Dins el terme de Castellví de Rosanes, la parròquia de Sant Andreu Saguatosis, que fins el 1453 no es dirà Sant Andreu de la Barca, és documentada el 1109. Entre el 1115 i el 1226 el lloc fou donat a Santa Maria de l’Estany perquè colonitzés el terme, cosa que sembla que els canonges de l’Estany no arribaren a realitzar mai, i potser ni tan sols restauraren l’església, del dret de patronat de la qual mai no van gaudir. Potser fou la infeudació del lloc a Guerau Ramon de Palau, el 1140, que conduí al plet pel domini de la vila entre el prior de l’Estany i el senyor de Castellví el 1142. Fou reconegut el dret del primer, que havia de donar, però, a Castellví dues terceres parts de les rendes de l’exercici de les justícies. En el seu testament Guillem de Castellví, el 1176, deixà una mida d’ordi a l’església de Sant Andreu. El 1568 fou començat el campanar i l’església fou reconstruïda entre el 1581 i el 1596. Les obres d’un nou temple s’interromperen el 1781, perquè el fossar hi quedava al bell mig, i també el 1808, per causa de la guerra del Francès. Les obres no van ser represes fins el 1863, però l’església vella encara era a dins de la nova, que el 1864 es beneí a fi de poder enderrocar l’altra. La descripció d’aquesta feta pel rector que hi havia deixa entendre que encara es conservava una part romànica. Entre el 1878 i el 1915 s’acabà finalment el temple, reconstruït el 1940.