Foli 11 del ms. 82, amb la caplletra E, estructurada a partir de la torsió d’una au.
ECSA - J. Colomé
Manuscrit realitzat en pergamí(*). Cada foli mesura aproximadament 265 × 185 mm. Les planes són ocupades per 19 línies de text, a una sola columna, encabides dins una caixa d’escriptura de 180 × 105 mm. Les rúbriques són en vermell i els diferents folis foren numerats modernament amb xifres aràbigues. El llibre és construït amb quadernets de quatre bifolis, ordenats mitjançant un reclam col·locat verticalment a la part interior del darrer foli (al vers). Des de Denifle-Chàtelain hom ha proposat una datació dins el segle XIII.
En aquest còdex trobem el mateix problema que esmentàvem per al ms. 51, que s’estudia en aquest mateix volum, amb les guardes de la nova enquadernació. La tinta s’enganxa amb el paper, la qual cosa ha produït una lenta degradació del primer i darrer folis.
El sacramentari comença en el foli 1 amb Summa sacerdos… i acaba en el foli 231 amb …valeamus apparere. Entre els folis 5 i 10v hom troba un calendari que inclou festes com la translatio sancti Benedicti (el cinquè dia dels idus de juliol), translatio sancti Martini (el quart dia de les nones de juliol), Santa Eulàlia Barchinonensi (segon dia dels idus de febrer) o Sant Ruf confessoris (divuitè dia de les calendes de desembre). En el foli 11 es reprèn el sacramentari amb: Dominica I in adventu Deum per circulum anni. Excita Domine potenciam tuam….
Tenim en aquest foli una de les nombroses inicials il·luminades que conté el llibre. Es tracta, en aquest cas, d’una lletra E (85 × 77 mm), que serveix perfectament d’exemple atesa l’extrema semblança existent entre la gairebé vintena d’inicials del còdex. L’esquema és ben simple. L’estructura de la lletra s’aconsegueix per la torsió d’un animal, una au, del qual no resta sovint ni el cap ni les potes. A l’interior de la lletra es desenvolupa, indefectiblement, un tija vegetal que es desdobla en dos roleus, un a baix i l’altre a dalt. Dins aquests dos elements vegetals hom troba disposats o bé un lleó o bé un ocell i en algun cas fins i tot un griu (foli 105, T), amb totes les combinacions possibles. Els colors que s’empren són el vermell i el blau, alternant com a fons del marc o fons de la lletra, i fins i tot el groc. Sovint els angles de l’emmarcament són guarnits amb algun element d’origen vegetal, com flors de quatre pètals (foli 46, Q) o tiges foliades (foli 149, V).
Pel que fa a les possibles relacions d’aquestes inicials amb les d’altres llibres del mateix escriptori, ja en fem referència en parlar del ms. 30, estudiat en aquest mateix volum. Els vincles que establíem amb aquest manuscrit també relacionen el ms. 82 amb el 196-62. Precisament és per aquesta via que podem establir el paral·lel més clar del ms. 82 en el manuscrit de la Biblioteca Pública de Tarragona, Expositio in epistolas Pauli, de Pere Llombard, del segle XII i procedent de Santes Creus. En el foli 217 d’aquest còdex, trobem una P que és molt a prop de la P del foli 104 del ms. 82 de l’Arxiu Capitular de Tortosa. Hem de tenir present que l’execució del nostre manuscrit és molt deficient i per contra el manuscrit cistercenc és una obra de molt bona qualitat. En tot cas, trobem el mateix recurs a aquesta mena de drac retorçat per fer la panxa de la P. El pal de la lletra també es troba decorat mitjançant el perlat característic, i fins i tot trobem les dues volutes dins l’ull de la P. Tot i que les qualitats són allunyades i diferents no es pot negar que es tracta del mateix model.
També podem fer una relativa aproximació entre el ms. 82 i el ms. Sant Cugat 47 (vegeu el vol. XVIII, de la present obra, pàg. 195). Aquest sacramentari, datat el 1182, ha estat posat com a exemple de les relacions plàstiques existents entre Tortosa i Sant Cugat. Hom podria dir que l’exemple vallesà és més a prop del Pere Llombard de Santes Creus a què hem fet referència que no pas a aquest. El tipus de clavetejat, la terminació del pal de la P del foli 69 i fins i tot l’ombrejat en graella que hom utilitza són més similars entre el vallesà i el cistercenc. En tot cas, l’exemplificació serveix per a constatar que a la plàstica del final del XII l’element cistercenc és molt important i també el lligam amb Sant Cugat. Aquest manuscrit, del segle XIII, versemblantment del principi de la centúria, està connectat amb tot aquest món i per tant n’és deutor. La major proximitat, no només plàstica sinó també geogràfica, entre el Pere Llombard i el ms. 82 faria suggerir, per a aquest manuscrit, un origen possiblement en la mateixa catedral de Tortosa.