Mapa de les propietats del monestir de Poblet als segles XII i XIII.
A. Altisent
Com tots els grans monestirs cistercencs, Poblet organitzà la seva economia, sobretot als primers segles, a partir de les granges, les explotacions agràries satèl·lit del monestir. Les granges no eren menades per monjos directament, sinó per conversos dirigits per un convers granger; en una segona etapa hi treballaven també jornalers i esclaus. Una gran part de les granges de Poblet eren força properes al cenobi i avui es troben incloses dins el municipi de Vimbodí. No hi resten vestigis d’època romànica, però n’hi ha algunes, com Milmanda, que es conserven en força bon estat.
Alt Camp
Valls
Granja de Doldellops
Aquesta granja era situada a ponent de la vila de Valls, on encara avui hi ha el casal o granja de Doldellops. Les terres de Doldellops eren, de bell antuvi, de l’arquebisbe de Tarragona. La partida o lloc de Doldellops passà a Poblet l’any 1155, en què el comte Ramon Berenguer IV, l’arquebisbe Bernat i el príncep Robert de Tarragona la donaren a l’abat de Poblet Grimoald i la seva comunitat. Aquestes terres formaven part de la dotació que Ramon Berenguer IV havia fet a l’església catedral de Santa Tecla. La propietat, que esdevingué granja cistercenca, comprenia terres, un molí a la riba del Francolí, llocs de pastura i deu parelles de bous. Ja apareix com a granja de Poblet en la butlla del papa Alexandre III del 1162.
Tot i que l’adquisició de Doldellops fou important, durant la crisi dels conversos del segle XIII els monjos es van veure obligats a fer-ne parcel·lacions en règim de censos, atès que ells no les podien explotar directament.
Pel que fa als problemes jurisdiccionals, Doldellops no fou pas una excepció. Així, els reis Alfons II l’any 1291 i Jaume II els anys 1292 i 1293 hagueren d’intervenir en defensa de les propietats del monestir a causa dels damnatges duts a terme per gent de Valls i d’Alcover que sostreien indegudament aigua del Francolí en perjudici del molí de la granja. Per defensar la granja, el rei Jaume II va manar al batlle de Montblanc que hi enviés un saig i hi fes posar un penó reial com a símbol de protecció. No obstant això, la granja fou assaltada cap al 1301. Poblet també va tenir problemes amb l’arquebisbe de Tarragona pels drets d’aquest últim en la granja de Doldellops.
Durant el segle XIV, allò que s’ha de remarcar és la continuada parcel·lació de Doldellops, que arribà fins ben entrat el segle XV. Però en aquest període Poblet continuà posseint terra explotada directament per un convers del monestir i mantenint l’esquema de granja cistercenca, tot i que de forma molt desdibuixada i en una extensió molt reduïda. S’hi produïa oli.
La propietat de Poblet sobre la granja de Doldellops s’allargà fins al final del segle XVII, moment en què el monestir, a causa del dèficit econòmic que sofria aleshores, es veié obligat a desprendre’s de la granja, que passà a la família Segarra, creditora d’un préstec que els monjos no van poder pagar. Els nous propietaris iniciaren obres de reforma i ampliació dels edificis que canviaren la fisonomia primitiva de l’establiment cistercenc. Aquestes reformes continuaren a mitjan segle XX de la mà de l’arquitecte Cèsar Martinell, el nou propietari. (ELC-JPT)
Conca de Barberà
Vimbodí
Granja de Castellfollit
Castellfollit, dins el bosc de Poblet, forma part del conjunt de granges del monestir constituïdes plenament al final del segle XII. Hom en té referències directes des del 1221. Avui el vell casal, refet en bona part, amb la capella, pertany a l’estat, però ha estat cedit als monjos de Poblet, que hi tenen un lloc de retir i estudi.
Les terres de Castellfollit no rendien gaire, ja que la mateixa granja necessitava manllevar diners al monestir pobletà o a tercers. La raó d’aquesta situació no fou només la qualitat de la terra, sinó la disminució de vocacions i la manca de conversos a partir del segle XIII. Les granges cistercenques eren rendibles en la mesura que es podien explotar directament.
A Castellfollit la mala situació econòmica continuà durant el segle següent. El personal fix es reduïa a un convers, el majoral, per a guardar el bosc. La seva economia tenia tres pilars: els productes propis, com el carbó, el cobrament del pasturatge dels ramats de Prades, Capafonts i Mont-ral i l’ús i cobrament del dret de talla del bosc de Castellfollit. La seva precarietat econòmica va fer de Castellfollit una de les poques granges exemptes de pagament de les taxes fixes al monestir, tot i que algun cop li foren imposades contribucions extraordinàries. (ELC)
Granja del Codoç
El Codoç és ara una partida del terme, al límit amb l’Espluga, on sols els vestigis d’una capella dedicada a sant Bernat permeten situar on era aquesta granja. El lloc fou cedit a Poblet el 1172 pel rei Alfons I, però fou discutit als monjos pels senyors de l’Espluga Sobirana, cosa que ocasionà greuges i fins atacs als monjos de Poblet el 1178 quan conrearen les seves terres. El monestir de Poblet se’n possessionà finalment i hi degué fundar una granja. L’any 1246 Berenguer de Castellots, abat de Poblet, va concedir a Bernat de Salou, Pere de Salou, Bernat de Poblet, Pere de Poblet, Pere Franc (?), Guillem Lloret, Joan Piquer i Pere Tarragó la granja del Codoç, perquè hi ressidissin i en conreessin les terres. Anys després aquest lloc es constituí en una quadra, que tenia tres focs el 1397, més tard refosa amb Vimbodí. En aquest moment el lloc era una simple propietat del cenobi, que hi tenia tota la jurisdicció civil i criminal, a més dels drets senyorials. (APF)
Granja de Milmanda
La granja de Milmanda fou una de les primeres donacions de Ramon Berenguer IV per a la fundació del monestir i al segle XII era ja plenament constituïda. La granja de Poblet s’organitzà en un indret que abans de la fundació del monestir, en 1148-1149, s’hi consigna un castell. Com a granja es documenta per primera vegada en la butlla del papa Alexandre III del 1172.
L’edifici actual, a frec del límit amb l’Espluga de Francolí, és fruit de la gran reforma o reconstrucció de l’època de l’abat Copons, a la primera meitat del segle XIV.
No sabem exactament quan fou parcel-lada, però abans del 1415 l’abat Martínez de Mengucho (1413-1433) la cedí a conreadors, els quals aquell mateix any es desplaçaren a Poblet per retre-li homenatge. Tanmateix sembla que la granja fou cedida només en part i que romangué com a propietat del cenobi fins a l’exclaustració. (ELC)
Granja Mitjana
Aquesta granja és situada a poca distància del monestir de Poblet, al costat de la carretera de Poblet a Prades, en un indret on les restes arqueològiques permeten assegurar que la granja és assentada sobre un finca o vil·la de l’època romana. Segons la tradició recollida per diversos historiadors del monestir, aquesta granja, que formava part de les terres rebudes de Ramon Berenguer IV, fou la primera residència de la comunitat fins que el monestir de Poblet fou totalment bastit. Aquesta tradició es veu corroborada per l’existència d’una capella fins a l’exclaustració, bé que això era un fet corrent en la majoria de granges.
La jurisdicció sobre la granja va estar en entredit cap a l’any 1322, arran d’una rivalitat entre el veguer de Montblanc i el batlle de les muntanyes de Prades sobre la jurisdicció del bosc de Poblet. Finalment, el rei Jaume II decidí que la jurisdicció sobre el bosc de Poblet, amb la Granja Mitjana i altres possessions, fos del veguer de Montblanc. L’any 1392 el rei Joan I, necessitat de diners per a finançar la campanya de Sardenya, vengué la jurisdicció civil i criminal de la Granja Mitjana a Poblet, juntament amb altres jurisdiccions. Les següents notícies que es tenen de la granja són la construcció d’un pou de gel en temps de l’abat Virgili —que encara existeix, enderrocat— i l’arrendament de la vinya de la granja l’any 1822. (ELC)
Granja de la Pena
La granja de la Pena forma part del conjunt de granges de Poblet constituïdes al segle XII. És situada a l’extrem meridional del municipi, a una altitud de 882 m, dintre del gran bosc de Poblet. No hi ha gaires notícies sobre aquesta granja —la primera és del 1221—, i les que hi ha tenen a veure amb diversos conflictes. El primer del qual es té coneixement succeí l’any 1317. Pel desembre d’aquell any, uns homes de Montblanc van encendre foc a les terres de la granja i mataren el majoral com a represàlia per l’homicidi comès pels guardes del monestir en la persona de dos homes de Montblanc. Davant d’això, l’abat Ponç de Copons (1316-1348) va recórrer al rei, que convocà un judici —pel maig del 1318— en què la vila de Montblanc fou sentenciada a pagar a Poblet una indemnització pels perjudicis causats a les terres de la granja de la Pena i en d’altres termes.
El següent incident és datat l’any 1322, arran de la rivalitat existent entre el veguer de Montblanc i el batlle de les muntanyes de Prades sobre la jurisdicció del bosc de Poblet, que incloïa la granja de la Pena. El rei Jaume II fallà a favor del veguer de Montblanc. L’any 1392 el rei Joan I va vendre a Poblet la jurisdicció civil i criminal d’aquesta granja i d’altres béns del monestir a fi d’obtenir liquiditat per a la guerra de Sardenya.
Versemblantment, la granja de la Pena restà vinculada al monestir fins a l’exclaustració. (ELC)
Granja de Riudabella
Aquesta granja es troba a ponent del monestir, a l’esquerra del barranc del Titllar. Les seves terres formaven part del lot inicial de terres que el comte Ramon Berenguer IV concedí al monestir en el moment de la seva fundació. És consignada com a tal per primera vegada en la butlla del papa Alexandre III adreçada al cenobi l’any 1172.
Al segle XIV, concretament l’any 1349, la granja fou assaltada per Berenguer de Jorba com a mesura de coacció sobre Poblet, car sostenia la possessió de certs drets sobre el bosc de Vallclara, al terme de Riudabella. La qüestió acabà amb la venda dels drets del castell de Vallclara per part de Berenguer de Jorba. Posteriorment, la granja de Riudabella es torna a esmentar en la documentació com a part Integrant del conjunt de terres la jurisdicció de les quals el rei vengué a Poblet l’any 1392 per poder afrontar la campanya de Sardenya.
En temps de l’abat Miguel Delgado (1458-1478) fou bastida la capella de la granja. Les armes d’aquest abat són esculpides a la clau de volta. També d’aquest temps és un inventari dels béns de la granja, a través del qual sabem que hi havia moltons i que la producció de cereals era deficitària. Entre el 1439 i el 1448 Riudabella era una de les granges més atractives, fins al punt de tenir-hi gent pagada que hi romania tot l’any i jornalers temporers. Tanmateix, els resultats, a la llarga, foren negatius.
Si al segle XV la granja havia de lliurar anualment 1 000 sous al monestir, només en pagava 800 i, a voltes, per a fer-ho havia d’endeutar-se. Davant d’aquesta situació, l’any 1448 els administradors pobletans van adoptar un seguit de mesures. D’una banda, la simplificació dels conreus, amb la supressió del conreu del safrà, i de l’altra, la substitució del personal fix per temporers.
El 1460, malgrat tenir-hi encara un convers que hi residia, la granja s’administrava des del monestir i feia el pagament a través del lliurament directe de la seva producció.
El monestir no va tornar a invertir en la granja fins al segle XVIII. Aleshores —concretament l’any 1776— l’abat Josep Güell impulsà la construcció d’una mina d’aigua, a fi que fos un impuls a la productivitat de la finca.
Continuà essent una possessió pobletana fins al moment de l’exclaustració. Ara la granja s’ha convertit en una residència senyorial, restaurada i en part refeta amb un cert caire medievalitzant. (ELC)
Granja Del Titllar
Aquesta granja era situada al capdamunt del barranc del Titllar, en ple bosc de Poblet. Recorda la granja un xalet forestal fet sobre les seves despulles. La granja del Titllar és una de les més antigues de Poblet i ja existia al final del segle XII.
L’any 1322 esclatà una rivalitat entre el veguer de Montblanc i el batlle de les muntanyes de Prades relativa a la jurisdicció sobre el bosc de Poblet. La resolució del conflicte vingué de la mà del rei Jaume II, que va fallar a favor del veguer de Montblanc, a qui se li reconegué la jurisdicció sobre el bosc de Poblet, incloent-hi la granja del Titilar. L’any 1392 Joan I es va veure obligat a vendre al monestir de Poblet la jurisdicció civil i criminal de molts llocs, entre els quals la granja del Titilar. (ELC)
Les Garrigues
La Pobla de Cérvoles
Granja de Cérvoles
Aquesta granja, avui completament desapareguda, fou una de les més antigues de Poblet. La granja era situada a l’indret on es bastí l’ermita de la Junquera. Ja existia l’any 1162, en què es consigna en la primera butlla del papa Alexandre III adreçada a Poblet. S’ha conservat un inventari d’aquesta granja de l’any 1179. En aquest moment hi havia a la granja una somera, dues mules, dotze parelles de bous, tres eugues i un ramat de cent cinquanta cabres i quaranta-set caps entre ovelles i anyells. La granja proveía el monestir cada any de 500 mitgeres de forment i d’ordi.
Al segle XIII començaren els problemes per a la granja. L’abat Berenguer de Castellots (1246-1253) va haver de cedir temporalment la granja a l’arquebisbe de Tarragona, Pere d’Albalat, que necessitava diners per a cancel·lar un préstec contret per tal de comprar Alforja. L’any 1247, l’arquebisbe de Tarragona hagué de reconèixer que havia venut tots els animals i els sarraïns de la granja, per a cancel·lar els seus deutes, i prometé de restituir-ho tot de les rendes d’Alforja.
Com la majoria de granges del monestir, al segle XIII entrà en decadència. El 1314 l’abat Andreu de Timor va arrendar a diversos particulars algunes peces de terra de la granja. Poblet va posseir la granja fins al segle XVI. L’abat Pere de Boqués (1546-1564) vengué Cérvoles i els drets del monestir al terme de Garcia per poder comprar el que serà conegut com a baronia d’Algerri (la Noguera), que comprenia els llocs i termes d’Algerri, Boix, la Figuera, Almenara, Penal i Llunell. (ELC)
Granja de la Fumada (o de la Novella)
Aquesta granja ja era constituïda al final del segle XII. Era situada al nord-oest del terme municipal, a l’indret de l’actual mas de la Fumada, que n’és el successor. Des de ben d’hora Poblet cedí part de les terres d’aquesta granja a particulars, com ja es documenta l’any 1217, clar símptoma de la situació de crisi del monestir. Aquesta situació es repetí pels voltants de l’any 1314. Aleshores, l’abat Andreu de Timor (1312-1315) i la comunitat decidiren cedir a alguns pagesos una part de la granja, en canvi d’una entrada i censos.
L’any 1334, l’infant Ramon Berenguer —aleshores comte de Prades— va vendre a l’abat Ponç de Copons a carta de gràcia el mer imperi de la Fumada, i també altres termes. L’abat Vicenç Ferrer, amb el consentiment del rei Martí I, comprà l’any 1400 a l’infant Joan, comte de Prades i baró d’Entença, el mer imperi de la Fumada. Trenta-sis anys després, el monestir hagué de pagar una quantitat addicional a Joan Ramon Folc II de Cardona, espòs de Joana de Prades, comtessa de Prades, perquè amb llicència de la reina Maria ratifiqués la transacció del 1400.
L’any 1415, l’abat de Poblet —Juan Martínez de Mengucho— es desplaçà a la Pobla de Cérvoles per rebre homenatge dels homes del lloc, dos dels quals s’identificaren com a habitants de la Fumada. En aquesta època la Fumada havia deixat de ser una granja cistercenca típica i la finca era menada per pagesos emfiteutes, vassalls del monestir. La Fumada continuà essent propietat del monestir fins a l’exclaustració dels béns monàstics al segle XIX. (ELC)
La Llitera
Granja del Viverol
Aquesta granja, que ja era en mans del monestir al segle XII, fou una de les primeres a disgregar-se i perdre el seu caràcter. L’any 1270 ja consta que Poblet n’arrendà alguns trossos de terra a quatre famílies pageses. El mateix féu entre els anys 1341 i 1342. Entre el 1415 i el 1460 fou venuda la resta de la granja per tal d’aconseguir els diners necessaris per a comprar al rei Ferran I d’Antequera la jurisdicció civil i criminal de diferents termes. Amb tot, sembla que el monestir no perdé totalment l’ús de la granja: l’any 1640 la granja fou arrendada a Ramon Julià, de Tamarit de Llitera. Aquesta és la darrera dada que es té d’aquesta granja. (ELC)
La Noguera
Castelló de Farfanya
Granja de Torredà
La granja de Torredà, al sud de la vila de Castelló, fou una de les primeres granges del monestir. És esmentada per primera vegada en la butlla que el papa Alexandre III adreçà a Poblet l’any 1172. Torredà havia pervingut a Poblet per una donació d’Arnau d’Artesa dels anys 1159-1163. Arnau d’Artesa també llegà al monestir l’alou de Campvim i per ambdues donacions es disposà que dos monjos preveres cantessin sempre més misses per l’ànima del donant. L’alou de Torredà es completà amb diverses donacions dels anys posteriors.
Vers el 1180 sofrí un assalt fet per gent d’Almenar, en què moriren tres homes. Esbotzaren unes quantes portes, rebentaren quatre arques i robaren gallines, carn de porc, estris de cuina, dues eugues, dues someres, roba, una arpa de collir olives, un càvec, un parell de destrals, una podadora, una relia i uns eixanguers. Hom sap que disposava en aquests moments d’un molí i que hi treballaven mercenaris i esclaus sarraïns.
La granja de Torredà arribà al segle XV en condicions precàries. L’any 1414, l’abat de Poblet Juan Martínez de Mengucho exposà al prior del monestir l’estat precari de la granja. Ni conversos ni personal contractat ja no es cuidaven de conrear les terres, que restaven abandonades. En aquest moment la gran part de la propietat ja havia estat cedida en emfiteusi. L’any 1415, en recórrer l’abat els dominis de Poblet per tal de rebre homenatge dels seus habitants, rebé el jurament dels pobladors de Torredà.
Al segle XV, doncs, la granja de Torredà esdevingué una petita població, els habitants de la qual pagaven censos a Poblet. (ELC)
Bellcaire D’Urgell
Granja de Rocaverd
Aquesta granja es fundà arran de la donació a Poblet l’any 1171 de l’alou i l’honor de Rocaverd feta per Arnau d’Oliola. Els drets de Poblet sobre Rocaverd, anomenat antigament Faneca, es completaren amb diverses donacions dels anys següents. Abans d’acabar el segle XII Poblet havia establert a Rocaverd una granja, de vida poc reeixida. Aviat les seves terres foren donades en parceria i desaparegué com a granja cistercenca. (ELC)
La Ribagorça
Estopanyà
Granja d’Estopanyà
Segons A. Altisent, aquesta granja ja existia al final del segle XII. El monestir se’n desprengué aviat. (ELC)
El Segrià
Alcarràs
Granja de la Torre de Ferran
Aquesta granja ja era instituïda al final del segle XII, bé que les seves notícies no sovintegen gaire. L’any 1326 Tomàs de Santcliment pretengué que, en virtut dels drets que tenia al terme d’Alcarràs, li pertocava el domini de la granja de la Torre de Ferran, que era del monestir. El conflicte s’hagué d’arbitrar a través de la corona. Per petició de l’abat Ponç de Copons (1316-1348), Jaume II manà al veguer de Lleida que es cuidés que els drets del monestir no fossin perjudicats.
L’any 1414 marca la fi de la Torre de Ferran com a granja cistercenca, en ser venuda, ensems amb d’altres possessions pobletanes, per a pagar al rei, Ferran I d’Antequera, els diners que se li devien per la compra a carta de gràcia de diverses jurisdiccions i drets senyorials reials. (ELC)
Aspa
Granja d’Aspa
Es tenen ben poques referències de la granja que Poblet tingué per pocs anys a Aspa, a la vall del riu Set. Només en parla un document de l’any 1238, on consta que Poblet va vendre la granja o torre d’Aspa per 1 000 morabatins. És en aquest document on s’especifica que el monestir pobletà l’adquirí pocs anys abans gràcies a la donació d’un personatge que entrà a la comunitat. (ELC)
Seròs
Granja d’Avinganya
La granja d’Avinganya fou una de les primeres del monestir. L’any 1152 (?) el comte Ramon Berenguer IV confirmà a l’abadia la granja d’Avinganya, amb totes les seves possessions, que donà al monestir Guerau de Jorba. El 1153 Guerau de Jorba i la seva muller confirmaren o donaren de nou la torre o granja d’Avinganya i l’abat de Poblet els acollí, juntament amb els seus fills, com a membres de l’orde del Cister. La granja d’Avinganya és una de les propietats de Poblet confirmades en la butlla del papa Alexandre III del 1162, i de nou en la del 1172.
La vida d’aquesta granja fou molt curta. L’any 1258, el monestir la va vendre juntament amb la d’Utxesa a Guillem de Montcada per 1 100 masmudines, a causa del seu rendiment i la dificultat de trobar conversos que l’explotessin. (ELC)
Torres de Segre
Granja d’Utxesa
Hi ha molt poques referències d’aquesta granja, però cal considerar que ja funcionava al final del segle XII. L’única notícia que en tenim és que fou venuda l’any 1258 pel monestir a Guillem de Montcada juntament amb la granja d’Avinganya per 1 100 masmudines. (ELC)
Urgell
Anglesola
Granja de Barbens
Aquesta granja era situada on ara hi ha la masia dita les Cases de Barbens, que n’és la successora. Ja era propietat del monestir al final del segle XII. Aquesta granja es constituí gràcies a diverses donacions de la família Anglesola. L’any 1304, el monestir degué tenir problemes per a continuar endavant amb l’explotació directa de la granja i va resoldre arrendar les seves terres. En aquest moment se sap que Beatriu d’Anglesola —que era la senyora d’aquest terme— i el seu batlle perjudicaven les terres de la granja i que, per aquesta causa, l’abat Alferic obtingué de Jaume II un manament contra la noble i el seu batlle. L’any 1320, el rei tornà a fallar a favor del monestir i va manar als veguers de Cervera i Tàrrega que restituïssin el blat pres al monestir.
El 1460 Barbens ja no s’esmenta com a granja i només se sap que les rendes les cobrava el regent de Verdú i les donava a l’hostaler de Poblet. En 1684-1688, durant el mandat de l’abat Tresánchez, la granja es deixà d’arrendar i la comunitat tornà a explotar directament les terres.
Les darreres notícies que tenim sobre la granja daten del 1780, quan consta que era encara propietat del monestir. És molt probable, doncs, que fos conservada fins a la desamortització. (ELC)