peces predominants són bàsicament les olles globulars de vora expandida i fons convex, i en menor grau les tapadores d’olla, les tapadores de sitja, les paelles (o cassoles), les grans tenalles o gerres, i una possible escalfeta o fogonet.
Totes elles han estat obrades a torn ràpid, i no presenten cap tipus d’acabat exterior.
Tot aquest conjunt ceràmic és datable vers la darreria del segle XII, segons el que es pot deduir de les seves característiques tècniques. (JRB-JAMV-JMCR)
Bibliografia
- Subirana i Ollé, 1979, pàgs. 268-271
- Coll-Roig, 1987, núm. 20, abril, pàg. 31