Situació
Pont de sis arcades, proper al poble de Capella, que permet travessar el riu Isàvena.
ECSA - J. Bolòs
El pont de Capella es dreça damunt l’Isàvena, al peu de la vila de Capella. Actualment, encara serveix per a comunicar els marges del riu, i tradicionalment era al camí del barranc de l’Heretat que menava a Casterlenes i la Pobla del Mont.
Mapa: 31-11 (250). Situació: 31TBG853749.
En arribar a Capella des de Graus, hom veu el pont a mà dreta, al costat del poble. (JBP-JBM)
Pont
Pont de sis arcades que permet de travessar l’Isàvena, en aquest indret amb un llit molt ample. El pont té una longitud total de 96 m i una amplada de 2,75 m (el gruix de les baranes és d’uns 25 cm). Els arcs de mig punt o lleugerament rebaixats són formats per dovelles llargues i ben treballades. L’arc central, el tercer començant per l’est, té una amplada de 20 m i la seva alçada, des de la sola fins al nivell actual de l’aigua, és de 10 m. Els altres són més petits, especialment els del costat occidental. A l’est hi ha dos arcs que fan 12,9 m i 7,8 m d’arc. A l’oest hi ha tres arcs; el primer, el més proper a l’arc central, és més gran (fa 13,3 m) i els altres dos són més petits (fan uns 8,8 m). Entre cadascun d’aquests arcs hi ha un esperó a cada costat, al nord, d’on prové l’aigua, i també al sud, per a fer de contrafort. La mida d’aquests esperons, de planta triangular, varia segons la dels arcs propers i sobresurten de 145 a uns 180 cm. Aquests esperons no solament tenien la funció de frenar la pressió de l’aigua, sinó també la de servir d’eixamplament del camí que passa pel damunt.
Els carreus d’aquest pont són grossos, ben tallats i escairats, col·locats a trencajunt. Des del punt de vista constructiu és una obra molt notable i ben conservada. Hom pot assenyalar l’acurada proporció entre les diverses voltes dels arcs. Podem contraposar l’arc central, amb tres centres, situat al canvi de vessant de l’esquena d’ase, amb els arcs rebaixats que hi ha a cada un dels estreps del pont (Arenas de Pablo, 1996, pàg. 148).
La datació d’aquesta construcció, com la de la major part dels ponts, és difícil, ja que no hi ha cap document escrit que ens digui quan fou bastit. En principi, d’acord amb les seves característiques, la seva mateixa grandiositat, hem de pensar que fou fet ja en un moment tardà dins el marc cronològic establert en aquesta obra. Dins d’una tradició romànica, cal, però, proposar una datació dels segles XIII-XIV. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Enríquez, [1987] 1993, pàg. 121
- Arenas de Pablo, 1996, pàgs. 111-151