No disposem de notícies documentals directes que facin referència a aquesta església, encara que hi ha la possibilitat que fos una de les esglésies edificades al terme del castell de Llordà i d’Isona suposadament donades, l’any 973, pel comte Borrell II i el seu germà Guifré, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Aquest document ha estat qüestionat per F. Udina, que el considera fals. També podria ser una de les esglésies del terme del castell de Llordà que Arnau Mir de Tost deixà en el seu testament del 1071 a Sant Sadurní de Llordà.
De la capella de Sant Andreu, situada en un serrat al nord del poble de Llordà, només en queden algunes filades, que no arriben a dibuixar-ne totalment la planta. Sembla que devia ser una església d’una sola nau, amb un absis semicircular a llevant. El seu aparell és format per cÀrreus simplement escairats, disposats en filades uniformes, que semblen correspondre a una obra del segle XI.