Data: 3 de març de 1082.
"Laudabilis amodo ac venerabiliter venerabilis Jesu Christi, Dei et domini nostri potentia, quisolus habet inmortalitatem et lucem habitat inaccessibilem a quo cuncta que fuerunt procedunt bona, hujus ergo instinctu atque dispositione actum est quandam olim fieri eccl[esi]amin Valle Aspi[ri]ensi territorio diocesis Emeritensis virginis et martiris Eulaliae sedis Elnensis, loco Serrabona vocato, a personis nobilibus quibus predia succedebant jure hereditario. Conditores ergo et fabricatores prelibatae ecclesiae hi sunl quorum nomina suptus videntur collecta, Raimundus vicecome et Bernardus frater ejus, et Bernardi. Precedente de hinc plurimorum annorum curriculo, prefatorum magnatum Christus illustravit corda, et coeperuntanelare qualiter praelibatam ecclesiam ad Christi ordinarem servitia. ordinatores ergo hujus rei sunt Raimundus Bernardi vicecomes, et Bernardus frater ejus et Bernardus Raimundi, ac Raimundus Matfredi: isti denique, cum ordinatione et consilio episcopi Raimundi Elenensissedis, una cum consilio plurimorum bonorum hominum, elegerunt ut i bi miterent congregationem clericorum canonice viventium deoque famulantium, sicuti factum est. Tune venerabilis Raimundus Bernardi, et Bernardus Raimundi et [Raimundus Matfredi] de de runt Deoet sanctae Mariae omnia que ibi ha bebant, scilicet i psos usaticos et decimas et primitias cumoblationibus fidelium, et triginta dextros terrae ex omni parte, et totam aliam decimam deipso alode quem habent in Valle Asp[er]i, tali modo ut, et hoc quod datum est, et quod daturum est a nobis vel ad aliis, habeant et possideant clerici illic canonice viventes. Hoc factum, ceperunt quaerere clericos; quibus inventis, adfuit episcopus jam dictus consilio predictorumvocatus; et in capitulo cum clericis et cum episcopo convenientes, prenominatus episcopusvoluit eligere priorem qui preesset clericis secundum beati Augustini regulam, cui episcopoprenominati nobiles repugnantes pluribus verbis et contradicentes, contestati sunt peti [pari?]consilio se prius destituere omnia que acta fuerant vel agenda, quam obtemperarent, in hocipsius voluntati, ut ipse eligeret priorem. Denique dom[in]us episcopus, sentiens in eorumcordibus inesse tantam fortitudinem, non malevole, sed sagaci ingenio, voluit magis patrocinari Dei amore ejusque genitricis virginis Mariae huic operi, quan resistere: sicque factum estipsius episcopi consilio, et dispositione ac voluntate magnatum praescriptorum, quatenus a p[rese]nte et deinceps nullus episcopus Elenensis sedis, neque prelibati magnates, neque illorum posteritas, aut secularis persona, habeat electionem nec aliquid quod pertineat electionem, ita quod neque ad ipsis vel cum ipsis eligatur prior Serrabonensis, clerici vero et canoniciipsius ecclesiae habeant liberam electionem prout voluerint, canonice factam secundum regulam sancti Augustini. Dehinc hoc ita peracto, clerici qui tune noviter venerant, et primitusad hoc regulare officium elegerunt priorem Raimundum Ermengaudi nomine, quemadmodum cernitur in presenti. Postea de dit legem memoratus presul, ut omnes qui omnia praeterata [praenarrata?] de derant, nec i psi habeant potestatem tollendi nec parum nec multum, nec ullus alius homo; et hoc posuit sub vinculo excomunicationis, et fecit frmari ab omnibus clericis qui aderant; et iterum sub vinculo excomunicationis depmsit (disposuit?) ut nu nquamulla potestas extorquere, audeat predicta omnia a dominio clericorum inhibi Deo servientium, neque ulla persona (sic) irrumpere temptare[t] ullo modo, ut quemquam ex clerici foris ejicereurgeat, nec a foris alium violenter intromitere. Postquam ergo nobiles et innobiles undiquecircunfluentes viderunt locum talibus muniri Dei omnipotentis donis, caeperunt corpora etanimas pariter tribuere sub proteccione Salvatoris ejusque semper inviolatae Mariae genitricis. Igitur ex multis dignum est inserere vel paucos, hi sunt: Bernardus Giberti, qui primusvenit et exemplum prebuit caeteris, ex quibus fuere sequentes exemplum hujus GirbertusBerengarii, et Bernardus Guillelmi, et Berengarius Seniofredi, et Bernardus Matioti, et Fulco, et Guifredus Batalia, et Geraldus Berengarii, et Petrus Poncii, et Berengarius Guillermi, etPetrus Adalberti, et Raimundus Amelii, et Bernardus Hermengaudii, et ceteri plures. Quod[quantum?] autem locus multociens dictus Deo sit amabilis et ab omnibus venerabilis, testantur plurima virtute Altissimi patrata mirabilia: alii namque ab imundis spiritibusmirificentissime liberati, alii adapertis luminibus qui prius fuerant cessi [caeci], alii reparatissibi exuribus [cruribus] claudi, alii patefactis auribus surdi, et caetera quam plurima his ethujusmodi similia. Qui de predictis omnibus donationibus et conventionibus parum vel multum demere vel minuere voluerit aut temptaverit, ecclesiastico jure quadrupliciter restituat, et maledictioni et excomuni[cati]oni ex omnipotentis Dei ejusque genitricis virginis Mariae etappostolorum Petri et Pauli omniumque sanctorum auctoritate subjaceat, donec ad perfecta memendationem convertatur, et quidquid superius scriptum est firmum permaneat.
Actum est hoc quinto nonas martii anno Christi incarnationis millesimo octuagesimo primo, et anno vigesimo secundo regni Philipi regís nostri. Sig+num Raimundi Bernardi, vicecomitis. Sig+num Bernardi, fratis ejus. Sig+num Bernardi Raimundi. Sig+num Raimundi Matfredi, qui hoc facere et firmare jusserunt. Sig+num domini Raimundi pontificis sedis [Elnensis] quihoc non solum firmavit verum etiam ita esse constituit. Sig+num Bernardi Giberti. Sig+numGeraldi Berengarii. Sig+num Bernardi Petri. Sig+num Raimundi Amaeti (Amelii). Sig+num Berengarii Seniofredi. Sig+num Bernardi Adalberti.
Petrus l[evita] rogatus scripsit die + et anno quo supra."
[O]: Perdut.
[A]: Còpia del document en el cartulari de Serrabona, perduda.
B: Còpia del 1791 feta pel notari de Solsona Antoni Cantons.
a: Alart, Cartulaire Roussillonnais, 1880, núm. 63, pàgs. 92-95.
b: Monsalvatje, Noticias históricas, 1915, vol. 24, ap. XXXV, pàgs. 389-392.
Traducció
"Gràcies a la potència del sempre lloable i venerable Jesucrist, Déu i senyor nostre, l’únic que té la immortalitat i habita en la llum inaccessible, del qual procedeixen totes les coses que són bones, per instint i disposició seva es va aixecar en altre temps una església al Vallespir, al territori de la diòcesi de la verge i màrtir santa Eulàlia de Mérida de la seu d’Elna, al lloc anomenat Serrabona, per obra de persones nobles que tenien el lloc per dret hereditari; els noms dels que vam fundar i aixecar l’esmentada església són els que segueixen: Ramon, vescomte, i Bernat, germà seu, i un altre Bernat. Passat després el curs de molts anys, Crist vail·luminar el cor de dits magnats i van començar a pensar com millor podrien destinar dita església al servei de Crist. Els que van prendre aquesta decisió són: el vescomte Ramon Bernat, el seu germà Bernat, Bernat Ramon i Ramon Matfred. Tots aquests amb el consell i la disposició de Ramon, bisbe de la seu d’Elna, amb el consell també de molts bons homes, van elegir instal·lar allà una congregació de clergues que visquessin canònicament i servissin Déu, com en realitat van fer. Aleshores el venerable Ramon Bernat, Bernat Ramon i Ramon Matfred van donar a Déu i a santa Maria tot el que allà tenien, és a dir, els seus drets, els delmes i les primícies i les oblacions dels fidels, i trenta destres de terra en totes direccions, i tot altre delme de l’alou que tenen al Vallespir, de tal manera que tot el que li havia estat donat, i tot el que en el futur li seria donat per nosaltres o per altres, ho tinguessin i posseïssin els clergues que visquessin allà canònicament. Fet això, van començar a cercar els clergues i un cop trobats, fou cridat per consell de tots l’esmentat bisbe; reunits en capítol els clergues amb el bisbe, aquest va voler elegir un prior per tal que presidís els clergues segons la regla de sant Agustí, cosa a la qual es van oposar els nobles abans citats, els quals van contradir el bisbe i amb moltes paraules van dir que estaven disposats a desfer tot el que havien fet, abans que acataren això la voluntat del bisbe i volgueren ells elegir el prior. Per fi el senyor bisbe, lamentant que en el cor d’aquells hi hagués una tan gran tossuderia, sense cap malícia, sinó amb sana decisió, va voler abans que tot afavorir l’amor de Déu i de la seva mare la Verge Maria que no pas oposar-hi resistència; així es va acordar que, amb consell de dit bisbe i disposició i voluntat dels esmentats magnats, d’ara endavant cap bisbe d’Elna ni cap dels magnats ni els seus descendents, com tampoc cap persona secular, pugui fer dita elecció ni intervenir en res que l’afecti, de tal manera que no elegeixin ni estiguin presents en l’elecció del prior de Serrabona, sinó que l’elegeixin lliurement els clergues o canonges de dita església de manera canònica segons la regla de sant Agustí. Després de pactat això, els clergues, que vingueren de nou a dit capítol, van elegir com a primer per a aquest ofici regular el prior anomenat Ramon Ermengol, tal com veiem ara de present. Després el bisbe va manar que tots els que havien donat les coses esmentades a l’església que no tinguessin potestat de prendre-les-hi, ni poc ni molt, ni ells ni altres homes i això ho va obligar sota el vincle de l’excomunió i ho va fer firmar a tots els clergues que es trobaven presents i de nou sota el vincle de l’excomunió va disposar que mai cap potestat no s’atrevís a prendre res de la potestat dels clergues que allà servissin Déu, ni cap persona intentés de cap manera fer res que obligués treure fora a algun dels clergues o introduir-n’hi algun violentament. Després que els nobles i els no nobles, reunits de tot arreu, van veure que el lloc s’havia protegit amb tants dons del Déu omnipotent, van començar a posar els seus cossos i les seves ànimes sota la protecció del Salvador i la seva mare la inviolada santa Maria. Per això dels molts que ho van fer és just que n’esmentem alguns, que són: Bernat Gibert, que va venir primer i va donar exemple als altres; també van seguir el seu exemple Gerbet Berenguer, Bernat Guillem, Berenguer Sunifred, Bernat Matiot, Folc, Guifré Batalla, Gerald Berenguer, Pere Ponç, Berenguer Guillem, Pere Adalbert, Ramon Amell, Bernat Ermengol i molts altres. Que el lloc és escollit per Déu i venerable permolts conceptes, ho testifiquen molts miracles obrats per virtut de l’Altíssim: alguns de manera molt admirable han estat alliberats d’esperits immunds, altres que havien estat cecs han recuperat la visió de la llum, alguns amb membres trencats han estat curats, s’han obert les orelles de sords i han succeït moltes altres coses semblants a aquestes. Si algú volgués prendre o disminuir o ho intentés quelcom de les donacions i coses que posseeix, en molt o en poc, que ho restitueixi quatre vegades segons el dret eclesiàstic i caigui sota la maledicció i excomunió del Déu omnipotent, de la seva mare la Verge Maria, dels apòstols sant Pere i sant Pau i de tots els sants, fins que en faci una perfecta esmena, i lot el que més amunt s’ha escrit, resti ferm.
Es va fer això el dia cinc de les nones de març de l’any de l’encarnació de Crist mil vuitanta-u, l’any vint-i-dos del regnat del nostre rei Felip. Signe de Ramon Bernat vescomte. Signe de Bernat, germà seu. Signe de Bernat Ramon. Signe de Ramon Matfred, que van manar fer i firmar això. Signe del senyor Ramon, bisbe de la seu d’Elna que no solament va fer això sinó que ho va decretar. Signe de Bernat Gibert. Signe de Gerald Berenguer. Signe de Bernat Pere. Signe de Ramon Amell. Signe de Berenguer Sunifred. Signe de Bernat Adalbert.
Pere, levita, va ésser pregat de fer-ho i ho va escriure el dia i any més amunt consignats."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)