Foli 99v del ms. 74, amb la caplletra Q farcida amb una estructura vegetal en espiral.
ECSA - J. Colomé
Els seus 130 folis, en pergamí, són de 311 × 198 mm i la caixa d’escriptura, de 232 × 140 mm. És escrit a plana sencera, amb glosses (interlineades i als marges), i el nombre de línies per plana és de 42. Les rúbriques són en vermell. Els folis són numerats amb llapis i en xifres aràbigues. És datat dins el segle XI(*).
E. Bayerri ja destaca que els folis 1 i 2 no pertanyen a l’obra de gramàtica(*). El primer té unes mides sensiblement més petites que les de la resta del manuscrit, i s’hi troba part de l’índex del Liber iudiciorum(*). Dins uns cercles de 45 mm de diàmetre trobem consignats els diferents capítols d’aquesta obra, que pel tipus de lletra deu pertànyer al segle XII. El foli següent, el segon, també està descontextualitzat. Malauradament, el mal estat en dificulta la lectura. Lletra, mides i compaginació (és escrit a dos espais), però, són diferents de les de la resta de l’obra.
L’obra de gramàtica comença, pròpiament, en el foli 3. Al recto d’aquest foli, en cursiva, hi ha escrit el nom de l’autor: Priscianus Mayor. El text comença amb la C monumental de: “Cum omnis eloquentie doctrinam…”, i acaba en el foli 130, després de XIV llibres, amb 1’“Explicit Liber Prisciani, Gramatici Doctoris Urbis Romae”. Aquest foli, el darrer, és mutilat a partir de la línia 29 del recte. Cal dir que no és l’únic Priscià que trobem a Tortosa. Bayerri(*) ens assenyala el còdex 183, el qual pertany, però, al segle XIII i només té deu llibres. També el ms. 138 de Tortosa és una obra de gramàtica.
Pel que fa a la decoració d’aquest manuscrit, s’ha d’advertir que es tracta d’una obra de molt poca qualitat. La decoració es limita a grans inicials d’execució molt deficient. En destaquen el foli 3 C (85 × 60 mm), 3v P (120 × 40 mm), 4 L (60 × 25 mm), 99v Q (60 × 35 mm) 116 Q (50 × 45 mm) i 128 I (80 × 15 mm).
Si ens fixem en la Q del foli 99v, ens adonarem d’aquesta poca qualitat a què fèiem referència. El dibuix de la lletra és força deficient. És concebuda com un gran cercle farcit amb una estructura vegetal en espiral que s’hi agafa, i la cua de la Q s’aconsegueix per la perllongació d’aquest element vegetal. Els colors que hom emprà (vermell, blau, verd) són d’una tonalitat poc usual en els manuscrits tortosins.
Pel que fa a l’anàlisi de l’element vegetal que hi apareix, cal reconèixer que està molt més a prop del segle XI que no pas del XII. Sobretot, si comparem aquestes tiges recargolades amb el tipus que apareix, per exemple, en el ms. 51 estudiat en aquest mateix municipi, i després portem la comparació a obres ripolleses, com el Breviarum de musica (vegeu el volum X de la present obra, pàgs. 290-291)(*). En els extrems cargolats de les tiges, i en la mateixa relació entre aquestes, hom hi troba la manera simple que més tard serà comuna a tota una plàstica més internacionalitzada del segle XII. Si ens fixem en el tipus de fullatge de la Q del foli 99v, així com en la relació amb el marc, no ens costarà gaire de trobar paral·lels amb inicials com la D del foli 26 (ACTo, ms. 51).
Pel que fa a l’element zoomòrfic, aquest té encara un tipus de relació amb el vegetal, molt propera a la pràctica vigatana o a la ripollesa. No és que pretenguem fer una comparació formal, que fora difícil d’establir, sinó de concepció. Comparant la P del foli 3v del nostre manuscrit amb la I o la N del foli 31v del Breviarium de musica (vegeu el volum X de la present obra, pàg. 290), es pot veure com el tipus d’ús i d’interrelació entre animal i vegetal és molt pròxim, malgrat les diferències d’execució.
Amb tot això el que intentem és mostrar, d’una banda, com sí que es pot situar aquest manuscrit dins el segle XI, però potser en un moment més avançat, tal vegada en el tombant de segle i, d’altra banda, posar en dubte el suggeriment d’E. Bayerri, segons el qual aquest manuscrit prové d’Avinyó(*). És cert que ni el cromatisme ni l’estil insinuen una localització del nostre manuscrit dins cap dels dos grans centres: Ripoll o Vic (vegeu el volum X de la present obra, pàgs. 283-284), però això no invalida la possibilitat que fos produït per algun altre centre del país, ja hem dit que la seva qualitat és molt baixa.
Així, doncs, no creiem suficient el fet que el llibre sigui d’una data anterior a la restauració de la seu de Tortosa (1151), per a justificar una procedència avinyonesa. Un estudi paleogràfic potser podria fer més llum sobre la qüestió de la seva procedència.